L’ALTRA NOTÍCIA DEL DIA

Des de que se va saber la sentència condemnatòria a Mas, Ortega i Rigau, els mitjans de comunicació no parlen d’una altra cosa. Jo també podria fer-ho, però no. Prefereixo parlar d’un altre tema... Possiblement alguns el podran considerar menor, però para mi té molta importància... I no sóc l’únic. El Periódico també la recull... De fet crec que és l’únic diari català que ho du a la portada y el que ahir va avançar la notícia: 81 milions per a guarderies  van acabar a la concertada.

Segons el Periódico, el Govern admet que es van desviar les quantitats de 42.759.435,99 l’any 2012 i 39.000.000 el 2014, quan era consellera Irene Rigau. L’exconsellera admet dels fets, per diu que no els van desviar, sinó que es van administrar d’una altra manera... O sigui, si un empresari, en comptes de pagar-te el sou, li paga al teu company que a sobre és parent de l'empresari, es tractaria simplement d’administrar els diners de forma diferent? Quina barra!!

Sempre he defensat una escola pública, laica i de qualitat. També sé podria afegir democràtica i inclusiva. I no, no estic en contra de l’escola privada. A un món lliure, si algú vol fer negoci amb l’ensenyament, que el faci, però amb els seus propis recursos i no amb ajudes públiques.

Dit això, pregunto: ERC, socis de Govern, coneixien aquesta desviació de fons públics?  

Si no tenien constància, ara, què faran? No es tractaria d’un acte de deslleialtat institucional que hauria de tenir alguna resposta? Seguiran de braços plegats pensant amb el referèndum i la independència?

I les CUP, donaran suport als pressupostos a pesar de tot? Se’n seguiran refiant d’un partit que sempre mira pels seus que, en aquest cas són les escoles concertades? No se’n adonen que no tot s’hi val a canvi d’un referèndum que, a sobre igual no es celebra.

Quan es desvien uns diners que s’havien de destinar a les guarderies públiques i, finalment, van a l’escola concertada, no es tracta de malversació de fons públics? No s’hauria de buscar els responsables i portar-los davant la justícia?  I, si cal, no s’haurien de processar, inhabilitar o el que sigui més adient en aquests casos?  

Col·legi Soriano Montagut. Tanca pintada de groc per a protestar
per la supressió d'una línea educativa a Amposta. 

El 2012, no, però el 2014 (l’any del referèndum) el Govern de Catalunya ja ens portava directes cap a la independència i, mentre ens tenia ocupats amb aquest tema, anava fent de les seves, tal i com ha quedat demostrar (us recordo que el propi Govern ha acceptat que va desviar més de 81 milions) Quantes coses hauran fet i de les que no se’n tenen constància?  

Vull recordar que l’escola pública va ser (i segueix sent) un dels sectors que es va veure més afectat per les retallades del Govern de Mas. Les conseqüències immediates d’això va ser el tancament de línies educatives, la reducció del professorat, l’augment de les hores dels professors,  l’increment del nombre d’alumnes per aula, la congelació de les noves places de professorat, la reducció de la inversió en infraestructures (escoles noves o reparacions necessàries), etc.

I mentre això passava a l’escola pública, la Conselleria encapçalada per Irene Rigau administrant de manera diferent els diners (i s’ha oblidat de dir: i més efectiva), beneficiant a l’escola concertada...

Tal com dirien a l’APM: Olé tú...! Olé tú...!      

RETORN AL PASSAT

Un vell conegut m’expressava avui la seva preocupació per la situació del seu fill menut de cara el curs vinent.

-A la Sénia, de 10 alumnes que hi havia al batxillerat científic, només n’han quedat 7 i s’ha decidit tancar la classe i que es busquin la vida... Aquest curs haurà d’anar a Barcelona... Menys mal que allí té a les seves germanes treballant i podrà estar amb elles...

-I perquè no va a Tortosa o a Vinaròs?

-Perquè hauria de matinar massa i no es voldrà aixecar. Per anar a Tortosa o a Vinaròs s’ha d’alçar abans de les 7 del matí...

-Sí home, està clar, però això ja passava abans. Jo conec molta gent de la Sénia de quan vaig anar a estudiar a l’Institut de Tarragona (Lluís Forné, Albert Puig i molts d’altres...) En aquell temps, els que no vivíem on hi havia institut o havies de matinar o anaves intern... Crec recordar que el primer institut que hi va haver va ser el d’Ulldecona i al començament no era ni institut... Més tard van començar a fer-ne a cada poble... El que passa és que durant uns anys hem viscut molt bé i ara costa renunciar al que teníem. A Amposta també s’ha suprimit una línia de P-3 de l’Agustí Barberà...

-I saps que ha passat aquest mes d’agost? Què només hi havia un pediatra entre la Sénia i Ulldecona i anava de cul...

-Digues-me: a la nostra època quan vàrem tenir pediatra? Llavors tothom anava al metge de capçalera (ara dit de família)... I ens donaven les injeccions amb aquelles xeringues reciclables de vidre... Igual me van donar una injecció amb una d’aquelles xeringues després d’haver-te punxat a tu el cul (li he dit de broma)

No, evidentment que no ho justifico. A l meva joventut teníem el que teníem i ens hi conformàvem. No teníem ni consoles de videojocs ni canals temàtics a la televisió, però tot el poble era un immens camp de futbol i qualsevol porta de pati ens feia de porteria... I sinó dos pedres per a delimitar la zona de gol o fins i tot la mateixa motxilla on portàvem els libres de l’escola. Eren altres temps, està clar.  

