BÉ ESTÀ EL QUÈ BÉ ACABA

El Barça de bàsquet es va proclamar anit campió de lliga en guanyar al Madrid al Palau per 83-81, posant així un 3-1 al marcador de la final.

Us vull confessar una cosa. Després de perdre a la semifinal de la Final Four a Milà, precisament contra el Madrid per 38 punts, no donava un duro pel Barça. Perdre per 38 punts és una derrota humiliant!

Durant tota la lliga (ahir mateix ho reconeixia el seu entrenador Xavi Pascual), el Barça es solia desconnectar del partit durant llarga estona y, normalment, l’avantatge que portava s’anava reduït poc a poc fins, sovint, perdre el partit.

El Barça va acabar la fase regular de la lligar tercer. Això demostra la irregularitat de l’equip blaugrana. Fins i tot el València, equip al que va derrotar en semifinals, va acabar davant. Ja sabeu que, normalment, la lliga espanyola de bàsquet sol ser cosa de dos (Barça i Madrid), tret de fa uns anys on l’equip de Vitòria solia ser el tercer en discòrdia i, si ens remuntem molts més enrere, la Penya (el Joventut de Badalona), era el màxim rival del Madrid i llavors el Barça solia fer de simple comparsa. Van ser els anys més gloriosos del Madrid.

Aquest temporada 2013-2014, el Madrid va començar molt fort. No va perdre el primer partir fins que no en portava quasi 30 de guanyats (no recordo la xifra exacta) I al llarg de la temporada havia perdut molts pocs partits. La meva modesta opinió és que el Madrid ha arribat al final molt mancat de condicions físiques. I és que no es pot mantenir un ritme alt de competició durant tant de temps. A la semifinal, contra el Màlaga ja es va veure que no era el Madrid de principis de temporada. El Màlaga li va plantar cara i fins i tot va estar a punt de donar la campanada i ser els andalusos els qui passessin a la final.

El Barça no va estat molt millor. Va guanyar al València per 3-2 amb la curiositat de que va vèncer els 3 partits jugats a la Font de Sant Lluís (nom que rep el pavelló valencià) El 0-2 inicial feia preveure que tot seria bufar i fer ampolles per al Barça. De guanyar un dels dos partits de casa, ja en tenia prou. Però el València va guanyar els dos partits del Palau i va recuperar el factor camp. Era quasi impensable que el Barça tornés a guanyar, ja que mai cap equip, havia guanyat els 3 partits a la pista contrària.

En canvi l’eliminatòria contra el Madrid va ser molt més plàcida. Encara que els dos partits a Madrid es val saldar amb 1-1 (el primer el va guanyar el Barça i el segon el Madrid per un clar marcador), els blaugranes un cop més recuperaven el factor pista, però calia conservar-lo i no havia de tornar a passar com contra el València.
Al primer partit al Palau Blaugrana, el Barça va passar per sobre del Madrid amb una clara victòria. Aquell resultat va donar moltes esperances a l’afició blaugrana de que es podia guanyar la lliga, però ja sé sap que al bàsquet, cada partit és una història diferent...
I així va ser. Encara que durant el partit el Barça va distanciar-se en 14 punts, una nova pàjara (com les que li van agafar durant tota la temporada tantes i tantes vegades) va fer que s’arribés a un final molt ajustat, tal i com reflecteix el resultat final.
Diu la dita què bé està el que bé acaba. El Barça després de, con he dit, una temporada molt irregular i, per tant, poc brillant, va acabar conquerint el títol de lliga, que no és poca cosa...  
Felicitats secció de bàsquet del Barça!!

EL BARÇA MÉS QUE UN EQUIP (DE FUTBOL)

L'equip campió de la temporada 1973-74 (la primera de Cruyff) 

El Barça és més que un club. Segur que ho heu escoltat infinitat de vegades i això que és un lema que es va crear allà pels anys 70. Pocs anys després, però, la revista satírica de futbol Barrabás, després danys de no guanyar res, la va modificar lleugerament: Més que un club i menys que un equip.

