 |
| De Vergara a eldiario.es. |
Coincidint amb la sentència del cas Gürtel, el
més gran de tots els que han afectat el PP, agents de la Polia Nacional van
escorcolla ahir la seu de la Diputació de Barcelona (DIBA), de la fundació CATmón
i domicilis particulars de persones vinculades.
Mentre el MH Torra deia que s’havia fet coincidir amb la sentència de la
Gürtel per a minimitzar-ne l’impacte d’aquest cas de corrupció, l’actual
presidenta de la DIBA Mercè Conesa se queixava de que no els havien avisat de l’operació que s’anava a portar a terme...
Quan surten aquesta mena de notícies (com la
detenció de Zaplana fa només uns dies) el meu grau d’atenció als mitjans
informatius augmenta. Aquell dia escolto i llegeixo la majoria de mitjans que
sé per endavant que s’acarnissaran amb els protagonistes de la notícia.
El cas Gürtel ja ha estat jutjat i sentenciat,
mentre que els escorcolls d’ahir encara se troben en la fase inicial.
Tot i les excuses i justificacions de Mercè
Conesa, típiques i tòpiques quan passen coses com les d’ahir, la veritat és que
les denúncies sobre presumptes irregularitats ja venen de fa uns anys. De fet
de poc després de que s’iniciés l’etapa de CiU al front del DIBA prenent per
primer cop el govern al PSC (2011)
Els denunciants van ser per una part
treballadors de la pròpia institució, el sindicat CGT i les CUP, en observar
que alguna cosa no s’estava fent bé. O com diria Rajoy sinó se feia bé és que se feia malament...
Segons els denunciants se desviaven fons que s’haurien
d’haver destinat a la cooperació internacional (quedeu-vos amb la paraula
cooperació) a fundacions i empreses privades, algunes d’elles de recent
creació.
A primera hora del matí se va dir que buscaven
possibles fons de finançament per al referèndum de l’1-O. Després se va
desmentir... Però és possible (i per què no?) que alguns d’aquests diners se
fessin servir per a pagar les despeses del referèndum.
No sé si coneixeu a Rafael Blasco Castany.
Rafael Blasco és un polític valencià que primer va militar al PSPV on va arribar
a ocupar diverses conselleries de la Cheneralitat
durant l’època de la presidència de Joan Lerma. Allí van començar el seus
tripijocs fins que el van fer fora del partit. Poc després s’afiliava al PP
que, segons sembla el va rebre amb els braços oberts ja que ser conseller de
diverses àrees: Ocupació, Benestar Social, Territori i Habitatge, Sanitat i,
finalment, Solidaritat i Ciutadania.
Va ser mentre va ocupar el seu darrer càrrec,
el de Conseller de Solidaritat i Ciutadania quan se van desviar fons destinats
a la cooperació (d’aquí el nom del cas) internacional, concretament a
Nicaragua.
Per tant, fixeu-vos amb el paral·lelisme de
les dues Generalitats (la valenciana i la catalana) Cadascuna d’elles ha tingut
el seu cas Cooperació.
Per tot plegat, és evident que el PP i
Convergència són fills de la mateixa mare. I com se diu aquesta mare? Corrupció!