En aquella època ningú podia pensar que s’acabaria posant uns institut a cada poble relativament gran, com per exemple Santa Bàrbara que no deu d’arribar als 4.000 habitants... O Roquetes... És cert que també hi van alumnes dels pobles del contorn. No ser si dir de l’àrea d’influència, ja que cap de les dues poblacions es pot considerar de referència. Tradicionalment, fins i tot per a la gent del Montsià interior, la ciutat de referència ha estat Tortosa , en part degut a que els línies de bus de la Hife estaven orientades cap a Tortosa que és on hi havia els hospitals, clíniques, serveis administratius, etc. Si volies anar a Amposta havies de fer transbord a Santa Bàrbara i agafar un autobús de la companyia Altaba, l’única línia que havia per aquí d’aquesta companyia.

Amb el tema mèdic ha passat alguna cosa semblant. A Santa Bàrbara van obrir l’anomenada mini clínica que depèn d’Amposta i com que entre la Sénia i Ulldecona hi havia certa disputa, finalment es va voler acontentar (o no) i com a bons amics es van haver de repartir les competències.

El què està passant és conseqüència de les retallades. L’estat del benestar que varem obtenir a la dècada dels anys 80 ens ha durat si fa o no fa uns 20 anys... Després ja sigui en línies de col·legi, en metges especialistes o en altres serveis que ara mateix no me venen al cap, s’ha anat retallant por tots els costats.

Ho torno a dir, no ho justifico, però hi ha gent que sembla que hagi oblidat d’on venim i estan preocupats pels seus fills quan la nostra generació va haver de viure casos similars.

LA VIA AUGUSTA CONTRA LA SUPRESSIÓ DE LA LÍNIA DE P-3 DEL SORIANO-MONTAGUT

Aqueste blog es solidaritza amb les mares, pares i mestres afectats pel tancament de la línia de P-3 del Col·legi Públic Soriano-Montagut d'Amposta.

PROU RETALLADES!!!

A FAVOR DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC, LAIC I DE QUALITAT!!

NO TOT S’HI VAL

A les darreres hores han passat dos fets que potser no tenen la consideració de rellevants i, segurament no formaran part de les enciclopèdies, però a mi particularment si que em mereixen una mica d’atenció.  

De l’entrenador del Atlètic de Madrid Simeone sabem que alliçona els seus jugadors per a que juguin al límit del reglament. L’Atlètic és un equip lluitador i que sense cap mena de dubte es va merèixer un lloc a les semifinals de la Champions League, però no és un equip que es caracteritzi pel seu joc brillant. Però sembla ser que de vegades no n’hi ha prou en jugar tosc i, Simeone ha d’usar altres recursos antiesportius per a guanyar els partits.

Per poc que segui el futbol, segurament us vàreu assabentar dissabte de que l’àrbitre va tallar un contraatac del Màlaga per trobar-se dues pilotes al camp, la qual cosa va contra el reglament del futbol. En principi un pot pensar que es podia tractar d’un fet fortuït, però resulta ser que la pilota va sortir de la zona de la banqueta matalassera. Així al menys ho va interpretar l’àrbitre que va expulsar Simeone i a qui, amb tota probabilitat li cauran 3 partits de suspensió. Però l’entrenador matalasser va donar la culpa a un xiquet aplegapilotes. De ser així, no tinc cap dubte que ho va fer seguit les ordres de l’entrenador. En un moment donat una pilota pot caure dintre del camp, però no passejar-se diversos metres fins el punt de cridar l’atenció a l’àrbitre.  

Vaig llegir diumenge un comentari on deia que no tot s’hi val per a guanyar, però a manca de recursos tècnics, les magarrufes solen convertir-se en les armes dels mediocres. Si Simeone fos un gran entrenador de futbol, segurament estaria entrenant un altre equip, però sap que lluny de Madrid i del seu Atlètic a qui li ha sabut inculcar la seva peculiar filosofia, no tindrà èxit.

L’altre tema és encara més preocupant. El Parlament de Catalunya va aprovar treure els ajuts als col·legis de l’Opus Dei. Una mesura que comprendreu la trobo més que correcta i l’0aplaudeixo, però...

Però el Govern ha decidir no aplicar la mesura. A veure si la tant predicat desacatament en lloc de referir-se a les lleis espanyoles es refereix a les normes aprovades pel nostre Parlament.

La Iglesia és en si una secta, per tant, l’Opus és com una secta dintre d’una altra secta. Difícilment trobarem res més sectari que l’ordre que va funda Josemaria (s’escriu així) Escrivá de Balaguer fa prop de 90 anys.

Quan passen coses com aquesta no puc deixar de preguntar-me quins interessos té el nostre govern per a que vulgui que en el tema d’ensenyament tot continuï igual com quan governava Convergència en solitari. A partir d’aquí penseu el que vulgueu: motius econòmics (algú s’omple les butxaques), ideològic (molts càrrecs convergents porten els seus fills a col·legis de l’Opus), etc.

Però el que més me sorprèn de tot això és que ERC no digui res i que ho accepti tal qual. ¿Tan lligats de peus i mans estan que no s’atreveixin a posar les punts sobre les is i pressionar-los per a que acatin la resolució del Parlament?  

Quan passen aquestes coses me’n recordo sempre que una vegada li vaig dir a un convergent que les normes estaven per a no complir-se... S’ho va prendre molt malament...

No conec cap norma que no s’hagi incomplert... Però que sigui el Govern el primer en fer-ho!

Quin exemple que ens donen tots plegats a la ciutadania! Per a canviar-nos de país i engegar-los a fer punyetes...        

MATRIMONI DE CONVENIÈNCIA

Només saber de l’existència de Convergència Democràtica de Catalunya, ja sé la va denominar Conveniència, ja que es movia (i sempre s’ha mogut) pel seus interessos sense importar-los massa els problemes i necessitats reals de la societat que administren.

