Durant els
darrers dies els ciutadans d’Amposta ens hem assabentat de dues notícies que,
tot i que siguin per separat, formen part d’una mateixa cosa: del deliri
convergent que va imposar-se a Amposta durant dècades.
La primera fa
referència a la venda del centre comercial Futuro
Ciudad Amposta a l’empresa valenciana Family
Cash per a construir un supermercat i pisos (sembla ser que a Amposta en
tenim dèficit de les dues coses) .
I la segona és la
venda de les instal·lacions de Lamicat
a Manain Elevació una empresa d’elevadors
local que ja porta anys ocupant unes altres instal·lacions al polígon de l’Oriola.
Ara fem una mica
de memòria...
El govern de CiU,
com no ne va tindre prou amb el fracàs de Tosses, va buscar altes pelotassos per tal d’omplir les
butxaques d’alguns. El darrer gran pelotasso
va ser el de Futuro Ciudad Amposta,
un centre comercial on tothom va ser enganyat.
¿Per què va
fracassar el Carrefour i va haver de tancar portes quan encara no se portaven 2
anys de la seva obertura? Perquè mai va ser un Carrefour pròpiament dit: era un
minihíper (i així ho posava al tíckets).
Si guardeu el record de com era el supermercat d’Amposta, us convido a fer un
experiment: passeu un dia pel que hi ha Vinaròs i llavors me direu què...
Als propietaris
del Carrefour els hi van dir que s’instal·larien al centre comercial grans
marques com Decathlon o Leroy Merlin. I a les altres cadenes se’ls
hi va dir que vindria un Carrefour,
etc., etc. De haver vingut a Amposta empreses punteres amb els seus respectius sectors,
el centre comercial hagués triomfat, però amb només comerç ampostí, algun
vingut de fora i poca cosa més, estava destinat al fracàs. Però als promotors
de la macroidea els hi donava igual.
El pelotasso ja s’havia donat.
Vull recordar
també el tracte de favor que van rebre els promotors per part de l’ajuntament.
Els hi van permetre fraccionar l’import de la llicència d’obres, una mesura mai
aplicada fins llavors. I, tot i que els hi van marcar uns terminis de pagament,
sinó recordo malament, no se complien.
Quan va aterrar Laminats de Catalunya (Lamicat), des de l'equip de govern de l’ajuntament ens ho
van voler vendre com si se tractés d’una empresa que ens salvaria econòmica i
laboralment parlant. Sens va dir que havent-se pogut instal·lar a qualsevol
lloc, havia preferit fer-ho a Amposta. Igual
que Crist que de tan humil que era, podent haver nascut a Bilbao, va preferir
fer-ho a Betlem. En fi...
Va ser el propi Jordi Pujol (quan ja no tenia cap
càrrec institucional) qui va vindre a inaugurar-la i, aquell matí, a
corre-cuita se va cancel·lar tota la activitat política de l’ajuntament per a
que ningú es pogués perdre l’extraordinari
esdeveniment. No hi vaig anar. L’empresa
també va tancar quan només portava uns 5 anys d’activitat.
Llavors se’ns va
voler vendre la moto i ara sospito que ens la volen tornar a vendre... Com se
sol dir: Menys llops Caputxeta!
MÉS INFORMACIÓ:
