UN ÀLBUM DE FOTOS

Hi ha una dita en castellà que, referint-se als primers dies de febrer, diu així: ‘El primero no hace día, el segundo Santa María, el tercero San Blas, el cuarto nada i el quinto Santa Águeda’.

Precisament el dia 4, el que no és res, ens va arribar a casa l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de desembre...

L’exemplar recull els esdeveniments més importants que van passar a Amposta durant el mes de desembre, entre els quals destaquen la 63a edició de Fira Amposta, el premi de recerca al Batxillerat Ciutat d’Amposta, el dia de la Policia i Protecció Civil, la Fira de Santa Llúcia, els actes previs a Nadal, la Nit de la Cultura, premi Esports Amposta 2025.

Un exemple del desfasament és la felicitació de Nadal i any nou per part del grup municipals de Junts per Amposta, aprofitant l’espai que cedeix la revista als grups que conformen el Ple de l’ajuntament ampostí. Un altre any, perquè sigui efectiva la felicitació l’haurien de posar almenys amb dos mesos d’antelació i assegurar-se així que surti a temps.

Però el que crida més l’atenció d’aquest exemplar de la Revista Amposta és que s’ha convertit, literalment, en un àlbum de fotos familiar.  

La Fira Amposta, el tercer esdeveniment en ordre d’importància que se celebra a la nostra ciutat després de la festa major i la Festa del Mercat a la Plaça, mereix la portada i tres pàgines més, la Gala d’Educació, dues pàgines, unes altres dues pàgines al dia de la Policia i Protecció Civil, la Fira de Santa Llúcia, una pàgina, dues pàgines més a la caseta de Nadal i a les activitats que s’hi fan durant les festes de Nadal, la Nit de la Cultura també dues pàgines i finalment, el Premi Esports Amposta 2025 dues pàgines més. El nombre total de fotos que acompanyen aquestes notícies són 102!

I, és clar, entre tantes fotos, l’alcalde d’Amposta en surt a unes quantes. A veure si endevineu en quantes? Us haureu d’esperar encara una mica per a saber-ho.

L’anterior rècord el tenia l’anterior alcalde Manel Ferré que a l’exemplar del mes de desembre de 2014 va sortir a 32 fotos en les 32 pàgines que tenia en aquell temps la revista.

El número de desembre de l’any passat només té vint-i-vuit pàgines i, de les quals, la número 3 és un resum del quadre d’inversions per a 2026 aprovades al ple del 29 de desembre i 8 pàgines més son únicament de fotos dels esdeveniments citats amb anterioritat. La conclusió és que de text n’hi ha ben poc i no és que a la nostra ciutat no hi ha entitats que organitzen actes, tot i les dates que comprèn l’exemplar del mes de desembre on hi ha molts dies festius.

Segurament esteu intrigats en saber en quantes fotos surt Adam Tomàs i per quantes haurà superat l’anterior rècord de Manel Ferré. La xifra, si no m’he equivocat a l’hora de comptar-les són (taxant, taxant!) 63! Per tant, supera al seu predecessor en 31. Una marca molt difícil de batre.

Tot i que en una hi surt d’esquena, en una altra de perfil i en alguna mig amagat darrere de la policia, a la immensa majoria ocupa un lloc destacat a la foto.

Fa onze anys vaig criticar els responsables de la Revista Amposta la poca vergonya que tenien per fer una cosa com aquella. No seria coherent si no ho fes ara, per tant, reitero, ¿no tenen vergonya les responsables de la Revista Amposta, professionals de la informació, de treure al carrer un número com aquest?

L’any 2012 ja deia que la Revista Amposta en paper la considerava innecessària i suggeria que la fessin en format digital. Han passat més de tretze anys i encara estem on estàvem, on hem estat pràcticament sempre... Només una cosa ha canviat. Durant els governs de Joan Maria Roig i Manel Ferré, la revista estava al servei de CiU i, actualment, amb Adam Tomàs d’alcalde, al servei d’EA-ERC. La pluralitat informativa brilla per la seva absència.

I ja per acabar, proposo que a partir d’ara, el dia 4 de febrer, el dia que ‘no és res’, sigui declarat oficialment a la nostra ciutat el dia de la Revista Amposta.

LA CIUTAT INACABADA

Després de la campanya mediàtica que va fer Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (EA-ERC-AM) dies enrere i on es feien públiques les despeses que, en concepte de dietes, va cobrar l’anterior alcalde Manel Ferré (51.407 € en vuit anys) i l’actual, Adam Tomàs (2.626 € en deu anys) m’espera un ple molt més polèmic, però la realitat va ser molt diferent.

Dels temes tractats durant el ple n’hi va haver un que em va interessar per sobre de la resta. Va ser una moció que va presentar el grup de Junts per Amposta-Compromís Municipal (JxA-CM) on es demanava ’la revisió i actualització del nomenclàtor de carrers del municipi d’Amposta’.

El que es pretenia amb aquesta moció era la unificació i l’augment de les plaques amb els noms dels carrers, avingudes, places i passatges que tenim a Amposta.

A la nostra ciutat encara queden plaques amb els noms en castellà que mai han estat retirades, tot i que algunes han estat tapades per d’altres en català o bé, es van col·locar les que duien el nom en català al costat de les velles. La majoria de les que hi ha pertanyen a l’època de la catalanització del nomenclàtor als anys vuitanta i porten l’escut d’Amposta oficial en aquella època i, d’altres, les menys, porten l’escut actual que data de 2006 després d’una moció que va presentada pel PSC l’any 2004. I, finalment, les que s’estan col·locant darrerament després de corregir errors o per a homenatjar a persones significatives i que tampoc guarden una homogeneïtat. Tot plegat un autèntic guirigall.    

La moció també demanava col·locar plaques amb el nom dels carrers a totes les cantonades de la nostra ciutat, ja que, sovint, només es troben al començament i al final de cada carrer, la qual cosa dificulta l’orientació de la gent que transita per Amposta, sobretot els forasters.

Imagino que quan es va prendre la decisió de només col·locar plaques als caps del carrer va fer-se per motius econòmics. Actualment una placa costa uns 60 €. Però, des del meu punt de vista és una cosa que s’ha de fer, de fet ja s’hauria d’haver fet fa anys.

Tanmateix, l’escassetat de plaques amb el nom dels carrers no és ni de bon tros l’única mancança que tenim a Amposta en matèria de senyalització. Sembla mentida que aquells que només es mouen per la nostra ciutat en cotxe no s'hagin adonat que també anem curts de senyalització vertical.