Quan Mas va trencar relacions amb el PP allà pel mes de setembre de 2012, tot feia pensar que la nova parella de CiU, ERC, ho seria a tots els efectes. Tal com es diu durant la cerimònia de matrimoni: en la riquesa i la pobresa, en la salut i la malaltia... Però no.

Si bé diuen que van de lliberals, a la pràctica demostren que són tan conservadors com els del PP, això sí, a diferència del PP, els de CiU sempre han anar de catalans... No, independentistes ho són des de fa dos anys. Abans eren catalanistes regionalistes i prou.

En els temes importants, aquells on els seus càrrec, excàrrecs o gent propera, tenen interessos, demostren que són conservadors de totes, totes. Estic parlant de les grans àrees de salut i ensenyament que generen una gran quantitat de negoci.

Ja sabeu que des de CiU es va promocionar la sanitat pública de gestió privada. A la nostra terra tenim els hospitals de Móra d’Ebre, Jesús, Comarcal d’Amposta i Clínica Terres de l’Ebre (l’antiga Aliança) Però els seus tentacles sociosanitaris arriben molt més lluny, de vegades amb la connivència d’altres partits com el PSC i fins i tot ICV, en el cas de que siguin necessaris a l’hora de tirar endavant els seus projectes. Això us ho podrien explicar bé els de Cafè amb Llet que ho han denunciat en nombroses ocasions, tot i els problemes que els hi ha ocasionat.

Però també a l’àrea d’ensenyament, on les escoles privades, ja siguin concertades o no, sempre han estat mimades pels diferents governs de CiU.

I aquí precisament volia arribar. Dijous passat el Parlament de Catalunya va aprovar una línia de subvencions per als col·legis (evidentment privats) que separen els alumnes per sexes. Ni més ni menys que 25 milions d’euros. He de pensar que a les dones de CDC el tema no els hi deu d'interessar gens ni mica, perquè sinó protestarien, no trobeu? 

Des d’una posició d’esquerres com la meva, em sembla inversemblant que al segle XXI (per si algú encara no se’n ha assabentat ja portem quasi 15 anys!) encara es toleri i, a sobre es premiï aquesta mena de col·legis.

Com els vots de CiU són insuficients i a la càmera catalana hi ha pocs grups que, en casos com aquest, pensen igual que CiU, Mas i els seus no van tenir més remei que pactar-ho amb el PPC.

Una vegada més ha funcionat el matrimoni de conveniència que formen aquests dos grups.

Segurament direu que una flor no fa maig i que ha estat un fet puntual i que no té perquè seguir sent així. Tot el que vulgueu, però jo que com ja sabeu, aprecio molt als de CiU (sobre tot als de CDC), vaig a fer-vos una predicció de futur.

No sé quin final tindrà el procés sobiranista, però estic segur que, tan si Catalunya es converteix en un estat independent com si no, no trigarem molts d’anys que tornarem a veure pactar als dos grans partits de la dreta: CDC i PP. Recordeu-ho!   

DARRERA HORA. El convergent Òscar Pierre, ahir va votar a favor de José Antonio Álvarez Gundín per a ocupar el càrrec de cap d'informatius de TVE. Gundín era fins ara el cap d'opinió de la Razón (Planeta), un mitjà que no es caracteritza precisament pel seu catalanisme ni pel se rigor informatiu. Quina raó l'ha portat a votar-lo?       

OLOR DE COL BULLIDA...

El títol sencer del reportatge és Quan l’escola feia olor de col bullida i va ser publicat a les pàgines especials del Periódico (Més Periódico) del passat diumenge i el signa l’escriptora Maruja Torres (quasi res!)

Hi ha una frase destacada que em va cridar l’atenció: En la majoria dels col·legis dels anys 50 a les nenes se’ls ensenyava urbanitat i costura. El cultiu de les idees era molt secundari.

Jo vaig començar anar a l’escola de la Galera l’any 1961 quan tot just tenia 4 anys. En aquella època fins els 6 no era obligatori i tot hi no haver parvulari, als pobles el mestre ens admetia igualment.  

L’apel·latiu de costura el tinc ben present, tot i ser xiquet i per tant, se’m educava d’una altra manera. Però a ma mare li sentia dir sovint. Ella havia anat a costura i fins i tot les xiquetes de la nostra generació, anaven a costura. En canvi els xiquets anàvem a estudi, no a l’escola, això va venir més tard... Encara que estava prohibit parlar en català, a l’escola (perdó, estudi) el parlàvem tots. No obstant, al mestre té li havies de dirigir en castellà:

-Don Fancisco (tot i ser de Santa Bàrbara): ¿Qué puedo ir a mear? I el mestre et donava permís. Millor que no t’agafessin ganes de fer aigües majors, perquè si era així, els vàters estaven tan bruts (però tant!) que et feien passar les ganes.

A l'hivern, per escalfar-nos (i llavors feia més fred que ara) hi havia una estufa de llenya i no passava res si un hi posava la ma massa prop i es cremava. Llavors cap pare li demanava responsabilitats al mestres, fins i tot si ens clavava un bon clatellot, tinguéssim o no la culpa.

Després quan ja passàvem a fer el batxillerat (amb 10 u 11 anys ja podies començar a fer primer curs de Batxillerat Elemental) Com mons pares anaven a fer la campanya de la verema de França i en arribar el curs ja estava començat, només em van admetre al CLA (Col·legi Lliure Adoptat) Ramón Forcadell en honor a l’alcalde de l’època. Ara només es posen noms de les persones mortes o quan ja ets molt gran per a fer-los un homenatge. En aquella època fins i tot havia de ser normal.

