ELS ACUDTIS DEL DIA 20-01-2018

De Napi a Diari de Tarragona. 

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 

ELS ACUDITS GRÀFICS DEL DIA 13-01-2018

De Faro a Diari de Tarragona.

De napi a Diari de Tarragona.

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 

L'ACUDIT DEL DIA 11-01-2018

De Faro a Diari de Tarragona. 

ALGUNS DELS ACUDITS QUE S'HAN PUBLICAT AQUESTS DIES A LA PREMSA

Gràcies, senyor Mas

Es parla de la caverna mediàtica de Madrid però també n'hi ha una d'independentista

Josep Sabaté Guillemat

Evidentment, no sóc independentista, raó per la qual dono les gràcies al senyor Artur Mas perquè, amb el seu plantejament secessionista, em referma en les meves conviccions. No és que Madrid fabriqui independentistes, sinó que vostè, senyor Mas, fomenta el constitucionalisme. Quan vostè es va transformar en secessionista, s’hauria pogut afiliar a Esquerra Republicana, un partit que sempre ha defensat el mateix. Però no, va preferir trencar la seva coalició i dividir Catalunya.

Gràcies, senyor Mas, per despullar-se políticament. Ara ja sabem que vostè és un sofista. Si vostè hagués viscut a la Grècia dels anys 480 a. C., a Atenes, hauria estat el patriarca dels sofistes al costat de Protàgores o Gòrgies. vostè utilitza, continuament, els sofismes. Sofisma és un argument capciós que s’utilitza per fer passar com a veritat allò que és fals. El sofisma sovint parteix de premisses que es poden considerar vàlides per arribar a conclusions inadmissibles. Això és el que vostè està fent amb arguments demagògics i, fins i tot, infantils, és a dir, durant anys, com una gota malaia, ha jugat –està jugant– amb el sentimentalisme de molts catalans mentre els dibuixa una Catalunya virtual, una Arcàdia feliç o, com deia el seu pare polític, Jordi Pujol –l’avi– una Califòrnia europea. Senyor Mas, vostè parla molt de democràcia i de diàleg. Amb qui vol parlar? Amb els populars no perquè són immobilistes i amb els socialistes tampoc perquè són federalistes. Amb el seu aire prepotent, amb el seu somriure irònic, vostè sempre apel·la a la fibra sentimental dels ciutadans per provocar la seva reacció victimista a favor seu i per tapar el seu fracàs com a governant. Vostè no escolta ningú: ni Merkel, ni Cameron ni Obama... vostè pensa que tocant el cor del poble n’hi ha prou i que aquest queda desarmat amb el seu argumentari. Li falta, però, nivell.

També parla molt de democràcia. Democràcia vol dir llibertat d’expressió i, també, llibertat de comunicació. És a dir, la llibertat per comunicar al ciutadà tot allò que passa al món de la política catalana. Aquí es parla molt de la caverna mediàtica de Madrid però no es diu que també hi ha una caverna mediàtica independentista. He de dir noms? El Govern de la Generalitat atorga subvencions directes a mitjans de comunicació i indirectes a través de la publicitat institucional. En aquest context, qui ha prohibit una entrevista a l’exministre socialista Josep Borrell perquè ha publicat un llibre contrari a la independència? Només faltava que un exdirigent del PSUC, l’històric Rafael Ribó, es convertís, ara, en inquisidor de les televisions no adscrites al règim...

Gràcies, senyor Mas, per totes aquestes actuacions derivades de la seva política secessionista. No cal entrar en arguments polítics, econòmics, territorials o socials prou coneguts i debatuts. Amb aquests trets bàsics i essencials en tinc prou per no estar d’acord amb vostè. Sí, ja sé que hi ha altres polítics com vostè. No és l’únic. Però, com deia Jordi Pujol –l’avi– avui no toca parlar dels altres sinó de vostè perquè és el protagonista.

Fa temps que ni escolto ni llegeixo la frase «Espanya ens roba». Per què serà? Senyor Mas, no es poden manipular els fets, no es pot manipular la història, no es poden dividir les famílies per causa de la política; vagi de cara i defensi els seus posicionaments polítics amb la veritat per davant de tot. Tingui el sant valor de defensar la veritat perquè, fins ara, el que ha fet és vendre fum. Sortosament, a l’exili no arriba el seu fum...

CENSURA PERIODÍSTICA?

Divendres de la passada setmana vaig enviar una carta a diversos mitjans de comunicació. Dilluns me la va publicar íntegra Diari de Tarragona que, a més, la va qualificar com a carta del dia.

No ha estat fins avui dimecres que ha estat publicada per l’edició digital de la Vanguardia (en un altre temps Española i avui al servei de CDC) i també pel Periódico de Catalunya.

Em sobta que en tots dos casos hagin omès la part final, la que precisament podria ser més polèmica. Potser abans de retallar-la m'ho haurien pogut demanar parer, no? 

