LA MAR DE L’ARAGÓ (Versió per als diaris)

LA MAR DE L’ARAGÓ Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i és per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar. Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs. Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven una trobada per al 3 d’octubre a Gandesa amb representants de les societats civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa. A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic. I què passa amb les Terres de l’Ebre? Per a fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre caldria pensar en desencallar el Pla Territorial redactat per l’IDECE i aprovat l’any 2010 pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya.

Diari de Tarragona

LA MAR DE L’ARAGÓ

Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa, un dels grans pantans que té el riu Ebre. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i més concretament les costes Daurada i dels Tarongers (Azahar). És per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar. Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs. Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven data i emplaçament (3 d’octubre a Gandesa) per a tenir una reunió amb representants de les societas civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa: que els aragonesos tinguin cada cop més fàcil accedir a la costa mediterrània. Aquesta vegada és la millora de les carreteres, però anteriorment havia segut el tren. Cal recordar que a partir de 1895 es va anar inaugurant progressivament els trams del ferrocarril de la Vall de Zafan fins la seva clausura el 1973. En aquell moment ferrocarril recorria un total de 129 Km. entre la Puebla de Hijar i Tortosa, tot i que inicialment estava previst que arribés al port del Alfacs (la Ràpita) tal com queda palesa amb el bon grapat d’infraestructures que encara avui es poden veure i que, com deia anteriorment, mai van arribar a fer la seva funció, com per exemple el pont de l’Oriola només sortint d’Amposta en direcció a la Ràpita i que salvava el que hauria d’haver estat el traçat ferroviari. A aquest tren se’l coneixia popularment com el ‘sarmentero’ perquè la major part del seu recorregut el feia entre vinyes. A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic. Per acabar de fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de Gandesa caldria pensar en desencallar antics projectes que ja porten anys redactats com per exemple els desdoblaments de la C-12 o l’Eix de l’Ebre fins Amposta i de l’N-340 des d’Amposta a la Ràpita. A veure si d’una vegada per totes la Generalitat de Catalunya executa a les nostres terres el Pla Territorial aprovat fa molts anys i que permetria el seu desenvolupament definitiu.

LA VARIANT DE MASDENVERGE

Fa uns dies la premsa comarcal es feia ressò de la noticia de que al poble veí de Masdenverge s’ha creat una plataforma per a demanar una variant de la carretera T-344 que el creua (carretera d’Amposta) degut a la sinistralitat existent, ja que durant els darrers mesos s’han hagut de lamentar dues víctimes mortals. Recordaven els veïns que Masdenverge és l’única població de a comarca del Montsià on no s’ha fet cap variant. Primer que res cal dir que una vida humana no té preu, sobre tot per als qui li son propers i que el poble de Masdenverge està en tot el dret en reclamar una variant. No obstant, reconeixen que des de fa anys s’estan prenent una sèrie de mesures per a evitar, precisament, els accidents circulatoris en el tram de la carretera que passa per dintre del poble com ara pintar passos de vianants, construir una mitjana per a que la carretera sembli més estreta amb la finalitat de que no es corri tant, instal•lació d’un semàfor a cada entrada del municipi per a que es posi roig en cas d’anar a més velocitat de la permesa i la darrera, la construcció d’una rotonda a la part Oest, o sigui, sortint del poble quan ja enfiles cap a Santa Bàrbara. Certament la majoria de pobles del Montsià ha vist en el decurs dels anys com se’ls hi feia una variant per esquivar el pas de vehicles per dintre de la població. Només fa uns dies li recordava a un jove regidor de la Ràpita que la variant dels seu poble es va construir després de l’accident del camping Alfacs (11-07-1978). També s’han construït variants a Freginals, Ulldecona, Alcanar, Santa Bàrbara, la Galera i Amposta. Però tal com reconeix l’alcalde de Masdenverge, la futura variant, en cas de que s’aprovi pel departament de Política Territorial i Sostenibilitat, encara tardaria molts anys en fer-se. És el que vaig pensar només llegir la notícia. Hi ha pobles que, per la seva situació geogràfica, la construcció d’una variant és relativament fàcil, però no crec que aquest sigui el cas de Masdenverge on l’orografia del terreny no ajuda gens ni mica a satisfer la reivindicació dels veïns. També cal tenir en compte la categoria de la carretera, tot i que la T-344 suporta un transit considerable i que amb el pas del temps anirà a més. Per aquells que no coneguin Masdenverge els hi explicaré que es troba situat entre Amposta i Santa Bàrbara, a la llera dreta del barranc de la Galera. No és un poble pla, ja que es troba a la vessant d’una petita elevació. Pel seu relleu fa molt difícil construir una variant local ja que el terreny està ple d’obstacles: una gran amplitud del barranc, pendents a ambdós costats del poble, etc. Tot i les dificultats existents els hi aconsellaria als masdenvergencs que fossin més ambiciosos a l’hora de buscar una solució al problema que tenen. M’explico... A principis d’aquest segle es va posar sobre la taula el projecte per a connectar els dos trams aturats de l’autovia A-7: el del Sud, que transcórrer per l’interior de la província de Castelló a Cabanes, on s’hi troba l’aeroport i el del Nord que, en aquest cas passa més a prop de la costa, a l’Hospitalet de l’Infant. El projecte va crear un gran ressò mediàtic al territori, ja que tant els pobles del N de la província de Castelló (Sant Mateu, la Jana...) com els del Montsià interior (la Sénia, la Galera...) podrien disposar una via ràpida per a accedir posteriorment a les grans ciutats costaneres de la Mediterrània. Però els polítics del territori un cop més es barallaven per a que la infraestructura passés el més prop possible del seu poble. El projecte inicial situava el nou pont per a creuar l’Ebre prop de la torre de la Carrova. Tortosa s’hi oposava perquè es partia en dos el barri de Campredó quedant la raval del Pom aïllada del nucli principal de població i demanaven que passes una mica més amunt, més prop de la ciutat. Fa anys que se’n parla poc d’aquest projecte, tot i que, actualment, després de la gratuïtat de l’autopista AP-7 ha quedat desfasat. Però sí que és veritat que podria recuperar-se la part que afecta a les comarques castellonenques de la Plana Alta (a partir de Cabanes), el Baix Maestrat i la tarragonina del Montsià per a que els pobles de l’interior poguessin disposar d’una òptima xarxa de infraestructures. D’aquest manera, la major part del transit rodat ja no tindria que passar pel centre de Masdenverge i com diu la dita es matarien dos moixons d’un sol tret. Si es vol aconseguir, Masdenverge haurà de buscar suports de la resta de pobles afectats i complicitats dels altres pobles i organismes del territori. Però aquesta és feina que han de fer els polítics... O no?

