HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA DANA DEL PAÍS VALENCIÀ

La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van voler retre un petit homenatge als damnificats per la DANA del País Valencià.

Les diades castelleres solen començar amb una ronda de pilars de benvinguda. Xiqüelos i Xiqüeles del Delta va aprofitar el seu pd4 per a recordar a les víctimes i damnificats del País Valencià. En completar el pilar, l’enxaneta va desplegar una senyera valenciana que va acabar volant per l’aire.  

EL VALENCIÀ AL CONGRÉS: OBLIT INTENCIONAT?

No sé amic lector si tu, com jo, també te’n vas adonar de que quan la Presidenta del Congrés dels Diputats la balear Francina Armengol va esmentar les llengües dels diferents territoris d’Espanya que permetria usar a la cambra baixa no va dir res del valencià. Ràpidament, els sectors més reaccionaris del País Valencià van posar el crit al cel i van reclamar que el valencià tingués el mateix ‘estatus oficial’ que la resta de parles territorials. Els mateixos sectors que no usen pràcticament mai el valencià. I a sobre son tan hipòcrites que la Vicepresidenta Segona de la Generalitat Valenciana Susana Camarero en una declaració institucional va dir que ‘les llengües s’estan utilitzant per a dividir i no per a unir...? Suposo que estava parlant d’ells mateixos de de l’ús polític que sé li dona al valencià a l’hora de diferenciar-lo del català. Francina Armengol que abans de ser Presidenta del Congrés de Diputats va ser durant 8 anys Presidenta del Govern de les Illes Balears (2015-2023) té molt clar que l’idioma que es parla a les Illes Balears és el català en la seva forma dialectal balear i, per tant, també deu tenir molt clar que l’idioma que es parla al País Valencià és el català en la forma dialectal valenciana. ¿Veritat que ningú discuteix si el castellà que es parla a l’Andalusia, a Extremadura, a Canàries o a qualsevol país d’Amèrica del Sud on és oficial aquesta parla és consideren idiomes diferents amb una gramàtica pròpia? Imagineu-vos per una moment que de sobte sortíssim els habitants de les Terres de l’Ebre i diguéssim que no parlem català, sinó ebrenc (o tortosí tal com s’havia anomenat antigament)... Quina reacció causaria? Precisament la riquesa d’un idioma està en la gran diversitat de variants dialectals que té. Les variants dialectals no només comporten l’ús de paraules pròpies i diferents de cada zona sinó també de l’entonació que sé li dona a la parla. La parla ebrenca, per exemple, està molt allunyada dels català de Pompeu Fabra que va ser qui va establir les normes del català modern o del català estàndard que s’empra als informatius de TV3 i, en canvi, molt més propera a la parla d’altres territoris com Lleida, les comarques del Nord de Castelló i fins i tot de la comarca aragonesa del Matarranya. Però a Catalunya ningú es qüestiona que les variants dialectals dels diferents territoris no siguin català si exceptuem l’aranès propi de la Vall d’Aran. Per què, llavors, un sector de la ciutadania valenciana sí? I dic un sector perquè la gent d’esquerres del País Valencià tenen molt clar que parlen català encara que el puguin anomenar valencià. Son precisament els votants dels partits de dretes aquells que segurament tant al seu entorn familiar com en la seva vida pública usen el castellà per que els consideren l’idioma comú de les Espanyes els únics que es qüestionen la unitat de la llengua. Des de la seva tomba Vicente González Lizondo es deu jactar-se en veure com els seus successors com a bons deixebles han continuat amb la labor d’allunyar-se de tot el que tingui que veure amb Catalunya i el català amb l’únic propòsit de confrontar territoris i ciutadans per a treure’n rèdit electoral.

