ELS CORRUPTES ES VAN CITAR A TORTOSA

Façana fluvial de la catedral de Tortosa. 

Corria l’any 2000. El PP governava a Madrid i València, mentre que CiU ho feia a Catalunya.

Tortosa, capital històrica de les comarques del Sud de Catalunya i pràcticament equidistant de Barcelona i València és també seu del bisbat del mateix nom. La Fundació la Caixa juntament amb el bisbat tortosí van organitzar l’exposició Fidei Speculum d’art litúrgic.

El bisbat de Tortosa, recordem-ho, a part de les parròquies comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, també incorpora pobles del Priorat, Baix Camp, així com la major part de les del Nord de Castelló (el Baix Maestrat, l’Alt Maestrat i els Ports).

A part de Xavier Salinas, el bisbe d’aquella època, van inaugurar l’exposició el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i el de la valenciana Eduardo Zaplana que, amb aquesta finalitat van desplaçar-se fins a Tortosa.  

Per Internet no he pogut trobar informació sobre aquella inauguració, però afortunadament he localitzat una pàgina del Col·lectiu Ullal de Sollana (un poble de l’Albufera d’on és fill el meu amic Vicent Benito) on s’explica amb pèls i senyals l’excursió que van organitzar per a visitar l’exposició. Va ser el dissabte 15 de juliol.  

El que s’hagués pogut convertir en una simple anècdota, sembla ser que va servir per mercadejar amb l’aigua de l’Ebre i vendre-la al millor postor.

Afirmen alguns testimonis, que una vegada acabat l’acte protocol·lari de la inauguració de l’exposició, els dos presidents van deixar plantats el bisbe i a la resta d’assistents i van marxar plegats, tot i que s’ignora on van anar.

Catalunya feia temps que demanava a Aznar millorar el seu finançament, mentre que València sospirava (i encara sospira) per a que l’aigua del riu regués la seva comunitat.

El Molt Poc Honorable Jordi Pujol va renunciar a una part de les seves funcions deixant desemparades les comarques del Sud a l’acceptar el transvasament de l’Ebre.

Un any després d’aquella trobada de corruptes a Tortosa, el BOE del 6 de juliol, publicava la Llei 10/2001 de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional.

PP I CONVERGÈNCIA FILLS DE LA MATEIXA MARE

De Vergara a eldiario.es.

Coincidint amb la sentència del cas Gürtel, el més gran de tots els que han afectat el PP, agents de la Polia Nacional van escorcolla ahir la seu de la Diputació de Barcelona (DIBA), de la fundació CATmón i domicilis particulars de persones vinculades.

Mentre el MH Torra deia que s’havia fet coincidir amb la sentència de la Gürtel per a minimitzar-ne l’impacte d’aquest cas de corrupció, l’actual presidenta de la DIBA Mercè Conesa se queixava de que no els havien avisat de l’operació que s’anava a portar a terme...

Quan surten aquesta mena de notícies (com la detenció de Zaplana fa només uns dies) el meu grau d’atenció als mitjans informatius augmenta. Aquell dia escolto i llegeixo la majoria de mitjans que sé per endavant que s’acarnissaran amb els protagonistes de la notícia.

El cas Gürtel ja ha estat jutjat i sentenciat, mentre que els escorcolls d’ahir encara se troben en la fase inicial.

Tot i les excuses i justificacions de Mercè Conesa, típiques i tòpiques quan passen coses com les d’ahir, la veritat és que les denúncies sobre presumptes irregularitats ja venen de fa uns anys. De fet de poc després de que s’iniciés l’etapa de CiU al front del DIBA prenent per primer cop el govern al PSC (2011)

Els denunciants van ser per una part treballadors de la pròpia institució, el sindicat CGT i les CUP, en observar que alguna cosa no s’estava fent bé. O com diria Rajoy sinó se feia bé és que se feia malament...

Segons els denunciants se desviaven fons que s’haurien d’haver destinat a la cooperació internacional (quedeu-vos amb la paraula cooperació) a fundacions i empreses privades, algunes d’elles de recent creació.

A primera hora del matí se va dir que buscaven possibles fons de finançament per al referèndum de l’1-O. Després se va desmentir... Però és possible (i per què no?) que alguns d’aquests diners se fessin servir per a pagar les despeses del referèndum.