A Amposta, la majoria dels carrers són de sentit únic. Normalment, quan circules per un carrer i està prohibit fer un canvi de direcció a la següent cantonada, abans et trobes amb un senyal que t’ho indica, sigui de prohibició sigui d’obligació. A la nostra ciutat d’aquests senyals pràcticament no n’hi ha. Per tant, si estàs circulant per un carrer d’Amposta o coneixes molt bé aquella zona de la ciutat per a saber d’on et vindran els cotxes a la següent travessia o no ho sabràs fins que hi arribis i vegis el senyal d’accés prohibit. Estaria bé completar aquest tipus de senyalització i potser així es podria evitar algun accident.

També és deficient la senyalització informativa, sobretot la que indica com sortir d’Amposta per anar als municipis veïns. Quan viatges t'adones que per tot arreu hi ha senyals on es pot llegir ‘totes direccions’. A Amposta no en tenim cap amb aquest ‘comodí’.

Quan es va col·locar aquest tipus de senyalització, tot i que es va formar una comissió específica que permetia presentar esmenes al redactat inicial, no es van tindre en consideració. 

Des de la instal·lació d’aquesta informació han passat uns vint anys i no se n’ha col·locat cap de nova, tot i l’expansió del cas urbà, sobretot cap al sud. Un parell d’exemples. A l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan, avui en dia una de les principals artèries viàries d’Amposta no n’hi ha cap i a la part superior del carrer de Sebastià Juan i Arbó, un dels carrers més transitats, tampoc.

Si us hi fixeu bé tampoc en veureu massa que indiquin com anar cap a Tortosa, una de les destinacions més freqüents per a la gent d’Amposta, com si el nom de la capital del Baix Ebre fos un tabú a la nostra ciutat.   

   

COMENÇAR LA CASA PER LA TEULADA

Sempre he dit que cada alcalde té les seves prioritats a l’hora d’invertir. És impossible fer tot allò que un té al cap o bé cobrir les necessitats del municipi en cada moment, ja que, el capítol d’inversions depèn molt de les subvencions que vagin sortint de les diferents administracions.  

Tanmateix, penso què, abans d’asfaltar el tram del carrer de Sant Cristòfol que va des de la residència de gent gran a l’avinguda de la Generalitat, tota aquella zona s’hauria d’haver ordenat i urbanitzat.

L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, va reconèixer públicament que hi ha hagut qui li ha demanat la construcció de voreres, però que ara per ara és impossible perquè falta urbanitzar.

El senyor Manel Ferré, l’anterior alcalde, ho va deixar a mitges. Tenia molta pressa per a inaugurar la nova residència de gent gran. De fet, la legislatura anterior ja havien construït una tanca perimetral encerclant els terrenys on s’havia de construir la futura residència per a justificar que l’obra ja s’havia començat quan realment no s’havia fet res, però s’apropaven eleccions i ja se sap...  

La construcció de la residència de gent gran va comportar la urbanització de la zona que hi ha tocant a l’avinguda de Santa Bàrbara amb una petita rambla que anava des de la coneguda com a casa de Pascual, un pastor procedent de la comarca del Maestrat terolenc i que va arribar a Amposta gràcies a la transhumància que es practicava en aquella època (d’aquí que la placeta que hi ha al costat de la casa tingui precisament aquest nom, Transhumància) fins a l’entrada de la residència.

A partir d’aquí, fins a la rotonda on comença l’avinguda de la Generalitat, el carrer de Sant Cristòfol es convertia (actualment està tallat per les obres) un camí asfaltat ple de clots cada vegada que hi ha algun episodi de pluja intensa. Tot i això, la quantitat de vehicles que hi solen passar és significativa, ja que és una de les vies d’entrada i sortida d’Amposta. Un exemple, l'única línia d’autobús urbà que tenim a la ciutat, durant el seu trajecte, recórrer tot aquest carrer.  

Per a la gent que no coneixeu Amposta, el carrer Sant Cristòfol va néixer a partir d’un lligallo que hi havia fora del nucli urbà d’Amposta. Per aquest motiu encara hi ha qui l’anomena el lligallo de Sant Cristòfol o simplement el Lligallo.

Antigament, era una de les zones més conflictives d’Amposta amb diversos punts de venda de droga, però amb l’enderroc d’algunes edificacions ocupades il·legalment es va erradicar l’activitat il·lícita de la zona.

Entenc que l’asfaltatge del carrer de Sant Cristòfol sigui una prioritat per a l’actual equip de govern, però penso que a Amposta, sovint, es peca de manca de planificació i, com diu la dita, es comença la casa per la teulada i, tal com m’he expressat anteriorment, primer s’hauria d’haver urbanitzat la zona i, posteriorment asfaltar-la i no com s’està fet ara.

Per acabar, us demano un exercici d’imaginació. Imagineu, ni que sigui per un moment, que la rambla que hi ha al començament del carrer s’allarga fins al final... Com ho veieu? 

QUANTA RAÓ QUE TÉ EL SENYOR MANEL FERRÉ

Casualment, fa uns dies vaig poder seguir a trossos el ple ordinari de l’Ajuntament d’Amposta celebrat el passat 29 de desembre.

Em va agradar la intervenció del cap de l’oposició Sr. Manel Ferré quan li va reprotxar a l’alcalde que havia de caminar més per Amposta per adonar-se de les deficiències que hi ha, sobretot a les nits quan determinades zones de la ciutat estan a les fosques.

Certament, hi ha zones d’Amposta on les úniques llums que estan enceses són les de les cases, ja que l’enllumenat públic no funciona. Una d’aquestes zones és el meu barri i, per tant, puc donar fe que és veritat.

Amb les tecnologies que hi ha avui en dia, ¿no és possible tenir un centre de comandament des d’on poder controlar l’enllumenat municipal per a corregir les possibles deficiències?

En canvi, l’equip de govern encapçalat per l’alcalde Adam Tomàs prioritza la instal·lació de més càmeres de videovigilància per a poder controlar el trànsit i la delinqüència i, de passada, li va costar dir-ho, però ho va dir, ‘girar-les una mica per a poder enregistrar les àrees de contenidors per tal d’enxampar els incívics’.

