SOBRE ELS DEBATS ELECTORALS

Dia de la presa de possessió d'Adam Tomàs com a nou alcalde d'Amposta. 

Per molt que m’ho expliquin, per moltes raons que hi hagi, no me sembla correcte que als debats de candidats a l’alcaldia d’Amposta hi manquessin 4 del 7 que s’hi presenten.

Només hi eren presents Adam Tomàs (EA-ERC), Manel Masià (Junts per Amposta) i Francesc Miró (PSC). La Junta Electoral Provincial no va deixar participar Rositia Pertegaz (Demòcrates de Catalunya), Germán Ciscar (Som Amposta), Rosabel Recio (Podem) i Cecilia Castelló (Ciudadanos).

El motiu sembla que va ser que no tenien representació a l’actual consistori ampostí. Cal dir que Rosita Pertegaz va entrar a l’ajuntament de la ma de CiU, tot i que va abandonar el grup i va continuar formant part del consistori com a regidora no adscrita. En el cas de German Ciscar va entrar com a cap de llista de Plataforma per Catalunya, formació que va abandonar per a crear un partit municipalista.

No sé si ha canviat la normativa que regeix aquest tipus d’actes o simplement se deixa a criteri dels integrants de la junta electoral de cada cicle electoral.

L’any 1995 anava de número 2 de la candidatura d’ICV darrere del desaparegut Anselmo Cano. Visió 3, la televisió local d’Amposta va emetre una sèrie de debats, alguns d’ells temàtics. Tot i no tenir representació a l’ajuntament també se’n va invitar a participar. El dia que se debatia sobre Sanitat, Cano va creure que hi havia d’anar jo com a número 2, tot i que no tenia ni idea del tema. Per CiU va anar Manel Ferré, que també anava de número 2 pel darrere de Roig. Sembla ser que no hi havia límit de temps, perquè recordo que vaig intervenir molt poc. En aquell temps la controvèrsia era la ubicació de l’actual Hospital Comarcal.

Dit això crec que els ciutadans tenim el dret de saber que ens proposen tots i cadascun dels electes i poder-los escoltar debatent entre ells. De vegades els programes no són suficients per acabar de saber per on va cadascun dels candidats.

Ahir pel mati vaig poder escoltar el debat dels caps de llista de les diferents formacions que se presenten a Santa Bàrbara. Hi eren tots: des d’aquells que ja tenen representació a l’ajuntament a les que se presenten per primera vegada. En total 5 candidats representants a Junts per Santa Bàrbara, ERC, PSC, PP i MAP (integrada dins de Movem)

Per cert, dijous per la nit al Canal Terres de l’Ebre vaig seguir amb interès una entrevista a l’alcalde de la Galera Ramon Muñoz (Junts per la Galera) sobre l’acció de govern de la darrera legislatura i sobre les propostes de cara la que ve.

Canal Terres de l’Ebre ha fet el mateix amb tots els caps de llista del territori (cosa que dubto) o només a aquells que paguen?

Si la resposta és la segona part de la pregunta, no hauria d’estar prohibit? Aquí ho deixo.  

PROPOSTES ELECTORALS

Algunes de les propostes electorals que he escoltat durant aquesta campanya de les municipals son realment increïbles.

Ahir mateix us parlava de Santiago Campos i la instal·lació del magatzem logístic d’Amazon a Móra d’Ebre. La qual cosa me va fer recordar quan l’alcalde de la població veïna (Móra la Nova) Joan Sabanza va anunciar la implantació de la central tèrmica de cicle combinat ENRON a la seva localitat. Menys Mal que no se fa arribar a fer!!

El candidat del PSC Francesc Miró va parlar de portar a Amposta una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics. Com a proposta me sembla molt bona, però no crec que sigui fàcil ja que depèn de moltes coses, no només de la voluntat d’un alcalde (en aquest cas encara candidat)

Manel Masià, candidats de Junts per Amposta va parlar de la compra del local de l’antic cinema Oscar Palace per a rehabilitar-lo i convertir-lo en el 4 auditori d’Amposta. Sembla ser que la febre compradora de l’actual equip de govern (antics Sindicat i col·legi de les monges) s’ha acabat encomanant al seu partit. Va dir que se destinaria a fer-hi espectacles de teatre, dansa, etc. No me sembla malament, però trobo que abans hauria d’haver voluntat de programar-hi moltes més coses. L’edifici (per ser projectat i construït en època dels governs de CiU) i que va rebre un  premi d’arquitectura.