SOBRE LES DIVISIONS ALS MAPES

Sovint els mapes que publiquen els diversos mitjans de comunicació no reflecteixen tota la realitat. Us posaré un exemple. El Periódico de Catalunya va publicar dijous passat dos mapes de Catalunya on es podia veure el risc d’incendis forestals per aquell mateix dia i per al següent. Curiosament (o al menys a mi m’ho sembla) és que les divisions de les diferents zones de risc estan fetes seguint els límits comarcals, es a dir, comarques com el Montsià i el Baix Ebre per exemple no tenien risc d’incendis per dijous i passava a ser moderat per divendres. Com a coneixedor que soc de les dues comarques no crec que el risc d’incendis sigui igual al Parc Natural del Delta de l’Ebre on l’arbrat és escàs i l’aigua abundant com al Parc Natural dels Ports on predomina la massa forestal o els camps d’oliveres del Pla de la Galera. Aquesta informació em dona peu a afirmar que, sovint, les divisions administratives no tenen res tenen a veure amb la realitat ja sigui quan hi ha avisos per emergències derivats de la climatologia o ja sigui per qüestions de la parla, les tradicions o la cultura. Quan vaig treballar a Vinaròs (finals de la dècada dels anys ’70 i principis dels ’80) li vaig sentir dir al desaparegut amic Toni Fabregat Miralles que el gran filòleg valencià Manuel Sanchís Guarner que en, en arribar a Vinaròs i fer l’estudi morfològic de la seva parla va constatar que es tractava d’una variant dialectal del català. ¿Quina diferència hi ha entre la parla de Vinaròs i la d’ Alcanar? Possiblement molt menys que la que hi ha entre la d’Alcanar i la de Tortosa. Tot i que es diu que les regions i les comarques son fruit d’una divisió per raons històriques, de vegades aquestes divisions s’han fet més de forma arbitrària que científica. Hi ha clars exemples com el de Sant Jaume d’Enveja que històricament havia format part de la comarca del Baix Ebre perquè pertanyia al municipi de Tortosa i que en obtenir la independència va demanar incorporar-se a la del Montià ja que es troba a la part dreta de l’Ebre. O els municipis de Torà i Biosca que pertanyen a la comarca lleidatana de la Segarra i que porten anys demanant incorporar-se al Solsonès. De fet a Catalunya s’han creat comarques noves amb pobles que no es sentien identificats amb la comarca que se’ls hi va assignar. Son els casos del Pla de l’Estany amb Banyoles com a capital i el Moianès que té per capital Moià. ¿Què hauria passat si la frontera que separa les regions històriques de Catalunya i el País Valencià en lloc d’establir-se al riu Sènia s’hagués posat, posem per cas, al barranc d’Aiguadoliva? O a l’Ebre... Sigui on sigui la frontera administrativa els veïns d’ambdós costats del riu Sénia sabem bé que el riu no és frontera tal com diu al petit cartell que hi ha al pont de les Cases del Riu de Rossell: ‘Un pont d’unió entre dos pobles i una mateixa cultura’. Vull pensar que l’apel•latiu ‘pobles’ va més enllà de la Sénia i Rossell i es refereix a la gent dels pobles valencians i catalans que viuen prop del riu Sénia.

CASTELLÓ MIRA CAP A L’ESQUERRA I CAP AMUNT

Surto a una foto!! 

Dissabte passat vaig tornar a Castelló. Després d’anys sense posar-hi els peus, en poc menys d’un mes hi he estat dues vegades. De totes formes, la visita de dissabte va ser especial. Molt especial, ja que dintre dels actes de les festes de la Magdalena, les més importants que se celebren a la capital de la Plana, hi tenia lloc la II Trobada de Muixeranguers amb la participació dels Negrets d’Alcúdia, la Jove de València, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i l’amfitriona, la Conlloga de Castelló. També es va comptar amb la colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló.  

L’ambient a la plaça Hort dels Corders va ser extraordinari. Les 4 colles hi van arribar des de la plaça de l’Ajuntament on va tenir lloc la concentració. De camí els grups musicals de les diferents formacions no van parar de tocar mentre els components de les colles desfilaven pels diferents carrerons del cas antic de la ciutat.

El públic que s’hi havia congregat estava expectant per a veure les demostracions d’equilibri  i força que anaven a fer les colles. I aquestes no van defraudar. Sobre tot la colla local que va fer tot un nodrit repertori d’acrobàcies. Es notava que havien treballat molt i que tenien ganes d’agradar el públic que s’havia congregat pels voltants de la plaça.

La nostra actuació, la de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta no passarà a la nostra recent història com la millor. Però cal tenir en compte que estem a començaments de temporada i que les joves enxanetes encara tenen moltes possibilitats de millora. Possiblement el més positiu de l’actuació va ser la prova de pilar de 5 (pd5), un dels grans reptes de la temporada.

A ningú sé li escapa que tot el que envolta el món casteller significa una gran exaltació del nacionalisme català i, fins i tot, de l’independentisme. Només cal estar present al Concurs de Castells de Tarragona per adonar-se’n d’aquest fet.

