ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 3)

Homenatge a José Sapiña Bailach

El cognom més freqüent a Santa Bàrbara és el de Martí, però també n'hi ha molts que porten el cognom Arasa, ja que algunes de les famílies que van colonitzar aquella plana a començaments del segle XVIII i que provenien de Tortosa, es deien així.

El cognom Martí (diuen que és el cognom d’origen català més comú a Catalunya, tot i que no he pogut constatar), també surt com el més habitual a l’Ametlla de Mar i, curiosament a Sorita i Palanques.

Havíem vist Tomàs com el més freqüent a la Galera i Masdenverge, però també ho és a les Useres i a la Pobla Tornesa.

Ferrer (a Catalunya normalment Ferré, tot i que existeixen diverses variants) és el més corrent a Benicarló i el Portell de Morella. 

Però és Querol el cognom més genuí del nord de Castelló, ja que hi ha fins a cinc pobles que el tenen com el més habitual, Morella, Cinctorres, la Todolella, el Forcall i Rossell.  

Santa Bàrbara. Masada de l'Alto

En segon lloc, d’aquesta ‘classificació’ se situaria el cognom Beltran que surt com el més corrent de Xert, Benassal, la Serratella i Vilar de Canes. Quan era menut, al meu poble hi va arribar un metge procedent de Xert que portava Beltran com a cognom matern, Lucien Royo Beltran.  

A Herbers, Costur i Sant Joan de Moró, el més habitual és Pallarès, com a el Perelló, municipi del Baix Ebre que no s’ha de confondre amb l’altre el Perelló, un poblet agregat a Sueca que forma part de la comarca de la Ribera Baixa. 

Vinaròs

A Vinaròs el cognom predominant és Miralles, com també ho és al poble més menut de la comarca del Montsià, Freginals, on la casa Martí-Miralles és la seu de l’ajuntament. A Amposta, al costat de la casa consistorial també hi ha una casa que porta el nom d’una altra família Miralles.

A Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat és Ferreres, a Vallibona, Guimerà a Sant Rafel del Riu, Balada, a Sant Jordi, Esteller, etc. Si doneu un cop d’ull al mapa adjunt podreu veure quin és el cognom predominant a cada poble.

Traiguera

Un cognom que m’ha cridat poderosament l’atenció és Dellà, si més no com a predominant a una població, Traiguera. És un cognom poc estès i del que gairebé no es troben referències per Internet.

No fa massa dies, em va sortir per Instagram un vídeo on s’esmentava el cognom Sapiña, poc estès i que se situaria per la província de València. Un dels interlocutors va dir que ‘no l’havia sentit mai’. En canvi, a Amposta hi va haver una família de navegants de quan es transportaven mercaderies per l’Ebre que portaven aquest cognom i propera al marge dret del riu, a uns 8 km d’Amposta cap a la desembocadura, hi ha una petita illa fluvial que es diu Sapinya, en aquest cas s’ha catalanitzat amb la grafia ‘ny’. 

Illa de Sapinya

Quines conclusions n’he extret? Jo una de molt clara, sobretot quan hi ha cognoms que els trobem igualment al sud de Catalunya com al nord de Castelló i que els uns i els altres estem molt més propers del que molta gent es pensa.

Tinc un cosí que viu a l’Occitània, una extensa regió al sud de França, més enllà de la Catalunya del Nord que, sovint m’ha dit que molt cognoms catalans són d’origen occità i no li falta raó.

En èpoques de conquestes i posteriors poblaments dels territoris conquerits als sarraïns, més que durant les migracions del segle XX, els cognoms solien ‘viatjar’ del nord cap al sud, és a dir, des dels comtats catalans i de l’antic regne d’Aragó a les valencianes.

Molt possiblement, l’arribada del cognom Sapiña a Amposta es va produir a l’inrevés, viatjant de sud a nord. Cal recordar que van ser valencians els que van conrear el Delta de l’Ebre convertit les terres ermes en uns productius arrossars.