A veure, ¿quantes àrees de contenidors hi ha a Amposta? Si no recordo malament, quan es van construir entre dues àrees no podia haver-hi més de 150 metres en línia recta per tal de facilitar el servei al veïnat. Per tant, n’hi ha moltes...

¿Quantes càmeres de videovigilància pensen instal·lar? ¿Una per cada àrea de contenidors? Com que no serà així, la incidència que podria haver-hi en el control de l’incivisme seria del tot insignificant. ‘D’això se’n diu política d’aparador’.

Però encara us diré més. L’alcalde pretén que ‘feta la llei, feta la trampa’ i això a l’administració és il·legal. Segurament si acabessin posant una multa a un ciutadà per fer mal ús dels contenidors i hi presentés recurs, l’acabaria guanyant.

He començat l’escrit parlant del senyor Manel Ferré i l’acabaré parlant d’ell.

Una de les principals virtuts que han de tenir els polítics és coherència. No li pots reprotxar al teu adversari alguna cosa que tu no fas ni has fet mai. Com deia, el senyor Manel Ferré li va dir a Adam Tomàs que ha de caminar més per Amposta per a veure les deficiències existents, però, el senyor Ferré, ¿camina per Amposta? Jo sempre l’he vist amb el seu cotxe, mai a peu. Bé sí, ara que ho recordo sí que l’he vista alguna vegada caminant per Amposta, quan va a les processons.

Permeteu-me que doni un consell a tots dos. La millor manera de caminar per Amposta que, a part és una obligació, és tenir un gos i treure’l a passejar. I ho dic per pròpia experiència. Quan passeges el gos (en el meu cas a Greta, una gosseta), t'adones de les deixalles que es dipositen a les àrees de contenidors, dels bruts que estan els carrers, dels vehicles mal aparcats, de les infraccions de trànsit que cometen alguns conductors, de les coses que hi ha espatllades o malmeses, del lamentable estat d’algunes zones enjardinades... Caminar i observar és la millor manera d’adonar-se que no tenim la ciutat que ens mereixem les ampostines i els ampostins. 

EUSES, MANEL FERRÉ I UNA HISTÒRIA POC CONTADA

Fa poques setmanes es va debatre al plenari de l’Ajuntament d’Amposta un tema que va deixar a més d’un amb cara d’incrèdul. Em refereixo al tema del ‘deute d’EUSES’ que, per aquells que no siguin d’Amposta, es tracta d’una escola universitària de la salut i l’esport que es va establir a la nostra ciutat l’any 2011.

Durant el ple es va portar a aprovació una addenda (*) al conveni subscrit entre l’ajuntament i EUSES l’any 2011 en el que, entre altres coses, l’escola universitària havia de fer-se càrrec de les despeses de la llum i del manteniment de les instal·lacions que ocupa i ocuparà gratuïtament durant un període de cinquanta anys. Ho heu llegit bé, gratuïtament durant un període de cinquanta anys!

Quan va intervenir el portaveu de Junts per Amposta Manel Ferré i alcalde de la ciutat entre 2007 i 2015 va demanar a Adam Tomàs, l’actual alcalde, que li aclarís si només se n'havia de fer càrrec de la despesa de la llum o també del manteniment. La resposta de l’alcalde va ser taxativa: ¿Vostè m’ho pregunta? Sí va ser vostè qui va signar el conveni! 

La patinada de qui va ser el cap de llista de Junts per Amposta a les darreres municipals va inundar les xarxes socials al cap de poc d’haver passat. El mateix Adam Tomàs ho va compartir al seu compte de Facebook així com també altres regidors i militants del seu partit.

Cal dir, però, que EUSES mai ha pagat i que el deute acumulat durant tot el temps que ha ocupat l’edifici que ubica entre altres dependències l’auditori municipal, és de quasi 300.000 €.  

L’any 2016, la Federació de Veïns d’Amposta, ‘comandada’ per Llorenç Navarro i Àngel Porres, ja van denunciar l’incompliment del conveni per part d’EUSES i en demanaren la revisió. Davant d’aquestes crítiques, EUSES va amenaçar en abandonar la capital del Montsià i incorporar els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que s’imparteixen a la seu de Tortosa.

Fins aquí un resum de la situació. Ara la història poc contada de com va arribar EUSES a Amposta.

L’antecedent universitari a Tortosa va ser l’escola infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (d’ara endavant URV) ubicada a l’Hospital Verge de la Cinta. L’any 2005, el claustre de la URV va aprovar la creació del Campus de les Terres de l’Ebre amb seu a Tortosa per al curs 2005-2006.

A ningú sé li escapa la rivalitat entre Tortosa i Amposta i, encara més durant l’època de la que estem parlant en què, des de Tortosa, es liderava el moviment antitransvasament de l’Ebre, mentre que l’Ajuntament d’Amposta feia seguidisme de la política marcada per la Generalitat de Catalunya governada par CiU favorable a la venda de l’aigua a canvi de concessions per al territori. Era el temps del lema ‘Amposta capital’ de Joan Maria Roig. 

Per tant, Amposta no podia quedar-se enrere i havia de ser seu universitària tant sí com no. Primer es va parlar de l’establiment d’una facultat d’INEF depenent de la Universitat de Lleida. Però vet-ho aquí que Cambrils també aspirava a tenir-la i, dos facultats de la mateixa matèria a la província de Tarragona eren multitud...

L’any 2003, coincidint amb el quart mandat de Joan Maria Roig al capdavant de l’Ajuntament d’Amposta, la Generalitat de Catalunya canvia de color per primera vegada des del seu restabliment després de la dictadura franquista i n’és elegit president el socialista Pasqual Maragall, mentre que Josep Lluís Cardo-Rovira, d’ERC, esdevé conseller en cap. Posteriorment, ja amb José Montilla com a president, ostentaria els càrrecs de conseller de la vicepresidència i més tard vicepresident. 

Aquest fet va significar un sotrac per a les aspiracions d’Amposta de tenir una facultat vinculada a l’esport, ja que Carod-Rovira era (és) fill de Cambrils i, suposadament, treballava perquè la facultat d’INEF s’establís a la població del Baix Camp. Amposta jugava en camp contrari.  

A l’Ajuntament d’Amposta no li quedava més remei que negociar amb EUSES i acceptar totes les condicions que li va imposar. Així, el nou edifici de l’auditori, que en un principi havia d’ubicar la seu de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI) va acabar sent la seu en exclusiva d’EUSES, ja que ESARDI es va negar a compartir instal·lacions. Era això o no res! Era tenir seu universitària a qualsevol preu o no tenir-ne.