EL PAS DEL TEMPS

Quan escolto els debats entre els candidats a les principals alcaldies de les nostres terres, per un moment sembla que el temps s’hagi aturat. Algunes de les propostes que fan, segurament les més importants, són les mateixes que se feien fa 25 o 30 anys. O potser més! És increïble, però és així. Durant aquest temps, tan l’Estat com la Generalitat han anat invertint en alguna cosa, per a tenir-nos callats (sobre tot als nostres polítics), però d’allò que realment és important per al nostre territori, el que se considerarien propostes estrella (exceptuant lo Passador i alguna cosa més), res de res. Anem a veure un exemples:

-Desdoblament de l’N-420 i connexió amb l’A-68 (zona Terra Alta).

-Prolongació de la C-12 (Eix de l’Ebre) des d’Amposta fins al port de la cimentera d’Alcanar. Quan jo era regidor (fa 8 anys que no ho sóc), ja ho donaven per fet. En aquest cas l’Estat hauria de cedir a la Generalitat el tram corresponent de l’N-340.

-Port comercial de la Ràpita.

-Acabar el tram de l’A-7 al pas pel nostre territori. En aquest cas cal dir que no hi ha hagut un veritable consens territorial i fins i tot té els seus detractors.

-Construcció d’un tercer carril de l’AP-7.

-Construcció d’una sortida de l’AP-7 a la comarca del Montsià. Recordar que dintre de la comarca del Montsià no hi ha cap sortida. La d’Amposta-l’Aldea està dintre del Baix Ebre i la d’Ulldecona-Vinaròs al Baix Maestrat. En canvi dintre del Baix Ebre, en pocs quilòmetres n’hi ha 3: L’Ametlla de Mar, l’Ampolla i l’Aldea.

-Portar indústria als polígons. Cada poble ha fet la guerra pel seu compte i la industria s’ha dispersat considerablement entre tots els polígons que hi ha construïts. Els d’Amposta, sobre tot el de l’Oriola estan infrautilitzats. Sovint la indústria que s’ha instal·lat ha acabat fracassant (Antaix, Laminats de Catalunya...)

-Millores ferroviàries. Tot i que s’ha avançat una mica amb l’aturada a l’Aldea de trens més ràpids i s’ha desdoblat la via al seu pas pel territori, el tram de via única entre Vandellòs i Tarragona segueix produint retards i problemes.   

Ahir mateix, el MH Quim Torra va anunciar un pla de dinamització industrial per a la comarca de la Terra Alta. Benvingut sigui! Només recordar que l’IDECE va aprovar un pla territorial per a dinamitzar les 4 comarques Ebrenques. Quin ha estat el resultat? Ho desconec... Entre d’altres mesures recordo que s’havia de fer una via de tren que unís l’Aldea i la Ràpita passant per Amposta.

També he escoltat candidats que han llançat propostes per mirar d’esgarrapar vots: des de la implantació d’una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics (Francesc Miró, PSC, Amposta) a la implantació d’un magatzem logístic d’Amazon (Santiago Campos, Tots i Totes per Móra, Móra d’Ebre)

Durant els propers 4 anys només arribaran premis menors... Per als més grans caldrà seguir esperant.

SOBRE LA GESTIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN D’AMPOSTA

Arranjament de la coberta del mercat. 

Per a començar quedeu-vos amb aquestes quatre idees:

-No hi ha cap equip de govern que no treballi pel poble. Cap! Tots ho fan i la prova està en tot el que s’ha fet a Amposta durant els darrers 40 anys.

-La diferència està en les prioritats de cadascun d’ells. Mentre uns prioritzen les grans inauguracions en infraestructures, els altres poden prioritzar l’arranjament dels problemes endèmics de la ciutat (accessibilitat, enllumenat, etc.)

-No sempre se pot complir tot el que diu el programa electoral, ja que els ajuntaments no són autosuficients i, per tant, una part important del seu pressupost s’ha de cobrir amb transferències de capital (subvencions) de les diferents administracions superiors (Estat, Generalitat i Diputació)

-Tan important com fer una bona gestió són les formes que s’empren cap a TOTS els seus conciutadans. L'empatia és fonamental.   

Millora de carrers. 

Com aquell que diu ja s’ha encarat la recta final de la legislatura. Han passat tres anys i només ne queda un fins les properes municipals. Per a qui governa és més important el temps passat que no el que resta per a finalitzat la legislatura. En canvi per als seus rivals polítics no. En aquest darrer any, els caps de llista de les diferents formacions que aspiren a presentar-se (a Amposta s’està parlant de 10 candidatures) l’han d’aprofitar molt bé per a demostrar a la ciutadania que les seves idees i els seu tarannà son millors que les del seu rival polític. Quan arribi la campanya electoral aquest fet se plasmarà perfectament. Als debats, als mítings, tots aniran contra el qui ara està governant.   

Sóc dels qui penso que les campanyes polítiques duren 4 anys. Igual per els qui governen com per els que estan a l’oposició. Si amb espai curt de temps ho vols fer tot, feina té dono!

Canvi de l'enllumenat. 

Ara mateix, una part de l’oposició a l’equip de govern d’Amposta diu que a part de festes no saben fer res més. Pan y circo ho anomenen... (*). Però d’això res de res. Adam Tomàs i el seu equip està treballant molt i molt bé i no és cert que només estiguin per a fer festes.

Les Festes Majors d’Amposta necessitaven un nou impuls i l’han sabut donar. Però a part d’això s’ha fet ciutat. Es a dir, s’han comprat immobles com l’antic Sindicat i s’ha protegit el col·legi de les monges declarant-lo Bé d’Interès Local amb la finalitat de poder-lo comprar en un futur. S’ha arranjat la coberta del mercat així com diversos carrers millorant l'asfaltat i la senyalització horitzontal, s’ha millorat la il·luminació buscant l’eficiència i l’economia, etc. 

Segurament alguns dels projectes que s’estan fent van començar a prendre forma amb els anteriors governs. Però això passa sempre... Roig va viure molts anys dels projectes que Simó va engegar.

Segurament no me tocava a mi dir-ho, però algú ho havia de fer... I sapigueu que no els vaig votar...  

(*) Recordo un escrit aparegut a la Revista Amposta a principis dels anys 2000 signat per un tal JRA (ves busca qui és!) parlant molt bé de l’Amposta de Roig.

L’altre dia vaig trobar a l’Aguaita un comentari a l’article d’un dels candidats ja oficialitzats que me va recordat molt a l’escrit del que us parlava abans.

