‘BU’ DE BORRIANA

Digueu el que vulgueu, però no és el mateix... A Espanya, fins la implantació de les noves matrícules als vehicles de motor, sempre havien portat el distintiu de la província: B de Barcelona, M de Madrid, Z de Saragossa, V de València, C de Corunya, T de Tarragona... I quan hi havia coincidència en la lletra inicial, se’n posaven dues: TO de Toledo, MA de Màlaga, SS de Donòstia, ZA de Zamora, CO de Còrdova o BU de Burgos. I si calia s’usava la tercera lletra com CS de Castelló, CC de Càceres o ML de Melilla.  

En aquell temps quan estaves de viatge per les Espanyes i veies un cotxe amb una T a la matrícula (sobre tot si era un cotxe nou), pensaves: Un de Tarragona!    

Quan en temps d’Aznar es va decidir adoptar el format actual, els tècnics (que són aquelles persones que n’entenen més que ningú) van dir que treien el distintiu provincial per a que els cotxes de segona ma es poguessin vendre amb més facilitat, ja que a Catalunya per exemple, eren reticents a comprar cotxes amb la M. La solució estava en rematricular-los, però si en algun moment van considerar aquesta possibilitat, al final, se pot veure, la van desestimar.

No és el mateix... Ara has de reconèixer els compatriotes per l’idioma que parlen, però sempre té pot generar dubtes. Per tant, l’única manera fiable a l’hora d’identificar un paisà és preguntar-li directament:

-Bon dia. Què vostè d’on és?    

Sobre les velles matrícules espanyoles hi deuen d’haver més d’una i més de dues anècdotes, però jo us en explicaré una que, pel que sembla estava força generalitzada.

Alguna vegada us he explicat que vaig començar a treballar a Castelló l’any 1976 i per això mateix, la meva cartilla de la Seguretat Social començar per 12 (una altra forma de distingir les províncies) Sinó ho sabíeu, ja ho sabeu. L’anècdota me la van explicar treballant allí.  

Al Sud de la província de Castelló, pràcticament al límit amb la de València, hi ha un bonic poble que es diu Borriana (Burriana en castellà) Sembla ser que els habitants d’aquest poble d’uns 35.000 habitants, sé senten més propers (sentimentalment parlant) a la província de València que no a la de Castelló, a la qual pertanyen, com ja us he dit. Fins i tot tenen animadversió per la capital de la Plana.

Tant es així, que molts d’aquells que es compraven cotxes en aquella època no els agradava portar les lletres CS a la matrícula i els anaven a matricular a Burgos per a portar BU i fer-les coincidir amb les del seu poble.

LA FOTO DEL DIA 28-05-2015

Quant de temps feia que no veieu una matrícula 0000? 
Jo mols, la veritat. Des de que van treure els distintius provincials (hi haurà jove que no sabrà de que nassos estic parlant) que no n'havia vist cap i d'això ja fa més de 15 anys. 
Recordo que la matrícula T-0000-A, la portava un Mini de Tarragona i crec recordar que la T-0001-A una motocicleta també de Tarragona. El propietari de la T-0005-A era de la Sénia, però no recordo quin model i marca de cotxe eren.  
Potser els amics de la Sénia que com jo ja tenen una edat, em podrien ajudar.  

AVUI, DIA 7 D’AGOST

M’heu de perdonar, però ahir em vaig deixar un tema força controvertit i que genera un gran debat. Jo mateix n’he parlats algunes vegades i amics meus com l’Emili Nieto, també: les plaques de les matrícules.

El diari Público, en el seu especial per a Catalunya Públic, titula així: “La ‘guerra’ de les matrícules, a l’espera del mapa del 20-N”. A l’article, signat per J. Ramón González Cabezas es parla dels adhesius “CAT” i entre d’altres coses hi diu que Jordi Pujol, l’any 2000 en fa encarregar 2.000 per a la flota oficial de vehicles de la Generalitat. També fa comparatives amb diversos països d’Europa, entre ells França on les matrícules, com ja he dit més vegades, porten el distintiu del departament, l’equivalen a la província espanyola. Recordo per exemple que quan amb mon cosí Gerard visitàvem el cementiri del que va ser el camp de concentració de Vernet, prop de Pamiers (l’Ariege), va arribar un altre cotxe que, segurament hi devia de tenir algun familiar enterrat. En veure la matrícula, mon cosí va dir: “Aquests han vingut de lluny, de la Picardia. A Espanya, si no veus les dades del concessionari que tel ha venut, difícilment pots saber-ne la procedència del vehicle i de vegades ni això és fiable.

Ara si, un tema d’avui son els resultats de la pretemporada del Barça i del Madrid. Al quiosc on compro habitualment la premsa els caps de setmana, he tingut l’oportunitat de veure les portades dels quioscs de la “central lletera” i tot és eufòria, ja que el Madrid ha fet una pretemporada immaculada, es a dir, ha comptat amb victòries tots els seus partits i a sobre, golejant. Molt diferent a la del Barça que ha empatat 1 partit i n’ha perdut 2 (aquests en la seva gira pels Estats Units) Mentre els uns (els blans) poden pecar d’excés d’optimisme, els altres (els blaugranes) ho poden fer d’excés de pessimisme. Per a mi totes dues coses són dolentes i cal esperar que la lliga estigui una mica avançada en el seu calendari per a poder veure el potencial de tots dos equips.

