PROFESSIONS EN VIES D’EXTINCIÓ

Un dels oficis en vies d'extinció.

-Diu mon fill que potser me jubilaré venent diaris, però que després ja ningú ho farà...

Aquesta frase me l’ha repetit alguna vegada la quiosquera del meu barri i a la que habitualment li compro el diari.

Diumenge passat me’n va dir una altra:

-Me marxen els clientes... Entre setmana no es nota tant, però diumenges, cada vegada ne venen menys... Només cal veure que ara mateix... Suposo que deuen llegir el diari per la tableta.

El fill de la quiosquera té tota la raó i ella també se’n adona de que, irremeiablement, cada dia es ven menys... De totes maneres vull ser optimista i penso que establiments com els quiosc seguiran tenint viabilitat, però s’hauran de reinventar i oferir serveix que, ara, ni saben que existiran (mireu sinó les entitats financeres que ara venen de tot)

Sembla estrany parlar de activitats que en el present encara no existeixen, però no és tan descabellat pensar-ho, tal com ho demostra una enquesta feta pública el passat cap de setmana entre el col·lectiu d’estudiants i on, un 5,6% va respondre precisament que acabaria treballant en alguna professió que encara no existeix, ja que el 70% del treballs actuals desapareixeran.

De fet, si fem una mirada retrospectiva i recordem els anys de la nostra infància (si encara sou relativament joves no cal que féssiu aquest exercici), segurament recordareu molts oficis que existien al vostre poble i que, amb la jubilació de qui els portava a terme, van acabar desapareixent: llauner, ferrer, forner, formatgera, boter, sabater, esmolet, etc. (alguna encara existeix, però està clarament en vies d'extinció)

L’amic Joaquim Moya (Jokin) va publicar fa uns anys un còmic sobre 100 Oficis desapareguts a les Terres de l’Ebre. Si res canvia i es compleixen les perspectives (res fa pensar que passarà tot el contrari), dintre d’uns anys l’amic Jokin haurà de fer una segona part.

A ningú sé li escapa que moltes de les noves professions estaran directament relacionades amb les noves tecnologies. Si o recordeu, durant els primers anys de l’estafa (hi ha qui l’anomena crisi), vaig crear una secció al meu blog a la que li vaig posar el títol de Idees imaginatives per a sortir de la crisi. Allí explicava idees innovadores, normalment de joves emprenedors que, prèviament havia llegit al Periódico. No sempre, però la majoria de les vegades aquestes iniciatives tenien que veure amb els noves tecnologies i moltes d’elles directament relacionades amb Internet.

Què s’ha de fer? Estem immersos en una societat de canvis constants i ens hem d’anar adaptant cada dia a les novetats que van sortint. El joves ho tenen molt més fàcil (només cal veure a mon net com es mou a la tauleta i això que encara no ha fer 2 anys)

Fixeu-vos si canvien les coses. Sabeu que estem en plena campanya de la Renda. Segur que a tothom us sona el programa PADRE. Després de 2 anys en període de proves aquest any s’instaurarà definitivament el que es coneix com a RENDA WEB. Per tant, ni s’enviaran esborranys ni existirà la possibilitat de fer la renda tal com s’havia fet tradicionalment. 

L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA L’HA TORNAT A ‘LIAR’

Ja m’estranyava a mi que passés la campanya de la renda sense parlar d’alguna situació controvertida similar a les que s’han donat en exercicis precedents.
Intentaré ser breu i didàctic. Al BOE del passat 24 d’abril es ca publicar una Ordre Ministerial en la que es reduïen per a l’any 2014 el rendiment de diversos productes agraris i ramaders. Fins aquí res de nou, ja que cada any en surt una de similar.
Altres anys he comentat, per exemple, la discriminació que pateixen els cítrics de Tarragona respecte als de Castelló. Aquests productes (ja sigui mandarina o taronja) tenen, d’entrada un rendiment del 0,34 es a dir, de cada 100 euros de venda, només 34 son benefici computable a la declaració de la renda.
L’Ordre Ministerial del 24 d’abril redueix fins el 0,19 els cítrics produïts a Tarragona i el 0,13 els de Castelló. És com si al riu Sénia hi hagués una frontera meteorològica que condicionés la climatologia dels territoris que hi ha al N i al S.
Per tant, aquests rendiments són els que s’havien d’aplicar a les rendes del productors de cítrics i cal suposar que tothom s’ho estava aplicant correctament.
Ara bé, resulta que el passat divendres dia 12 hi torna ha haver una Ordre Ministerial que rectificar, entre d’altres productes, els cítrics de les comarques catalanes del Baix Ebre i el Montsià i estableix un nou rendiment: el 0,09%.