Jo redordo fa un temps una ciutat d'Amposta plena de vitalitat i això no es demagògia, és la realitat. Si vos agrada bé i sino...Ara és quan Amposta està per terra. No hi ha inversions,no venen empreses, no hi ha feina de qualitat,etc..tantes promeses que va fer l'alcalde de que portaría empreses i tal, i evidenment només a portat "pan y circo". Això està bé per a entretindre al personal, però les empreses soles no venen. I en aquest aspecte no han fet res. Estan molt bé les reflexions que fa aquest xicot i algú, hauria de recollir el guant. Les Terres de l'Ebre s'han d'espavilar sino aquí no quedarà ningú. Si s'ha d'anar tots junts, Tortosa, Amposta, Sant Carles,... es va, pel benefici de la gent del territori i sinó, doncs això, ens quedarem tant malament com estem ara. I al de demagògia barata, encara estàs enrocat en els partidismes, despejat que estem al segle XXI i això va de territori..no va de partits, ara.

ENTRE ELS INDEPENDENTISTES I ELS QUE NO HO SÓN

L'Ebre, el riu que dóna nom al nostre territori. 

No us confongueu, no estic parlant del Comuns, tot i que també podria ser. Us estic parlant de les Terres de l’Ebre, una terra meravellosa que, entre moltes d’altres coses, en gran part és reserva de la Biosfera.

Aquí, com a tot arreu, hi ha gent independentista, gent que no ho és i gent equidistant (o més o menys equidistant, com ara jo) i el dia 21 (va que ja arriba!) majoritàriament (això espero) anirà a votar tot i que aquest cop sigui un dia laborable.

Sembla ser que l’única cosa que importa és dir si els catalans volem o no ser una república independent (com Ikea, però una mica més seriós) Però a curt i mitjà termini hi ha molts de temes per a resoldre i que sembla que ningú diu res, com si no fos important. Ja sé que alguns me direu: Primer la independència (o no independència) i després ja solucionarem la resta. Aquest discurs fa anys que el vinc escoltat i de moment només llegeixo notícies econòmiques negatives, incompliment en el que respecta a escoles bressol, més llistes d’espera tant als hospitals com als centres de salut, trampes a l’hora de fer quadrar els números per a que des d’Espanya no se’n adonin de quan ens hem gastat (sí, jo també) en la campanya electoral i tota la parafernàlia que ha envoltat el procés. I parlant d’independència, ?no és un vergonya com s’està aplicant la llei de la dependència de la gent gran que alguns moren abans de poder cobrar un sol cèntim?

Aquests darrers dies, algunes associacions de veïns, així com la plataforma ciutadana Prou! AP-7 gratuïta ja! estan preguntats als integrants de les diverses candidatures que passa amb el nostre territori.

Ami me venen unes quantes preguntes al cap... Preguntes vaig fent cada vegada que arriben unes eleccions determinants. Determinants? Per a les Terres de l’Ebre també? Me doneu el benefici del dubte, veritat?

-Per a quan un programa de dinamització econòmica amb voluntat d’executar-lo? Heu entès: AMB VOLUNTAT D’EXECUTAR-LO. Molt parlar de plans parcials i no parcials per a què al final sé queden oblidats per algun calaix del departament de Política Territorial i Obres Públiques.

-Tan parlar de l’eix del Mediterrani, de moment ens conformaríem que hi hagués dues vies de tren i que aquests fossin una mica més puntuals. I si finalment ens creua el corredor, per favor, que no ens passi de llarg que aquí també hi pot tenir cabuda un centre logístic de distribució, el que és coneix com un CIM.

-Què passa amb l’anunciada sortida de l’Aragó a la Mediterrania?

-Què passarà amb l’N-340? Acabarà convertint-se en una carretera local? Quines infraestructures de qualitat tindrem al territori?

-Ser reserva de la Biosfera, quin beneficis ens aporta al territori? Beneficis REALS (o republicans, si voleu...)

-Per a quan uns representants polítics que ens representin de veritat?

I reitero una vegada més. No me respongueu dient que tot això ja sé solucionarà quan siguem una república independent. Els problemes (també REALS) els tenim ara. De fet fa moltes dècades que els venim arrastrant i les solucions mai arriben. Coneixeu allò de mucho prometer hasta meter y después de haver metido nada de lo prometido...

Acabaré amb una pregunta més: 

-Quina quantitat ha destinat la Generalitat a les Terres de l’Ebre des de l’1 de gener de 2011? O si voleu, quines infraestructures noves s’han fet des d’aquella data.

Gràcies pel vostre temps. 

DECEBUTS AMB ELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT

Estic per pensar que Rajoy i Montoro no se parlen... La passada setmana Rajoy, a Barcelona, va prometre una inversió de 4.200 milions d’euros en infraestructures per a Catalunya fins el 2020. Dimarts en canvi, quan es fan fer públics els Pressupostos Generals de l’Estat per aquest any, la inversió a Catalunya pel mateix concepte va caure un 2,7% respecte l’any passat... Més del 50% respecte a la de l’any 2011... Però no només va caure a Catalunya, sinó a la resta d’Espanya... Excepte les Illes Canàries...

Fa anys me van explicar un acudit de Jaimito. Per una vegada, Jaimito era un bon alumne i el preferit de la professora. Un dia, un company de classe per a putejar-lo va escriure a la pissarra: Jaimito és qui té la polla més gran de classe. Cuan Jaimito va entrar a l’aula ho va voler esborrar, però un grup de company li ho va impedir. Així, quan va entrar la mestra i ho va veure, va preguntar qui havia posat allò i tota la classe va cridar a l’uníson: Jaimito, Jaimito... La professora, molt seriosa li va dir a Jaimito que li volia parlar a la sortida de l’escola. Va sonar el timbre i mentre la resta de companys marxaven, Jaimito es va quedar. Després d’una llarga estona, Jaimito va sortir de l’escola més xulo que un vuit... Els companys de classe que s’havien esperat pels voltants de l’escola li van preguntar a Jaimito que li havia dit la professora i aquest els hi va respondre: Xiquets, no hi ha res com la propaganda.  

Una bona campanya de propaganda tot i que el producte sigui defectuós, pot tenir un resultats magnífics. Però si això era el que pretenia Rajoy, evidentment s’equivoca de mig a mig. El poble català, que mai ha sigut tonto del tot, fa anys que no es creu res del que ve de Madrid, encara que, en aquest cas ho digués a Catalunya. Potser va ser així per a evitar ser escridassat i emportar-se, (ves a saber!) alguna tomatada...  

Montoro va voler vendre els pressupostos com els de la postcrisi. Potser li va faltar adornar-ho amb una mica de focs artificials, però va posar prou èmfasi com per a convèncer a aquells que encara hi creuen i que cada com són menys.

Sembla ser que el sector més perjudicat serà el de Rodalies. Finalment (quina novetat!) no es farà la inversió promesa... Cal recordar però que les estacions de tren que hi ha dintre del nostre territori no pertanyen a la xarxa de Rodalies de Catalunya... Si de cas, a la xarxa de Rodalies del Tercer Món. Així que haurem de continuar resignats als retards per culpa de la catenària, perquè s’ha avariat el comboi o perquè fa massa vent a la zona d’Hospitalet de l’Infant... .