Us torno a reproduir la carta tal i com la vaig enviar:

PREPARATS!

Segur què coneixeu l’eslògan. Preparats per fer una Catalunya millor és una campanya institucional de la Generalitat que va començar els passat 25 de maig i que està sortint pels diversos mitjans de comunicació. L’anunci acaba amb un repte: fem-ho!

Però, preparats per a què? No es diu en claredat, però entenc que preparats per afrontar els nous desafiaments que ens ha de deparar el futur (digueu-li, si us complau fer-ho, independència)

Està clar que la campanya comporta una despesa que surt, com sempre, dels impostos que paguem la majoria dels ciutadans. No sé en quina quantia, però trobo que seria millor destinar-los per a fer coses molt més útils per als ciutadans del nostre país.

Però el més inversemblant sobre aquest tema és el que em va explicar l’altre dia el director d’una escola:

-El govern ens obliga a posar el lema a tots els escrits del centre.

Els qui com jo ja teniu una edat, segur que recordareu les consignes que escrivia el mestre a la pissarra quan érem petits... Semblant!

La part censurada és a partir de quan parlo del que em va explicar el director d’una escola.  

Efectivament, el passat dimecres em vaig trobar a l’estació de Sants de Barcelona a un conegut, director d’una escola d’Amposta. Com jo és un animal polític i, segurament, situat una mica més a l’esquerra que jo. Per la seva procedència i conviccions no crec que sigui independentista i segur que no és convergent. Per tant, és del tot lògic que mostri la seva disconformitat per l’ordre que va rebre des de la cúpula del departament per la qual s’obligava al centre a posar l’eslògan en qüestió.

Tinc clar que comparar el fet amb altres que considero semblants als que passaven a l’escola franquista pot ferir alguna sensibilitat i em sé pot qüestionar per això. Però no em sembla lògic que a un país que aspira a ser model de democràcia s’exigeixi a posar uns textos polítics que res tenen que veure amb l’educació.

Per cert, la campanya va ser presentada pel Secretari de Comunicació Josep Martí que, per aquells que no ho sàpiguen és de l’Ametlla de Mar. Aquest senyor és el que va venir l’any passat a Amposta a lliurar a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta el premi Amposta que ens van atorgar els mitjans de comunicació locals.

En aquell temps jo era el president i vaig assistir a l’acte amb la camisa blau delta que portem a les actuacions i a d’altres actes (molt pocs) als que s’assisteix representant a la colla castellera.

En arribar a la plaça de la Vila, vaig apropar-me a l’alcalde per a saludar-lo i, aquest em va presentar al citat Secretari de Comunicació. Com que era hivern, anava cobert per roba d’abric per la qual cosa no es veia la camisa.

-Quin color porteu –em va preguntar-

-Blau...

-Com la Falange? –em va respondre Martí-

-Nosaltres li diem blau delta.  

No em direu que el comentari no va ser totalment desafortunat.  

Diari de Tarragona.

El Periódico (només surt a l'edició digital en castellà)  

La Vanguardia. 

Artur Mas lanza una oferta en la que él siempre gana

JOSÉ ANTONIO SOROLLA

Periodista

El 'president' pone a Junqueras entre la espada y la pared para que acepte una lista conjunta en unas elecciones plebiscitarias para alcanzar la independencia en año y medio

Habilidad táctica, voluntarismo estratégico. Este podría ser el resumen de la valoración de la conferencia que el presidente de la Generalitat, Artur Mas, pronunció el martes por la noche en el auditorio del Fórum de Barcelona en medio de gran expectación, reflejada en los centenares de asistentes, lo más granado de la sociedad civil y del empresariado próximos al soberanismo. Mas anunció que solo convocará elecciones de inmediato si se forma una lista conjunta de los principales partidos soberanistas capaz de alcanzar una mayoría absoluta que permita llegar a la independencia en 18 meses.

El órdago va dirigido a Oriol Junqueras, el líder de ERC, presente en la sala, que no aplaudió ni una sola vez a Mas, interrumpido varias veces por las ovaciones de los convencidos asistentes. Junqueras se ha resistido hasta ahora a integrarse en esa lista porque considera que solo es un intento de esconder las siglas de CDC, un partido desprestigiado por los errores de Mas en el proceso soberanista y, sobre todo, por los casos de corrupción, especialmente el que afecta a la familia del fundador, Jordi Pujol. Una encuesta reciente de El Periódico de Catalunya indica, además, que CDC y ERC obtendrían peor resutado juntos que separados.

PRESIÓN MÁXIMA

La presión, en todo caso, es ahora máxima, con el objetivo de que Junqueras no pueda negarse a participar en esa lista sin siglas en la que, según la propuesta de Mas, figurarían representantes de los partidos que quieran apoyarla, pero también miembros de la sociedad civil partidarios de la independencia. Estos figurantes tendrían que comprometerse a no presentarse de nuevo a las elecciones ordinarias, que se celebrarían en 2016, tal como estaban previstas.