Al batxillerat els xiquets estudiàvem Formación del Espíritu Nacional (encara que col·loquialment li diem política) En canvi les xiquetes feien Labores del Hogar.

Més tard, en arribar als 18 anys, als xiquetes se’n allistava per a més tard ser cridats a files. I què feien les xiquetes? Havien de fer  una cistella (canastilla) El que no he sabut mai (perquè tampoc ho vaig preguntar mai) és que se’n feia d’aquesta cistella. Imagino que es devien de fer arribar a algun internat o ves tu a saber.

Per cert. Ara que ha començat el curs, a la televisió ja fan publicitat de xampús contra els polls. Quan era menut, tot i no haver la higiene que hi ha ara, no recordo que ningú en tingués. Potser era això, que ens rentàvem menys i que teníem moltes més defenses que ara.        

A VALÈNCIA JA S’APLICA LA LLEI WERT

Fa uns mesos es va saber que a València, qui ho volgués, podria estudiar el tema de els aparicions marianes. A manca d’aparicions reconegudes per l’Església Catòlica com Lourdes o Fàtima, poden estudiar la no-aparició de les Coves de Vinromà, un municipi castellonenc situat prop de Cabanes.  

Ara, també com assignatura optativa, els xiquets valencians podran estudiar la Cultura Popular Valenciana que, entre d’altres continguts, tindrà la pilota valenciana, el sambori (conegut com el joc de la xarranca, el piso i a la Galera com a l’entro) o els bous de carrer.

Crida especialment l’atenció aquest darrer ja que, com tots sabeu, és una festa molt popular i arrelada a molts de pobles de les Terres de l’Ebre, sobre tot de la comarca del Montsià i algunes del Baix Ebre.

A Amposta per exemple no s’entendrien les festes sense bous o, al menys això és el que pensa un bon grapat d’ampostins units a l’entorn de la comissió de bous i les penyes taurines.

No és descabellat pensar que l’Ajuntament d’Amposta pogués copiar la idea i que introduís l’estudi dels bous del carrer com a activitat preescolar.

Sembla ser que en alguns casos s’han anticipat a l’aplicació de la llei Wert.

PARES I FILLS

Avui 24 d’octubre hi ha convocada vaga general al sector de l’ensenyament a tota Espanya, també a Catalunya.

Mentre Pepa Buenos donava la notícia a la SER i explicava que hi havia una unitat mòbil de la cadena davant el col·legi Sant Isidre de Madrid, jo estava arribant a Tortosa i, concretament passava pel davant de l’institut Joaquín Bau que, a diferència d’altres dies on hi veus cotxes dels pares que porten als fills i alumnes que arriben a peu, avui tenia un aspecte desèrtic. Només dos noietes que pel seu aspecte devien de fer l’ESO acudien a classe amb les seves motxilles.

Instants més tard m’he trobat a una companya de treball que acabava de deixar a son fill al col·legi la Sagrada Família (es a dir, al seminari diocesà) Li he preguntat si allí no feien vaga i m’ha respost el que ja m’imaginava: que no. Al col·legi de sa filla, que també és religiós, els docents i, per suposat els alumnes, tampoc en feien. No ho pogut de deixar de pensar el contrast que hi havia entre el sector públic i el privat. La reforma educativa de Wert i les polítiques que sobre ensenyament es porten a terme des de la Generalitat de Catalunya està clar que perjudiquen més el sector públic que el privat i, el sexisme que significa separar els xiquets de les xiquetes de les aules no significa cap impediment a l’hora de donar-los subvencions.

També resulta força eloqüent els tipus de pares que porten als fills a les escoles públiques o als col·legis privats. A casa nostra mai ens varem plantejar portar els fills als Hermanos (ja desapareguts) o a les monges. Teníem molt clar que els nostres fills havien d’anar a una escola pública (Agustí Barberà) i més tard a l’institut (un al Montsià i l’altre al Berenguer) I no penso que ells, als seus fills (en el cas que en tinguin) s’ho plantegin ni per un moment.

La companya a la que em referia al començament, quan es convoca una vaga general o al nostre sector, no en fa mai, al contrari que jo que les faig independentment del color que tingui el govern de torn.

No crec que sigui agosarat pensar que els qui porten als fills als col·legis públics (sobre tot religiosos) són persones de dretes i molt influents sobre la consulta dels seus fills. Per tant, partint d’aquesta premissa, cal pensar que quasi ningú ha fet vaga com tampoc ningú ha acudit a les manifestacions convocades pel sector.

Per acabar vull donar suport a la jornada de lluita de l’ensenyament i declarar-me favorable a L’ENSENYAMENT PÚBLIC, LAIC I DE QUALITAT.

DIARI DE L'AGOST. DIA 29

Els Reials Col·legis de Tortosa.

JOSÉ IGNACIO WERT. Potser com alumne va ser molt brillant, però com a ministre ho suspèn tot. L’última prova que no va superar va ser la del dictamen del Consell d’Estat sobre la seva política de beques. No obstant això i servint-se de la majoria absoluta de la que disposa el PP al Congrés dels Diputats, Wert va aconseguir que s’aprovés la reforma que regula els ajuts educatius i fins i tot va dotar la partida amb més diners en una maniobra de darrera hora per mirar de guanyar vots favorables, cosa que no va aconseguir. 
 