El mateix dimarts per la nit, al Facebook i il·lustrat amb un mapa de l’Estat espanyol, l’amic benicarlando Jordi Maura ja es queixava per la port que els hi toca als valencians de la inversió pressupostada. Va ser la primera queixa de totes les que he vist o he sentit posteriorment. La població catalana representa el 14% del total d’Espanya i el seu PIB el 19%. Semblaria lògic que la inversió anés, al menys, en consonància amb algun d’aquests paràmetres... Però no, la inversió total per al 2017 representa un 12% del total. Les comunitats més agraciades són: Castellà i Lleó, Galícia, Astúries i Extremadura. Les dues primeres governades quasi sempre pel PP i les altres dues per a dissimular... Què no es digui... Tot i que les dretes no han dissimulat mai...  

Per cert, sabeu per què Canàries és l’única comunitat on augmentarà la inversió? Perquè l’únic diputat de Nova Canàries potser decisiu a l’hora d’aprovar-se!

Cal recordar però, que els pressupostos encara han de passar tot el tràmit parlamentari i per tant, estan subjectes a modificacions puntuals si és que el PP i els seus aliats accepten alguna esmena. Això vol dir què encara és possible que pugui créixer la inversió per a Catalunya? Potser sí que al final pensaré que sou tontets...

LA CONTROVÈRSIA DE LA N-340

l'AP-7 prop de l'Aldea. 

El passat dilluns va haver un greu i espectacular accident a la N-340 en les immediacions del Perelló. Segons sembla, el conductor d’un trisme veí de la població del Baix Ebre de 85 anys va envair el carril contrari topant contra un camió que circulava en sentit contrari provocant d’immediat un incendi. Un segon camió que circulava darrere del primer també va topar amb el  primer i de retruc també es va incendiar. El balanç va ser de 3 morts (els conductors dels 3 vehicles), mentre que l’acompanyant del veí del Perelló (venien de replegar garrofes), va resultar ferit, però segons informacions dignes de crèdit, sembla que evoluciona favorablement. Aquest accident ha reobert el debat sobre la seguretat a la N-340, ja que aquest 2015 s’ha incrementat la sinistralitat a dita carretera.

De solucions n’hi ha més d’una. La primera seria l’acabament de la A-7 (autovia) que porta anys encallada a Cabanes (pel Sud) i a l’Hospitalet pel Nord. I la segona la gratuïtat de la AP-7 en tot aquest tram. Però de moment sembla que ni una ni l’altra solució estan contemplades pel govern de l’Estat que és el responsable directe de totes dues infraestructures.

Per una part, l’A-7, un any més (i en portem uns quantes), no té ni un euro d’assignació als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016 i que el govern del PP s’ha afanyat en redactar el mes passat i que té intenció d’aprovar dintre d’aquesta legislatura. Un fet insòlit i sense precedents en la història del nostre país i que pot hipotecar les polítiques econòmiques del nou govern que surti de les urnes el mes de desembre (les eleccions segurament seran el dia 20) La gratuïtat de la AP-7 comportaria indemnitzacions a l’empresa concessionària (ACESA), la qual cosa, sembla que també està fora dels plans del govern.

Recordo que fa anys a Riba-roja d’Ebre hi havia un pot (construït dintre del programa PENTA d’evacuació nuclear) que acabava amb un camí de terra. Difícilment un camí pot ser utilitzat com a mitjà d’evacuació en cas de catàstrofe nuclear. Coses del nostre país que per molt modern que sigui, en molts de casos segueix sent un país de pandereta.  

L’A-7 és un cas similar. Tot i ser una alternativa a la N-340 (la nacional més transitada de la península) i l’AP-7 (possiblement l’autopista més cara), el diferents governs no la contemplen com una obra prioritària i per tant, continuarà per acabar, si és que algú no hi posa remei, durant molts i molts d’anys.

Sovint s’acusa als polítics de la zona (diputats al Congrés i Senadors) de no fer prou pressió per a que arribin les solucions que demanda el territori. Potser qui els acusa té raó, però la culpa no és només d’ells, sinó de la pròpia ciutadania de les nostres comarques.

Ho he dit moltes vegades que la gran dificultat que té l’A7 és creuar l’Ebre. Però és una dificultat del tot superable (només cal veure la quantitat de ponts que creuen el riu) El pont també és, evidentment, el tram més car. Però si a aquesta dificultat, des del territori encara sé li posen pals a les rodes, llavors ja hem begut oli.

La ciutat de Tortosa voldria que el pot passes una mica més amunt d’on està previst fer-se. En canvi a la ciutat d’Amposta ja els hi va bé i no estan disposats a que es mogui un metre. Però si es fa allà on està previst topa amb els ciutadans de Campredó que al·leguen que parteix en dos la seva població i que la raval del Pom quedaria separada del nucli principal. A l’Hospitalet de Llobregat (amb una població molt superior), la via del tren fa anys que divideix en dos el seu nucli... I és que com diu la dita, mai plou a gust de tothom.  

I parlant de polítics, vull recordar que hi ha eleccions cada 4 anys (bé, menys les autonòmiques que són cada dos...) i per tant, la ciutadania hauria de premiar o castigar els nostres representants en funció del paper que fan als respectius parlaments. No es pot prometre en campanya electoral el oro y el moro y després no moure un dit per aconseguir-ho.

El territori demanda solucions. I no només en infraestructures, sinó en desenvolupament en general. Tot això es solucionaria amb una Catalunya independent? Segurament els que són partidaris de la independència ens diran que sí, però permeteu-me que un cop més sigui escèptic. Tot va en relació de la demografia d’un territori: més habitants, més vots; més vots, més força. I a les Terres de l’Ebre, demogràficament parlant, som no res comparat amb les concentracions de les grans àrees metropolitanes.

Potser ens haurem de resignar... O reaccionar contundentment!! 

ELS PRESSUPOSTOS DE LA RECUPERACIÓ... MANDE?

Fa temps que tinc el convenciment de que el govern d’Espanya ens pren per babaus, sobre tot als catalans. I ja no parlo del procés en el que està immersa la societat catalana, sinó del tema dels calers, allò que sempre s’ha dit que és el que més ens interessa als catalans i potser no els hi falta raó si ens atenem a la situació de la família que, possiblement més s’havia identificat amb Catalunya en els darrers 30 anys: els Pujol.

Però avui no us parlaré ni de la consulta ni del clan Pujol, sinó dels pressupostos per al 2015 que va presentar el ministre econòmic Cristobal Montoro dimarts passat al Congrés.

Diu el PP que són els pressupostos de la recuperació econòmica, però sense analitzar-los a fons, només pel que han dit les informacions periodístiques que han sortit, no ho són ni de bon tros.

Encara que avui hem tingut una dada positiva (el comportament de l’atur durant el mes de setembre ha estat el millor en molts d’anys –tal vegada de sempre per aquest mes-), el cert és que segueix havent-hi una gran taxa d’atur i només per això, s’hauria de ser molt més prudent a l’hora de fer valoracions triomfalistes.