Per a l’equip de govern de CiU de l’època que el ‘capritx’ de tenir seu universitària per a poder equiparar-se amb Tortosa ho acabés pagant la ciutadania, era un mal menor.

Amb el pas dels anys, el campus de Tortosa de la URV, ha anat incrementat els seus estudis i ja en té uns quants, infermeria, ciències empresarials, turisme, magisteri en educació infantil, etc., a part de Fisioteràpia que és el que s’imparteix a EUSES que està vinculada a la URV; mentre que Amposta, tot i que sembla que a partir del curs 2026-2027 també es podrà estudiar el grau d’odontologia (sempre a EUSES), de moment, només té el de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport esmentat amb anterioritat i gràcies. 

(*) Una addenda és un annex a un escrit, en aquest cas al conveni.

L’ART DE FER VOLAR COLOMS

 

El passat dijous 4 de setembre obria a Amposta un supermercat de la cadena valenciana Consum allà on ja havia estat primer el Mercadona, més tard Supermercats Vidal i, posteriorment Economy Cash.

Dos dies abans, l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs publicava la notícia al seu compte de Facebook i expressava la seva satisfacció per la inversió feta de més d’un milió d’euros i la creació de 30 llocs de treball (en altres llocs n'he llegit 36). Quan un supermercat tanca, un altre obri... Però segons els polítics s’hi creen 30 llocs de treball... És l’art de fer volar coloms. Sí, un art, perquè hi ha gent que s’ho creu. 

Fer volar coloms s’ha fet sempre, ja que també va passar quan va obrir la tenda dels Supermercats Vidal. Encara avui pot llegir-se la notícia a la pàgina oficial de l’Ajuntament d’Amposta del 19-09-2014, és a dir, de fa onze anys, quan Manel Ferré n’era l’alcalde. Llavors s’havien de crear entre 25 i 30 llocs de treball, dels quals el 90% serien de la ciutat d’Amposta i la resta de poblacions veïnes.

I podríem continuar amb les obertures del Carrefour, que va durar dos anys obert, la del Family Cash que va ocupar el mateix local fent, evidentment, la mateixa activitat, etc., etc. Si cada vegada que obre un súper a qualsevol lloc s’hi creessin llocs de treball nets, la llista d’aturats s’abaixaria considerablement. Però no és així... M’atreveixo a dir que per cada lloc de treball que crea el comerç, se’n destrueix un altre.

Perquè ho entengueu. Si volem comprar un quilo de tomàquets anirem al súper, al mercat o a la botiga del barri... N’escollirem un de tots, però només un. Farem el mateix si volem comprar una barra de pa, un paquet de macarrons o ½ quilo de costelletes de corder. Per tant, quan obre una gran superfície i atrau a milers de clients, aquests deixen de comprar a les altres botigues, normalment les del barri, menys especialitzades i amb més dificultats per aparcar. Quan una botiga perd clients, acaba tancant i, en conseqüència, es perden llocs de treball, ni que només sigui el de la persona autònoma que el regenta. El comerç, en general, no crea ocupació, el que fa és crear un desplaçament de treballadors del petit comerç a la gran superfície.

Ara vull fer un exercici de memòria per als més grans... Quantes botigues hi havia antigament al vostre poble o barri?

A la Galera, el meu poble de naixement i on vaig viure durant les primeres etapes de la meva vida, recordo que hi va haver fins a tres fleques, la dels germans Lluís i Júlia Bailach, la de Juanitet (també de la família Bailach) i la del Sastre. Ara no n’hi ha cap. També hi havia quatre carnisseries, la de la tia Anita, la de la tia Encarnació, la de la Reina i la de la tia Pepeta la Fermina que només venia porc. Actualment, tampoc en queda cap. I, finalment, un bon grapat de botigues de queviures, la del tio Verge, la del Pono (posteriorment Pontil), la de la Carmeta de la Curra, la d’Eduardo, la de la tia Maria Teresa de Gasulla i l’estanc de la tia Enriqueta d’Evaristo (que també feia de botiga). Aquests comerços no tenien per què ser simultànies en el temps, ja que, alguns d’ells van tancar sent molt menut i pràcticament no els recordo. Quantes n’hi ha avui? Dels esmentats anteriorment només queda l’estanc que a part de vendre tabac també ven diaris i revistes, la cadena Pròxim al costat mateix de l’anterior i el súper de la cooperativa agrària. La gent de la Galera es desplaça a comprar a Santa Bàrbara o a Amposta on troben més assortiment de gènere a preus més barats.

Conclusió: és una fal·làcia dir que el comerç crea llocs de treball.  

QUI VA SER MARIA MATAMOROS?

 

Era la campanya de les eleccions municipals de 2015. Poc abans l’alcalde Manel Ferré va ser acusat de cobrar per duplicat unes dietes del Consorci de Salut i Social de Catalunya, del que era president i de l’ajuntament pels mateixos conceptes. Els mossos van escorcollar l’Ajuntament i també l’Hospital Comarcal d’on també n’era president. Un cas, per cert, que després de més de deu anys encara està per a jutjar.

En aquell temps eren molts el que volien que Manel Ferré perdés les municipals i que entrés Adam Tomàs que, segons deia el seu lema, ‘portaria aire nou a l’Ajuntament’. Va ser quan va aparèixer Maria Matamoros, suposadament una ampostina que recolzava a Tomàs i que al seu Facebook podies penjar totes aquelles notícies i comentaris en contra de Ferré o a favor de Tomàs. Em va demanar amistat i la vaig acceptar tot i que des d’un primer moment vaig olorar que es tractava d’un perfil fals.  

Vaig ser una de les persones més actives penjant comentaris sobre vivències que havia tingut amb Manel Ferré durant els vuit anys que vam compartir seient al Plenari de l’Ajuntament d’Amposta, quatre com a regidor de Governació i quatre com a alcalde, mentre jo era un regidor de l’oposició.

Crec que a ningú sé li escapa que des de fa uns mesos m’he tornat molt crític amb la gestió d’Adam Tomàs per la gestió que està portant a terme al davant de l’ajuntament. Tot arranca de finals de 2024 arran de la no publicació a la Revista Amposta d’una entrevista que li vaig fer a Josep Maria Simó en commemorar els quaranta anys de la seva etapa al capdavant de l’alcaldia ampostina.