També va dir Masià que quan ell fos alcalde portaria ràpidament la fibra òptica als polígons industrials.

Realment sobten aquestes declaracions, ja que els polígons, sobre tot el de Tosses porten moltes dècades en funcionament i tret dels darrers 4 anys sempre hi van haver governs de CiU. I encara més si tenim en compte que durant la dècada passada (2004-2007) a Amposta se va promocionar amb bombo i platerets el projecte Ciutat Digital que havia de ser la panacea i va quedar diluït abans d’acabar-se. El projecte estava finançat per la Generalitat, el govern espanyol i l’ajuntament.

https://www.slideshare.net/atictes/amposta-ciutat-digital-francesc-fosch-presentation

http://www.aguaita.cat/noticia/1205/psc/amposta/denuncia/fracas/projecte/ciutat/digital/va/costar/900000

https://www.lavanguardia.com/local/terres-de-lebre/20131211/54396080799/el-psc-d-amposta-denuncia-el-fracas-del-projecte-ciutat-digital-que-va-costar-900-000-euros.html

EL PAS DEL TEMPS

Quan escolto els debats entre els candidats a les principals alcaldies de les nostres terres, per un moment sembla que el temps s’hagi aturat. Algunes de les propostes que fan, segurament les més importants, són les mateixes que se feien fa 25 o 30 anys. O potser més! És increïble, però és així. Durant aquest temps, tan l’Estat com la Generalitat han anat invertint en alguna cosa, per a tenir-nos callats (sobre tot als nostres polítics), però d’allò que realment és important per al nostre territori, el que se considerarien propostes estrella (exceptuant lo Passador i alguna cosa més), res de res. Anem a veure un exemples:

-Desdoblament de l’N-420 i connexió amb l’A-68 (zona Terra Alta).

-Prolongació de la C-12 (Eix de l’Ebre) des d’Amposta fins al port de la cimentera d’Alcanar. Quan jo era regidor (fa 8 anys que no ho sóc), ja ho donaven per fet. En aquest cas l’Estat hauria de cedir a la Generalitat el tram corresponent de l’N-340.

-Port comercial de la Ràpita.

-Acabar el tram de l’A-7 al pas pel nostre territori. En aquest cas cal dir que no hi ha hagut un veritable consens territorial i fins i tot té els seus detractors.

-Construcció d’un tercer carril de l’AP-7.

-Construcció d’una sortida de l’AP-7 a la comarca del Montsià. Recordar que dintre de la comarca del Montsià no hi ha cap sortida. La d’Amposta-l’Aldea està dintre del Baix Ebre i la d’Ulldecona-Vinaròs al Baix Maestrat. En canvi dintre del Baix Ebre, en pocs quilòmetres n’hi ha 3: L’Ametlla de Mar, l’Ampolla i l’Aldea.

-Portar indústria als polígons. Cada poble ha fet la guerra pel seu compte i la industria s’ha dispersat considerablement entre tots els polígons que hi ha construïts. Els d’Amposta, sobre tot el de l’Oriola estan infrautilitzats. Sovint la indústria que s’ha instal·lat ha acabat fracassant (Antaix, Laminats de Catalunya...)

-Millores ferroviàries. Tot i que s’ha avançat una mica amb l’aturada a l’Aldea de trens més ràpids i s’ha desdoblat la via al seu pas pel territori, el tram de via única entre Vandellòs i Tarragona segueix produint retards i problemes.   

Ahir mateix, el MH Quim Torra va anunciar un pla de dinamització industrial per a la comarca de la Terra Alta. Benvingut sigui! Només recordar que l’IDECE va aprovar un pla territorial per a dinamitzar les 4 comarques Ebrenques. Quin ha estat el resultat? Ho desconec... Entre d’altres mesures recordo que s’havia de fer una via de tren que unís l’Aldea i la Ràpita passant per Amposta.

També he escoltat candidats que han llançat propostes per mirar d’esgarrapar vots: des de la implantació d’una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics (Francesc Miró, PSC, Amposta) a la implantació d’un magatzem logístic d’Amazon (Santiago Campos, Tots i Totes per Móra, Móra d’Ebre)

Durant els propers 4 anys només arribaran premis menors... Per als més grans caldrà seguir esperant.

