SUCURSALS I CORRESPONSALS

Mas de Barberans. 

Només cal donar un tomb pels carrer de qualsevol ciutat o poble per adonar-se’n de la gran quantitat d’oficines bancàries que han tancat en els darrers anys, moltes d’elles obertes durant els anys de la bombolla immobiliària a la recerca de nous clients.

Quan jo era menut, no hi havia més caixes d’estalvis que la Caixa, la Caixa de Tarragona (la Provincial) i la Rural. En canvi, durant la dècada passada a Amposta van obrir les de Sabadell, Terrassa, Manresa i Manlleu, de les que ja no queda ni rastre perquè s’han acabat fusionant amb altres entitats financeres que ja tenien oficina oberta. Als bancs els hi ha passat ben bé el mateix: el Pastor, el Banesto, el Popular (tot i que de moment me sembla que encara conserva el nom i l’emplaçament), etc.

Tot i les molèsties que ha ocasionat el tancament d’oficines als llocs o més n’hi havia (aglomeracions i distància), al pobles menuts, allà on només n’hi havia una, la situació és molt més greu.

Us vaig a explicar el cas de Paüls. Com sabeu, la població més propera a Paüls és Xerta que està a una distància de 10 Km. Però el recorregut no és massa bo, ja que es tracta d’una carretera de muntanya, tot i que molt millorada respecte al traçat original de fa unes dècades.

Fins a la dècada dels anys 90 hi havia Caixa Tarragona, tot i que la persona que estava allí no era de la plantilla de l’entitat, més bé un corresponsal. Un dia, la direcció va decidir tancar la sucursal, segurament perquè pensaven que no generava prou negoci. L’Ajuntament es va mobilitzar i va negociar amb la Caixa l’obertura d’una sucursal al mateix lloc i amb el mateix responsable que tenia l’anterior entitat, però en aquest cas com a empleat. La Caixa la va mantenir oberta uns 20 anys, fins que, amb la crisi, va decidir tancar-la. Ignoro si va deixar un caixer automàtic com va per exemple Caixa Tarragona quan va tancar l’oficina de la Galera.

Als pobles menuts el percentatge d’envelliment sol ser més gran que a les ciutats. I moltes d’aquestes persones grans viuen soles i, tal vegada no tenen fills. El problema a l’hora d’obtenir efectiu per a poder comprar menjar i d’altres productes de primera necessitat és molt gran.

Per això les entitats han recuperat la figura del corresponsal, una persona de confiança per a fer  algunes de les funcions que tenia l’empleat. Al Mas de Barberans, un altre poble que com Paüls es troba aïllat respecte als pobles veïns, una entitat financera també ha recuperat aquesta figura.

Fa unes setmanes un senyor va vindre a l’Agència Tributària per a donar-se d’alta d’activitat per a poder fer de corresponsal . Li vaig dir que estàvem tornant a la mateixa situació que hi havia abans de la dècada dels anys 80 i li vaig dir que ara els treballadors de la banca fan més de comercials que no de banquers, es a dir, te venen de tot, des d’una assegurança fins un telèfon mòbil o un televisor i després té suggereixen pagar-lo en terminis.

Me va dir que el meu raonament era encertat i sobre fer de banquer, me va dir que el primer curset que havia fet era sobre assegurances.

I és que els ciutadans d’un poble puguin tenir efectiu per a les transaccions domèstiques no els importa. De fet, fer aquesta tasca no donaria cap tipus de benefici a l’entitat i, per tant, han de fer d’altres coses que si que ne puguin donar, com per exemple vendre assegurances.    

EL BBVA ES QUEDA AMB CATALUNYA CAIXA (II PART)

Abans de les darreres fusions, Catalunya Caixa que, recordem-ho, va annexionar-se tota la xarxa d’oficines de Caixa Tarragona, la més gran de la província i que, pràcticament, tenia oficines a tots els pobles de la demarcació. Com segur que recordareu, a principis d’any es van tancar les oficines de les poblacions inferiors als 1.000 habitants (entre elles les de Godall i la Galera)

Es de suposar que quan els nous propietaris se’n facin càrrec, i si tenim en compte els precedents, encara se’n tancaran més.    

Ara mateix a Amposta hi ha dues oficines de Catalunya Banc: la que va ser la central de Caixa Tarragona, que dóna als carrers Alcalde Palau i Sant Josep i la que hi ha a l’avinguda de la Ràpita, quasi que en front de l’actual oficina del BBVA.

