GRÀCIES AMICS LECTORS

Estadístiques de la Via Augusta (errada: hauria de ser 2009, 2010, 2011 i 2012) 

Gràcies per visitar el meu blog. Aquest passat mes de juliol vaig tenir una mitjana de quasi 200 visites diàries. Exactament 6.071 visites. No ha estat el rècord, però sí "medalla de bonze".
Va ser el mes de maig de l'any passat, coincidint amb el mes de les eleccions municipals quan vaig arribar al nombre màxim de visites que he tingut fins ara en un mes 6.939. En segona posició es col·loca el mes de març d'aquest anys en 6.246.
Fixeu-vos que després de les municipals de l'any passat hi va haver una davallada molt importat: 4.041 al juny i 2.229 al juliol, unes 3.800 visites menys que l'any passat. A partir del mes de juliol, poc a poc, es va tornar a recuperar.

Com podeu veure, el mes passat hi va haver dos dies que va estar a punt d'arribar a les 300 visites: el dia 20, amb 290 (manifestació contra les retallades) i el dia 25 amb 288.
Les entrades més visitades van ser: el disparate económico, el triunfo de los mediocres i Mishima a la Galera.

AL DIC SEC

En termes mariners, estar al “dic sec” significa està en reparació, fora de servei... Sé li diu al vaixell quan està varat, normalment, per a ser reparat.
És una mica el que m’està passat a mi aquests dies.
Possiblement, els meus lectors més habituals, sobre tots el que us declareu seguidors del meu bloc, m’heu trobat a faltar. Concretament des del dia 15 de juny, fins ahir mateix, no havia penjat res.
El motiu és que precisament aquell dia va venir a buscar-me una ambulància al meu lloc de treball després de patir (suposadament) un episodi de vertigen. Vaig passar la nit a la residència sanitària de Tortosa on em van fer tota mena de proves. Bé, al menys se’n van deixar una: una ressonància magnètica que me la fan avui mateix.
Al dia següent, sense esmorzar (tot el que m’entrava per la boca tornava a sortir pel mateix lloc) em van enviar cap a casa. Des de llavors m’estic recuperant poc a poc.
No vaig obrir l’ordinador fins el dia de la revetlla i ahir vaig penjar l’article que, quinzenalment, em publica la revista digital Vinaròs News, dirigida per l’Emili Fonollosa.
Avui m’atreveixo a escriure aquesta mena d’explicació sobre les meves “vacances forçoses”, però encara no en garanteixo l’assiduïtat en que ho feia abans. Tot dependrà del meu restabliment.
Cal dir, però, que estic molt millor i, de fet, només em “pesa” el cap quan camino, la qual cosa em dóna una sensació d’inseguretat.