QUICO HOMS. Ahir, el portaveu de l’executiu català va filtrar que Rajoy hauria anunciat a Mas durant una conversa telefònica que van mantenir tots dos presidents, que a finals d’estiu li donaria la resposta sobre la qüestió que li havia plantejat el català. Cal suposar que la resposta del cap de l’executiu espanyol serà  negativa, ja que res fa pensar que pugui ser d’una altra manera. Des del PSC es critica l’actitud del govern de Mas i sé l’acusa de centrar-se més en fer la consulta sobiranista que no fer acció de govern pròpiament dita. Està clar que un govern s’ha de dedicar a governar i resoldre totes les qüestions que sé li plantegen a diari, però per al govern català (que està agafat pels dellonses per ERC) sembla ser que el seu únic objectiu és poder arribar a fer la consulta d’autodeterminació del poble català. Que cadascú ho vegi com vulgui, però alguna cosa de cert hi ha.  

 

CARME CHACÓN. La que en un altre temps va ser dirigent del socialisme català i que quan venia a mitinejar al nostre territori afirmava defensa l’Ebre, plega, se’n va... Diu que de moment serà per a un any i que se’n va a donar classes d’acció política a una col·legi universitari de Miami (la Florida –EE.UU.-) És evident que, en els darrers temps, la Carme ha caigut en un ostracisme total. Derrotada per Rubalcaba per a dirigir el PSOE, la seva postura més espanyola que catalana, la distanciat del PSC (i mira que tal com està la situació del PSC actualment, sembla estrany com s’ha pogut arribar a aquesta situació)

Pasqual Maragall, abans d’assaltar la direcció del PSC, va també va marxar a donar classes una temporada, encara que ell va escollir la ciutat eterna, es a dir, Roma. No sé si la Chacón s’ha inspirat en Maragall o simplement ha estat una casualitat, però o crec que l’estratègia (si és que algun dia pensa tornar a la política activa) li surti tan bé com al qui va ser President de la Generalitat. 

 

ANTONI DALMAU. Segurament que desconegut per a molts, Dalmau va ser en un altre temps President de la Diputació de Barcelona i destacat dirigent del PSC. Ahir va anunciar que plegava, que està cansat i avorrit per la insostenible situació interna del partit. Dirigents actuals com l’Antoni Balmón és el que voldrien, que els del PSC que no ens sentim còmodes amb l’actual estratègia marcada per la direcció actual, que ens en anéssim. Si al final s’acaba fent, seria millor fer-ho de forma organitzada i mirar d’anar tots cap al mateix lloc: bé sigui formant un altre partit o integrant-se a una de les formacions existents en l’actualitat. 

   

EL CATECISME DE CDC. Algun mitjà de comunicació ha tingut accés al nou catecisme de CDC que s’usa per adoctrinar a les seves joventuts, és a dir, la JNC. Algunes de les novetats que contempla respecte al de fa uns anys, és quan parla de les bondats de l’estat propi, fent referència al potencial econòmic de Catalunya i al descens de la taxa d’atur. També diu que s’acceptaria la doble nacionalitat amb Espanya.

Cal pensar que la doctrina es basa en rigorosos estudis elaborats per prestigiosos economistes i no amb idees etèries i espirituals tal com passa amb el catecisme catòlic. 

 

CONTROLS. Sembla ser que algú va pels pobles mirant de descobrir a gent que treballen en l’economia submergida. Això al menys em va dir ahir una persona quan va presentar l’alta per una activitat que realitza des de fa molts d’anys.

Segons ella, algú (ho dic així perquè no em va saber concretar més) està pel seu poble durant aquests darrers dies intentant trobar activitats que no estiguin donades d’alta.

La situació em sembla un tant estranya i, si això passa, cap pensar que tracta més de personal vinculat a la Tresoreria General de la Seguretat Social que no de l’Agència Tributària.

De totes formes, si és cert que s’estan buscant pous de frau, em sembla perfecte i aplaudeixo el fet. Ja era hora que l’Administració es poses a fer campanyes com aquesta per a detectar focus d’economia submergida i que, la majoria de vegades, a part de no cotitzar a la SS ni tributar a l’erari públic, fins i tot estan cobrant alguna prestació com a desocupats.

Però insisteixo, m’estranya que així sigui i, de vegades, només es tracta d’un rumor que circula pel poble però que no té cap fonament.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 3 DISSABTE

OR. Finalment ha caigut la primera medalla per Espanya als mundials de natació de Barcelona. Sí ja sé que molts de vosaltres el concepte Espanya us grinyola una mica, però penseu que moltes jugadores eren catalanes i que, repeteixo, el mundial es neda a Barcelona. Les guerreres, com les anomena la premsa o les noies de Miki Oca com també sé els coneix, van guanyar Austràlia amb prou facilitat per 8-6, La semifinal contra Hongria va ser molt més complicada havent de remuntar 3 gols en els darrers instants del partit. Felicitats campiones.

PLATA. El nou Barça va començar el curs futbolístic 2013-2014 amb una pallissa en el seu trofeu, el Gamper, aquell que des de fa quasi 40 anys recorda el fundador del club. El 8-0 al Santos brasiler, l’exequip de la nova estrella blaugrana Neymar jr. No era un partit oficial, era simplement el torneig de casa, aquell que des de fa anys serveix per a presentar l’equip i sobre tot les noves incorporacions davant l’afició que, tot s’ha de dir, n’hi havia molts de fora que, segurament era el primer cop que veien en directe al Barça i que tal vegada o el veuran més. Començar guanyant per 8-0 no està gens malament, però em de ser realistes i pensar que ningú a la lliga ens ho posarà tan fàcil. Recordo que l’any passat es va començar molt bé i es va acabar prou malament. El Barça es va enfonsar en el darrer tram de la temporada i això ho caldria solucionar de dues maneres: o bé amb una plantilla més àmplia o bé dosificant més els jugadors. S’ha començat bé, veurem com s’acaba.