El mateix passa amb les muixerangues. Tal com va escriure un casteller de la nostra colla després de l’actuació de Castelló a les xarxes socials, els muixeranguers clamen per la unitat dels Països Catalans. Concretament va dir això: País Valencià: Països Catalans. No ho deiem natros sinó ells. I continuava: Diada xulíssima per la Magdalena de Castelló amb diverses muixerangues del PV i les Xiqüeles del Delta (sic)    

La muixeranga la Conlloga de Castelló només té  3 anys de vida i, per tant, és lògic que encara vagin per la seva segona diada. No obstant, estic convençut que gràcies al nou ajuntament que va sorgir de les urnes el dia 24 de maig de 2015 (PSPV-Compromís-Castelló en Moviment), la Conlloga ha trobat un recolzament que a ben segur no hauria estat possible durant els anys en que el PP va governar la primera institució de la ciutat.

Per tant, afirmo que en l’actualitat Castelló mira cap a l’esquerra, però també cap amunt. Cam amunt perquè l’esperit de superació que ens caracteritza tant a les colles castelleres com a les muixerangues ens fa somiar en construccions cada vegada més altes. Però també cap amunt geogràficament parlant, es a dir, cap a Catalunya. I nosaltres encantats que així sigui...  

La gent del Delta i de la resta de les comarques del Montsià i Baix Ebre i les nostres veïnes valencianes del Baix i Alt Maestrat i els Ports sabem millor que ningú que el riu Sénia no és frontera i que les relacions entre totes dues comunitats no s’ha perdut mai, tot i els esforços que han fet alguns per a què així fos.

Encantat de retrobar-nos germans. Ens trobarem a plaça!!

CLEPTOCRÀCIA

De Vergara a eldiario.es. 

Arran de la macrooperació que va dur a terme la Guardia Civil contra el PP de València i que va denominar operació Taula, un col·laborador de la Sexta va dir que vivíem a una cleptocràcia (clepto del grec kléptes que significa lladre i el sufix cràcia que significa autoritat, domini, govern...) Per tant, i per deducció, estem vivint baix un govern de lladres. Concepte que es pot fer extensiu quasi tant com es vulgui: amb governs socialistes, amb convergents (o de CiU si voleu), etc. Des de la instauració de la democràcia a aquest país la corrupció ha estat la xacra més habitual i que ha acabat perjudicant la imatge dels polítics honrats (que sense cap mena de dubte n’hi ha molts!)

Bé, centrem-nos amb el cas Imelsa. Segons informacions periodístiques aquest cas, l’enèsim que esquitxa el PP valencià i per extensió el PP nacional. Cito textualment un titular del diari el Mundo: La red aprovechó que el foco estaba sobre la ‘trama Gürtel’ para perpetrar un fraude aún mayor.
Segons sembla, el cap pensant d’aquest entramat era Alfons Rus, alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València i també president del PP valencià. A part d’ell, hi d’altres càrrecs orgànics i públics implicats. A Rita Barberà, l’exalcaldessa de València només l’ha salvat la seva condició d’aforada –van dir a la Sexta-. Estava veient el programa Más vale tarde amb mons pares. La Sexta és una de les cadenes que amb més rigor informa. En un moment donat ma mare (83 anys) va preguntar: Què són tontos tota aquesta gent que vota al PP tot hi el que roben? Li vaig afirmar que efectivament és així. No tots, evidentment, ja que els afiliats i més propers que no ho vulguin veure no ho veuran o tal vegada si que ho veuen però no els importa que sigui així. 
Al cap d’uns moments van treure aquelles imatges de Rus durant una campanya electoral on li deia a Rajoy (crec recordar): 

-Vaig prometre que els hi portaria la platja a Xàtiva i van i s’ho van creure... Seran burros!    