Las elecciones inmediatas, a primeros de 2015, tendrían un carácter plebiscitario, con el único objetivo de que esa lista conjunta --con un programa único y una pregunta clara sobre si los electores quieren o no que Cataluña sea un Estado independiente-- obtuviera la mayoría absoluta del Parlament. Podría haber otras listas menores de partidarios del sí, pero la lista "transversal y amplia" debería conseguir la mayoría absoluta de escaños de la Cámara catalana (68 de 135).

Mas basó su exigencia de lista conjunta y de programa único en el argumento de que el resultado debe ser "claro y nítido, que no pueda ser malinterpretado y no aceptado como válido". Es decir, las elecciones plebiscitarias han de sustituir con esta fórmula al referéndum que el Estado no permite celebrar, dijo, para saber si en Cataluña existe la mayoría social necesaria para constituir un Estado independiente.

Hasta aquí la apuesta táctica. Con una habilidad innegable, Mas coloca a Junqueras ante un dilema diabólico en el que el president siempre gana. Si ERC se suma a la lista conjunta, Mas obtiene lo que quiere; si Junqueras se niega, Mas, que tiene la potestad indelegable de disolver o no el Parlament, renuncia a convocar las elecciones, intenta con otras alternativas prolongar la legislatura y siempre podrá acusar a Junqueras de matar el proceso hacia la independencia.

Las primeras reacciones de Esquerra han sido prudentes, en el sentido de no rechazar de plano la oferta, pero precisando que se debe mejorar. No es extraña esta cautela, ya que la decisión es capital. Es posible que haya que esperar para saberla a otra conferencia, esta vez de Junqueras, programada para el 2 de diciembre en el Palacio de Congresos de Barcelona.

VOLUNTARISMO ESTRATÉGICO

Si la táctica es hábil, la estrategia sigue encerrada en el voluntarismo de cuento de hadas que impregna todo el proceso. ¿Qué deben hacer el Govern y el Parlament si gana el sí en las elecciones plebiscitarias?, se preguntó Mas. Él mismo se respondió: comunicar la intención de constituir un nuevo Estado, proponer al Gobierno central negociaciones formales, completar las estructuras de Estado que ya están en marcha, iniciar un proceso de participación para elaborar una Constitución catalana y asegurar una mayoría parlamentaria para gobernar. Año y medio después habría que celebrar unas nuevas elecciones --estas constituyentes-- y un referéndum para proclamar el nuevo Estado. Todo debería estar concluido antes de finales de 2016.

Esta hoja de ruta da por supuesto que el triunfo por mayoría absoluta en las plebiscitarias es prácticamente seguro, lo que está por ver, y más con la previsible irrupción de Podemos también en el mapa político catalán, lo que podría frustrar la hegemonía soberanista. Da por supuesto asimismo que sería posible una negociación con el Estado, que habría acuerdo, y que tras el resultado electoral las instancias internacionales se inclinarían en favor de las aspiraciones catalanas.

OFERTA PERSONAL

Mas terminó su exposición con una oferta personal. Además de reiterar --ya lo había dicho al inicio del proceso-- que si encabeza la candidatura conjunta y gana el sí no volvería a presentarse en las posteriores elecciones ordinarias, se ofreció para ocupar el primer puesto de la lista unitaria, pero también para quedar relegado al último.

Lejos de la generosidad que destacaron algunos de los asistentes, prestos al halago, Mas siempre gana también en esto. Si se da la primera premisa, pasa a la historia como el Moisés que llevó al pueblo catalán a la tierra prometida, pero deja el papel de Josué para su sucesor. Sobre el segundo supuesto, ¿alguien se atreverá a pedir a Mas que ocupe el último lugar de la lista? ¿Qué sentido tendría?

La apuesta estratégica de Mas tiene la virtud de que se acaban las ambigüedades y CDC se pronuncia por primera vez ante unas elecciones claramente por la independencia. Pero la intervención del Fórum confirma también que Mas es solo el presidente de una parte --habrá que ver si mayoritaria o no-- de los catalanes. Hay una Cataluña que no estaba representada en el auditorio y a la que el president ignoró por completo.

Esa Cataluña espera una oferta del Gobierno de Mariano Rajoy o del Gobierno que le suceda porque lo que sí es mayoritario en Cataluña es el deseo de cambio de la situación actual. Mas se refirió incluso a esa oferta hipotética, ante la que mostró su escepticismo, aunque manifestó que, si llega, debería ser sometida a la sanción de las urnas.

Este post ha sido publicado en ZoomNews.es

LA PORTADA DEL DIA

La portada del diari de Tarragona il·lustrada per Faro amb les caricatures dels candidats nacionals i del territori. Genial!