LA DERIVA SOCIALISTA

Des de fa temps molts militants, votants i antics votants del PSC se fan una pregunta: Cap on van? Quo vadis? Què deien els romans...  

Ja fa molt de temps que estan totalment descol·locats i només els faltava el procés independentista per acabar-ho d’ accentuar. Se pot estar en contra de com s’ha portat a terme el procés (jo hi estic), però tampoc no cal posar-se al costat del teu rival polític i manifestar-te per la unitat d’Espanya com van fer molts socialistes el passat 29 d’octubre. Recordeu la foto del primer secretari Miquel Iceta acompanyat de la Ministra de Sanitat Dolors Montserrat, del president del PPC Xavier Garcia Albiol i el delegat del Govern Central Enric Millo, entre d’altres. On s’ha vist què vagis de la ma d’un dels teus enemics històrics (l’altre va ser CiU)

Però segurament això ja ho sabeu. Es tracta de política nacional, aquella de la que tan agrada parlar als debats de les televisions local del nostre territori... Però que passa aquí?

Imagino que també sabeu que ERC, de forma unilateral, ha trencat els pactes dels consells comarcals del Montsià, primer i del Baix Ebre només fa uns dies. Aquest fets faran que, en un futur, si mai sé hi ha la possibilitat de reeditar un pacte similar, els càrrecs del PSC demanin totes les garanties del món per a que no torni a passar res similar. De fet, si feu memòria, ERC ja va trencar amb el PSC i ICV al final del primer Tripartit, obligant a acabar la legislatura. Un fet que, en part, suposaria la retirada anticipada de Pasqual Maragall.

I per què es va trencar el pacte al Consell Comarcal del Montsià? L’excusa que va donar ERV va ser la delació del llavors president Francesc Miró en trobar propaganda independentista a la seu del mateix consell a nom, segons sembla, de l’anterior presidenta i regidora de l’Ajuntament d’Alcanar Carme Navarro.

Tot i que cadascú és lliure de fer el que vulgui, sempre dintre dels límits de la llei, el gest de Francesc Miró no va agradar ni a propis (socialistes) ni a estranys (bé, potser a algun grup sí) Jo no hauria avisat a la Guardia Civil, tal com va fer l’edil ampostí. Però com he dit, cadascú és lliure, però això sí, també ha d’entendre que coses així poden comportar conseqüències, tal com va passar.  

Però arribem a la setmana passada. Un persona molt propera a mi va comentar un post de Francesc Miró a Twiter on li deia alguna cosa així: Sense vostè els socialistes d’Amposta anirien millor... (N tinc compte de Twitter i per tant no puc reproduir-ho literalment) La reacció del regidor del PSC d’Amposta va ser bloquejar-lo.

Anem a pams. Si un polític s’obre un compte a una xarxa social és per a expressar les seves idees i plasmar les seves accions. Si no s’està predisposat a acceptar comentaris, potser millor no obrir-lo. Jo entenc que bloqueja quan els comentaris siguin despectius o insultants, però no quan s’expressa una idea que no t’agrada.

La penúltima. Els socialistes ampostins tenim un grup: PSC Amposta. Si no ets membre, no el busquis, no el trobaràs... I no ho faràs perquè és un grup dels denominats tancats, d’aquells que només hi poden accedir els seus membres i, per a ser-ho, algú t’ha d’afegir.

En aquest grup, de tant en tant hi publicava coses. La majoria, ja ho sabeu, crítiques o molt crítiques amb la forma d’actuar del PSOE i del propi PSC. Bé, ja no puc fer-ho. El darrer comentari A la tercera va la vençuda... o no, va ser publicat l’1 de novembre. I per què no puc publicar res? Segons sembla perquè l’administrador o administradora de la pàgina ha canviat la configuració i no acceptava publicacions alienes. Visca la llibertat d’expressió!!  Un grup tancat on tothom és militant o simpatitzant socialista i que no té deixen publicar... Algú ho entén?

El que jo entenc és que les meves opinions no agradin a molts dels meus companys socialistes, però crec s’emmarquen més dintre de la ideologia socialista que no la majoria de les polítiques oficials del PSOE i els PSC que des de fa temps van començar una deriva que de moment els ha portat a aliar-se amb el PP i C’s. 