El govern d’Espanya, una vegada més ens menteix i portarà a aprovació uns números que sap que són del tot irreals i que menyspreen els col·lectius més desafavorits: aturats, jubilats i pensionistes: 2,66 milions d’aturats no rebran cap tipus de prestació.  

Precisament quest col·lectiu, del que sempre s’ha dit que votaven el partit que governava, s’ho haurien de repensar abans de dipositar el seu vot cap a finals de 2015 (previsiblement)

L’actual govern de Rajoy va establir una nova pujada de les pensions (abans l’augment anava en consonància a la inflació), establint un mínim del 0,25% que quasi és el mateix que dir que es congelen.

El mateix tracte (o pitjor) tindran els funcionaris i d’altres col·lectius que cobren de l’Estat, ja que un any més (i ja em portem 4) veurem, ara sí, congelat el nostre sou.

Però deixem a banda els sous i mirem el capítol d’inversions. Per a Catalunya està previst que s’inverteixin 1.72 milions d’euros, una xifra molt per baix del que fixa l’Estatut d’Autonomia. Si això és una mostra del tracte que rebem de Madrid, no m’estanya que cada cop siguin més el qui vulguin donar un cop de porta.   

També crida l’atenció que més de la meitat de la inversió prevista per Foment estigui destinada a noves obres de l’AVE. I un es pregunta: després de portar l’alta velocitat a les principals ciutats (on encara resulta rendible), on pretenen portar-la ara? Perquè resulta evident que per anar a d’altres llocs no cal fer-ho amb alta velocitat, simplement caldria millor les línies convencionals del tren i segur que per aquí es podrien estalviar uns diners para invertir-se en partides molt més necessàries. Hi ha punts de les xarxes de carreteres i trens que fa anys que esperen millores sense que siguin atesos tot i les protestes que, periòdicament hi duen a terme els veïns de la zona. Lamentable.

Un exemple del malament que es fan les coses al ministeri de Foment el tenim amb la línia de l’AVE per Catalunya. Fa uns mesos es va descobrir que van desaparèixer grans quantitats de diners per manca de control per part de Adif, l’empresa responsable de la infraestructura. Però és que els darrers dies hem tingut un altre clar exemple: la inundació de l’estació de Girona deguda a la ruptura d’un mur.

Mireu, normalment, quan es fan obres d’envergadura, l’empresa a qui sé li han adjudicat, subcontracta les mateixes a d’altres empreses. L’empresa matriu (no sé si en aquest cas està ben emprat el terme), no perd diners, ja que paga a les altres per baix dels costos que s’han calculat. Què fan llavors les empreses subcontractades? Miren d’estalviar, per exemple, en materials. Per a què cal fer un mur de determinades característiques si les possibilitats de que caigui són mínimes? Però quan passa alguna cosa imprevisible, s’acaba lamentant.

Recordeu l’exemple de l’AVE de Santiago de Compostel·la? Es van deixar de posar un bon grapat de mesures passives de seguretat i això va propiciar el pitjor accident ferroviari que ha patit l’alta velocitat espanyola. I després ningú en vol ser el culpable i tots a lamentar-se.

Sabeu quina hauria estat la millor notícia dels pressupostos de 2015? La nacionalització de les elèctriques. Un dels sectors que, darrerament més ha menyspreat al consumidor (i que desgraciadament som tot i cada un dels habitants d’aquest país) Ni tarifes per minuts ni polles en vinagre (si heu arribat fins aquí, perdó) El que cal és nacionalitzar les elèctriques i cobrar el preu just de l’energia. 

INFRAESTRUCTURES PER A FER

El Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila es felicitava perquè, finalment, s’han desencallat les infraestructures viaries amb el port de Barcelona. Les ferroviàries vindran més tard. No cal ni dir que aquesta mena d’infraestructures són del tot necessàries per a comunicar el Port (un dels principals de la Mediterrània) amb les autopistes i autovies que comuniquen la ciutat Comtal amb la resta de Espanya i fins i tot amb l’estranger. 

 

(Precisament mon fill que està estudiant la carrera de Navegació marítima, va fer un treball de final de cicle sobre la incidència del Corredor Mediterrani amb el port de Barcelona) 

 

Quan es portin a terme les obres, significaran una gran inversió pública que l’Estat que es comptabilitzaran con a inversions al territori català.

I a les Terres de l’Ebre? Què passarà amb les inversions al nostre territori?

Concretem. Què passarà amb l’autovia A7 (no confondre amb l’autopista AP7) que està aturada pel S i pel N just abans d’arribar a les nostres comarques?

I mentrestant, per què no es fa gratuïta l’autopista al menys fins a Hospitalet de l’Infant?

Quin nyap s’ha fet amb els trens de rodalies que arriben fins Tortosa?

Que passarà amb l’estació d’Ulldecona? Sembla ser que hi ha rumors que la volen tancar tal com van fer amb la de Santa Bàrbara i Freginals.  

Per què no es potencia el port dels Alfacs?

Per què no es milloren les comunicacions amb l’Aragó, tan per carretera com per via fèrria?

Encara que depengui de la Generalitat, què passa amb el desdoblament de la C-12 a l’Eix de l’Ebre i la prolongació fins el port de la fàbrica del ciment a la zona d’Alcanar platja?  

Continuem?  

ELS PRESSUPOSTOS DE LA RECUPERACIÓ?

Montoro va qualificar els pressupostos de l’Estat per al 2014, com els de la recuperació.

Iñaqui Gabilondo opinava: No sé si seran o no els de la recuperació, però si que sé allò que ja no es recuperarà... Els drets socials que s’han perdut durant aquests anys de crisi i que tan molestaven al capitalisme... Si es recuperen alguna vegada serà com a conseqüència d’anys de lluita...

Pepa Bueno, a SER, afegia que: els pressupostos de la recuperació dels nivells d’inversió de finals dels anys 90.

Finalment, el Periódico de Catalunya titula: La crisi segueix per als aturats, pensionistes i funcionaris.

Com que només miro i escolto canals considerats d’esquerres (i TV3), fins ara, totes les crítiques als pressupostos que he escoltat són negatives i acaben dient que, amb aquestes comptes, no es sortirà de la crisi o el que és el mateix, l’economia no es recuperarà.  

Des de Catalunya també es qualifiquen de dolents. Respecte a les inversions contemplades als pressupostos per aquest 2013, les de l’any vinent es veuran reduïdes en un 25%, tot i ser Catalunya la comunitat que més aporta a les arques comunes de l’Estat. Tampoc contempla la compensació que figura a l’addicional tercera (crec que es diu) de l’Estatut. Tots els partits polítics que han fet valoracions ho veuen així. Tots? Bé, tots no, el PPC els veu positius. És vergonyós el seguidisme que hi ha en aquest país (en general) Poc importa que una mesura perjudiqui a un país sencer si qui l’aplica pertany al seu partit. A d’altres països, veure discrepàncies dintre dels grups polítics és força freqüent. No sempre hi ha disciplina de vot i, els diputats i senadors voten el que més els convé depenent del interès que tingui per al territori que representen. I això hauria de ser sempre així.