Tontos, burros, em dóna igual el qualificatiu que els hi poseu. Penseu que bona part de la culpa del que està passant és dels ciutadans que segueixen votant-los tot i les imputacions i sentències condemnatòries (que alguna n’hi ha) Si els deixessin de votar i la Justícia fes la seva feina, es netejaria tot. 
Les actituds dels dirigents del PP en recorden molt a com actuaven els cacics de finals del segle XIX i principis del XX, quan es va començar a instaurar el sufragi universal. Llavors amb amenaces i suborns aconseguien primer mana i després conservar el poder. Fins que en alguns llocs es van començar a rebel·lar contra el cacic local. Només fa uns dies, vaig passar amb la meva dona pel costat del poble de Sarral i em va explicar que allí s’havia fundat la primera cooperativa de Catalunya que va permetre els pagesos del poble desvincular-se del terratinent que controlava el poble. 
Per la nit, al programa l’Intermedio, també de la Sexta, el Gran Wyoming i el seu equip li treien la punta al llapis al tema. Així, Dani Mateo va enumerar els casos de corrupció que han afectat a la Comunitat Valenciana (diguem-ho així ja que és la manera que vol el PP que es digui): Cooperació, Fabra, Gürtel, Noos i la pròpia Imelsa. Però anteriorment n’hi van haver més com per exemple l’Emarsa i tot arranca (que sé sàpiga) de l’època en la que Rosendo Naseiro va ser tresorer del PP.  
El president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig va qualificar de cistell de maçanes podrides, mentre que un representant de Compromís va anar més lluny i va parlar de tràiler carregat de maçanes podrides. 
Al meu comentari d’ahir ja deia que aquestes noves imputacions (per molt que alguns d’ells ja estaven de baixa del partit o ahir mateix se’ls hi va donar) deixen a molt mal lloc a Rajoy i que fins i tot l’inhabiliten per a formar govern. Però atenció! No només a ell, sinó a tota l’actual cúpula, per molt que ara ja s’estiguin buscant possibles substituts entre els actuals dirigents. El PP necessita una regeneració de cap a peus (segurament molt més gran que la que necessita Convergència) Però ja veureu que passi el que passi, una gran part de la ciutadania els seguirà votant. Conclusió: o els hi va molt bé amb el PP o, definitivament són TONTOS. REMATADAMENT TONTOS!!    

‘HUMILIAR LA LLENGUA DELS VALENCIANS’

Penseu que us parlaré de la Rita Barberà i el caloret? No...

Potser penseu faré al·lusió als discursos d’Alberto Fabra quan no els fa en castellà? Tampoc.

Si pensàveu això esteu ben equivocats. Aquesta afirmació l’hem d’atribuir a la diputada popular Mayte Parra que va afirmar que l’Ovidi Montllor va humiliar la llengua dels valencians...

Segurament, amic seguidor, estaràs d’acord amb mi de qui humilia el valencià (ha arribat un punt que no discuteixo si és català o valencià, que cadascú ho digui com vulgui, però tinc clar que es tracta de la mateixa llengua) ha estat una gran part dels polítics del PP valencià quan, o bé no el parlen o bé quan el parlen, ho fan tan malament que llavors si que sembla que es tracta d’un idioma diferent al català. Segons Xavi Castillo (Pot de Plom), la Rita Barberà va inventar-se el concepte de que el valencià venia del iber (una llengua que fins ara no s’ha pogut desxifrar i, per tant, ningú pot saber com es parlava) i Alberto Fabra parla iber i, per tant, només Rita l’entén.

El primer partit que va usar l’idioma com a arma política per atacar els catalans i guanyar vots, va ser Unió Valenciana amb Vicente González-Lizondo al capdavant. El PP se’n va adonar que fomentar l’anticatalanisme els donava vots i d’aquí a presidir les principals institucions valencianes només hi havia un petit pas.

El primer president popular de la Generalitat Valenciana va ser l’inefable Eduardo Zaplana, el murcià que va arribar a l’alcaldia de Benidorm gràcies a una moció de censura. Aquest càrrec el va catapultar cap a la presidència de la comunitat. Per tant, la llengua natal de Zaplana era el castellà (amb accent murcià) i, en torbar una regió on, una gran part dels seus ciutadans (els que votaven els partits de la dreta) acceptaven les noves corrents lingüístiques, no es va preocupar en aprendre l’idioma que els havien ensenyat els seus avantpassats catalans quan el Rei Jaume I va conquerir per als regnes cristians uns territoris que havien ocupat els àrabs segles enrere.

Quan treballava a Vinaròs, Agustí, un company de treballa em deis sovint valencià del Nord. En aquell temps la Generalitat Valenciana estava presidida pel socialista Joan Lerma i, per tant,l’abraçada del castellà encara no s’havia produït. Sabeu que li contestava jo? Què gràcies als catalans parlaven com parlaven, perquè sinó hagués estat així, encara parlarien el ‘moro’.  