L’entrevista a Simó només era un dels diversos escrits i entrevistes als regidors en vida que van acompanyar a Simó durant els vuit anys que va estar a l’ajuntament, quatre com a alcalde i quatre com a cap de l’oposició.

Passava el temps i anaven sortint números de la publicació local, però l'entrevista no apareixia. Em vaig posar en contacte amb ell i es va inventar tota mena d’excuses per a no fer-ho, la més cridanera va ser que era una ‘entrevista massa política’. També em va dir que pensava fer un homenatge oficial als exalcaldes d’Amposta des del restabliment dels ajuntaments democràtics, és a dir, Josep Gil, més conegut com a Matasans (ja difunt), Joan Maria Roig, Manel Ferré i el mateix Josep Maria Simó. Em va dir que ja hagués volgut fer l’homenatge l’any 2020 (l’any 2019 es van complir els quaranta anys de l’efemèride, però que la pandèmia de la COVID va alterar els plans i que enguany volia fer-los-hi el dels quaranta-cinc) Veurem...

De moment, el que és cert és que havent transcorregut més d’un any d'ençà que vaig enviar a la Revista Amposta, l’entrevista a Simó no s’ha publicat.

Fins a l’arribada d’Adam Tomàs a l’alcaldia, el director de Revista Amposta havia estat l’alcalde de torn. En alguns casos, possiblement, l’alcalde ni s'assabentava de tot allò que es publicava, almenys que hi hagués algun escrit motiu d’alarma com un que vaig adreçar una vegada a Roig i que aquest, al mateix número que es publicava el meu escrit ja em contestava. Anteriorment, també amb Roig com a alcalde, un escrit sobre els problemes de la circulació viària a la nostra ciutat va trigar nou mesos a ser publicat. Jo encara no era regidor, però vaig moure cel i terra per aconseguir que es publiqués, cosa que no he fet ara. Ara, simplement em limito a denunciar el fet i titllar a Tomàs de ‘censor’. Com he dit anteriorment Adam Tomàs no és el director de la Revista Amposta, però també és qui decideix el que pot publicar-se i el que no.

Desconec el grau d’influència que va tenir la pàgina de Maria Matamoros als resultats de les municipals de 2015. Sempre he volgut pensar que si vaig col·laborar tot i que fos de forma insignificant en la derrota de Ferré, per a mi ja va valdre la pena.

I arribat a aquest punt potser pensareu que, finalment us diré qui hi havia darrere de Maria Matamoros. Ho sento, us quedareu en les ganes. Coses així no es fan públiques.

FRONT COMÚ

Un vídeo penjat a les xarxes socials al principi de la precampanya de les municipals on apareixia Pau Pujol va obrir la caixa dels trons. El cap de files d’Ara Amposta denunciava que l’exalcalde Manel Ferré els havia proposat fer un front comú per mirar de desbancar Adam Tomàs de l’alcaldia d’Amposta donant a entendre que aquest front comú s’havia de fer aglutinant en una sola candidatura a tota l’oposició. Segons Pujol el partit municipalista Som Amposta li hauria donat el seu vist i plau. Com que la notícia em va semblar una mica inversemblant vaig preguntar al candidat a l’alcaldia pel PSC Jordi Pérez si tenien alguna constància d’aquesta iniciativa. Per a la meva sorpresa em va dir que sí, que Manel Ferré s’havia posat en contacte amb membres dels PSC local per a oferir-los aquesta possibilitat. Passat uns dies Jordi Pérez i Manel Ferré es van trobar pel carrer i aquest darrer li digué: -Encara espero la vostra resposta... -D’haver estat interessats en el teu oferiment ja t’hauríem contestat, si no ho hem fet és que no hi estem -li va respondre Jordi Pérez-. S’ha d’anar molt desesperat i a la vegada ser molt mesquí per arribar a fer aquest oferiment al PSC d’Amposta després d’haver menyspreat els seus regidors, a la seva militància i fins i tot els seus votants quan va ocupar càrrecs de govern a l’Ajuntament. Amb la proclamació de candidatures es va veure que finalment no hi va haver cap pacte, però què passarà després del 28 de maig? En política tot és possible però abans que res la llista que encapçala l’actual alcalde Adam Tomàs haurà de perdre la majoria absoluta, la qual cosa no està tan clara ja que ve d’una majoria molt sobrada (16 de 21 regidors). Per tant n’hauria de perdre al menys 6 per a que la resta de formacions puguin fer el front comú tan desitjat per Manel Ferré (en aquest cas ja hauria de ser un pacte postelectoral). Després s’hauria de veure quants partits entren al consistori i com queda configurat. Tot i que a priori tenim dret a poder fer les nostres conjectures, els resultats finals poden diferir molt de les previsions que hagin pogut fer els uns i els altres. A hores d’ara els resultats son imprevisibles i només el resultat final reflectirà la veritable l’opinió dels votants d’Amposta. Mentre aquest dia arriba quasi totes les formacions polítiques que concorren a la nostra ciutat han penjat cartells amb el rostre del seu cap de llista. De tots ells m’ha cridat l’atenció la del candidat de Junts Manel Ferré. Surt somrient i amb cara de no haver trencat mai un plat. Sense dubte una imatge molt diferent a la que realment té... I sé de que parlo!