L'Ametlla de Mar

Benicarló

Herbers

Xert

Sant Mateu

El Forcall

Vallibona

Morella

Cinctorres

Freginals

PER A SABER MÉS:

Resultats « COGNOMS CATALANS

HISTORIETES DE VINARÒS: EL FARDELLET (O EL FART DE LLET…)

Tradicionalment a Vinaròs, com també passa al poble veí d’Ulldecona, el dia del patró és el dia de les paelles a l’ermita. Aquest dia sempre ha tingut un caràcter lúdic però també solidari ja que s’oferia un plat de paella a tothom que s’apropava al lloc. La història que llegireu a continuació me la explicar Badoch el taxista d’Ulldecona que va ser qui va viure la situació... O al menys això és el que ens va dir. El protagonista de la història és Generoso (o el tio Generoso) d’Ulldecona depenent de qui en parlava, si era més de la seva edat o jove com ho érem nosaltres per aquell temps... Estic parlant de principis dels anys ’70. El tio Generoso era conegut a Ulldecona per les seves ‘ingestes de vi’ i deien aquells que el van conèixer que quasi mai se’l veia serè. O sigui, quasi sempre anava borratxo. Sembla ser que el tio Generoso havia marxat de bon matí cap a l’ermita de Vinaròs en busca d’un plat de paella i potser alguna cosa més. Però a l’hivern es fa de nit prompte i el tio Generoso trigava en arribar a casa mentre que a la seva dona l’angoixa li augmentava per moments... Finalment la seva dona va decidir anar-lo a buscar a peu cap a la carretera de Vinaròs, una acció molt pròpia d’aquell temps perquè ma mare també ho havia fet alguna vegada quan mon pare es retardava més del que era normal. Ja a la carretera de Vinaròs va veure unes llums que s’apropaven... Era Badoch amb el seu taxi. Amb evidents gests de preocupació li va indicar que parés i Badoch així ho va fer. Ni cortesia ni res... El primer era el primer: -No t’hauràs trobat amb el meu home anant cap a Ulldecona amb un ‘fardellet’? -Amb un ‘fart de llet’? No! En tot cas amb un ‘fart de vi’!

HISTORIETES DE VINARÒS. ‘ELS VALENCIANS DEL NORD’

Entre 1977 i 1984 vaig treballar a Vinaròs. Ho vaig fer en dues empreses ja desaparegudes: primer a Cerámicas Lores, SA a la carretera d’Ulldecona i posteriorment a Juan Chaler, SA a la partida Capsades. El meu pas per la primera empresa va ser efímer però vaig tenir una bona relació amb el seu propietari Carlos Lores, fill d’un alcalde franquista de Benicarló. A l’empresa del Peno (així es coneixia a Juan Chaler Chaler) hi vaig treballar quasi bé 5 anys. A l’oficina hi treballava Agustín Castejón, germà de Mariano Castejón, nebot de Juan Chaler i exdiputat del PP. També hi treballava un altre Agustí de qui no recordo el cognom. Aquest segon Agustí era nebot de la exdona de Juan Chaler que era copropietària de la fàbrica. A diferència de l’altre, aquest segon Agustí treballava d’operari a la fàbrica. En aquell temps érem molt joves i les bromes entre els diferents companys eren freqüents. Una de les coses que em solia dir el segon Agustí era ‘valencià del Nord’. Jo sempre li contestava que ‘m’hauria agradat que al riu Sénia hi hagués hagut una frontera que separés tots dos territoris i que en passar per allí se’m demanés del passaport com qui entra a un país estranger... No obstant i tot que no hi havia frontera, cada dia anava a treballar a Vinaròs per a guanyar divises per a poder-me-les gastar a Catalunya’. Fins que un dia (potser una mica cansat de la mateixa broma) li vaig dir: ‘Mira, els valencians teniu sort de que els catalans us vam ensenyar a parlar ja que de no haver segut així encara parlaríeu moro’. Sembla que aquell dia el vaig descol·locar i se’n va anar a dir-ho a l’amic Antoni Fabregat desafortunadament desaparegut fa uns anys. Precisament li ho va anar a dir a ell que es sentia tan català o més que jo mateix! La resposta d’Antoni Fabregat el va acabar de descompondre del tot:- És que Joan té raó! No recordo que després d’aquell dia em tornés a dir ‘valencià del Nord’. Han passat els anys i afortunadament el Sénia no és frontera i al passar per allí no cal ensenyar el passaport ni tan sols el DNI. I a Vinaròs com a Amposta o Ulldecona les empreses paguen en euros com a qualsevol país integrat a la zona d’ús aquesta moneda. Les relacions entre els ‘valencians del Nord i els catalans del Sud’ solen ser excel·lents i si en temps passats els habitants del S del riu Sénia anaven al metge a Tortosa, avui en dia els del N del riu (sobre tot els d’Ulldecona i Alcanar) van a comprar a Vinaròs i Benicarló. Però també per a gaudir del Carnaval vinarossenc, de les falles benicarlandes o del Sexenni morellà i, fins i tot a banyar-se a les magnífiques platges de Peníscola.