LES FOTOS ELECTORALS. MANEL FERRÉ I FRANCESC MIRÓ CARA A CARA

Francesc Miró, mira cap Amposta, mentre que Manel Ferré mira cap a la nova residència d'avis. 
Finalment es donen el cul al mupi.  
Queda clar que no es poden entendre de cap manera...  

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: HOMBRE BLANCO HABLAR CON LENGUA DE SERPIENTE

Corria l’any del Senyor de 1986 i Espanya estava immersa en el debat OTAN, sí, OTAN, no. Felipe González havia promès que si accedia al govern faria un referèndum per a treure a Espanya del Tractat de l’Atlàntic Nord que ens havia posar el govern d’Adolfo Suárez.

Referèndum se’n va fer, però va ser tan ambigu que hi va haver que va votar que si perquè votar no era pràcticament el mateix. Davant d’aquell engany vaig optar per votar nul.

Però hi va haver qui va optar per altres formes de protesta, com per exemple Javier Krahe que va dedicar uns versos a Felipe González i que posteriorment va versionar i interpretar Joaquín Sabina amb el títol de Cuervo ingenuo. A la tonada de la cançó es repetia constantment: hombre blanco hablar con lengua de serpiente.

Segurament Felipe González no va ser el primer polític que va descafeïnar una promesa electoral en una democràcia que tot just acabava de superar l’ensurt d’un cop d’estat, però el fet va marcar un precedent i, segurament, va significar el començament del desgast de González que poc a poc, elecció rere elecció, va anar perdent la confiança del poble.

Però són molts els polítics que, sovint han parlat amb llengua de serp... Entre ells, l’actual alcalde d’Amposta Manel Ferré.

Llegiu sinó (o escolteu si voleu) el que es va publicar dilluns passat a la Marfanta del periodista Gustau Moreno. En una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré va afirmar que si a Amposta governés Esquerra, seria un desgavell. Durant l’entrevista, Manel Ferré, va estendre la al candidat socialista Francesc Miró per mirar de concretar pactes.

Les paraules de l’actual alcalde són un dard enverinat. Què pretén Manel Ferré? Per un costat desmotivar una part de l’electorat socialista que no acceptaria mai cap pacte amb CiU (jo per exemple), encara que suposés compartir l’alcaldia, tal com creuen alguns dels meuscol·laboradors: Per tal de mantenir-se al Govern, Manel podria oferir a Miró un any d’alcaldia.

Com sabeu, el dia que es va anunciar l’acord per anar junts ERC i ICV-EUA, la responsable d’aquesta segona formació a Amposta va dir que Miró no havia anunciat (al menys públicament) que no pactaria amb CiU. Estaria bé que el candidat socialista sortís al pas d’aquestes afirmacions per a negar rotundament cap pacte amb la formació que encapçala Ferré.

Ni que sigui per higiene política, després de 28 anys (24 amb majoria absoluta), Amposta necessita una alternança i això passa per configurar un acord de govern entre les forces d’esquerres d’Amposta sempre que CiU no assoleixi la majoria absoluta. Per cert. Ja veureu com si Manel Ferré aconsegueix revalidar la majoria (esperem que no), ja no hi haurà cap ma estesa cap a Miró. Llavors no se’n recordarà.

Durant la mateixa entrevista a Canal 21, Manel Ferré va afirmar que la compra d’edificis per part de l’ajuntament (antic col·legi de les monges, al costat del Mercat i l’edifici on s’ubicava el Sindicat, a l’avinguda de la Ràpita) no és ni molt menys prioritari, ja que l’ajuntament disposa d’altres locals en propietat i que es podrien utilitzar per a equipaments municipals.

Arribat a aquest punt no puc sinó mostrar la meva sorpresa i incredulitat. Resulta que l’ajuntament disposa d’immobles i, en canvi, les dependències de la policia local i el centre de rehabilitació es troben en locals llogats a Arayo i que, tot i que l’oposició va demanar a l’ajuntament que negociés a la baixa un nou preu dels lloguers, segons l’alcalde, el propietari s’hi havia negat.

Mireu, el que busca Ferré és continuar al front del govern municipal a qualsevol preu. Si ha de menysprear als altres partits que poden arrabassar-li l’alcaldia i si ha de dir que pactarà amb qui ha estat els seu pitjor enemic durant els 28 anys de govern, ho farà. De fet, ho està fent.        

Hombre blanco hablar con lengua de serpiente

Hombre blanco hablar con lengua de serpiente

Cuervo ingenuo no fumar

La pipa de la paz con tú,

¡Por Manitú!

¡Por Manitú!

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LA PROPAGANDA DE CAMPANYA (Segona part)

PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC) Cap de llista Germán Ciscar.

Cartells. Sí, de tres tipus, en un dels quals no hi ha cap fotografia.

Banderoles. No.

Mupis. No.

Lema electoral. Dos lemes (cada tipus de cartell en porta un) Primer els de casa (cap novetat) i Fem fora la casta (de clara inspiració en Podemos)

Seu electoral. No n’he vist cap.

Ara mateix té un regidor i, segons he sentit, n’aspira a treure’n un altre. Fan bandera de la immigració i de les denúncies que ha presentat al jutjat sobre presumptes irregularitats de l’alcalde.

Al menys a una escola pública s’han queixat per haver col·locat pancartes als carrers del costat. 

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA 

(PSC) Cap de llista Francesc Miró.

Cartells. Sí

Banderoles. Sí.

Mupis. Sí i també tanques publicitàries. 

Lema electoral: El canvi serè. Normalment els partits empren un lema abans de les eleccions i un altre quan han de demanar el vot. La candidatura Francesc Miró ha utilitzat el mateix lema des de que l’agrupació socialista el va escollir per a ser el candidat. També usa un segon lema que com el primer, tampoc es tracta de cap novetat: L'Amposta que somio serà imparable. 

Seu electoral: Sí. Al menys això sembla. Està a la part alta de l’avinguda de Catalunya, en front al CAP, allà on la família del candidat havia regentat fa anys un bar.

Ara té tres regidors i hauria de millorar o, al menys conservar els que té per a que sumats amb els d’EA-AM es pugui aspirar a arrabassar l’alcaldia a CiU.

A l’entrada d’Amposta per l’avinguda de Santa Bàrbara hi ha un mupi que té, per un costat, mirant cap el S a Manel Ferré i per l’altre, cara N a Francesc Miró. Espero que ningú faci l’acudit fàcil de dir que representen les dues cares d’una mateixa moneda.

És l’únic candidat amb fotografies diferents: la dels cartells, banderoles i mupis no és igual a la de les tanques. Personalment m’agrada més la de els tanques on, a diferència dels altres llocs apareix sense americana. Treure’s l’americana és símptoma de voler anar per feina. És l’únic candidat que apareix amb corbata. La corbata, a part de ser un símbol d’elegància, fa de barrera simbòlica entre dos interlocutors de diferents estaments: en aquest cas, candidat i votants. A les pancartes i banderoles també li veig un semblant més seriós.   

   

LA CIUTAT DE LES PERSONES

El candidat del PSC a l’alcaldia d’Amposta Francesc Miró, va donar ahir el tret de sortida de la campanya electoral fent un acte al Casal que presentava un ple absolut. Sí, ja sé que Convergència a Amposta mou a molta més gent i que segurament haurien omplert 4 o 5 casals, però els socialistes no tenen les armes que tenen els convergents com la possibilitat de trucar i mobilitzar a tos aquells que els hi deuen favors.

L’actual portaveu del grup municipal del PSC-PM a l’ajuntament i cap de llista les dues darreres legislatures Toni Espanya va fer de teloner i va destacar les qualitats del candidat: experiència, treball, honestedat, voluntat de servei, etc. Fins i tot les va anteposar a les de l’actual alcalde d’Amposta que, precisament ahir, era notícia al diari el País i no precisament per fer bé la feina.
Espanya va tenir paraules d'elogi i, en algun cas record, per als candidats socialistes a l'alcaldia d'Amposta: Joan Gabaldà, Josep Maria Simó, Pere Margalef i Gabriel Perles. 

Acte seguit va ser el torn de Francesc Miró que va esbossar el programa electoral amb el que es presentarà a les municipals de maig. Del seu discurs vull destacar dues coses: no va prometre cap obra que suposi una gran inversió per al municipi i, en canvi, si que va posar èmfasi a l’hora de destacar que es preocuparà per totes aquelles petites coses que augmenten la qualitat de vida dels ciutadans.

