10è CONGRÉS OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA

El passat dissabte, a la Casa de la Cultura d’Ulldecona, va tenir lloc el 10è Congrés Oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. L’acte va començar amb la benvinguda als assistents per part de l’Alcalde de Santa Bàrbara i President de torn de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Antonio Ollés i l’Alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura. Seguidament prengués la paraula Jaume Antic com a President de l’Associació Territori del Sénia per a parlar dels 14 anys d’elaboració d’oli certificat d’oliveres mil·lenàries. Tot seguit intervingué Tere Adell, Gerent de la Mancomunitat per a parlar d’oliturisme i de les empreses, productors i restaurants que ja s’han sumat al projecte. Després d’una pausa pera fer un petit esmorzar van intervenir Lola Amo i José Mª Penco, Presidenta i Director respectivament de l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO). A continuació es van fer uns tasts d’olis del Territori del Sénia on hi van participar tots els assistents guiats per tres experts com son Àngels Calvo, Cap del Panell dels Tast d’olis de Catalunya, Maria Luisa Ruiz, Cap del Panell d’olis de la Comunitat Valenciana i Joan Baseda del Panel de Cata de aceites de Aragón. Finalment van arribar els reconeixements a una majoria dels assistents al congrés per la seva tasca de conservació de les oliveres mil·lenàries, per la producció de l’oli certificat de la varietat farga mil·lenària i també per la col·laboració, dedicació i divulgació del patrimoni natural com son les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. Entre tots cal destacar el reconeixement que es va fer a Josep Puxeu, actualment membre del Bureau del Comitè i Social Europeu i anteriorment Secretari d’Estat del Medi Rural i Aigua per la seva inestimable col·laboració quan es va crear la Mancomunitat de la Taula del Sénia. El Congrés va aprovat per unanimitat de tots els assistents un manifest dirigit al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Agricultura de la Generalitat Valenciana i al Ministerio de Agricultura de l’Estat Espanyol on se’ls instava a complir amb els compromisos adquirits per a materialitzar els Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) així com la posada en valor de les oliveres mil·lenàries. GALERIA DE FOTOS:

RUTES PER A DESPERTAR ELS SENTITS PEL TERRITORI DEL SÉNIA

El passat 6 d’octubre la Mancomunitat de la Taula del Sénia va convidar diversos mitjans de comunicació territorials entre ells Vinaròs News al que s’anomena un Fam Trip, o sigui, a una visita promocional per a donar a conèixer les diferents activitats que s’estan portant a terme al voltant de les oliveres mil·lenàries i l’oli que produeixen amb la finalitat de dinamitzar el Territori del Sénia.

La visita va començar a l’envasadora d’olis Aceites Peset de Traiguera (abans hi havia una fàbrica de cadires) on vam ser rebuts pel president de la Mancomunitat i alcalde de Santa Bàrbara Antonio Ollés, la gerent Tere Adell, l’assessor Jaume Antich i el propietari de indústria Amador Peset que ens va oferir un esmorzar. Abans però vam poder fer un tast d’oli guiats per Tere Adell per a descobrir els diferents matisos d’aquella mostra. Posteriorment, Amador Peset ens va donar tota mena d’explicacions sobre les característiques dels olis aromatitzats que comercialitza com per exemple els de tòfona negra, all, alfàbrega, orenga, boletus, taronja, etc.

En acabar la visita, el mateix Amador Peset ens va portar a visitar l’olivera la Sinfo que es troba a molt poca distància de la seva indústria i també una finca recuperada que té al costat mateix i que compta amb bonics exemplars d’oliveres monumentals. La Sinfo amb un perímetre que supera en escreix els 10 metres està considerada l’olivera ‘coneguda’ més gran del món.

Arribat a aquest punt voldria explicar a totes aquelles persones que ho desconeixen que una part important de les oliveres mil·lenàries es concentren al llarg del recorregut per on va passar la Via Augusta romana, la veritable autopista en èpoques pretèrites i que creuava la península Ibèrica des dels Pirineus a Cadis. Aquest és el cas de la Sinfo, com també ho son els museus naturals d’oliveres mil·lenàries de l’Arion a Ulldecona i del Pou del Mas a la Jana entre d’altres.

A continuació ens vam dirigir a la partida de l’Arion per a visitar la zona coneguda con el Fondo de l’Arion on es troba la concentració d’oliveres mil·lenàries més gran del mon. En arribar ja ens estava esperant Paco Lavega el guia de l’oficina de Turisme d’Ulldecona. Després d’explicar-nos la importància del lloc vam poder veure la Farga I que segons la datació feta per la Universitat Politécnica de Madrid tindria una edat estimada de 1.709 anys i que és la més vella de totes les que s’han datat fins ara. La visita al museu natural va acabar a la caseta de la finca adquirida al seu dia per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya i que durant quatre dècades va pertànyer a la meva família.