BONZE. Finalment, el Ministre Wert ha complert una de les seves amenaces: establir amb un 6,5 la nota mitjana per poder accedir a una beca universitària. Sabeu què us dic? Què el meu estat és d’indiferència total. Mon fill, amb quart de carrera acabada i una mitjana de 7,1 mai ha pogut ni demanar una beca. Entre la meva dona i jo guanyem massa... I a dures penes arribem a final de mes i, evidentment no estalviem. Mentre, segur que hi haurà gent que podrà anar-se’n de vacances al xalet de la platja durant tot l’estiu i lluirà el seu parc automobilístic i, a la vegada, tindrà beca tots els cursos.

CARBÓ. Les tarifes elèctriques s’han d’apujar de mitjana del 3% (s'havia parlat d'entre el 20 i el 30) a partit d'avui mateix. Una dificultat més afegida per a la gent que a dures penes té per a subsistir. És una vergonya que aquells qui més guanyen no facin un sacrifici per ajudar als més necessitats. I quan arribi l’1 de gener de l’any que ve, com passa tots els anys, nova pujada de tarifes. Llum, transports, telefonia i ves tu a saber quantes coses més. No hi ha cap país millor on poder emigrar? La solució passar per una Catalunya independent? Està per veure si al capdavant s’hi posen neoliberals com els que ens governen ara.  

MÉS CARBÓ. Els ecos de la compareixença de Rajoy encara perduren. De la seva intervenció no es va poder extreure ni una sola novetat, tret de que va reconèixer que es va equivocar amb Bárcenas. La premsa internacional no s’ho acaba de creure i pensen de nosaltres el que ens hem guanyat a pols: que som un país de corruptes (tan Espanya com Catalunya, aquí no hi ha diferències)

DIRECTAMENT IMPRESENTABLES. Ciutadans o Partit per  la Ciutadania o C’s volen boicotejar la cadena humana de l’11 de setembre. I com ho faran? Conscients que hi ha trams de la demarcació de Tarragona que serà molt difícil completar (entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar hi ha molts de quilòmetres i poca gent i a partir de l’Ametlla fins a l’Aldea tampoc és que hi vagin sobrats), es volen apuntar, però a l’hora de la veritat no acudiran i d’aquesta manera farien fracassar l’acte. Només espero que la idea no arreli entre els simpatitzants de C’s o que no en siguin tants...

Per la meva part, no es mereixen més que el menyspreu total.             

POM, POM… QUI ÉS? LES CUP!

Ahir, el President de la Generalitat en funcions va convocar els partits que s’oposen a la reforma del Ministre Wert: CiU, ERC, PSC i ICV-EUA. Però és va oblidar de les CUP. També va convidar el Consell Escolar de Catalunya. El motiu, es pot deduir fàcilment  

La versió oficial és que, com que encara no està constituït el nou Parlament, oficialment, encara no són diputats. Però com van recordar ahir pel matí a Catalunya Ràdio, amb aquest argument, s’hauria d’haver convidat a SI i al diputat no adscrit Joan Laporta i no es va fer.

La meva impressió és que no se’n van recordar. Així, llisa i planament. Un mal començament per a una legislatura que encara no ha començat.Què es vagin preparant i acostumant-se a conviure amb la gent de les CUP 

Per una part em sembla més que correcte que es faci un front comú entre els partits que defensen l’actual sistema d’immersió lingüística. El qui no pensen així i no es vulguin apuntar al carro, pitjor per a ells. Em refereixo, evidentment, al PPC i a C’s.

Al meu entendre, aquests dos partits segueixen una política equivocada, tal i com va fer el PSC en el tema de la independència.

El català és a Catalunya la llengua materna. Tots els que hem nascut aquí de pares catalans la tenim com a pròpia i l’emprem, al menys, a l’hora de parlar. Els qui ja tenim una edat, a l’escola franquista, varem tenir una educació totalment en castellà i no per això no hem estat capaços d’aprendre el català i usar-lo a l’hora d’escriure’l amb certa fluïdesa.

La immersió lingüística és el sistema que ens cal si volem que els nostres nets segueixin parlant i escrivint en català. La supervivència d’un idioma el fa el seu ús. Sinó és així pot acabar sent una llengua morta com el llatí i el grec i que només l’acaben usant els estudiosos o aquells alumnes que el tenen com assignatura.

Si és cert el que s’està dient sobre la nova llei que vol imposar-nos en calçador el Ministre d’Educació José Ignació Wert, no hi ha cap dubte que es tracta d’un atac frontal al català i a Catalunya. I ho dic així perquè no me l’he llegida, però la reacció dels partits catalans que han fet pinya a l’hora d’enfrontar-se a la FAES a la sessió plenària del Congrés dels Diputats d’ahir.

Per molt que ho negui Wert, ells sap millor que ningú quin és el seu objectiu: espanyolitzar els alumnes catalans. Ho va dir ell que, en aquest tema és el portaveu de la FAES (d’aquí que cités la fundació abans en lloc del ministre) i que, a la vegada, adopta com a doctrina el pensament del funest José María Aznar.

Des d’aquí em vull unir als crits unànimes que s’han escoltat aquests dies a favor d’una escola pública, laica i catalana i per la dimissió d’un personatge que, com a ministre, no ha donat la talla.

VISCA L’ESCOLA CATALANA, PÚBLICA, LAICA I DE QUALITAT!        

WERT DIMISSIÓ!!