Mireu, la majoria de partits que ha jugat el Barça, guardiola ha fet jugar a jugadors del filial (el Barça Atlètic) i, fins i tot, jugadors que encara es troben en edat juvenil con Deulofeu, un jugador que sembla que pot anar per a figura. Amb el Barça, jugadors com la seva màxima estrella Messi, encara no ha debutat. Tampoc ho ha fet el fins ara únic gran fitxatge, Aléxis Sánchez. Altres jugadors titulars indiscutibles la temporada passada com Álves, Mascherano i Adriano. Per no parlar de Xavi i Puyol...

Per tant, el Barça encara està immers en plena pretemporada i ha d’anar adquirint la forma poc a poc. El primer gran compromís el tindrà el proper cap de setmana precisament contra el Madrid. Ni llavors es podrà avaluar encara l’autèntic nivell dels dos màxims aspirants (un any més!) de la lliga espanyola i, també de la Champions.

Per cert, jo sóc dels que dic que no fitxaria a Cesc. I ho dic així perquè hi ha més gent que ho pensa. I encara més, tot i renunciar al fitxatge del jugador de Vilassar, trencaria relacions amb l’Arsenal per la seva actitud. Recordo que al juny tot semblava indicar que Wegner havia accedit finalment a traspassar-lo i així li va prometre al jugador català. Els temps ha demostrat que tot es tractava d’una estratègia més per part de l’entrenador francès de l’equip anglès.        

UN TEMA A TANCAR: LES PLAQUES DE LES MATRÍCULES

Acabo de llegir a la pàgina d’Internet del Periódico de Catalunya que avui l’expresident Aznar visita Melilla per a donar suport als seus ciutadans.
Aznar és el paradigma de l’Espanya unida i indivisible. Per això, sota el seu “regnat” es van aprovar les actuals plaques de matrícula dels vehicles amb rodes. Era una bona ocasió per a posar en pràctica allò que tant l’entusiasma. Així es va fer u n model de placa igual per a tot l’estat. Sense cap distintiu ni provincial ni autonòmic. A partir de llavors tots érem iguals, tots érem espanyols!
Recordo que abans, quan viatjaves i veies a la matrícula d’un cotxe la “T” de Tarragona, ràpidament et venien ganes de parlar amb el seu propietari i demanar-li de quin poble o ciutat era. De vegades et trobaves la sorpresa de que era d’algun poble prop del teu i, allò, t’omplia d’alegria. Ara no, si no et fixes amb alguna detall més, com el nom del venedor del cotxe, és impossible identificar-los per la matrícula.
A principis de mes varem tenir la visita del fill d’un cosí de França, ja net d’un excombatent republicà de la lleva del biberó dels que ja us en he parlat altres cops. Va vindre acompanyat per la seva núvia a passar uns dies per a veure la zona i, a la vegada, visitar el poble on va néixer el seu iaio. Era la primera vegada que venia sense els seus pares.
La seva núvia tenia un cotxe petit que, a dures penes, deixava cabre a ell dos i l’equipatge que portaven. Però alguna cosa destacava: la placa de la matrícula.
França sempre s’ha caracteritzat per la forta unió que s’exerceix des de París (centralisme) Allí, pensar en arribar a donar una autonomia plena a les seves regions, és quasi que impensable. De totes formes, abans, també tenien uns sistema de matrícules que et permetia identificar el departament (l’equivalent a la província espanyola) Així París tenia el 75, Perpinyà, el 69, l’Herault, el 34, Marsella, el 13, etc. El meu nebot em va demostrar que sé les sabia totes...
Des de fa aproximadament un any, França també va canviar el sistema de matrícules, ja que, de tant en tant, s’esgoten i cal idear-ne un de nou que permeti continuar amb les matriculacions. Al viatge que vaig fer a París fa ara aproximadament un any, ja vaig poder veure matrícules de les noves. Lluny de treure els distintius “provincials”, les noves matrícules incorporen l’escut de la regió d’on són els seus propietaris (mireu la foto) El meu nebot em va dir que cada propietari pot escollir el distintiu de la regió. Així, entenc, que si un francès sé sent d’un territori perquè hi ha nascut i ha passat bona part de la seva vida i, a l’hora de matricular el cotxe, per circumstàncies viu a una altra regió, sense cap problema podrà posar al seu cotxe l’escut de la regió de la seva preferència.
Aquí, un sistema similar s’ha reivindicat moltes vegades (recordeu-vos de la campanya del “CAT”), però ni amb Aznar primer ni amb Zapatero després s’ha pogut aconseguir encara. A més, si agafes un adhesiu amb les lletres “CAT” i te’l enganxes sobre la placa de la matrícula, és motiu de sanció.
Fins que es canvi la llei i es puguin posar aquesta mena de distintius (potser amb el seguen canvi de sistema de matrícules) cal segui posant el “burro català” o la “cabra ebrenca”. Personalment em vaig decantar per la segona.