EL MESTRE I EL DEIXEBLE POC AVANTATJAT

La història sempre ens ha parlat de mestres i deixebles. El mestre és el savi, el que ensenya i el deixeble és l’alumne que n’aprèn (o mira de fer-ho). També és cert que pocs han estat els alumnes que han avantatjat els seus mestres, però se’n donen casos. A Amposta tenim el mestre Joan Maria Roig que va ser alcalde des de 1987 a 2007 i que mai va perdre unes eleccions i el deixeble Manel Ferré que va ser alcalde des de 2007 a 2015 i que va perdre les eleccions d’aquell any venint d’una majoria absoluta... És el cas típic de l’alumne poc avantatjat i que no ha estat capaç de superar el seu mestre. Avui us parlaré d’aquests dos personatges que van marcar una època a Amposta: la dels 28 anys de governs de CiU. Us parlaré en passat però amb la vista fixada en les properes eleccions del dia 28. Per poder predir el futur sovint hem de mirar cap enrere per analitzar el passat i veure d’on venim. Començaré, com no, pel mestre Joan Maria Roig i un vídeo que circula per les xarxes socials on surt donant suport al candidat a l’alcaldia Manel Ferré. Si he de valorar el contingut del vídeo en una sola paraula ho tinc molt fàcil: ‘patètic!’ Però ho he d’argumentar, no puc desqualificar-lo sense explicar i opinar sobre el seu contingut. El vídeo comença amb Roig passejant per l’avinguda de la Ràpita d’Amposta. Va sol i de tant en tant aixeca el braç com si saludés a d’altres vianants. Les imatges i el so del vídeo es van enregistrar per separat. Del seu contingut en vull destacar unes quantes frases: -He dedicat un part important de la meva vida a la política... 30 anys... Amb molts d’encerts i algun altre error... Però sempre en una vocació clara de treballar per la meva gent... La gent d’Amposta i del territori... I pel país... Per la seva gent, sí. La seva gent eren aquells que els votaven i adulaven, però no per la resta de ciutadanes i ciutadans d’Amposta a qui ens consideraven enemics i mal ampostins pel fet de no pensar con ells i criticar-los-hi la forma sectària de governar. Vaig coincidir amb Roig a l’ajuntament en la seva darrera legislatura i recordo que sempre treia pit de que treballava pel poble; però mirava més pels seus propis interessos i els del seu partit (CDC) que no pels seus conciutadans. En canvi és fals que treballes pel territori. ‘Mai ho va fer!’ La seva animadversió cap a Tortosa li servia d’excusa perfecta precisament per a renunciar a treballar conjuntament amb la resta del territori. Un bon exemple el tenim en l’oposició frontal a la Plataforma en Defensa de l’Ebre seguint les directrius que li marcaven Pujol i companyia des de Barcelona. -Es pot fer una Amposta líder, una Amposta ambiciosa, una Amposta capital del territori que ara no ho és... Manel Ferré tornarà a fer que Amposta sigui capital. Aquest discurs em sona a ‘vell, caducat i ranci’... Precisament l’eslògan d’Amposta capital el va fer servir Roig per a discutir-li la capitalitat territorial a Tortosa en un temps en que tenia com alcalde a Joan Sabaté (PSC) i era capdavantera en la lluita per la defensa de l’Ebre que era la lluita per la supervivència del territori. Estic parlant del 2003! És o no un discurs vell i caducat? El mestre Roig i l’alumne Ferré no representen el passat d’Amposta, no... Desgraciadament representen el pitjor passat d’Amposta i ara, el segon, amb el recolzament del primer pretén tornar a ser-ne l’alcalde. Com alcalde Ferré mai va superar a Roig i mira que va tenir temps per poder aprendre’n ja que va ser al seu costat durant 20 anys i em temo que si ho tornés a ser no ho faria millor. Com ja vaig dir en un escrit anterior: ‘mai segones parts han sigut bones’.

RETORN AL PASSAT

Ja és oficial. El doctor en medicina Manel Joaquim Ferré Montañés, qui va ser alcalde d’Amposta durant dues legislatures (entre els anys 2007 i 2015) encapçalarà la llista de Junts a les properes eleccions municipals de maig. La posada en escena de la presentació va estar quasi a l’alçada de les antigues presentacions de CiU, ja que va comptar amb la presència de Jordi Turull, Secretari General de Junts x Cat i Jaume Giró ex-Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. El lema escollit per a la precampanya és ‘l’Amposta que vols’. Quan un candidat ja ha estat alcalde per a bé o per a mal deixa un llegat. No comença de zero, sinó que ja porta un bagatge fruit dels anys que ha estat al govern municipal. I cal dir que a mi, el bagatge de l’ex-alcalde no m’agrada gens ni mica. Quan Adam Tomás, l’actual alcalde, li va arrabassar l’alcaldia ja fa quasi 8 anys va trobar la ciutat tan desendreçada com ho està ara. És veritat que durant aquest temps no ha sabut capgirar la situació, però cal tenir memòria i recordar que no la van trobar molt millor. També vull recordar per aquells que van faltats de memòria que Manel Ferré, va perdre l’alcaldia (venia d’una majoria absoluta amb 11 regidors i es va quedar amb 7 regidors) en gran part gràcies a les polèmiques sorgides durant els mesos anteriors a la cita electoral i que tenien que veure amb la seva gestió al capdavant de l’alcaldia. Aquestes temes encara continuen pendents de judici. En veure perduda l’alcaldia, el Dr. Ferré va protagonitzar una gran espantada renunciant a l’acta de regidor i desapareixent completament de la vida pública ampostina així com de les xarxes socials. De tots els càrrecs que havia ocupat durant els anys que va estar a l’Ajuntament d’Amposta sembla que només es va quedar amb el de President del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), una associació patronal creada per Convergència. Les males llengües (que sempre les hi ha) diuen que el motiu principal del retorn a la política de l’ex-alcalde ha estat precisament les pressions d’aquesta patronal del sector sanitari, ja que segons sembla, per a ser-ne membre s’ha d’ostentar un càrrec electe municipal i Manel Ferré portaria més de 7 anys incomplint els estatuts de l’associació. A quatre mesos vista de les eleccions tinc un dubte: Què farà Manel Ferré si no assoleix l’alcaldia? Plegarà com ho va fer el 2015 o serà un simple regidor de l’oposició, una situació totalment nova per a ell que durant els 28 anys que va estar a l’ajuntament sempre va tenir responsabilitats de govern. Vull pensar que aquesta vegada Manolito no donarà un cop de porta i seguirà (mal que li pesi a l’oposició) ja que s’hi juga massa... O segueix de regidor i per tant continua al capdavant del CSSC o torna a reobrir la consulta privada que va tenir fa uns anys. No li queden moltes més opcions... En la majoria dels casos significaria un retorn al passat... Un retorn que, posant-nos en el pitjor, seria retornar a l’Amposta dels anys foscos. Del sectarisme polític, de l’autoritarisme, del suport al transvasament... Precisament l’Amposta que NO vull ni per a mi ni per a ningú!

COM SE GUANYEN UNES ELECCIONS

Adam Tomàs concedint una entrevista a Xavi Llambrich
per a Canal 21 Terres de l'Ebre.

Després de l’aclaparadora majoria absoluta assolida per EA-ERC a Amposta, el seu cap de llista i futur alcalde de la ciutat per segon cop Adam Tomàs va donar tota una lliçó magistral de com se guanyen unes eleccions.