Afortunadament, mentre els del PP aplicaven polítiques anticatalanes i discriminatòries fins i tot amb la seva pròpia parla, altres intel·lectuals simpatitzants de partits d’esquerres lluitaven amb la ploma, el bolígraf, la màquina d’escriure o l’ordinador per a defensar la llengua i la cultura pròpies del seu territori. Què eren similars al català? Evidentment. És molt més lògic que tinguin trets en comú amb els veïns del Nord, que no amb els altres territoris d’Espanya.

Però la influència ha estat mútua. A les Terres de l’Ebre, com a territori fronterer, ho sabem molt bé i ens enorgullim d’unes tradicions fortament arrelades a la nostra terra. Així, les bandes de música, els bous, les barraques del delta i fins i tot els castells, tenen el seu origen en les terres que hi ha més enllà del riu Sénia. I què passa?

Per això, avui que fa 20 anys que va morir Ovidi Montllor, vull retre un petit homenatge a tots aquells valencians que tant han fet per a conservar la seva cultura, tradició i parla. Alguns, des de molt abans de que el PP encetés la polèmica.

En fer una relació per extensa que aquesta sigui, sempre es corre el risc d’ometre molts de noms. Tot hi això vaig a fer-la: Ovidi Montllor, Raimon, Vicent Andrés Estellés, Obrint Pas, Eliseu Climent, la seva filla i tota la gent d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Fuster, Manuel Sanchís Guarner, Enric Valor, Isabel-Clara Simó i Ferran Torrent entre d'altres, com ja he dit abans.        

LA TRANSPARÈNCIA D’ALBERTO FABRA

Quan l’actual President de la Cheneralitat va arribar al càrrec, va prometre trencar amb el passat i portar la transparència a la seva comunitat.

A hores d’ara, jo diria que la feina que s’hauria d’haver fet, no ha arribat ni a la categoria d’intent (em deixo anar una mica per l’argot casteller) Les Corts Valencianes encara estan plenes de diputats esquitxats per casos de corrupció política, sense que Fabra hagi fet el més mínim per posar ordre de portes cap a dins.

La darrera gran pantomima ha estat la creació d’una pàgina web que, segon els PP valencià, és una mostra de transparència política, ja que allí s’hi pot trobar qualsevol tema que pugui interessar als valencians i, per extensió, a l’opinió pública en general.

Però... Hi surt tot? Evidentment que no! Els casos de corrupció política com el Gürtel, el Brugal, l’EMARSA, el del Metro de València i d’altres, ni els nomena.

A qui pretenen enganyar? Com sempre a tots aquells que es deixen. Normalment el que es pretén és fer creure als seus votats que s’actua correctament. Si aquests mateixos votants fossin una mica més curiosos i passessin de les paraules als fets, segurament se’n adonarien que darrera del PP valencià, a part de corrupció, només hi ha una gran mentida. Això si, adornada amb fanalets i amb la música del faller.

M’agradarà escoltar que diu Xavi Castillo (Pot de Plom sobre aquest tema)        

A VALÈNCIA JA S’APLICA LA LLEI WERT

Fa uns mesos es va saber que a València, qui ho volgués, podria estudiar el tema de els aparicions marianes. A manca d’aparicions reconegudes per l’Església Catòlica com Lourdes o Fàtima, poden estudiar la no-aparició de les Coves de Vinromà, un municipi castellonenc situat prop de Cabanes.  

Ara, també com assignatura optativa, els xiquets valencians podran estudiar la Cultura Popular Valenciana que, entre d’altres continguts, tindrà la pilota valenciana, el sambori (conegut com el joc de la xarranca, el piso i a la Galera com a l’entro) o els bous de carrer.

Crida especialment l’atenció aquest darrer ja que, com tots sabeu, és una festa molt popular i arrelada a molts de pobles de les Terres de l’Ebre, sobre tot de la comarca del Montsià i algunes del Baix Ebre.

A Amposta per exemple no s’entendrien les festes sense bous o, al menys això és el que pensa un bon grapat d’ampostins units a l’entorn de la comissió de bous i les penyes taurines.

No és descabellat pensar que l’Ajuntament d’Amposta pogués copiar la idea i que introduís l’estudi dels bous del carrer com a activitat preescolar.