- I què passa amb totes les rendes presentades i on s’havia aplicat l’anterior rendiment del 19%?
- Com s’ha de procedir en els casos de que calgui una rectificació de la declaració de la renda, ja sigui perquè ha sortit a pagar o bé perquè tens el dret a una devolució per un  import superior?    

Segons els tècnics de l’Agència Tributària de Tortosa, quan acabi el termini de presentació voluntària de la renda (30-06), tots aquells que vulguin que se’ls revisi la declaració presentada amb el 0,19 de rendiment, hauran de presentar  un escrit sol•licitant-ho expressament.
Però ah! Quan es fa la declaració de la renda, si tens diversos rendiments de productes agraris (cítrics, olives, garrofes, ametlles, etc.), no cal justificar quin rendiment correspon a cada producte, però ara sí. Ara s’hauran d’aportar els corresponents rebuts (o factures en el seu cas), així com també els corresponents rebuts de l’IBI o d’altres justificants per a verificar que els conreus es troben a les comarques afectades pel nou rendiment.
Com que no és la primera vegada que passa, cal qualificar la situació de vergonyosa i, sí, els pagesos que es troben en aquesta situació tenen motius suficients per a indignar-se.  

LA MARCA

Acabat el període de presentació de la Renda del 2013, encara es trigarà uns mesos en saber quina quantitat han destinat els contribuents a col·laborar amb fins d’interès social i quina a sufragar a l’Església Catòlica.

Des del meu punt de vista, poder destinar voluntàriament, via declaració de la Renda a l’Església Catòlica és un privilegi que no hauria de tenir en ple segle XXI.

Si l’Estat Espanyol es declara aconfessional segons la Constitució, hauria de tenir el mateix tracte amb totes les creences religioses i no afavorir a una d’elles perquè és la majoritària o és la de preferència entre els membres del govern.

Decantar-se cap a una o l’altra opció, no vol dir haver de gratar-se la butxaca, simplement, que de la quota que surt a pagar (abans de deduccions i retencions), un 0,7%, l’administració tributària, a voluntat dels declarants, el destina a una de les dues opcions o a les dues.

En el transcurs del temps, aquesta situació ha anat canviant. Fa uns anys, els percentatge era una mica menor (en torn al 0,5%); sinó marcaves cap opció, l’Agència Tributaria el destinava de forma indistinta, mentre que ara el dedica a interès general (no necessàriament social); abans, les dues opcions eren incompatibles, ara no.

Ara, els contribuents poden marcar les dues opcions, amb la qual cosa es segueix beneficiant a l’Església. Per què? Molt senzill, perquè l’Església té, al menys, dues entitats dedicades a atendre persones amb risc d’exclusió social, com són Càritas i Mans Unides.

Estic segur que molts dels catòlics que fan la renda i que sol·liciten expressament que es marqui la casella de l’Església, ignoren que podrien marcar les dues i així beneficiar a les oenegés vinculades.      

Amb tot, hi ha molta més gent que s’inclina per marcar la casella d’altres fins d’interès social. Em sembla coherent, sobre tot amb el missatge que dóna l’Església Catòlica espanyola, molt allunyada de la realitat del país.

Com a bons retons, normalment les bones intensions es solen quedar en paraules sense passar als fets, per molt que pregonen i per molts diners que es gasten en campanyes (com per exemple la de marcar la creu a la Renda) Sovint, sembla que l’Església va per un costat i la societat per l’altre.