Va dir que els missatges havien de ser sempre en positiu i no com ho havia fet Junts per Amposta que tot i anunciar-ho així després parlava del malament que funcionava tot a Amposta (Hospital Comarcal, circulació, neteja viària...) sense aportar-hi cap tipus de solució.

També va recordar les dures oposicions que ha fet històricament el PSC  contra Roig primer i Manel Ferré més tard. I que la ciutadania d’Amposta no és partidària d’aquesta manera de fer oposició.  

En part estic d’acord que durant una campanya els missatges que s’han de donar sempre han de ser en positiu. Per això s’ha de tenir un bon programa i després s’ha de saber defensar com cal davant de l’acció de govern del partit que hagi tingut la responsabilitat de govern.

Però també penso que si un alcalde abusa de la seva posició i infringeix la llei, els que s’ha de fer és destapar el cas.

Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament, el PSC va renunciar sempre anar als tribunals, però també és veritat que el que se pretenia és que la fiscalia, davant els casos de corrupció que periòdicament sortien a la llum, hagués actuat d’ofici, cosa que no va fer.

De Roig és conegut l’ús d’informació privilegiada quan s’havia d’urbanitzar Valletes. Els cas, denunciat pel PSC va arribar als tribunals i va acabar amb l’absolució de Roig per prescripció dels fets, però també amb la reprimenda del jutge cap al primer edil municipal.

Després va venir el cas de Daniel Rius i els seus tripijocs immobiliaris quan era regidor d’Urbanisme i el cas del xalet de Manel Ferré dintre de la zona protegida dels Ullals de Baltasar.

La ciutadania té dret a saber aquestes coses, encara que, com ha passat als socialistes ampostins, els hi hagi acabat passat factura.

En canvi ERC sempre ha fet una oposició molt més laxa, però que com s’ha acabat veient, li ha acabat per donar uns resultats excel·lents.

Però potser (i vull recalcar el ‘potser’) aquestes coses només passen a Amposta. I possiblement per això mateix hi hagi hagut un transvasament de vots de CiU cap a ERC.

Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions...   

PER A SABER MÉS: 

https://laviaaugusta.blogspot.com/2018/07/el-millor-alcalde.html

https://www.ccma.cat/324/imputen-lexalcalde-damposta-manel-ferre-per-construir-illegalment-una-segona-residencia-en-terrenys-pein-al-delta-de-lebre/noticia/2688799/

https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2164580

http://totxanaampostina.blogspot.com

DE L’INFINIT AL ZERO

Joan Maria Roig i Grau va aconseguir l’any 1999 una aclaparadora victòria a les municipals d’Amposta. La seva candidatura aconseguia 11 regidors dels 17 possibles. Els altres 6 se’ls van repartir el PSC (amb membres d’ICV a la candidatura), 4 i EA-ERC, 2.

CiU va aconseguir la primera majoria absoluta l’any 1991, el segon cop que se presentava Roig que ja era alcalde des de 1987. Les eleccions de 1995 i 2003 també les va guanyar per majoria absoluta, tot i aquestes darreres, en plena lluita per a aconseguir la derogació del transvasament de l’Ebre, la suma de vots obtinguts per l’oposició sumaven més que els que havien votat a CiU(4.383 per 4.367), però mantenia la majoria absoluta amb 9 regidors, 4 el PSC i 4 EA-ERC.

A les eleccions de 2007 Roig, després de 20 anys d’alcalde, va donar pas a Manel Ferré que va aconseguir una victòria aclaparadora i va assolir una nova majoria absoluta amb pràcticament els mateixos vots que el seu predecessor. El repartiment de regidors va ser igual a la legislatura anterior (CiU, 9, PSC, 4 i EA-ERC, 4)

Però Ferré encara assoliria una nova majoria absoluta a les eleccions de 2011, tot i que va perdre més de 350 vots... Aquestes eleccions van comportar un canvi important en la composició del ple, ja que l’Ajuntament d’Amposta al superar la ciutat la xifra de 20.000 habitants va passar a tenir 21 regidors (anteriorment ne tenia 17). El repartiment de regidors va ser el següent: CiU, 11, EA-ERC, 6, PSC, 3 i PxC, 1.

Les eleccions de 2015 van marca un punt d’inflexió de la política Ampostina. Poc abans de les eleccions municipals Manel Ferré va quedar esquitxat per alguns casos de corrupció que encara se troben als tribunals com ara el de la duplicitat de dietes que cobrava en els seus desplaçaments i les ramificacions dels cas Innova de Reus que va afectar a l’Hospital Comarcal d’Amposta que presidia el propi Ferré.

Aquest deteriorament de la política ampostina va comportar que Adam Tomàs (EA-ERC) guanyés les eleccions amb majoria absoluta (11 regidors) i que CiU en perdés 4 i més de 1.200 vots. La qual cosa li va suposar obtenir només 7 regidors. Dels 4.897 que havia assolit l’any 1999 passava a tenir-ne 2.738.

Durant la legislatura, Rosita Pertegaz (UDC) va abandonar el grup de CiU deixant-lo amb només 6 regidors, mentre ella se convertia en regidora no adscrita.

Les previsions per a les passades eleccions del 28 de maig, tot i que auguraven un descens de vots i regidors a Junts per Amposta (nova denominació de CDC) ningú podia pensar que acabés amb 753 vots (quasi bé ne va perdre 2.000 de cop) i només un regidor: Manel Masià, que era qui encapçalava la llista en substitució de Manel Ferré que l’any 2015 abandonava definitivament la seva carrera política després de 28 anys a l’Ajuntament, els últims 8 com alcalde.  

En conclusió, amb només 8 anys, el PDeCAT (o CDC o Junts per Amposta o com els vulgueu anomenar), van passar de tenir 11 regidors i majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta a tenir-ne només 1 i convertir-se en la força política menys votada de les que van treure representació a les passades municipals. 


PER A SABER MÉS: 

https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392 

https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta 

http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html

EL MILLOR ALCALDE

El Rei Carles III (també Borbó) està considerat el millor alcalde de Madrid. Però a totes les ciutats i pobles hi ha hagut bons alcaldes. Alcaldes que han treballat molt per a millorar sensiblement el seu municipi.

L’altre dia vaig seguir amb interès un debat sorgit arran de la publicació d’una informació periodística. El titular d’aquesta informació era el següent: L’exalcalde d’Amposta,Manel Ferré, anirà a judici per malversació.