Fent números una mic ràpids, Amposta passarà de tenir més de 20 sucursals de diferents entitats obertes, a tenir-ne unes de 10, o sigui una reducció de més del 50%. L’únic banc que ha obert una nova oficina ha estat el Banc de Sabadell amb la de la plaça Berenguer IV. Però la realitat tampoc seria aquesta, ja que el Banc de Sabadell es va quedar amb Caixa Penedès i l’oficina d’Amposta es va tancar.

Evidentment això repercutirà negativament amb els clients, sobre tot la gent gran que no estan acostumats a operar per Internet ni tant sols utilitzar els caixers automàtics.

Em poso a la pell de mons pares. Cada vegada que ma mare vagi a treure diners, haurà de fer una cua immensa. Ja sé que, segurament aquell matí no tindrà més feina que fer, però estem parlant d’una dona de més de 80 anys que té molta menys capacitat de resistència que una persona jove i, per tant, pot acabar cansada.

Ma mare, con tu i com jo, ens podríem considerar accionistes d’aquestes entitats que van ser rescatades i sanejades amb diner públic i que ara s’han venut per un cost molt inferior al que valien. Però és evident que no ho som i, a sobre, molts de nosaltres hem estat estafats per les preferents (una pràctica molt generalitzada durant un bon grapat d’anys) o enganxats a una hipoteca que no podem pagar amb l’amenaça constant de desnonament.

Com vaig dir ahir, pel camí s’han perdut (només en aquest operació 11.600 milions d’euros) que han sortit de totes i cada una de les butxaques dels ciutadans i que, d’alguna manera ens han acabat perjudicant a tots. Si l’Estat destina mils de milions en rescatar la banca, és evident que ha de retallar d’altres partides, com per exemple la sanitat, l’educació, els serveis socials, etc.  

És intolerable que diners públics hagin acabat en mans d’entitats privades per acabar perjudicant els ciutadans.

Als banquers els hi demano una mica de benevolència, ja que una altra cosa no ens la donaran.

De l’Estat no n’espero res. Amb que no ens segueixin robant me’n donaria per satisfet.

I és que els pobres ens conformem amb ben poca cosa, mentre que el ric, amb molt, en tenen poc.

EL BBVA ES QUEDA AMB CATALUNYA CAIXA (I PART)

En català Banc Bilbao-Biscaia-Argentària (BBVA)ha comprat Catalunya Banc al presentar la millor oferta. Les altres dues entitats que volien fer-se amb el banc nacionalitzat eren Caixabanc , el Santander i la Société Générale. Pel camí s’han perdut 11.600 milions d’euros que han sortit dels fons públics (es a dir, dels ciutadans espanyols) i s’han volatilitzat en un tres i no res.

Dir que una banc basc ha adquirit un de català, seria una manera molt simplista d’explicar-ho, ja que avui en dia, la majoria d’entitats financeres han perdut gran part de la seva vinculació amb el territori.

Fent una mica d’història, encara recordo quan per una part existia el Banc de Bilbao, per l’altra el Banc de Biscaia (Vizcaya) i per l’Altra Argentaria, que era la corporació que va agrupar les diferents entitats financeres estatals: Caixa Postal, Banc Exterior d’Espanya, Banc de Crèdit Agrícola, Banc Hipotecari d’Espanya, Banc de Crèdit Local i Banc d’Alacant. Dintre de la mateixa operació de fusió van entrar d’altres entitats, com per exemple Banca Catalana.

Després de la bombolla immobiliària i amb la profunda crisi financera que va sacsejar Espanya, alguns caixes d’estalvis es van haver d’agrupar i convertir-se en banc. Així va néixer el grup Unnim (Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa Manlleu), que també va ser nacionalitzat abans de ser adquirit pel BBVA.

Mentre, Catalunya Banc (durant un temps Catalunya Caixa) va sortir de la fusió de Caixa Catalunya (abans de Barcelona), Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Les dues primeres vinculades amb les Diputacions Provincials respectives.

Quan existien les caixes d’estalvis, la xarxa d’oficines era immensa, sobre tot durant els anys de la bombolla immobiliària. Per aquell temps, a Amposta hi van aterrar una sèrie d’entitats noves que van durar fins l’inici de la crisi. A saber: Caixa Sabadell (no confondre amb Banc Sabadell), Caixa Terrassa, Caixa Manlleu i Banc Pastor. Possiblement alguna més, però no me’n recordo.

Fins i tot Caixa Tarragona va obrir noves sucursals, com la que hi va haver davant l’antiga parada de busos i la Caixa amb l’oficina del carrer Amèrica. Allà on hi podia haver negoci, allà que es desplaçaven les entitats financeres. Al final, tal i com s’ha comprovat, només era façana.