El que suposo que tots tenim clar és que el Barça és molt més que un equip de futbol. A les tradicionals seccions de bàsquet, handbol i hoquei patins (només per citar les més reeixides), cal sumar-hi els darrers anys el futbol sala.

Sense cap mena de dubte, la secció que més títols ha assolit ha estat la de hoquei patins amb 20 copes d’Europa i infinitat de lligues i copes nacionals. Després el handbol que va quan jugaven Masip, Urdangarin, O’Callaghan, Barrufet i companyia era un equip intractable allò on jugava. El bàsquet, segurament la segona secció en importància del club, no ha guanyat tantes copes d’Europa com les anteriors (només dues), però ha estat el millor equip espanyol des de la creació de l’ACB. Finalment, el futbol sala ha entrat en força. No fa gaires anys jugava a la segona categoria estatal, però quan sé la va voler impulsar, ha resultat ser la millor dels darrers anys.

Aquest passat cap de setmana, la secció d’hoquei patins acaba de guanyar la Copa d’Europa al Benfica Portuguès que l’ha tornat a situar al lloc més alt d’Europa que pràcticament vol dir del món.

La secció de handbol, després de remuntar 7 gols de desavantatge a un equip alemany, s’ha plantat a la semifinal del campionat d’Europa, sent el màxim aspirant per aconseguir-ne el títol. En quan a les competicions estatals, després de la retirada de l’Atlètic de Madrid (l’únic equip que li podia plantar cara), han estat un passeig. Menció a part la final de la Copa del Rei contra el Granollers (també jugada el cap de setmana passat) Durant ¾ parts del partit, el Granollers, amb un equip molt jove, li va poder plantar cara. Un equip amb molt futur, però que segurament patirà l’acció dels pispes, es a dir, clubs amb més poder econòmic que s’acabaran emportant a les joves promeses.

Finalment, la secció de bàsquet, que a la lliga a fet una temporada molt irregular però que malgrat tot va jugar la final de la Copa del Rei contra el tot poderós Madrid i que va estar a un no res de guanyar-la, s’ha plantat a les portes de jugar la Final Four, després de quedar primer de grup a la lligueta de vuitens de final. És difícil pronosticar què pot passar, però en aquesta recta final sembla estar més fort el Barça que el Madrid i això li dóna moltes opcions d’assolir la 3a Copa d’Europa.    

FOTOS. AQUEST MATÍ JORNADA DE BÀSQUET

LA FOTO DEL DIA.

Partit de bàsquet entre l'Amposta i el Bàsquet Base de Tarragona.

DIARI DE L'AGOST. DIA 30 (Segona part)

NO HI VA ANAR. La UEFA ha escollit Ribery com a millor jugador europeu de la passada temporada. Els altres finalistes eren Messi i Cristiano Ronaldo. Després d’anunciar-se el guanyador, Messi, cansat de recollir reconeixements, ràpidament va felicitar el seu rival. I Cristiano? No hi era. No és el primer cop que no assisteix a una gala d’aquest tipus quan intueix que no serà ell el guanyador. Una desconsideració només comparable a les espantades que sol fer el seu amic Mourinho. 

 

LA REVENJA DE TRAFALGAR. Han hagut de passar més de 200 anys, però finalment Espanya s’ha pogut revenjar de la Gran Bretanya per la derrota patida a la batalla de Trafalgar (1805) Ahir la selecció espanyola de bàsquet, també coneguda com la ÑBA, pel nombre de jugadors que militen en equips de la lliga professional americana, fa infringir una severa derrota a l’anglesa al guanyar-la per 102-44! Potser els anglesos posaran com excusa que les seus jugadors tenen menys categoria que els espanyols, però Espanya també posa com excusa que les integrants de l’Armada en aquella batalla eren, la majoria, pagesos i fins i tot captaires que van obligar a corre-cuita a prendre-hi part. 

 

MANS EMPASTIFADES. De tots els temes d’actualitat, el més greu, sense discussió possible, és el tema dels ordinadors que utilitzava Bárcenas quan treballava al PP i que el partit va lliurar al jutge Ruz després d’haver-los requerit prèviament.