No sé si coneixeu a Rafael Blasco Castany. Rafael Blasco és un polític valencià que primer va militar al PSPV on va arribar a ocupar diverses conselleries de la Cheneralitat durant l’època de la presidència de Joan Lerma. Allí van començar el seus tripijocs fins que el van fer fora del partit. Poc després s’afiliava al PP que, segons sembla el va rebre amb els braços oberts ja que ser conseller de diverses àrees: Ocupació, Benestar Social, Territori i Habitatge, Sanitat i, finalment, Solidaritat i Ciutadania.

Va ser mentre va ocupar el seu darrer càrrec, el de Conseller de Solidaritat i Ciutadania quan se van desviar fons destinats a la cooperació (d’aquí el nom del cas) internacional, concretament a Nicaragua.

Per tant, fixeu-vos amb el paral·lelisme de les dues Generalitats (la valenciana i la catalana) Cadascuna d’elles ha tingut el seu cas Cooperació.

Per tot plegat, és evident que el PP i Convergència són fills de la mateixa mare. I com se diu aquesta mare? Corrupció!  

PER NADAL, PRODUCTES DE LA TERRA

Fa uns anys, quan a Catalunya es va començar a instaurar l’aire independentista institucional, a les Espanyes es va començar un boicot contra els productes catalans, majoritàriament enfocats de cara el sector del cava. Aquesta campanya va ser iniciada pels sectors més reaccionares del país, quasi sempre representants pel PP.

L’altre dia, casualment, vaig poder veure un vídeo de la Generalitat Valenciana, actualment governada per partits d’esquerres o que al menys s’autoanomenen així on, de cara aquestes festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, es promocionaven els productes autòctons: torrons de Xixona i Alacant, cava d’Utiel-Requena, joguets d'Alacant, raïm del Vinalopó, etc.

A Catalunya, majoritàriament, els torrons que mengem són de Xixona i Alacant i el raïm, com no, ens arriba del Vinalopó. Això sí, el cava, català, del Penedès, que per alguna cosa és la zona on més se’n produeix. Però a Catalunya també se’n fabrica de torro. A Reus per exemple hi ha una gran marca i els torrons d’Agramunt són coneguts i reconeguts per la seva qualitat.

Ara imagineu-vos per un moment que la Generalitat de Catalunya fes una campanya similar i que demanés consumir els productes autòctons... Com s’ho agafarien el valencians? Us imagineu que les properes festes, a Catalunya, es deixessin de consumir torrons valencians? No dic que la seva economia trontollés, però de ben segur que el sector se’n ressentiria.

A part dels productes esmentats, el País Valencià és capdavanter en producció de cítrics i fabricació de sabates. No cal ni dir-ho que en quan als cítrics té una competència ferotge del Marroc i dels altres dos productes, sobre tot de les joguines, dels països asiàtics. Us imagineu un boicot institucional a aquests productes? Segur que els empresaris i treballadors dels diferents sectors no volen ni pensar-ho.

Per a bé o per a mal estem dintre d’un món cada cop més globalitzat on l’ús d’Internet pren cada vegada més força. Avui en dia, sense sortir de casa podem comprar tot tipus de productes. Des de noves tecnologies a roba, des de productes cosmètics a agraris. Alguns (els menys) són de proximitat, sobre tot els agraris. En canvi d’altres ens poden arribar de l’altra part del planeta.

A part d’això, les grans distribuïdores i els grans centres comercials imposen el seu domini i els seus productes, en detriment del petit comerç que es veu obligat a tancar. Primer van ser les tendes d’alimentació on les nostres mares havien anat a comptar tota la vida. Actualment han de tancar botigues d’altres sectors, com per exemple les botigues d’esports davant la competència que tenen per part de les grans superfícies especialitzades i d’Internet. A Tortosa, recentment ha tancat Sports Fevi, la que, durant molts anys va ser la botiga d’esports de referència a les Terres de l’Ebre.

Què vull dir amb això? Primer i principalment, que no me sembla correcte que es fomenti el consum de productes propis de cada comunitat per part de les pròpies administracions. Me sembla que acabarem fent-nos mal sense caler. I en segon lloc, que els hàbits dels consumidors van canviant progressivament i en lloc d’anar a comprar al mercat, accedeixen al mercat global d’Internet quan han de comprar qualsevol producte.

En tot cas, haurien de ser les associacions de productors i comerciants de cada lloc qui, mitjançant campanyes publicitàries, fomentessin els productes propis o de proximitat, oferint servei i qualitat i mai intentant competir en aquelles coses amb les que els hi és impossible fer-ho.   