Parlant de territoris, sembla ser que les inversions que hi hauran al nostre, serà la construcció d’una doble via fèrria. Des de fa molts d’anys el pas del tren per les comarques del Montsià i dels Baix Ebre és dels pocs on només hi ha una via i això comporta que els trens s’han d’aturar sovint a les estacions i esperar que passi el més ràpid. Ara bé, si és positiu o no per al territori és molt discutible. No tindria aquests dubtes si estiguéssim parlant de continuar la A7 per N i pel S i la construcció del pont sobre l’Ebre. En aquest cas la construcció de la infraestructura seria bàsica per a un futur desenvolupament de les Terres de l’Ebre. Un any més ens tindrem que esperar.

Els pressupostos també contemplen una retallada substancial per al col·lectiu de persones dependents. Moltes d’aquestes persones hauran de tornar amb les seves famílies davant la impossibilitat d’aquestes de pagar-los la residència. No cal ni dir que, en la majoria dels casos, les persones dependents necessiten un cuidador pràcticament les 24 hores del dia i la família (sobre tot els filles) han de multiplicar-se per a poder compaginar treball (en els casos de que en tinguin) amb les tasques de la llar i l’atenció al dependent.

Això sí, s’ha rebaixat l’assignació de la Casa Reial i s’ha congelat el sou del President del Govern. Evidentment, no és el mateix una congelació de sou per aquelles persones que guanyen als voltants de 1.000 euros mensuals que aquells que en guanyen 10.000.

Vosaltres sabeu que podria fer jo amb 10.000 euros mensuals? Entre altres coses podria pagar unes despeses generals (llu, aigua, gas, telèfon...) de 5.000 euros, tal com necessita la dona de Bárcenas. O no?  

DIARI DE L’AGOST. DIA 16

 

CATALUNYA RÀDIO. Aquest matí ens hem desplaçat fins als estudis de Catalunya Ràdio de Tarragona amb la finalitat de fer-li una entrevista al meu fill com a cap de colla de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. El programa que s’emetia des de Barcelona, divendres té un espai per a parlar dels micromecenatges o verkamis, agafant el nom de la plataforma més popular i coneguda (Verkami) que realitza aquesta mena de projectes. Us podia explicar com ha anat l’entrevista i qui més hi ha participat, però potser voldreu escoltar-ho vosaltres mateixos.

http://www.catradio.cat/audio/749797/Propostes-Verkami

El viatge d’anada l’hem fet per l’autopista i de sobte me’n he adonat que havien tret el peatge de l’Hospitalet. No n’havia sentit dir res sobre el particular. Però tampoc me’n he adonat dels indicadors de la sortida que moltes vegades havia agafat per a poder anar per l’autovia A7 i que és de franc. Ara es paga a Tarragona (com hem fet avui) o, imagino, allà on s’hagi de sortir.

De tornada, no cal ni dir-ho, hem fet tot el tram per l’autovia fins que, desgraciadament, en arribar més enllà del coll de Balagué s’acaba hi has de continuar per la N-340.

QUESTIÓ DE PREPOSICIONS. Ahir pel matí, quan anava a buscar el diari (bé diaris, perquè des de la setmana passada també em donen El Punt Avui a nom de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta), vaig trobar a un conegut que també anava a buscar-ne un. Parlant de les festes majors d’Amposta li vaig dir que cada nit sortíem a gaudir de les propostes alternatives que organitzaven els amics de Sortim al Castell i aquí va començar la discussió. Segons ell i com a prova em va ensenyar el contingut de la programació d’una Revista Amposta que li va demanar a la propietària de l’establiment, era Sortim DEL Castell. En canvi jo li deia que no, que era Sortim AL Castell, però per desgracia no tenia a ma res que pogués sostenir la meva versió. No cal ni dir-ho que els dos sentits són antagònics: el primer és refereix a sortir del castell quan s’està dintre, mentre que el segon cas fa referència a apropar-se al Castell que, era on hi havia la marxa durant els primers dies de la festa major.

No sé si l’errada s’ha fet voluntàriament o no, però fixeu-vos com una preposició de res pot canviar totalment el sentit de la frase. Espero i desitjo que aquesta circumstància no va restar públic als actes alternatius que es programaven en aquella zona d’Amposta.

Cal recordar que el suport institucional de l’Ajuntament d’Amposta és mínim i que han hagut de buscar la infraestructura necessària a diversos llocs com ara l’escenari a Tivenys (el va cedir l’ajuntament d’aquella població del Baix Ebre) o les taules i cadires (de l’any de la Quica) a la Fila. Una llàstima que l’Ajuntament d’Amposta tracti així a una part important de la seva joventut, però també dels que ja no ho som tant.

POLITICS. Tres nits, tres hem anat a veure els actes de Sortim al Castell. A més sé li ha de sumar la tarda castellera de dimarts. Encara que em van dir que alguns polítics s’havien deixat veure per allí, el cert és que quan jo hi vaig ser, no en vaig veure cap.

Durant l’actuació castellera de Xiqüelos i Xiqüeles del Delt que va durar com a 1 hora i ½, només hi vaig poder veure a l’exregidor Carles González que fins i tot hi va participar activament fent pinya juntament amb els membres de la colla castellera i més gent del públic.

No sé a que es degut la poca presència de polítics, sobre tot de l’oposició (ERC i PSC), però em sembla un gest molt despectiu per a un jovent que vol tenir presència activa a la festa major d’Amposta.

Més enllà els vots que es puguin aconseguir, penso que, ja que no ho fa l’equip de govern, al menys els de l’oposició sí que haurien de donar-los ple suport encara que només fos apropant-se de tant en tant a la zona i fer una canya amb ells i fer-la petar una mica per esbrinar quines són les seves inquietuds i quins els seus objectius.

Quan era regidor, jo hi anava.     

ALTA VELOCITAT; BAIXA SEGURETAT

Lamentar-se per una desgràcia significa que alguna cosa s’ha fet malament o s’hauria pogut millorar.

Sobre tot a Galícia, però també a la resta del país, es plora ara la mort de 80 persones, víctimes del descarrilament d’un AVE. De moment s’apunta a un error humà però, tot indica, que no ha estat l’única circumstància que ha permès que la tragèdia hagi estat majúscula. Sembla ser que els sistemes de segureta han fallat o, simplement, no disposava d’alguns d’ells, els anomenats sistemes de seguretat passius.