Segons es diu, un dels ordinadors tenia el disc dur esborrat i l’altre, directament, no en tenia. Diuen els dirigents del PP que això és així per a poder ser utilitzats per una altra persona, una vegada Bárcenas ja no treballava per als populars. Però al menys l’ordinador que no tenia disc dur, algú em pot dir com podia funcionar?

I una altra pregunta: A aquestes alçades, hi ha algú que encara es creu les explicacions que donen els dirigents del PP sobre el cas Bárcenas? Qualsevol persona amb un mínim d’honestedat, se’n donaria vergonya de comportar-se com ho estan fent els populars. Per tant, si els dirigents del PP no ho fan és que, directament, no tenen vergonya i, a part, es volen salvaguardar les espatlles davant de hipotètiques implicacions en el cas.  

Cal dir però que hi ha militants, simpatitzants i votants que si se’n donen vergonya de com actua el PP en aquest cas. Com jo i molts d’altres, tenen constància de que l’equip de Mariano Rajoy té les mans empastifades... De què? Evidentment de merda (i perdoneu per l’expressió, però és que és així)

FINAL DE TEMPORADA

Encara que la lliga de la Primera Divisió de futbol ja fa unes setmanes que va acabar, encara hi ha en disputa la fase final d’altres lligues com per exemple la de bàsquet i la de futbol sala on el Barça també hi es present.

Si he d’aventurar un resultat, ara per ara veig el Madrid de bàsquet favorit per a guanyar la lliga d’aquest esport, mentre que en futbol sala penso que el Barça s’acabarà imposant al Pozo de Múrcia.

Després de guanyar ahir, el Barça de bàsquet va empatar l’eliminatòria (2-2) i ara s’ha de jugar el cinquè i definitiu partit a la canxa del Madrid. Però mentre els blancs poden disposar de tots els seus efectius, al Barça està molt debilitat a causa de les lesions de diversos jugadors com ara Pete Mickael i Nathan Jawai, el problemes d’Erazem Lorbek i la més que provable baixa de Juan Carlos Navarro lesionat durant el partit d’ahir.

Amb tot aquest panorama, el més lògic és que el Madrid guanyi el partit, encara que el Barça per agafar moral digui que l’any passat amb una situació semblant ja van ser capaços de guanyar al Madrid a Madrid...

En canvi, els de futbol sala ho tenen molt millor. Després de que el Pozo de Múrcia igualés l’eliminatòria, ara el Barça té dues oportunitats a casa per a decidir la lliga.

A nit, quasi de forma simultània, es retransmetien els dos partits. Així que havies d’anar fent zàping per intentar seguir-los. Mentre el bàsquet el donaven per TV3, el futbol sala l’havies de veure al Canal Barça. 

 

Cal dir que això del futbol sala és molt emocionant. Ahir, després d’una primera part fabulosa, el Barça guanyava per 0-3. En reemprendre el partit a la segona part, el Pozo s’ho va voler jugar tot i va sortir des del principi amb el porter jugador. Quan s’ataca és té molta avantatge, però si l’equip rival fa un ràpid contraatac o té ocasió de robar la pilota i tirar a porteria directament, el més fàcil és que sigui gol, perquè no hi ha ningú sota pals. Ràpidament va arribar el 0-4, però a partir d’aquí el Pozo va estar capaç de marcar 3 gols i posar el marcador en un ajustat 3-4 a manca d’uns 4 minuts. Mentre, el Barça de Wilde, Torras, Aicardo, Paco Sedano, etc.  va marcar un cinquè gol que va ser anul·lat, sembla ser que de forma injusta. Però dos robatoris de pilota per part del Barça van acabar en 2 gols més. Per tant, un 3-6 final que deixa molt encarada l’eliminatòria.

El futbol femení del Barça també va guanyar la copa al Saragossa per un contundent 4-0. Llàstima que s’escapés l de hoquei patins que, després de molts d’any va retornar a la Corunya. Però fins ahir mateix, el Barça també tenia possibilitats de guanyar sempre que el Liceo perdés el seu partit.