Podeu veure aquí l'anunci: https://www.youtube.com/watch?v=O0Cx53lZtTI

LA TRANSPARÈNCIA D’ALBERTO FABRA

Quan l’actual President de la Cheneralitat va arribar al càrrec, va prometre trencar amb el passat i portar la transparència a la seva comunitat.

A hores d’ara, jo diria que la feina que s’hauria d’haver fet, no ha arribat ni a la categoria d’intent (em deixo anar una mica per l’argot casteller) Les Corts Valencianes encara estan plenes de diputats esquitxats per casos de corrupció política, sense que Fabra hagi fet el més mínim per posar ordre de portes cap a dins.

La darrera gran pantomima ha estat la creació d’una pàgina web que, segon els PP valencià, és una mostra de transparència política, ja que allí s’hi pot trobar qualsevol tema que pugui interessar als valencians i, per extensió, a l’opinió pública en general.

Però... Hi surt tot? Evidentment que no! Els casos de corrupció política com el Gürtel, el Brugal, l’EMARSA, el del Metro de València i d’altres, ni els nomena.

A qui pretenen enganyar? Com sempre a tots aquells que es deixen. Normalment el que es pretén és fer creure als seus votats que s’actua correctament. Si aquests mateixos votants fossin una mica més curiosos i passessin de les paraules als fets, segurament se’n adonarien que darrera del PP valencià, a part de corrupció, només hi ha una gran mentida. Això si, adornada amb fanalets i amb la música del faller.

M’agradarà escoltar que diu Xavi Castillo (Pot de Plom sobre aquest tema)        

QUÈ LI QUEDA AL PAÍS VALENCIÀ?

Davant del imminent tancament de Nou (abans Canal 9), cal fer-se una: Què queda del País Valencià? La sensació és que després de quasi  30 anys de govern del PP ha quedat tot trinxat.

La proximitat del nostre territori de les comarques més septentrionals de Castelló i la relació històrica que sempre han mantingut les comarques del Maestrat i el els Ports amb el Montsià i Baix Ebre ens permet dir als més convençuts que som part d’un mateix territori. Per això quan s’agredeix la cultura i la llengua valenciana, tenim el convenciment que se’ns està agredint també a nosaltres i ens fa sentir malament.

Els primers anys de la meva vida laboral els vaig treballar al País Valencià; primer a Castelló i posteriorment  a Vinaròs (1976-1984) El record que jo tinc d’aquells anys difereix molt de la realitat actual. No fa gaire vaig publicar un article a Vinaròs News titulat Vinaròs: qui t’ha vist!, en quedar-me perplex de veure la capital del Baix Maestrat plena de blaveres i estanqueres (així anomenava el meu amic Antoni Fabregat a la bandera espanyola)

I és que per on passa el PP, a part de contaminar-ho tot amb la seva ideologia excloent, deixa un reguitzell de corrupció decorada amb fastuoses obres i esdeveniments. València va ser el paradigma del que estic dient. Durant anys, el PP va malbaratar diners públics simplement per engrandir l’ego personal dels seus líders. Això sí, amb la connivència de les entitats financeres valencianes: la Caja de Ahorros del Mediterráneo (la CAM), el Banc de València i CajaBanc. La reconversió del sector financer va comportar la desaparició de els tres, ja perquè han estat nacionalitzades o bé comprades per una altra entitat. Sense la complicitat del sector bancari, el govern valencià mai hauria pogut dur a terme projectes de l’envergadura de Terra Mítica, la ciutat de les Arts i les Ciències, l’Oceanogràfic, les instal·lacions de la Copa Amèrica o l’aeroport de Castelló.

Terra Mítica, situada al costat de Benidorm (d’on va ser alcalde Eduardo Zaplana gràcies a una moció de censura guanyada amb el suport d’un regidor trànsfuga del PSPV-PSOE) es va construir en uns terrenys on hi havia hagut un bosc que es va cremar i que la Generalitat va facilitar la requalificació canviant-ne la normativa. Després de la seva ruïnosa gestió, va passar a mons privades a preu de saldo.  

L’aeroport de Castelló, situat al terme de Cabanes, tot just on acaba l’A-7 que hauria de creuar el nostre territori facilitant-ne les comunicacions, encara no ha viscut la imatge de l’aterratge de cap avió. Però Camps i, sobre tot Carlos Fabra, el gran cacic de la província del Nord, es van posar les medalles demostrant a la ciutadania el miracle valencià que, en aquest cas, res tenia que veure amb Sant Vicent Ferrer.