Per a què volem centres comercials que han de tancar al cap de pocs mesos de posar-se en funcionament? O una residència de la tercera edat sobredimensionada que suposarà una enorme despesa per als ciutadans de la ciutat? O una estació de bus infrautilitzada?

Els problemes reals de la ciutadania són uns altres ben diferents, com ara l’atur, la pobresa energètica o, simplement, la pobresa en general.

Fins i tot va donar algunes xifres com ara que Futuro Ciudad Amposta deu a l’Ajuntament 300.000 euros. Sinó recordo malament, aquesta quantitat es devia en concepte de permís d’obres i, l’equip de govern el hi va concedir una moratòria en un fet totalment inusual, ja que fins aquell moment mai s’havia fet. No vull ser malpensat, però serà que Roig hi tenia alguna cosa a veure?

També va dir que si és alcalde d’Amposta incrementarà la partida dedicada a beques de transport que passaria dels ridículs 6.000 euros d’ara a 60.000; que abaixaria l’IBI urbà en un 20% en 4 anys (el primer any l’abaixada seria del 10%) i que l’IBI rústic es destinaria totalment a reparar els camins del terme.  

Va assegurar que no deixaria de tocar les portes de les diferents administracions per a reclamar un millor finançament, i va posar dos exemples: les escoles bressol i les escoles de música. També va dir que milloraria les subvencions a les entitats que organitzen actes a la ciutat.

Va lamentar l’oportunitat perduda d’Amposta per no haver estat nomenada subseu dels Jocs del Mediterrani que es duran a terme a Tarragona l’any 2017 i tot, segons Miró, per no haver fet els deures, però que encara s’està a temps de poder-ho aconseguir.

Finalment va donar les gràcies a tots els assistents a l’acte entre els que es trobaven amics i companys de Godall (d’on ha estat alcalde les 3 darreres legislatures), també els alcaldes socialistes de poblacions com el Mas de Barberans, el Perelló (en aquest cas alcaldessa), Aldover, Deltebre i Sant Jaume, el diputat al Congrés Joan Ruiz, el senador de l’Entesa Joan Sabaté i algun espia enviat per l’equip de govern.

TREBALLEN COM FORMIGUETES…

Que jo sàpiga no hi ha enquestes, però si sensacions. Als carrers, als bars, a molts de llocs de la nostra ciutat ja es parla de les eleccions municipals que tindran lloc el proper 24 de maig.

Una vegada més, els ciutadans d’Amposta desencantats i cansats dels governs de CiU esperen un canvi que només els ciutadans de la nostra ciutat en dret a vot, acabaran per decidir.

Les he sentit de tots colors, des que ERC ho té coll avall, a que el PSC només en traurà 1, passant per que CiU tornarà a renovar la confiança del seu electorat.

Perquè això sí, a CiU només la vota la seva parròquia, aquells que com una senyora amb qui vaig compartir transport sanitari pensen i diuen frases com aquest: L’alcalde s’ha gastat molts diners per a salvar les palmeres de l’avinguda Aragonesa... Com si Ferré hagués pagat de la seva pròpia butxaca el tractament contra la plaga d’escarabats coneguts com morruts rojos.

Mentre que la majoria de partits i coalicions que tenen intenció de presentar-se estan ultimant acords per mirar de configurar les candidatures, els de CiU encara no han fet públic qui serà el seu cap de llista, encara que fa anys que sé sap.

L’altre dia un amic em va dir: els de CiU treballen com a formiguetes. I és que estan en campanya permanent. Viuen d’això i han de conservar la menjadora al preu que sigui, fins i tot prometent coses de forma individual, a mida.

Sinó son naps són cols, però sempre s’ho fan vindre bé a l’hora de buscar motius per a continuar al capdavant del govern municipal.

Recordo que quan Roig ho va deixar i Manolito va ser, per primera vegada, el cap de llista, l’alcalde sortint demanava als seus que li fessin un darrer favor: que votessin per Manel Ferré.  

Ara, el motiu és que aquest any es commemora el centenari de la col·locació de la primera pedra del pont penjant. No és que sigui un argument de pes, però suficient per a demanar que se’ls torni a votar. Sembla ser que l’acció de govern quedaria relegada a un segon pla.  

