MINORIES ABSOLUTES

El passat dia 21 llegia una d’aquelles notícies intranscendents, però que me va donar que pensar.

Al tancament de la convenció republicana dels Estats Units, explicava el Periódico que dels 2.472 delegats només 80 eren de raça negra, la qual cosa suposa un 3,2%, mentre que al conjunt del país són un 13%.

Jo me pregunto? Què fa un negre al partit republicà? Entre nosaltres... S’ha de ser molt fatxa per a ser negre i republicà. Si els seus avantpassats que van patir esclavatge i tota mena de vexacions davant la comunitat blanca predominant, què pensarien? Si fa o no fa el mateix que penso jo.

Però els negres a Amèrica no són l’únic col·lectiu que va en marxa equivocada. I fins i tot en cotxe equivocat... M’estic referint, per exemple, als gais i lesbianes que són de dretes i que a sobre van a missa.

Si algú sap la raó, què m’ho expliqui perquè jo no ho entenc. Potser serà que jo sóc un revolucionari (dintre dels meus límits i possibilitats) i pujo per les parets quan escolto segons quines declaracions provinents de la dreta més reaccionaria o dels sectors de l’església catòlica més rància.

I d’aquests homosexuals de dretes i catòlics, apostòlics i romans, sempre ne trobes a algun que creu (com diu la Conferència Episcopal Espanyola) que l’homosexualitat sé pot curar, què hi ha teràpies que ho poden aconseguir... I sinó, sempre queda el tractament amb electroxocs que poden acabar per tornar-te més guillat del que estàs inicialment.

Sóc dels que penso que ser treballador i de dretes és ser (i perdoneu-me l’expressió) gilipolles. Aquella persona que depèn d’un jornal (ja sigui assalariat o petit autònom), cop pot fer el joc a la dreta... I més a aquest país que és una dreta reaccionària com poques. Això si, en aquest tercer cas no són tanta minoria ja que es necessiten molts de vots per a posar un inepte davant d’un govern.

Si ho penseu, fins i tot els podríem posar a tots dintre del mateix sac: els negres de dretes dels Estats Units, el homosexuals de qualsevol comunitat i els treballadors que voten per Rajoy (i que abans h van fer per Aznar)

I ja que estan al mateix sac... Què es podria fer amb el sac? No ho diré, però ho penso...        

SUÏSSA: PRIMER ELS DE CASA. CATALUNYA: LA SANITAT A LA CUA

Els suïssos, què són mol seus, acaben d’aprovar per referèndum limitar la immigració. Els principals partits impulsor de la mesura han estat (cóm no?) els partits de la dreta. Potser no ho han deixat tan clar com Anglada i companyia, però el resultat és el mateix: Primer els de casa!  

L’excusa és que posaran en dificultats el seu estat del benestar i també denuncien que fan un ús desmesurat de la seva sanitat pública.

Potser el que la majoria de gent desconeix és que Suïssa ja fa una selecció natural dels treballadors estrangers que pretenen trobar feina a aquell país. La majoria dels que hi troben feina és personal qualificat o sigui, gent amb carrera universitària o professionals d’oficis diversos. Als anys 60 i 70, mentre a França i Alemanya anaven a treballar espanyols al camp o a les fàbriques de operaris, a tots els que conec que van anar a Suïssa ho van fer per a treballar de pintors.

A principis dels anys 80 vaig conèixer un jove que va anar a treballar de cambrer. A Suïssa la vida és molt cara i els sous també, però està clar que depèn i molt de la professió que tinguis. Els immigrants dels països mediterranis que arriben a Suïssa en prou feines guanyen el suficient per a sobreviure. Una cosa així li va passa al jove cambrer que era natural d’Alcover (prop de Reus) Amb el que va estalviar el primer any se’n va anar de vacances a Anglaterra i només hi va poder estar 15 dies. L’any següent, amb la lliçó apresa va marxar a visitar la Xina i la Índia i s’hi va estar dos anys.

Tot aquest enrenou ha fet que les autoritats de la UE s’estiguin plantejant els tractats bilaterals amb el país helvètic. Ja sabeu que els països de la UE tenen establerta la lliure circulació de ciutadans membres, sense cap tipus de limitació, tret de quan el país en qüestió hi entra per primer cop. Així, el romanesos per exemple, es van d’haver d’esperar dos anys fins que van passar a ser ciutadans de primera de la UE.  

Una de les exportacions suïsses (a part de navalles, rellotges i formatges) és la de jubilats. A l’Ametlla de Mar per exemple hi ha una colònia important de jubilats helvètics que busquen sol i mar, dues coses que el seu país té carències importants, sobre tot de mar, per molts de llacs que tinguin.

Estic segur que aquest jubilats també fan ús (no sé si desmesurat o no) del nostre sistema públic de salut i no he escoltar mai a ningú que els culpi d’això. Aquí també usem el recurs fàcil de culpar a la immigració pobra.

I parlant de salut, vareu llegir la notícia que publicava dilluns el Periódico de Catalunya i que, segons explicava, el nostre país es troba a la cua respecte a les altres comunitats autònomes que conformen el mapa de l’estat espanyol.

Segur que el govern de Mas ens dirà que és per culpa de Madrid i del mal sistema de finançament que tenim. Però jo penso que és que es prioritzen altres àrees en detriment de les que són més importants per als ciutadans.

Què passarà quan siguem independents? Segurament que la Salut serà un dels pastissos més importants i, ja sé sap, on hi ha pastissos, necessàriament hi ha d’haver mosques.