Per acabar la jornada ho vam fer de la de millor manera: amb un dinar al Restaurant les Moles d’Ulldecona que té una estrella Michelin. Allí se’ns va servir un menú degustació elaborat pel seu xef i propietari Jeroni Castell amb el denominador comú de l’oli de les fargues mil·lenàries.

En finalitzar el dinar Jeroni Castell va atendre als diferents mitjans de comunicació allí representats responent a les preguntes formulades pels seus professionals... Si bé no totes, ja que va dir el xef: estem treballant amb el menú del proper estiu però no puc avançar-ne cap novetat.

LES MILLORS EXPERIÈNCIES DEL SISTEMA D’OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA: 1. Oliveres mil·lenàries de Cervera del Maestre. 2. La màgia de les oliveres mil·lenàries (Traiguera). 3. Oleoturisme a pedals per Ulldecona. 4. Finca ‘els Carlets’, llar de les oliveres mil·lenàries (la Sénia). 5. Oliveres mil·lenàries i fonts de Canet lo Roig. 6. Esmorzar baix les oliveres mil·lenàries de la Jana. 7. Oliveres i estels: El somni d’una nit d’estiu (la Jana). 8. Olea europea amb els 5 sentits (Ulldecona/la Galera). 9. Oliveres mil·lenàries de Godall i els seus olis. 10. 100 % Oleoturisme (Ulldecona/la Galera). 11. Oliveres mil·lenàries amb estrella (Ulldecona). 12. Sabors de l’oli, el nostre or líquid Santa Bàrbara). I 13. Oliveres mil·lenàries i els antic pobladors (Alcanar/Ulldecona). MÉS INFORMACIÓ: https://www.oliveresmillenaries.com/olivos-milenarios MÉS FOTOS...

‘Paisaje olivos milenarios Territorio Sénia’ Mención especial Premio Paisaje Consejo Europa

El 9 de junio 2016 en el Salón de conciertos Vigadó de Budapest, en el marco de la Reunión para la aplicación del Convenio Europeo del Paisaje, los máximos dirigentes del Consejo de Europa entregarán los premios del Paisaje del Consejo de Europa a las 12 candidaturas que, en representación de los 47 estados miembros, los han obtenido en su 4ª edición. 
  
o        El premio es para “Cooperación transfronteriza de colectividades locales para proteger el patrimonio paisajístico de la región de Hetés” situada entre Hungria (que lo presentó) y Eslovenia, porque une a los habitantes de dos localidades, una de cada país. 


o        También hay  tres Menciones especiales idénticas a: 
- “Paisaje de olivos milenarios del Territorio Sénia” (España) 
- “El serbal común, el árbol de la región Slovácko” (Chequia) 
- “La protección de paisajes históricos excepcionales (Eslovaquia) 


o        Y finalmente, un reconocimiento a los otros proyectos presentados por Bélgica, Croacia, Chipre, Finlandia, Italia, Letonia, Países Bajos y Turquía. 
  
Del Paisaje de olivos milenarios, presentado por Mancomunidad Taula Sénia con apoyo de la Asociación Territorio Sénia y la Comunidad Valenciana, Cataluña y Aragón, dice el Jurado: 
La conservación y protección de los olivos, de su entorno y del paisaje singular (conocido como “mar de olivos”) forman parte de los principales objetivos del proyecto, que trata igualmente de promover los valores del paisaje, del patrimonio y de la cultura asociados a los olivos más antiguos, y asegurar su contribución al desarrollo territorial y sostenible de toda la zona. Como resultado de las inquietudes de la población local sobre el futuro de los más de 4.800 olivos milenarios catalogados, la colaboración entre las administraciones locales, regionales, estatal y europea, junto con los propietarios y sectores económicos, se ha traducido en una serie de proyectos que ayudan a la conservación y puesta en valor de dichos olivos y de su paisaje.

  
La Mancomunidad Taula del Sénia agrupa 27 municipios valencianos, catalanes y aragoneses, situados en el punto de encuentro de los tres territorios históricos, y en 10 años de existencia ha impulsado proyectos de desarrollo sostenible del medio rural, reindustrialización, empleo… pero el programa estrella, realizado con la Asociación Territorio Sénia (que agrupa además a los sectores económicos) es el de los Olivos milenarios que ha obtenido ya estos resultados: 
·         Concienciación de los propietarios, pero también de la gente del territorio. 
·         Mejora de todo el proceso de producción de la aceituna y de los aceites. 
·         Producción certificada de aceites sólo de olivos milenarios y de calidad suprema. 
·         Convenios de colaboración con los mejores restaurantes de la zona. 
·         Oleoturismo: Museos naturales de olivos milenarios y además Áreas y Caminos. 
·         Congresos científicos, Jornadas divulgativas, redes de colaboración, etc. 
·         5 libros editados sobre los olivos, sus aceites y la gastronomía de los mismos. 
·         Premios y reconocimientos: 5 de AEMO, Fund. Dieta Mediterránea (2012), Hispania Nostra / FB Santander (2013), Unión Europea / Europa Nostra (2014). 
·         Embajadores: Juan Echanove, Federico Mayor, Mª Galiana, Pepa Fernández, Vicente del Bosque. 
·         Hermanamiento con la película ‘El Olivo’ de Iciar Bollain. 
·         Datación por UP Madrid de 2 olivos: Farga Ulldecona (1.702 a.) y Farga La Jana (1.183 a.). 
·         Nuevo proyecto ya iniciado de recuperación de olivos milenarios abandonados. 
·         Webs: www.tauladelsenia.org, www.aceiteolivosmilenarios.com 
·         Redes sociales: www.facebook.com/olivosmilenarios, https://twitter.com/olivomilenario