RAMON, UN FUNCIONARI DESENCANTAT (com tants)

Vaig trobar-me am Ramon, professor d’Educació Física a l’entorn del Centre de Tecnificació d’Amposta. Li vaig preguntar si estava de vacances i em va dir que “mig, mig”. Em va explicar que per al curs que ve, a la seva secció i haurà menys professors (crec que recordar que em va dir 4,5 menys –perdoneu si no són tants-)
El vaig veure desencantat, decebut de com estan funcionant les coses. “Per al curs que ve estrenem cou institut i no tinc cap il·lusió... “ –em va dir-.
Conec a Ramon des de fa molts d’anys. La nit que el vaig conèixer estava sopant amb la meva colla del poble durant el sopar del bou de la festa major. Mentre algun amic i jo mateix varem marxar a deixar les taules, a Ramon el van xopar tot. Llavors era típic tirar-se aigua i Ramon no la va poder esquivar. A ma mare li va fer tanta pena que el va convidar anar a casa per a deixa-li uns pantalons meus. Només hi havia un petit problema: no se’ls podia cordar i li sobraven camals. I és que Ramon era i és, una mica més doble que jo, però també més baix.
Ramon em va seguir explicant que fa uns anys va fer uns projectes per al nou institut: un d’excursionisme, un altre sobre un taller de bicicletes...
-“De tot allò, no es farà res... El nou director no s’ha implicat...”. –Em va continuar dient-.
I encara més sorprenent: “L’institut compta amb una  cuina i un menjador que, de moment no funcionaran...; potser a la cuina acabarem fent el taller de bicicletes”. Cal deduir que s’ha fet una despesa innecessària , com ha passat en tantes i tantes coses.

Quan comenci el curs Ramon farà la seva tasca pedagògica sense deixar que l’afectin les circumstàncies. És un bon educador i sap que l’educació dels joves és primordial i ha de passar per sobre de tots els problemes que hi puguin haver.

Però d’altres, estic segur, que no pensaran igual i la seva actitud negativa anirà en detriment de l’ensenyament dels nostres joves.
Qui en té la culpa? Mai s’hauria hagut d’arribar al punt que estem i, imagino, que estarà condicionat a la forma de ser de cada individu. Els qui, com Ramon siguin educadors per vocació, se seguiran entregant amb cos i ànima oblidant-se de que el govern els ha retallat el sou. En canvi, a d’altres que han arribat al món de l’ensenyament buscant una sortida professional per a guanyar-se la vida, potser no pensen igual.  

“EA, EA, EA LA RIGAU SE CABREA”

Entenc que la Consellera d’ensenyament Irene Rigau hagués preferit el passat divendres, mentre visitava un col·legi de Roquetes, que sé li haguessin tirat pètals de rosa, tal i com es feia amb els emperadors romans... i consignes al seu favor... I petons, però no va ser així.

Divendres, un grup de representants sindicals la van rebre amb pancartes en contra de les retallades i una on es feia menció al seu sou i al del President Mas.

Segons aquesta pancarta, motiu d’enuig per part de la consellera que fins i tot es va enfrontar amb els manifestants que s’havien congregat per a fer-li palesa del seu mal estar per les retallades tant en els sous dels qui eren funcionaris de la Generalitat com a l’ensenyament públic català, Mas cobraria 12.000 euros mensuals i la consellera 9.000.

Va amenaçar Rigau en no reunir-se amb els representants sindicals si no retiraven la pancarta ja que, segons ella, deia mentides i donava mal exemple als nens.

Xifres a part, la consellera hauria de saber que amb el seu sou cobra per fer de consellera “a jornada complerta”, és a dir, tant si està en una reunió del consell executiu com si visita col·legis, tal i com ho va fer divendres pel Baix Ebre. I en temps de retallades, tan en sous com en d’altres partides com Ensenyament (que és la part que més directament li toca), però també en sanitat, investigació, universitats, infraestructures, etc. és del tot lògic que s’hagi de trobar situacions com la que es va trobar divendres passat. AIXÒ TAMBÉ VA EN EL SEU, SRA. CONSELLERA.

Però a part, la seva actitud, va en contra de la llibertat d’expressió dels que allí estaven xiulant-la i dir que “donaven mal exemple als nens”, és una postura totalment “fora de lloc”, per dir-ho d’alguna forma. ¿Quin exemple dona ella, el President de la Generalitat i tota la cort de consellers quan menteixen els seus propis treballadors i a la ciutadania en general? ¿O és que ja no ens en recordem quan el passat desembre no van pagar puntualment la paga extraordinària i van fer servir tot un seguit d’estratagemes, no sempre legals, per a justificar allò que no tenia cap tipus de justificació?

Però tornem als sous de Mas i de Rigau. D’on havien tret els sindicalistes les xifres dels sous. Cal dir que els sous del President, conseller, alts càrrecs i fins i tot la dels funcionaris i la resta de treballadors depenents de l’administració catalana, són públics i, per tant, es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Creieu-me que m’ha costat trobar-ho, però finalment he trobat dues pàgines que es referien a aquests sous.

Segons Liberal.cat, el President cobraria 144.030 euros/any (es a dir, 12.000 euros/mes) i els consellers 108.567 (es a dir, 9.000 euros/mes)

Però és que n’hi un altre (Diario Crítico) que els xifra en 169,449,78 i 127.737,04, respectivament. Això sí, segurament abans d’abaixar-se’ls.
El què li passa a la Sra. Rigau és que no s'ha parat a mirar el que guanya. Va amb cotxe oficial i no ha de posar carburant, li paguen les dietes i quan vol diners només cal que posi la targeta al caixer i ràpidament obté els que vol. I, es clar, no passa penúries per arribar a final de mes. Potser alguns dels pares dels xiquets als qui, segons ella els sindicalistes donaven mal exemple, no arriben a final de més i passen penes per poder-los alimentar de forma correcta.  