La llengua va ser el veritable cavall de batalla de la política del PP valencià; es va arraconar tot allò que es pogués identificar amb Catalunya i el català, sovint sense tenir en consideració l’opinió contraria d’ experts com els professors de les universitats valencianes.  

Canal 9 va ser l’instrument necessari per a divulgar la ideologia neoconservadora i la megalomania dels líders del PP valencià. La televisió valenciana exaltava les bondats de les polítiques que s’estaven portant a terme i silenciava tot allò que, segons els populars pogués ser nociu per a les ments dels valencians, a part de silenciar les crítiques i opinions de l’oposició pel mateix motiu esmentat.

Per a una bona part dels valencians, la sensació d’estar vivint al país de les meravelles, com Alícia, ja els hi anava bé. Sabien que vivien en un món irreal, però, a la vegada, pensaven que es podia continuar vivint eternament d’aquesta manera. Només així s’entén que el PP guanyés sempre per majoria absoluta. Ja sé que la majoria dels ciutadans no els votaven, però sí que ho feien la majoria dels que acudien a les urnes i, per tant, els que preferien quedar-se a casa, amb el seu silenci, també eren còmplices del que estava passant a la seva comunitat.

Diuen que el darrer que ha de perdre la persona és la dignitat. Desgraciadament, penso, molts de ciutadans del País Valencià, durant l’etapa de diferents governs del PP l’han perduda. A veure, al menys, si en el futur la poden recuperar.  

PD. He aconseguit fer un article sense esmentar per a res la trama Gürtel que, a València, va adquirir la seva màxima expressió ni de Mónica Oltra, el flagell dels peperos dels darrers anys.

D’APARICIONS I DESAPARICIONS MARIANES

La capelleta de la Font del Miracle de la Mare de Déu de la Salut. 

El diari digital elplural.com publicava que la Generalitat Valenciana oferta cursos sobre aparicions Marianes.

Si per Marià entenem tot allò que està relacionat amb la Mare de Déu, costa creure que al segle XXI encara hi hagi gent que cregui en aquestes bajanades. Però si tenim en compte tots els segidors que tenen els programes televisius d’endevinació, potser la sorpresa no serà tan gran.

Antigament, les aparicions Marianes eren força freqüents. Algunes d’elles estan perfectament documentades i reconegudes per l’Església Catòlica, com per exemple la de la Mare de Déu de Lourdes ocorreguda al Sud de França l’any 1858 o la de Fàtima a Portugal de l’any 1917. Però hi ha d’altres aparicions, molt més humils, on tan sols apareixia la imatge de la Verge i,  normalment, la trobava gent molt senzilla i fins i tot discapacitada, com és el cas de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera (comarca del Baix Maestrat)

Sense abandonar les comarques de Castelló, us explicaré un cas molt menys conegut. Es tracta del Miracle de les Coves deVinromà de l’any 1947. Segons les cròniques de l’època, més de 300.000 persones es van concentrar prop de la cova on la nena Raquel Roca havia anunciat l’aparició de la Mare de Déu.

Molta gent del S de Catalunya no es va voler perdre l’esdeveniment i es van traslladar fins el lloc amb autocars i camions (d’automòbils n’hi havia molt pocs), però la majoria hi va anar amb carros. Els meus pares encara se’n recorden dels fets.

Ara bé, si escollim el substantiu Marià com la traducció de Mariano (Rajoy), llavors estaríem parlant d’una altra cosa. 

Acudit de Vergara publicat a eldiario.es.

L’actual president del govern espanyol té l’extraordinària habilitat de desaparèixer quan més aparicions hauria de fer. Un bon exemple ens l’està donant ara mateix. En lloc de sortir a donar explicacions sobre el cas Bárcenas i els 22 milions d’euros que sé li van trobar a l’extresorer del PP en comptes suïssos, ha optat per encomanar als seus fidels escuders l’àrdua missió de ser ells qui surtin a donar la cara per a desinformar els mitjans de comunicació.

Després d’haver-ho analitzat tot detingudament he arribat a una conclusió. El que promou la Generalitat Valenciana són cursos per a interpretar les aparicions de Mariano Rajoy durant les poques rodes de premsa que concedeix i que també podrien ser conegudes com aparicions Marianes.  No trobeu?