Us posaré dos exemples de comportaments impropis de l’Església. Com sabeu (m’imagino), la Conferència Episcopal Espanyola és propietària d’un canal de televisió que es diu 13TV (al menys no són supersticiosos, això que, segons es diu, la mala astrugància del 13 podria tenir els sues orígens al Sant Sopar) i, en el qual, no només critiquen, sinó que fins i tot arriben a insultar els dirigents de l’esquerra espanyola, quan haurien de mostrar-se neutrals i no decantar-se cap aquells que més consonància ideològica tenen.

El segon és el que estan fent amb alguns immobles que l’Església a vingut usant al llarg dels anys i que s’han posat a nom seu sense, emparant-se amb una llei del temps d’Aznar. El més conegut de tots és el de la Mesquita de Còrdova, Patrimoni de la Humanitat i que passarà a ser propietat de l’Església quan hauria de pertànyer al patrimoni nacional. Es a dir, passarà a mans d’uns pocs que cobraran per a visitar-la a la resta dels ciutadans que la vulguin visitar. 

UNA ACTITUD MOLT POC CRISTIANA

Les manifestacions que va fer el cardenal primat Rouco Varela em van sonar més a xantatge que a una altra cosa.
Davant l’hipotètic cobrament de l’IBI (impost sobre els bens immobles) als immobles propietat de l’Església Catòlica, Rouco va manifestar que “si s’havia de pagar, es pagaria, però que l’Església hauria d’aconseguir els diners d’una altre costat, com per exemple de l’assignació que dóna a Càritas)
Càritas és una oenegé catòlica vinculada a l’Església que du a terme una gran tasca d’ajuda a les persones més necessitades. Sense anar més lluny, a Amposta, per posar un exemple, entre Càritas, Siloè (vinculada a l’Església Evangelista i la Creu Roja, reparteixen aliments entre els més necessitats prèvia supervisió de la regidoria de Sanitat, Serveis Socials i Participació Ciutadana.
Però l’Església Catòlica ha gaudit sempre de privilegis estatals. El possible pagament de l’IBI és el tema d’actualitat, però fins fa uns anys cal recordar que tampoc pagava l’IVA, fins que des de la Unió Europea sé li va ordenar a l’estat espanyol que calia corregir aquesta anomalia. El govern del nostre país (en aquells moments hi havia un govern socialista presidit per Zapatero), va anunciar que sé la compensaria d’alguna forma.
L’exempció de l’IVA de l’Església és fruit dels acords signats entre el primer govern de la UCE de Suárez i la Santa Seu, anys abans de que Espanya entrés formalment a la CCE i adoptés l’IVA com a impost. La qual cosa demostra l’enorme visió de futur que té el clero.
Un altre privilegi del que gaudeix l’Església és l’assignació directa que li fa l’estat via declaració de la renda. Com sabeu, a l’hora de fer la renda, el contribuent, pot decidir assignar un 0,7 % de la “quota íntegra” de la declaració. Perquè les altres confessions, cristianes o no, no poden gaudir del mateix privilegi?
Això sí, el contribuent pot triar entre assignar-ho a l’Església o a “interès social” o no marcar res. En aquest darrer cas, serà l’estat qui assignarà els diners a qui ho cregui convenient.
Què vol dir “interès social”? Per a que ens entenguem, va destinat ales oenegés i fundacions, associacions, etc. que realitzen tasques humanitàries, socials, de conservació del medi ambient, etc. Entre aquestes oenegés també deu d’estar Càritas...
Quan es parla de l’Església, caldria fer la distinció entre el concepte i la realitat quotidiana. El concepte és opulència: Vaticà, catedrals, palaus episcopals, etc. I la realitat quotidiana són els capellans de poble o de barri que cada dia ajuden a persones marginades, desafavorides i amb problemes diversos.

Retallar l’assignació a Càritas, és abandonar a la seva sort a molta gent necessitada, un concepte molt poc cristià. Segurament hi haurà que pot usar l’argument de que la culpa seria de l’estat per fer-los pagar per un concepte del qual fins ara n’estaven exempts, però l’Església Catòlica té la capacitat de generar ingressos per altres costat (i ja no parlo de les enormes quantitats que reben en concepte de subvencions) sinó de les empreses de les quals són propietaris o accionistes, com per exemple de la cadena COPE.

“Al pan, pan y al vino, vino”.