Sembla ser que en alguns casos s’han anticipat a l’aplicació de la llei Wert.

EL DRET A LA INFORMACIÓ

Qui diu que al País Valencià les coses no estan canviant? I tant què canvien, però per a pitjor!!

Entre els diversos governs del PP (Zaplana i Camps) i la justícia espanyola més casposa, van aconseguir tancar els repetidors de TV3 que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) tenia escampats al llar de la geografia llevantina.

Una vegada clausurat el darrer i quan tot semblava que no podia anar pitjor, va tancar Nou (fins el final Canal 9) i Ràdio 9, per culpa d’una mala gestió política.

Prova d’això és que la Justícia va atendre el recurs presentat pels comitès d’empresa sobre l’ERO que pretenien fer. Llavors, la decisió del govern de Carlos Fabra va ser salomònica: tancar la televisió i la ràdio públiques valencianes.

El més trist de tot és llavors tot eren laments. Aquells que durant anys els van estar lament el cul (perdoneu el barbarisme i l’expressió) es van convertir en els principals detractors d’una direcció política que, durant anys, s’havia dedicat a col·locar amiguets i donar contractes a empreses relacionades amb l’entramat de la Gürtel. Aquells que van estar anys donant la cara pel PP valencià es van convertir de la nit al dia en els seus principals enemics.

Però encara podia anar a pitjor... Ara, la Justícia Espanyola (què cada vegada té menys de Justícia i més d’Espanyola) ha fet tancar el repetidor de Catalunya Ràdio que, com els de televisió, propietat també d’ACPV.

Però com estem a l’era de la tecnologia, les barreres que els humans posen a la informació són més fàcils de salvar que només unes dècades enrere. Avui gràcies a les noves tecnologies i suports digitals, es pot veure la televisió i escoltar la ràdio des de la majoria de punts civilitzats del Planeta. Però igual com es rep el senyal, també es pot inhibir i això precisament és el que ara pretén fer el govern valencià, saltant-se a la torera el dret a la informació que tenen tots els ciutadans del món.

No sé el temps que li queda al govern del PP. Encara que les enquestes indiquen que ara mateix perdrien la majoria absoluta i que es podria formar un govern alternatiu dels altres partits, està per veure: l’enquesta definitiva és la que els ciutadans atorguen a les urnes.

Per tant, el PP està fent servir els mateixos cartutxos de sempre: la censura informativa. Gràcies a aquesta censura, la població valenciana no es va assabentar de la gravetat de l’accident del Metro de València de l’any 2007, de totes les trames corruptes que han escurat la tresoreria del País Valencià: Gürtel, Brugal, EMARSA, etc. Al temps que veien magnificats tots el esdeveniments que es van portar a terme, així com les grans inauguracions.

Ja ho deia el cap de propaganda del regim de Hitler (crec recordar): Qui controla la informació, controla el poder. I als segle XXI encara hi ha governs que segueixen usant la seva metodologia.

I el poble com borregos!

EL DEBAT SOBRE LES TELEVISIONS AUTONÒMIQUES

Durant la transició, i després de la creació de la Televisió de Catalunya, van ser moltes (potser totes)les comunitats autònomes que es van apuntar a la idea. Dissabte, a la Sexta hi va haver un debat sobre aquest tema. Va haver qui va dir que es va voler imitar el cafè per a tothom, tal com havia passat amb al creació de les autonomies. Ara, amb l’imminent tancament de Canal 9 i la incertesa que pana sobre Tele Madrid, es tenia l’excusa perfecta per a parlar de les televisions autonòmiques.

Com resulta que la Sexta és una televisió plural (no com d’altres)a la tertúlia assisteixen assíduament dos personatges amb qui no me’n aniria ni a fer un cafè: Francisco Marhuenda i Eduardo Inda. El primer un català amb clara vocació d’haver nascut a qualsevol altre lloc d’Espanya, a poder ser, el més lluny possible de Catalunya i, a l’altre, no li fa falta, on va néixer ja li està bé.

En contra de l’opinió generalitzada de la resta de contertulians, aquests dos individus parlaven pestes de TV3 i la funció que ha fet durant els 30 anys que porta en funcionament. Segons ells, totes les televisions autonòmiques només es van crear amb un únic propòsit: servir com a mitjà de propaganda del govern de torn.