Per tant, la Sra Rigau, hauria quedat millor callant i acatant les crítiques i el de posar-se “galleta”, guardar-s’ho per a ocasions més favorables que espero que arribin.

PRIVATITZA, QUÈ ALGUNA COSA QUEDA! (O no...)

Quan la dreta neoliberal arriba al poder és normal que vulgui aplicar la seva política de privatitzacions en detriment dels anomenats “serveis públics” (ensenyament, sanitat, transport, etc.)

Am el nomenament com a conseller de Boi Ruiz, que era president de l’associació de centres sanitaris privats, ja es va entreveure per on podria anar la política sanitària del nostre país (si és que algú en podia tenir dubtes de per on anirien els trets)

A la conferència que va fer Mas el passat dilluns davant de l’empresariat català, va parlar de privatitzar l’ensenyament, la sanitat, les infraestructures i els serveis socials.

L’ensenyament seria, evidentment concertat i es fomentarien, sense cap mena de dubte, els col·legis d’orientació catòlica.

En quan a la sanitat es potenciaria la gestió privada, tal i com ja es va posar en marxa durant el temps del “pujolisme” amb el programa Altebrat, on estan inclosos diferents hospitals de les nostres comarques, com els de Móra d’Ebre, Jesús i Amposta.   

Sobre el tema d’infraestructures cal dir que les autopistes són concessions administratives i, per tant, ja estan privatitzades, però per la manca de finançament de les administracions, ja es va parlar del tema durant l’època del govern d’Entesa. Una de les carreteres que es volia fer amb finançament privat és la que va a Horta de Sant Joan i Arnes i que surt des de l’Eix de l’Ebre.

Imagino que amb la privatització dels serveis social passaria una cosa similar al paper que ara juguen les mútues laborals amb les baixes dels treballadors. Encara que els ajuts, evidentment els autoritzaria i pagaria l’administració, la gestió dels mateixos es farien des d’empreses privades. Em consta que també hi funciona algun servei així i que està ubicat a l’hospital de Jesús.

Però Mas també va parlar dels serveix públics que no es privatitzaran: la policia, les presons, hisenda i la moneda (el què?)

Sobre la policia és normal, ja que des de la conselleria d’Interior i des de la pròpia presidència de la Generalitat es vol tenir un total control. Jo sempre he estat partidari de la integració de les policies locals al cos del Mossos d’Esquadra. Un com em va dir un policia que a la majoria d’alcaldes de ciutats i pobles amb policia no estan pel tema pel mateix, perquè volen tenir el control absolut sobre el cos armat.

En canvi, en el tema de presons, segurament que Mas encara no s’ho ha acabat de plantejar, ja que no seria cap novetat, ja que als Estats Units existeixen les presons privades.   

De reservar-se el control sobre hisenda, crec que sobren els comentaris. Si des de l’estat són reticents en traspassar a la Generalitat la gestió de impostos com l’IRPF i IVA, per qüestions de “control”,  de la mateixa manera la Generalitat no cedirà la gestió dels pocs impostos que encara gestiona, com per exemple el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. D’altres, com el de Patrimoni ja es va suprimir per par de l’estat.

I, finalment, la moneda. És que la Generalitat emet moneda pròpia? Difícil entendre el concepte. 

(La pancarta està ficada al col·legi Miquel Granell d'Amposta)  

MAI PLOU A GUST DE TOTS

"L’inventor" d’aquesta frase feta la va encertar de totes, totes.

El darrer exemple clarificador són les reaccions dels col·lectius de pares i mares a la “marxa enrere” que ha fet el Departament d’Educació respecte a “deixar de jornada intensiva el mes de juny”, a les acaballes de final del curs escolar.

Aquesta mesura era una de les contemplades a la darrera llei feta pel departament, a part de començar abans el curs lectiu i les vacances de la denominada “setmana blanca”. Unes mesures que ja s’apliquen a d’altres països europeus.

Això va generar un conflicte entre Educació i els sindicats que representen als professors de primària. Les crítiques a la gestió del conseller Ernest Maragall van ser freqüents i contundents, fins a l’extrem d’amenaçar en “no fer excursions ni colònies" (unes activitats voluntàries que venien fent els diferents centres educatius)

Només fa unes setmanes, vaig poder escoltar a unes mares que reprovaven l’actitud de la directora d’un dels col·legis d’Amposta, precisament de l’últim que s’ha fet, el Consol Ferré (nom d’una mestra de la ciutat)

La directora en qüestió és l’exregidora d’ICV Francesca Valldepérez. Li recriminaven a la directora que secundés les vagues convocades (la de funcionaris del 8 de juny i la general del 29 de setembre) i que, en canvi, es mostrés reticent en secundar les altres mesures coactives que es volien aplicar en contra del departament.

Aquests dies s’ha anunciat que Educació ha rectificat i, finalment es continuarà fent la jornada intensiva el mes de juny. No cal ni dir que els sindicats d’ensenyament ho consideren una victòria i han rebut la notícia amb molta alegria. Però ara són els pares els qui es mostren disconformes, ja que per ells, la jornada partida dels professors ja els hi anava bé.

Jo tot aquest conflicte (que com recorda avui el Periódico fa molts de mesos que dura i s’hagués pogut estalviar...) l’he vist passar de llarg, sense que m’afectés el més mínim. Sobre avançar el començament del curs, fer la setmana blanca, etc. Opino que “què més dona si al final els alumnes faran els mateixos dies de vacances”. Al final, els pares, sigui al setembre, sigui al març, igual hauran de buscar solucions per als seus fills. Solucions que ara ja existeixen, només es necessari fer un canvi d’hàbits...