És cer que el conductor circulava al doble de la velocitat permesa en aquell punt concret, en aquell, a partir d’ara, maleït revolt. El sistema automàtic de frenat va fallar, però en aquell indret (i m’imagino que com a tants d’altres) tampoc s’havia instal·lat la seguretat avançada  que seria desitjable.

El maquinista ha estat detingut; sembla ser que és l’únic responsable... Però, i els tècnics que van supervisar la infraestructura, no són també culpables? I els polítics que, possiblement per tal de reduir costos, van decidir no instal·lar totes les mesures de seguretat pensant què mai havia de passar res, no són responsables també?

I si a sobre fóssim una mica malpensats (que no ho som), podríem arribar a pensar que, amb els diners que, tal vegada, es van pagar amb comissions il·legals, s’hauria pogut acabar la infraestructura ferroviària amb tots els sistemes de seguretat inclosos i haver-se evitat la tragèdia.  

 

Però precedents com el del Metro de València o el petrolier Prestige ens demostren que, la majoria de vegades, els màxims responsables surten indemnes en total connivència amb els jutges de torn.  

 

EL MEU SENTIT CONDOL ALS FAMILIARS I AMICS DE LES VÍCTIMES.  

L’AVE NOSTRE DE CADA DIA, DONEU-NOS-EL AVUI...

Estació de las Delicias (Saragossa) 

Madrid estrena avui el seu segon AVE a la platja. Amb aquest titular, el Periódico de Catalunya de dilluns 17 de juny, començava un petit estudi sobre la situació de l’alta velocitat espanyola. Amb la posada en funcionament de la línia Madrid-Alacant, els ciutadans de la capital i cort, tenen una segona opció per arribar a la costa llevantina després de la línia Madrid-València.

I es clar, davant d’una situació així, cal preguntar-se quins criteris segueix el Ministerio de Fomento a l’hora de prioritzar les línies d’alta velocitat. Tinc el convenciment que una segona línia cap al Llevant no portarà més gent a les platges, sinó que, simplement, diversificarà l’oferta. I els ciutadans de Madrid, encantats...

Estadísticament, la zona espanyola més poblada i que més recursos genera (industrials, agrícoles, comercials, etc.) és l’Est peninsular (des de Girona a Almeria); a més, inclou tres dels ports marítims més importants de la península (els de Barcelona, Tarragona i València); en canvi, en qüestió d’infraestructures, estem com estàvem a la dècada dels 70. 

 

Durant el discurs d’inauguració de l’AVE Madrid-Alacant, Rajoy va dir que volia prioritzar el corredor ferroviari del Mediterrani, però no va donar cap data, per tant, estem al mateix punt mort que ens trobàvem abans de l’acte. El que no va explicar Rajoy és el perquè en època de crisi es segueixen construint línies d’alta velocitat i a sobre, subvencionant els bitllets (des de Madrid a Alacant serà més barat que fer el mateix trajecte en sentit contrari)

Però si ho concretem al nostre territori, ens en adonarem que el greuge encara és molt més gran. L’estació de referència es denomina l’Aldea-Amposta-Tortosa, però s’ubica al terme de l’Aldea i, des d’aquí, el transport públic fins Amposta i Tortosa és pràcticament inexistent.  

Si et vols desplaçar cap a Barcelona o València ho has de fer per la N-340, la nacional més transitada de l’estat o per l’autopista de pagament AP-7. L’alternativa que havia suposar l’autovia A-7, està aturada des de fa anys:  pel S a l’alçada de Cabanes (curiosament on es va construir l’aeroport de Fabra) i pel N a l’Hospitalet de l’Infant. Per tant, se salta tot el nostre territori.

I si parlem de les comunicacions ferroviàries, el tren més ràpid que circula per aquí és l’Euromed, que també passa de llarg i la resta de trens són antiquats i lents. Anar de l’Aldea a Barcelona costa pràcticament dues hores, el mateix temps que costava fa 40 anys. Segons la Plataforma pels Trens Dignes, el problema s’agreujarà considerablement quan entri en funcionament l’ample europeu, ja que des de l’estació de Tortosa a Tarragona s’hauran de fer dos transbordaments.  

Cada cop que s’inaugura un tram de l’alta velocitat, els discursos del nostres mandataris es repeteixen: S’ha situat a Espanya a la primera categoria dels transports. Però la realitat és ben diferent, ja que la majoria del territori espanyol té infraestructures de tercera.  

La qüestió és saber fins quan s’invertiran tants milions en una alta velocitat deficitària en detriment de les línies convencionals que, a la pràctica, són molt més útils.  

La resposta, encara que sembli complicada, és molt senzilla: Fins que els nostres governants deixen de pensar que per a passar a la història, fa falta inaugurar al menys una línia de l’AVE.

Franco inaugurava pantans...

EL COST DE LES COSES

3,5 milions és el cost de la fiança que té que dipositar CDC com a responsables polítics subsidiaris del “Cas Palau” (o Millet) Encara que Francesc Homs digués que les proves que tenen contra el seu partit són “febles”, el cert és que la pròpia Agència Tributària ha trobat evidències clares de finançament irregular per part de Convergència. No crec que tinguin cap contratemps per a pagar aquesta xifra. Si no disposen d’una quantitat tan elevada, segur que la poden aconseguir en un espai curt de temps.
Parlant de Francesc Homs, el portaveu del govern, ahir va titllar de “macarra” al ministre Montoro durant una entrevista a Catalunya Ràdio . El portaveu del PP al Parlament, l’Enric Millo li va demanar la dimissió, mentre Duran i Lleida va intentar treure-li ferro al tema. Quin cost  haurà de pagar? Evidentment cap, zero!  

Qui la va cagar de veritat (perdoneu per l’expressió) van ser els diputats socialistes catalans del Congrés. Van votar a favor del corredor ferroviari central juntament amb la resta dels diputats socialistes i el grup del PP. Ràpidament, Francesc Vallès, el coordinador parlamentari, va fer una piulada a Twitter demanant perdó per l’erada i qualificant-la de “lamentable”. Al meu parer no va ser una errada, va ser allò que se’n diu “disciplina de vot”. Votar una altra cosa hauria significat una multa. És un fet evident. Si tenim en compte que no només van votar-hi a favor els socialistes catalans, també els valencians i els murcians (i ningú n’ha parlat) i que, segurament, com els catalans, també volen el millor per als seus territoris (o al menys això diuen) L’error és tan imperdonable que jo, com a socialista, els hi reclamo alguna explicació molt més coherent i, sinó, algú hauria de presentar la dimissió. En aquest cas, el cost pot ser electoral.  

