 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
Quan un estudiant
no aprova al juny, encara li queda la possibilitat de fer-ho al setembre.
Zapatero no va
aprovar ahir (en aquest cas 25 de juliol) i, tal com van quedar les coses,
veurem si és capaç d’aprovar al setembre.
Abans d’entrar a
valorar la investidura, voldria deixar clar quina era la situació inicial:
1.
El
PSOE va guanyar les eleccions generals del passat 26 d’abril amb 123 escons. Ne
va guanyar 38 respecte a les darreres eleccions.
2.
Unidas
Podemos va ser la quarta força al Congrés amb 42 escons. Ne va perdre 26
respecte a les darreres eleccions.
3.
Entre
totes dues formacions van quedar el PP amb 66 (ne va perdre 71) i C’s amb 57
(ne va guanyar 25)
4.
Tot i
guanyar, el PSOE no va treure un resultat òptim per a poder governar sense
massa suports externs.
5.
Unidas
Podemos, que en algun moment va sembla que podia donar el sorpasso als socialistes,
va quedar molt despenjada respecte als socialistes.
6.
Pedro
Sánchez necessita el suport d’Unidas Podemos i d’altres grups minoritaris si
vols aconseguir ser president del govern d’Espanya.
7.
També
existia la possibilitat que si el PP o C’s s’abstenien, Sánchez podria sortir
elegit.
8.
Tot i
els desitjos de Sánchez de que s’abstinguessin els grups de la dreta per a no
haver de pactar amb Unidas Podemos, tant Casado com Rivera j li van dir que això
no passaria.
9.
Les
relacions entre Sánchez i Iglesias mai ha estat bona. Se va demostrar fa 3 anys
quan llavors Podemos podria haver fet a Sánchez president (en aquell temps comptava
amb el suport de C’S) i no el va fer.
10.
Quan
dos grups negocien han d’estar predisposats a fer concessions. De no ser així,
difícilment s’arribarà a un acord.
11.
El
PSOE com a guanyadors, volen controlar el govern des de les àrees més
importants.
12.
Unidas
Podemos no vol engrunes i vol tenir carteres amb certa rellevància dintre del
govern.
13.
La
formació d’Iglesias, sinó entra al govern ara, difícilment podrà estar mai en
un govern nacional, al menys que guanyi unes eleccions amb majoria qualificada.
14.
Sinó
arriben a un acord els dos partits de l’esquerra serà un fracàs per a tots
aquells votants que confiàvem i encara confiem en un enteniment. I més encara:
un fracàs per a la política.
I ja sabeu que passa quan la política fracassa i els que han votat a l’esquerra
queden decebuts... No?
Només pensar amb Madrid i el Tamayazo de 2003 me se poso a tremolar de
pànic.
(Continuarà...)
