OLE THORSON & CIA

Qui va ser Ole Thorson? Amb motiu del seu traspàs el passat 30 de març, el Periódico de Catalunya es referia a Ole Thorson com un barcelonès del Nord que va somiar amb una ciutat per a les persones. Tot i que Ole Thorson va néixer a Copenaghe l’any 1941 es va establir a Barcelona a partir de 1970. Era enginyer de camins però sobre tot un expert en mobilitat urbana. Rebuscant en l’hemeroteca he trobat titulars com aquests: -Referent en mobilitat i defensor dels vianants (El País 31-03-2023). -Un referent en mobilitat i seguretat viària (Cadena Ser 31-03-2023). -Activista pel transport públic a Barcelona (Metrópoli 31-03-2023). -Símbol de la lluita per la seguretat viària (BTV 31-03-2023). -Hem de buscar fórmules de mobilitat sostenible i més democràtiques (Fundació Irla 17-09-2019). I per què us parlo d’ell? Perquè Ole Thorson va ser l’ideòleg del primer pla de circulació d’Amposta allà per les acaballes dels segle passat quan Joan Maria Roig n’era l’alcalde. Atenent els titulars de premsa anteriors es fa evident que alguna cosa no s’ha fet bé ja que, pel que sembla, cap de les premisses d’Ole Thorson s’han fet efectives a la nostra ciutat. Per dir-ho clar i català: Amposta és un caos circulatori en hores punta com son les sortides dels centres educatius i dels llocs de treball. Els punts més conflictius a l’hora de circular son les rotondes, com per exemple la de la plaça de la Castellania d’Amposta, ja que als agreujants anteriors cal sumar-hi la proximitat de diversos centres comercials. Durant les dues darreres legislatures que ha estat EA-ERC al capdavant del govern de la nostra ciutat una de les seves prioritats en matèria de mobilitat ha estat l’ampliació dels carrils bici. Ara hi ha carrils bici per tot a arreu tot i que és difícil veure-hi circular bicicletes. El motiu segons he pogut esbrinar és els ciutadans tenen temor d’agafar la bicicleta per a desplaçar-se per la nostra ciutat per la perillositat que suposa ja que una part dels conductors no respecten les normes de transit ni tampoc les de civisme. Només cal fixar-se amb els patinets elèctrics que, tot i ser considerat vehicles a motor son pocs els compleixen amb la normativa específica per aquest tipus de vehicles. Amposta és una ciutat insegura per a vianants i bicicletes i molt permissible amb la resta de vehicles. Ja l’any 1999, després de l’aprovació del pla de circulació d’Amposta vaig escriure un article d’opinió proposant una sèrie de millores. Entre aquestes estava l’habilitació d’aparcaments a les entrades d’Amposta i un servei de bus urbà que apropés els usuaris al centre d’Amposta. En aquella època el bus urbà encara no existia ja que Amposta ja que no s’havia arribat a la xifra de 20.000 habitants i no era obligatori disposar-ne. Aquestes mesures servirien per a descongestionar el centre de la ciutat alliberant-la de cotxes guanyant així espai per a les persones. També proposava posar semàfors a les cruïlles on més intensitat de transit s’hi registrava. És prou evident que després de més de dos dècades des de la redacció del primer pla de circulació, la reforma que es va fer quasi immediatament i els diversos retocs posteriors que s’han anat fet durant tots aquests anys que Amposta necessita un nou pla de mobilitat urbana per a corregir els errors comesos al passat per a donar pas a una Amposta més amable i més segura per a totes les ampostines i ampostins.

UNS RESULTATS PREVISIBLES

Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona va donar a conèixer el passat dimarts un estudi sobre mobilitat. Tot i que no he pogut analitzar els resultats perquè no els he trobat publicats en lloc (potser és que no els he sabut buscar), pel que vaig escoltar primer a la ràdio i després a la tele, els resultats eren més que previsibles.

L’estudi es va fer dividint els usuaris en 4 grups (normal): vianants, bicicletes, motos i cotxes.

Primer que res sé van poder extreure dues conseqüències:

-Què tots els grups culpen als altres dels problemes diaris que pateix la ciutat.

-Que cap grup (en general) accepta les seves pròpies infraccions.

El grup dels motociclistes és el que més sé queixa , sobre tot del poc respecte que els hi tenen els altres grups. Però paradoxalment és el grup que més infraccions comet.

El grup dels automobilistes és el que més segur sé veu.

Els ciclistes estan molt criticats per la manca de civisme, ja que hi ha llocs on solen conviure amb els vianants i aquests sé veuen molt insegurs davant la presència de les bicicletes.

Una vegada un alcalde d’Amposta me va dir que era un expert en temes de mobilitat. Va ser un elogi gratuït perquè de cas no me’n va fer gens ni mica. No sé si sóc o no un expert, però si sovint opino sobre aquest tema vol dir, al menys que m’interessa. A part d’això trobo que les meves conclusions solen tenir sentit.

Barcelona.

Podria presumir dels 15 punts que encara conservo del carnet de conduir, però és perillós fer-ho, perquè qualsevol dia n’he puc fer alguna i veure com me’n treuen uns quants i deixo de ser verge (be, sempre me quedarà el cognom)   

Ho he dit alguna vegada. El col·lectiu que ha de vigilar més són els vianants, ja que és el col·lectiu més feble. Fa 4 anys vam anar a Zagreb i allí les bicicletes solen compartir les voreres amb els vianants. Davant de la proximitat d’alguna (quan la veies, perquè de vegades te venen pel darrere i no les veus), m’espantava. Però no sé si serà per la experiència que tenen, durant els 3 dies de la nostra estada no vaig veure cap accident.

Zagreb. 

Els grup dels ciclistes és els que va a continuació dels vianants. La bicicleta és un element poc estable i les proteccions que té (tot i que darrerament és obligatòria anar en casc), són similars a les dels vianants o sigui nul·les.

Després venen els motociclistes que tot i que es veritat que van millor equipats que els ciclistes, la velocitat, la imprudència i el pes de la màquina (quan sé tracta de motos de gran cilindrada) fan que també sigui un grup molt feble. He de reconèixer que no he tingut mai carnet de moto i, per tant, mai he conduit una moto. Però sóc prou equànime per a valorar les actituds de una gran part dels motociclistes i sí, estic molt d’acord amb l’estudi: els motociclistes són els que més temeràriament circulen per la carretera. Encara recordo una carrera que vaig trobar fa uns anys mentre baixava pel port de la Teixeta baixant de Montblanc.

El darrer grup, els dels automobilistes són, sense cap mena de dubte els que poden sentir-se més segurs, sobre tot pel que es coneix com a seguretat passiva (airbag, cinturons de seguretat, reposacaps, etc.) Tot i això no vol dir que no cometin infraccions. Si voleu, un dia podeu fer una proba. Seieu una llarga estona prop de la cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Amèrica d’Amposta. Tant per als que pugen com per als que baixen per l’avinguda, hi ha un stop (en vertical i en horitzontal) La majoria dels cotxes que s’aturen  és perquè veuen els cotxes que s’apropen pel carrer Amèrica. Sinó ne ve cap, se’l salten a la torera.     

Zagreb.