VINARÒS NO S’HO MEREIX

Els grups del PP, Vox i PVI (Partit Vinaròs Independent) de l’Ajuntament de Vinaròs acaben de presentar una moció de censura contra l’actual equip de govern format pel PSPV-PSOE i Compromís. El resultat de les passades eleccions municipals van donar la victòria al PSPV-PSOE de l’actual alcalde Guillem Alsina amb un total de 9 regidors, dos més que a l’anterior legislatura. No obstant, amb el regidor de Compromís no van poder assolir la majoria absoluta d’11 regidors que els hi hauria donat una legislatura ‘relativament tranquil·la’. Tot estava en mans del PVI de María Dolores Miralles que, en un primer moment no es va oposar a que Alsina fou el nou alcalde de la capital del Baix Maestrat. Però de seguida és va veure que l’equip de govern no ho tindria fàcil ja que tota l’oposició en bloc amb els seus sistemàtics vots negatius a cada proposta presentada per l’equip de govern ja s’entreveia que la legislatura passaria a ser un ‘veritable turment’. La història d’un poble no pot canviar-se, com a molt tergiversar-se depenent de qui la explica. En canvi el futur no està escrit i, per tant, a priori tot és possible. Dic això perquè Vinaròs és un dels municipis més septentrional del País Valencia i el seu terme municipal limita al N amb Catalunya (Alcanar) i els seus vincles amb els pobles propers de l’altre costat del riu Sénia han estat constants al llarg de la història. Encara recordo quan a Vinaròs no hi havia hospital (només la clínica del Dr. Losa) i els seus pacients així com els de la resta de les comarques del Baix i Alta Maestrat i la dels Ports acudien al metge a Tortosa. L’empresa d’autocars la Hispano de Fuente en Segures (Hife) que es va fundar a Benassal i refundar a Tortosa facilitava (in encara facilita avui) les comunicacions entre els dos territoris germans. Em sobta veure com un grup que s’anomena Partit Vinaròs Independent, deixant al marge la seva pròpia denominació, decideixi finalment donar suport a la dreta rància i impresentable que representa el PP i a l’extrema dreta per a tombar l’actual govern progressista. Com a conseqüència d’aquesta actitud pronostico la desaparició del PVI de cara les properes eleccions de 2027 (no els votaria ni el tato!) i la més que provable incorporació al PP de la seva cap de llista María Dolores Miralles. Quan passen coses com aquestes sempre penso que s’hi s’han avaluat prou les conseqüències i la transcendència que poden arribar a tenir actes com aquest. A mi, ara mateix, me’n venen tres al cap: el canvi del topònim Vinaròs pel de Vinaroz (usat durant el franquisme), la desaparició de la regidoria de promoció del valencià integrada dintre de les competències de la regidora de Compromís Paula Cerdà i el refredament de relacions institucionals amb els pobles veïns de Catalunya. Però no ho dubteu, n’hi haurà moltes més... Vinaròs no es mereix tenir un govern municipal com el que es conformarà a partir del proper dia 21 i espero que dintre de 3 anys i mig la seva ciutadania sàpiga donar-li la volta i castigar com cal els partits responsables d’aquesta situació.

