El cas de Daniel Galván Viña és,
des del meu punt de vista molt enigmàtic. De nacionalitat iraquiana, sembla
ser que va exercir d’espia per al CNI durant la guerra de l’Iraq i,
a l’acabar aquesta, se’n va anar a viure al Marroc on també va treballar
per a la intel·ligència d’aquell país. Evidentment sé li va tenir
que canviar el nom per a poder passar desapercebut i evitar així ser localitzat
per grups com Al-Qaeda.
S’ignora com va aparèixer el seu nom
a la llista d’agraciats o si va ser per decisió d’algú
del Marroc. De moment han cessat al màxim responsable de presons d’aquell
país. La meva opinió és que algú li va voler donar un tracte de
favor pels serveis prestats. Ignoro si el seu nom es va incloure
a la llista ja en origen o quan va arribar al Marroc algú va aprofitar
l’avinentesa. Però és evident que hi ha marro del gros.
IGNACIO. Per a la majoria el nom d’Ignacio
López del Hierro no us dirà res (bé, els noms no parlen) Però si us
dic que es tracta del marit de la Presidenta castellano-manxega i Secretari
General del PP Maria Dolores de Cospedal (alias la Bienpagà),
poc a poc ja us anireu situat...
I que ha fet aquest personatge per a
ser digne d’escriure sobre ell. Res notable, més bé tot el contrari. Per
a que ens hem d’enganyar, si no hagués estat el marit de la Maridolo,
mai li haurien donat un sou com a conseller de Bancantabria Renting
de 7.000 euros mensuals per a no fer res. Sembla ser que els diners li
queien del cel sense haver de fer res, sense anar al menys a ocupar
un despatx de l’entitat. I mentre la Maridolo, es clar, sense assabentar-se
de res, igual que l’Ana Mato i els negocis del seu marit.
Aquests del PP són al·lucinants: cobren sobresous i sous sense donar un
pal a l’aigua i després diuen no saber o no recordar-ho. Quan em faci
gran em faré del PP! (o de Convergència, encara no ho tinc decidit i potser
per això no acabo de donar el pas)
JAVIER. Aquest matí, mentre anava a treballar,
he escoltat per la ràdio que el ple de l’Ajuntament de Tortosa havia votat
en contra per unanimitat una moció on es rebutjava el Pla de la Conca de
l’Ebre que preveu que es puguin regar 450.000 Ha noves i que ha creat
molta controvèrsia al nostre territori. Sí, per unanimitat, ja que l’únic
regidor del PP Javier Dalmau, també hi va votar en contra.
Dit això, ara que de sobte tots ens hem
convertit en antitransvasistes i defensors del territori, he d’insistir
de la poca representació política que hi havia diumenge a Amposta per a
donar la benvinguda al catamarà de l’entitat ecologista WWF. Tret de 4
o 5 regidors de CiU que hi van assistir (sense participar massa de l’acte)
i algun altre regidor com ara Antoni Espanya i Adam Tomàs
(tots dos d’Amposta) o Albert Salvadó de la Ràpita i també Lluís
Salvadó, ara número 3 a la jerarquia d’ERC, poca representació política.
Ja ho diu la dita: qui no en ve de raça... en fa poc o en fa massa.
Personalment a mi ningú em convencerà de l’honestedat del canvi d’actitud
d’alguns dels nostres polítics, però se’ls hi ha de reconèixer el mèrit
d’haver-ne aprés dels seus errors.
MONOS. La Xina, la Índia, Xangai,
Barcelona. Bé podria tractar-se d’una ruta aèria o l’antiga ruta de la
seda... Però no. És el recorregut que han hagut de fer els monos
de treball que tot justa acaben d’arribar per als auxiliars forestals
de la Generalitat de Catalunya. Fins que no han arribat, sembla ser que
no podien anar a treballar. La vestimenta, fabricada a la Índia, amb roba
procedent de la Xina, va anar a parar a Xangai per error. Al final es va
poder localitzar i, així, es va poder remetre a la seva destinació final.
Permeteu-me la meva innocència: No s’haurien pogut fabricar aquí, amb
roba feta aquí per a donar feina a les empreses d’aquí? I a sobre molt
més ecològica ja que no s’hauria gastant tant de carburant. D’això se’n
diu tirar pedres a la nostra teulada... O no?