 

INDEPENDENTS DE QUI?

Aerogeneradors al terme del Perelló. 

El darrer número del setmanari l’Ebre titula: El vot independentista (CiU, ERC, CUP i SI) és del 62,6 % a l’Ebre, per un 49,1 al país.

Això vol dir que els ciutadans de les Terres de l’Ebre han votat majoritàriament formacions que es postulaven clarament a favor de la independència de Catalunya a les darreres eleccions autonòmiques celebrades el passat 25 de novembre.

Tan satisfets estem els ciutadans de les Terres de l’Ebre del tracte que hem rebut dels diferents governs autonòmics?

El conjunt de les TT.E. ha estat tradicionalment oblidat pels nostres governs. Sembla mentida que ja no ens en recordem que tenim dues centrals nuclears, una indústria química a Flix que ha contaminat el riu durant dècades, que a principis de la passada dècada volien instal·lar-nos una central tèrmica de cicle combinat, que tenim nombroses muntanyes plenes de aerogeneradors i abocadors per tot arreu... Però sobre tot, quan el govern de CiU a Barcelona ens va abandonar quan des de Madrid es va promoure un Pla Hidrològic Nacional que contemplava el transvasament cap a d’altres conques hídriques de més de 1.000 Hm3/any d’aigua de l’Ebre. Com s’ha dit sempre i ara ho vull repetir, només se’n recorden de nosaltres quan s’ha d’instal·lar alguna cosa que la gran Barcelona no vol o a l’hora de votar... El centralisme que s’exerceix des de les grans capitals cap a la resta del territori fa que, aquest, no es puguin desenvolupar de manera òptima i que sempre depenguem de la voluntat d’uns governs, sovint molt allunyats de la realitat territorial.  

Quan era petit recordo que al referir-se a la comarca de Tortosa l’anomenaven la quinta província. Aquest apel·latiu, actualment, està en desús i en canvi s’utilitza sovint les denominacions de les Terres de l’Ebre o, simplement, l’Ebre. Però el que és segur, és que aquest vast territori que comprèn les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, té una identitat pròpia; es a dir, una cultura diferenciada amb unes costums i tradicions que no trobarem a la resta de Catalunya. I fins i tot una forma de parlar de transició entre el català oriental i el que es parla a les altres regions històriques: València i les illes Balears.

Les nostres costums estan molt més vinculades als territoris germans de les comarques del Matarranya, a la comunitat autònoma de l’Aragó i el Maestrat (el Baix i l’Alt) que són les comarques del Nord de València que limiten amb les TT.E. La Mancomunitat de la Taula del Sénia, es va crear l’any 2003 amb la finalitat d’agrupar a la majoria dels municipis que envolten el riu Sénia, frontera natural entre Catalunya i València, però també d’una part de l’Aragó. La Mancomunitat (o en la seva denominació més habitual de Territori del Sénia) la composen en la actualitat 27 municipis: 15 de valencians, 9 de catalans i 3 d’aragonesos. La seva finalitat és (i cito textualment el que diu la seva pàgina web): servir com a plataforma de projecció interior i exterior de les seues diverses activitats, creuen possible oferir i autoritzar el seu ús també a altres grups o entitats, sempre que compleixin uns requisits d'àmbit, idoneïtat i objectius determinats, que es regularan a través de convenis individuals i específics d'utilització d'aquest nom.

Ara bé, no tots els municipis de les comarques citades amb anterioritat hi poden formar part, ja que es van establir uns límits ben definits.

Malgrat tot, penso, que aquesta idea d’agrupar pobles de tres comunitats autònomes diferents es podria extrapolar a d’altres zones com per exemple alguns pobles de la Terra Alta i el Matarranya o, fins i tot, de la Ribera d’Ebre amb el Priorat.

Si de mi depengués, promouria la independència de tot aquest territori de la resta de les comunitats autònomes de les que depenen administrativament. L’autogestió territorial és imprescindible per a la nostra supervivència.