A partir d’aquí opinions contraposades. Fins i tot van acusar la publicació de parcial per haver difós la notícia...

Una notícia és simplement la publicació d’alguna cosa que ha passat o, com en aquest cas, que acabarà passat (tot i que jo penso que al final no hi haurà judici) Sigui rellevant (com ho sol ser la majoria de les vegades) o intranscendent. Però quan un mitjà de comunicació se’n fa ressò adquireix la categoria de notícia.

No difondre una notícia o fer-ne una versió esbiaixada de la mateixa és censura o desinformació, tal com sovint han practicat, sobre tot, aquells mitjans controlats per les institucions (Canal 9 a València, Tele Madrid, TVE i també, en el seu dia, la Revista Amposta)

Vull recordar que la Revista Amposta va ser posada com a exemple de publicació parcial en un article que va publicar fa anys (si la memòria no me falla) el diari el País.  

Al controvertit debat hi van haver opinions favorables als alcaldes Roig i Ferré, de qui se va arribar a dir que ja l’havien condemnat abans de celebrar el judici.

Roig i Ferré van ser dos excel·lents alcaldes d’Amposta. Vam omplir la ciutat de infraestructures necessàries. Durant el darrer mandat de Roig, Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana i en el primer de Ferré se va iniciar la festa del Mercat a la Plaça que, després de 10 edicions, és l’orgull de totes les ampostines i ampostins... Però també van tenir els seus punts febles. El de Roig va ser, sobre tot, la manca de suport i l’enfrontament que va tenir amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el de Ferré les causes judicials obertes i que, passi el que passi, no acabaran el 30 de juliol (data prevista per al judici), ja que després , presumiblement, s’hauran de jutjar les irregularitats trobades a l’Hospital Comarcal del que Ferré n’era el president del consell d’administració, així com també pel xalet il·legal que se va construir a la zona protegida dels Ullals de Baltasar.

Ja sé que la memòria és molt feble, però l’alcalde Roig també va haver de comparèixer davant la justícia. Devia ser sobre l’any 1995 i se’l va acusar de fer ús d’informació privilegiada referent a la compra de diversos solars a la zona de Valletes. El jutge però el va absoldre al considerar que els delictes ja havien prescrit, però li va donar una bona estirada d’orelles.

Roig però, fen gala de la seva arrogància, va sortir traient pit i presumint de que no sé l’havia condemnat.

D’aquella època és l’acudit gràfic que va aparèixer publicat al efímer Nou Diari i que acompanya el present escrit, i tal com diu, la dona del Cèsar, a part de sembla honrada, també ho ha de ser.

Però encara guardo un altre acudit (tot i que no l’he pogut trobar) En aquell apareix un jutge preguntant-li a Roig què tenia que veure el seu cunyat... El cunyat de Roig segur que no tenia res a veure, però d’aquella època és la imputació de Jaume Roma que va ser conseller de la Generalitat entre el 21 de novembre de 1994 i el 12 de juny de 1995 i que va haver de dimitir per tràfic d’influències i on sembla que, en aquest cas sí, estava relacionat un cunyat del conseller. 

  

MÉS INFORMACIÓ: 

http://totxanaampostina.blogspot.com

http://www.elmundo.es/andalucia/2014/09/16/5417f43c22601d62718b4571.html

http://www.revistaelobservador.com/component/content/article?id=562:dos-de-los-promotores-de-los-merinos-j-roig-alcalde-de-amposta-y-el-empresario-j-ripolles-son-consejeros-en-otra-constructora-catalana.html

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10600#.W0iRmvUVTIU

https://www.yoibextigo.lamarea.com/informe/noticias/blog/fichajes-y-estrellas-la-caixa/

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/20/barcelona/1258702806.html

https://www.naciodigital.cat/noticia/95779/exalcalde/amposta/manel/ferr/imputat/construir/illegalment/segona/residencia/al/delta/ebre

DESERTORS POLÍTICS

Se considera un desertor aquell que pertany a un determinat exèrcit i, en temps de guerra se passa a les files enemigues.

Tot i que jo també considero desertors a aquelles persones que diuen tenir una ideologia però a la mínima, quan vencen uns altres, canvien de jaqueta. I més si aquestes persones han col·laborat estretament amb els anteriors. També se'ls coneix com a transfugues. 

Sabia de la seva existència. De no ser així no s’explicaria que en poc temps un determinat partit deixi de guanyar i un altre ho pugui arribar a fer d’una manera àmplia. I no parlo precisament d’aquella majoria de votants que poden anar canviant el sentit del seu vot dependent de les circumstàncies de cada moment, sinó d’aquells que fins i tot han segut militants d’un determinat partit i de cop i volta l’han abandonat per abraçar la fe d’aquells que consideraven els seus enemics.

L’altre dia vaig conèixer a una d’aquestes persones... Fins i tot vaig recordar que durant la campanya de les municipals de 2003 (crec recordar), Josep Maria Simó ens va demanar que li anéssim a portar propaganda electoral, ja que la considerava una dels nostres... Però per a la nostra sorpresa ens va dir que a les municipals votava CiU.

A mi, primer, me va dir que era del PSOE, per a més tard dir-me que a les municipals votava al Dr. Ferré. Tot i que se va oblidar de dir que abans també havia votat a Roig.

-A mi al Dr. Ferré que no me’l toquen!  

  

Després me va criticar a l’actual alcalde perquè l’havia fet fora de la Clínica i per això ella s’havia donat de baixa de sòcia.

-Si ja no puc tenir al Dr. Ferré, per a que he de continuar pagant la quota de soci...

Aquells que hem estat en la política municipal sabem que aquesta era una de les maneres que tenia Ferré de fidelitzar el vot dels seus pacients. Per què us penseu que mantenia la consulta a la Clínica?

Però el seu acomiadament (per dir-ho d’alguna manera) no va ser només per motius polítics (que també), sinó per la situació irregular amb la que se trobava ja que després de deixar la presidència de l’Hospital Comarcal no tenia cap vincle contractual amb l’entitat. Durant anys no li va fer cap falta!  

Segur que com la persona en qüestió n’hi ha hagut molts més... I no només en aquella època, sinó també ara. Amb la victòria per majoria absoluta d’Adam Tomàs a les passades municipals segur que han estat molts els que venien col·laborant amb CiU per a passar a fer-ho amb ERC.

I si un dia guanya una altra llista, renegaran de l’anterior i presumiran de votants de tota la vida.