Tornant a les candidatures opositores, ERC-EA sembla que renunciarà a les seves sigles tradicionals a efectes d’incorporar sàvia nova, però sobre tot, buscar el vot de una part de l’electorat que mai votaria a ERC. Podria ser que la candidatura es quedés amb EA (Esquerra d’Amposta), germen de la formació actual. Des de fa uns anys, la candidatura que encapçalarà Adam Tomàs, sembla ser, que és l’única que pot fer ombra a CiU i lluitar per arrabassar-li l’alcaldia.

Potser serà per això que ja córrer el rumor de que, darrerament Adam Tomàs no fa res. La qual cosa, evidentment, no seria certa, si ens atenem a les darreres peticions que ha fet aquesta formació: auditories a l’Hospital Comarcal i FUSSMONT per esbrinar si hi ha cap tipus de connexió al l’entramat Innova de Reus, focus de corrupció.

Els de CiU usen la mateixa estratègia amb es republicans que només fa uns anys usaven contra el PSC: política de difamació i desgast. Amb aquesta tàctica pretenen contrarestar una hipotètica pèrdua de vots de la seva formació: Si el rival també en perd, la balança es compensarà.

Però una vegada més, està en mans del PSC donar la volta a la truita. Només el daltabaix que va patir la formació que va encapçalar Toni Espanya els dos darrers comicis, fa fer que CiU tornés a obtenir majoria absoluta, amb la qual cosa és perden totes les opcions de que hi hagi un canvi de govern. Em temo que al maig serà igual. De la recuperació del vot socialista per part del nou cap de llista Francesc (Paco o Sisco) Miró, passen moltes de les possibilitats de canviar de govern. Em consta que s’està treballant dur per aconseguir-ho.

Si el PSC no assoleix, com a mínim, retenir els 3 regidors que té actualment, possiblement CiU revalidarà la majoria absoluta i, com diu la dita castellana: mi gozo en un pozo.    

TORNAR-SE EN CONTRA

Quan el passat 9 de juny es va fer oficial davant la premsa la candidatura de Francesc Miró com a candidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC, estava acompanyat per l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros.

El motiu de la seva presència era doble. Per un part, recolzar la candidatura de Miró, ja que tots dos fa molts d’anys que es coneixen i han estat unts a la Diputació de Tarragona i, per l’altra, la petició de l’alcaldable d’Amposta a l’alcalde de Tarragona de que Amposta fos seu dels Jocs del Mediterrani de 2017 que es celebraran a la seva ciutat.

Cal dir però que, el comitè organitzador dels jocs no havia tingut en compte Amposta per a que fos subseu dels jocs. Ballesteros li va prometre a Miró que s’estudiaria. Una resposta de polític que no té perquè anar més enllà... Francesc Miró aprofitarà la promesa per a impulsar una mica més la seva candidatura, però el tema hauria d’estar tancat molt abans de la campanya electoral de les municipals de 2015.

Sense haver de fer cap instal·lació, Amposta podria ser subseu d’almenys dues modalitats: el rem i l’esgrima.

El rem és sense dubte l’esport que més triomfs ha portat a la ciutat d’Amposta amb medalles constant tant nacionals com internacionals, fins al punt de tenir alguns remer olímpic. Les instal·lacions del club Nàutic són relativament noves (3 o 4 anys) i el riu Ebre ideal per a la pràctica d’aquest esport.

En quan a l’esgrima, tot i ser un esport amb molta menys tradició que el rem, ha tingut un gran impuls en les darreres dècades i també ha guanyat medalles en competicions nacionals i internacionals.

Però què passarà si finalment el comitè organitzador del Jocs del Mediterrani de Tarragona no atorga a Amposta la categoria de subseu? Què CiU ho aprofitarà electoralment per a carregar contra el candidat socialista i presentar-ho com el seu primer fracàs. És el mateix que dir que sé li pot girar en contra.

Si li donen, Francesc Miró podrà presentar-ho con un èxit particular, però això, per si mateix, no garanteix un bon resultat a la candidatura que ell mateix encapçalarà.

I, si finalment és CiU la que torna a guanyar o ERC a la que les enquestes sembla ser que també li donen possibilitats, li sabran treure un rèdit polític a un esdeveniment que els haurà plogut del cel, sense que hagin fet res per aconseguir-lo.

Sovint la política sol ser molt injusta.