Tampoc em van convèncer les explicacions que va donar l’Anna Simó, portaveu d’ERC al Parlament català. La junta de portaveus va desestimar que Arturo Mas dones explicacions al Parlament pel “possible” (només possible?) finançament irregular de CDC. Va dir que volien preservar la figura institucional del president de la Generalitat... Què em dius Anna!!! Quanta responsabilitat política!! Cal recordar que se’n van anar del govern que presidia Pasqual Maragall pel tema de l’Estatut. O és que els temps els ha madurat i n’han aprés o és que CDC els ha promès alguna cosa que, de moment, no es pot quantificar. Ara bé, jo, d’ells no me’n refiaria. Ja se sap que els de CiU es venen al millor postor o potser millor, compren les voluntats que calgui per tal de preservar els seus interessos. Avui un ciri a Déu i demà un al dimoni! Com són aquests de CiU!!  

UNA ALTRA VEGADA CAFÈ PER A TOTS

La decisió de la Unió Europea sobre el corredor ferroviari prioritari, per voler acontentar a tots, pot arribar a no satisfer a ningú. El “cafè per a tots” és una costum massa estesa i pròpia de governs febles a la recerca de les màximes complicitats polítiques.

Ara bé, d’aquí a que tothom estigui conten per la mesura, hi queda molt. La majoria de les vegades, aquestes actituds acaben no agradant ningú.

Ahir, mentre uns es mostraven eufòrics, d’altres eren més prudents. Al programa de TV3 Divendres, que presenta i dirigeix Xavier Coral, un altre Xavier, Sardà, criticava l’actitud d’alguns perquè, “després dels primers 5 minuts d’eufòria, havien passat a una situació de decepció”. El comentari de Sardà em va agradar, denota el caràcter dels catalans, possiblement marcats per la història i els cops de bastó que ens han donat sovint.  

Ahir, el Periódico de Catalunya, titula: “Mediterrani i quatre més”. D’acord, però a l’hora de prioritzar els uns sobre els altres hi ha coses essencials que s’han de tenir en compte. La costa mediterrània espanyola és, de llarg, on es genera més volum de negoci. A més, compta amb els ports d’Algecires, Cartagena, València, Tarragona, Barcelona, etc. Per on entren i surten la major part de les mercaderies que són fruit del negoci entre Espanya i la resta del món, sobre tot, de l’Àfrica, els costaners amb la Mediterrània i Àsia. Només la concepció que té l’estat espanyol sobre els infraestructures, ha privat, històricament, encara un desenvolupament més gran. D’això us en podria parlar durant moltes hores el catedràtic d’Economia Aplicada de la UB Germà Bel, estrella a la majoria de tertúlies de ràdio i televisió de dimecres passat.  

Però hi ha petits reiets de taifes que pareix que ignoren el que són i el que tenen. Em refereixo al president d’Extremadura que ahir va fer unes declaracions molt dures en contra de José Blanco, el Ministre de Foment. Segons José Antonio Monago el greuge causat a la seva comunitat és irreparable. Ha pensat, per exemple, el president extremeny de millorar les comunicacions amb Portugal. No potser el port de Lisboa una bona alternativa. No sé, dic jo... I ho dic en tots els respectes al poble extremeny, ja que tothom té el dret d’assolir les millors comunicacions possibles. Un exemple molt gràfic, algú que viu a la Pobla de Benifassà pot arribar a pensar que li faran una autovia de 4 carrils per arribar a Vinaròs?

Però en tot aquest procés no ha estat l’únic en tirar cap a casa. Víctor Monrlán, el secretari d’estat d’infraestructures, apostava pel corredor central que hauria de passar per un túnel que s’hauria de fer per travessar els Pirineus. D’on és Morlán? D’Osca i, per tant, el ferrocarril passaria per davant de “casa seva”.    

ELS GREUGES AL NOSTRE TERRITORI

Les Terres de l’Ebre estem davant d’una oportunitat històrica com és l’eix ferroviari mediterrani. Alguns polítics ja s’han manifestat al respecte, però ara és l’hora de passar a l’acció. Si el nostre territori no aconsegueix una estació de mercaderies de referència, possiblement s’haurà perdut definitivament el tren…

Les infraestructures han de servir per reequilibrar el territori. Sovint des dels centres de poder s’escolta dir això, però a l’hora de la veritat tothom tira cap a la seva casa i s’oblida dels territoris més despoblats i desafavorits, com és el cas de les Terres de l’Ebre i d’altres. La diferència, en aquests moments, és que l’eix ferroviari passarà pel nostre territori i, per tant, s’ha d’aprofitar.

Feta aquesta introducció, ara enumeraré els greuges que hem patit al nostre territori en el decurs de les darreres dècades.

 

 1r.- Els constants intents de transvasar l’aigua de l’Ebre. Durant la dècada dels anys 80, finalment, es va fer l’anomenat minitransvasament al Camp de Tarragona. A canvi es van revestir els canals i van millorar alguns sistemes de reg, però tret dels regants, ningú més se’n va veure beneficiat. En canvi, la disponibilitat d’aigua va fer que empreses com l’embotelladora de la Coca Cola o Port Aventura podessin instal·lar-se allí.

2n. L’any 1996, els trens de llarg recorregut deixen de passar per Tortosa. L’alternativa, l’estació de l’Aldea, no cobreix les perspectives del territori. És una estació petit (sé sembla més a un abaixador que no a l’estació de referència de les comarques del S de les TT.E.), està mal comunicada i no s’aturen els trens ràpids. Encara que jo sempre he defensat que seria millor un flux més continu de trens i que els que s’aturin poguessin arribar més aviat a Barcelona i no 2 hores i mitja que és el mateix temps que trigaven fa quaranta anys.  

3r. També a la dècada dels anys 90, el govern de Pujol va construir la C-12 o l’Eix del’Ebre, com se’l coneix millor. Encara que suposava una millora en les comunicacions entre Lleida i Amposta, les limitacions eren evidents. El govern d’Entesa va aprovar-ne el seu desdoblament, es a dir, reconvertir-la en autovia. El tram entre Tortosa i el port de la fàbrica de ciment d’Alcanar havia de ser prioritari, però està aturat “sine die” i no està clar quan es continuarà.

4t. La gran via ràpida per anar cap a Barcelona o València és l’AP-12 (l’autopista del Mediterrani), però és de pagament i mai s’han atès les reivindicacions del territori per a que sigui gratuïta en determinats trams. L’alternativa, l’A-7 (l’autovia del Mediterrani) està aturada pel S a Vilanova d'Alcolea i pel N a l’Hospitalet de l’Infant, encara que hi ha un senyal que hi posa Amposta (?) Sembla ser que el gran problema és el pont de l’Ebre i el consens territorial, però és més per manca de voluntat política que una altra cosa.

5è. Només fa 2 anys el Ministeri de Foment del ministre Blanco va escollir que l’autovia de l’Ebre, la A-68 arribés al mar per Vinaròs. És curiós que una via que porta el nom del nostre riu, a les portes del nostre territori es desviï cap a una altra zona, en lloc de seguir paral·lel al riu.

Algú en dóna més?