Un acudit de Vergara a eldiario.es que fa plorar. |
Cada dia passen notícies esgarrifoses, la majoria
d’elles relacionades amb la mort de persones: accedents, atemptats,
homicidis... En alguns casos els mitjans de comunicació se’n fan ressò i les porten
a les primeres pàgines en els cas dels diaris en paper o a les capçaleres dels
informatius de ràdio, televisió o premsa digital. Però d’altres són anònimes,
ningú en parla, tot i que de vegades poden ser més les morts que s’ignoren que
no les que surten als mitjans.
Hi ha una màxima que diu: D’allò que no se’n
parla, no existeix. Si una guerra o un episodi de fam no surt als
telenotícies, la gent ho ignora i els responsables (que n’hi ha molts més dels
que ens pensem) no surten mal parats.
Fa unes setmanes vaig passar-li una entrevista a
l’amic Mario Pons, una de les
persones més compromeses que conec. L’any passat va passar una temporada als
camps de refugiats siris que hi ha al Sud d’Europa. Algunes de les preguntes
que li faig van en aquest sentit, sobre la situació en la que es troben els
refugiats, però també perquè països com Espanya no acullen la quantitat a la
que es van comprometre.
Fa uns mesos també vaig entrevistar (per segona
vegada) a un altre amic i company de treball: Paco Túnez. Paco és
l’actual responsable d’emergències de la Creu Roja i, com a voluntari, es va
desplaçar a Haití l’any 2010 per assistir a les víctimes del terratrèmol i
l’any 2013 a les Filipines, en aquest cas pel cicló que hi va haver.
A partir de la guerra de l’Iraq va començar una altra
guerra: una guerra global. Tot i que no està reconeguda com a tal potser es
podria parlar de la III Guerra Mundial. Es grups terroristes nascuts a l’Orient
mitjà han sembrat el terror a moltes ciutats europees: Paris, Londres, Madrid,
Berlin, Niça, Manchester... Però els mateixos grups també estan causant el
terror a les ciutats i pobles de l’Iraq, Líbia, Líban, Pakistan, Egipte...
Però d’aquests no se’n parla tant... Als informatius solen aparèixer
entre les notícies de menys interès...
Tots sabem el perill que suposa la travessia per la
Mediterrània quan es fa en condicions precàries i eines rudimentàries. I tot i
les vides que sega la mar, els governs d’Europa segueixen mirant cap a un altre
costat.
Però no només hi ha morts a la mar. Al Periódico de
divendres hi ha una entrevista a Samson A. Bezabeh, experts a migracions a
l’Àfrica on s’explica els milers de morts que hi ha al desert, un altre mar,
però en aquest cas de sorra i de les que ningú ne parla. Quan ho llegeixes, penses: Mai ho havia pensat,
però segur que és així... I després estar pensant durant una estona sobre el
que s’està fent malament per a que això passi.
Sobre aquestes morts ningú ne parla. Són vides humanes
segades per l’infortuni de les que res se’n diu. El governs responsables
les ignoren i, com passa a la majoria dels casos, només els voluntaris que hi
treballen a la zona i que, en la mesura que poden els ajuden amb els pocs
mitjans que tenen, coneixen la realitat.
És el que deia al començament: Com que no se’n parla, son morts que no compten par a ningú...
I després es qualifica a la raça humana com animals racionals. Racionals de què? Si som els més salvatges i depredadors de totes
les criatures que habitem el planeta Terra...
O no és així?