SOBRE LES DIVISIONS ALS MAPES

Sovint els mapes que publiquen els diversos mitjans de comunicació no reflecteixen tota la realitat. Us posaré un exemple. El Periódico de Catalunya va publicar dijous passat dos mapes de Catalunya on es podia veure el risc d’incendis forestals per aquell mateix dia i per al següent. Curiosament (o al menys a mi m’ho sembla) és que les divisions de les diferents zones de risc estan fetes seguint els límits comarcals, es a dir, comarques com el Montsià i el Baix Ebre per exemple no tenien risc d’incendis per dijous i passava a ser moderat per divendres. Com a coneixedor que soc de les dues comarques no crec que el risc d’incendis sigui igual al Parc Natural del Delta de l’Ebre on l’arbrat és escàs i l’aigua abundant com al Parc Natural dels Ports on predomina la massa forestal o els camps d’oliveres del Pla de la Galera. Aquesta informació em dona peu a afirmar que, sovint, les divisions administratives no tenen res tenen a veure amb la realitat ja sigui quan hi ha avisos per emergències derivats de la climatologia o ja sigui per qüestions de la parla, les tradicions o la cultura. Quan vaig treballar a Vinaròs (finals de la dècada dels anys ’70 i principis dels ’80) li vaig sentir dir al desaparegut amic Toni Fabregat Miralles que el gran filòleg valencià Manuel Sanchís Guarner que en, en arribar a Vinaròs i fer l’estudi morfològic de la seva parla va constatar que es tractava d’una variant dialectal del català. ¿Quina diferència hi ha entre la parla de Vinaròs i la d’ Alcanar? Possiblement molt menys que la que hi ha entre la d’Alcanar i la de Tortosa. Tot i que es diu que les regions i les comarques son fruit d’una divisió per raons històriques, de vegades aquestes divisions s’han fet més de forma arbitrària que científica. Hi ha clars exemples com el de Sant Jaume d’Enveja que històricament havia format part de la comarca del Baix Ebre perquè pertanyia al municipi de Tortosa i que en obtenir la independència va demanar incorporar-se a la del Montià ja que es troba a la part dreta de l’Ebre. O els municipis de Torà i Biosca que pertanyen a la comarca lleidatana de la Segarra i que porten anys demanant incorporar-se al Solsonès. De fet a Catalunya s’han creat comarques noves amb pobles que no es sentien identificats amb la comarca que se’ls hi va assignar. Son els casos del Pla de l’Estany amb Banyoles com a capital i el Moianès que té per capital Moià. ¿Què hauria passat si la frontera que separa les regions històriques de Catalunya i el País Valencià en lloc d’establir-se al riu Sènia s’hagués posat, posem per cas, al barranc d’Aiguadoliva? O a l’Ebre... Sigui on sigui la frontera administrativa els veïns d’ambdós costats del riu Sénia sabem bé que el riu no és frontera tal com diu al petit cartell que hi ha al pont de les Cases del Riu de Rossell: ‘Un pont d’unió entre dos pobles i una mateixa cultura’. Vull pensar que l’apel•latiu ‘pobles’ va més enllà de la Sénia i Rossell i es refereix a la gent dels pobles valencians i catalans que viuen prop del riu Sénia.

L'ERMITA DE VINARÒS 9

L'ERMITA DE VINARÒS 8

L'ERMITA DE VINARÒS 7

L'ERMITA DE VINARÒS 6

L'ERMITA DE VINARÒS 5

L'ERMITA DE VINARÒS 4