Personalment no defensaré ara un mitjà de comunicació al que he criticat moltes vegades, al menys, no el defensaré d’aquells aspectes que considero indefensables. Ara bé, és evident que TV3 i, en general, la resta de canals de la televisió catalana, han cobert una gran part de les expectatives que es tenien quan es van crear. Estic segur que si ho fos per TV3, la normalització lingüística dels nostre país no hauria estat igual, sobre tot per aquell sector de població que tinguérem un ensenyament exclusivament en castellà. Però també per als infants, sobre tot aquells que venien de famílies castellanoparlants que, gràcies a la programació infantil de la televisió catalana es varen començar a familiaritzar amb el català fins i tot abans d’anar a l’escola.

També ha estat excel·lent els resultats que s’han obtingut dels informatius en general (aquí s’hauria d’excloure als Telenotícies)i de les sèries de producció pròpia.

No obstant això, reitero, és cert que TV3 ha estat quasi sempre al servei de Convergència, fins i tot durant les èpoques de govern dels diferents governs d’Entesa (2003-2010)

Recordo la indignació de la gent del territori durant l’època en la que era més intensa la lluita contra el transvasament de l’Ebre i el silenci que sobre aquest tema feien al Telenotícies, ja que la postura oficial de CiU era la de vendre l’aigua a canvi de compensacions per al territori (postura que, encara avui, defensen alguns polítics i sindicalistes de les Terres de l’Ebre)  

Malgrat tot, el balanç que faig és força positiu: un notable alt. En canvi, és evident que, coincidint amb l’arribada del PP al poder, algunes televisions autonòmiques (com les citades Canal 9 i Tele Madrid), van anar perdent rigor informatiu i es van convertir amb la veu dels seus amos i senyors. 

Fins i tot Televisió Espanyola, la primera televisió d’aquest país i que data de l’any 1956, no ha estat aliena a la intervenció popular. Tant en la segona etapa d’Aznar amb Sáenz de Buroaga com a director d’informatius, com a l’actual amb Julio Somoano al capdavant. Cal recordar que, precisament Somoano, abans d’ocupar l’actual càrrec, era el cap d’informatius de Tele Madrid.

I com per a mostra un botó, només cal mirar els índex d’audiència d’una dels programes estrelles i més antics de la casa: Informe Semanal. La pèrdua d’audiència ha estat gradual durant els darrer mesos, fins al punt que els responsables de la cadena estatal l’han hagut de retirar de la franja de més audiència dels dissabtes per la nit i la quota de pantalla és baixíssima respecte a la que tenia abans de que Mariano Rajoy assumís la presidència del govern espanyol. Sembla ser que el detonant va ser el programa que van dedicar a parlar de la Gürtel, però on, finalment, es va acabar comparant quest cas amb el dels ERO’s fraudulents d’Andalusia. Tot un exemple de manipulació informativa al servei, una vegada més del PP, del qual, Inda i Marhuenda en fan de portaveus cada cop que en tenen ocasió.

QUÈ LI QUEDA AL PAÍS VALENCIÀ?

Davant del imminent tancament de Nou (abans Canal 9), cal fer-se una: Què queda del País Valencià? La sensació és que després de quasi  30 anys de govern del PP ha quedat tot trinxat.

La proximitat del nostre territori de les comarques més septentrionals de Castelló i la relació històrica que sempre han mantingut les comarques del Maestrat i el els Ports amb el Montsià i Baix Ebre ens permet dir als més convençuts que som part d’un mateix territori. Per això quan s’agredeix la cultura i la llengua valenciana, tenim el convenciment que se’ns està agredint també a nosaltres i ens fa sentir malament.

Els primers anys de la meva vida laboral els vaig treballar al País Valencià; primer a Castelló i posteriorment  a Vinaròs (1976-1984) El record que jo tinc d’aquells anys difereix molt de la realitat actual. No fa gaire vaig publicar un article a Vinaròs News titulat Vinaròs: qui t’ha vist!, en quedar-me perplex de veure la capital del Baix Maestrat plena de blaveres i estanqueres (així anomenava el meu amic Antoni Fabregat a la bandera espanyola)

I és que per on passa el PP, a part de contaminar-ho tot amb la seva ideologia excloent, deixa un reguitzell de corrupció decorada amb fastuoses obres i esdeveniments. València va ser el paradigma del que estic dient. Durant anys, el PP va malbaratar diners públics simplement per engrandir l’ego personal dels seus líders. Això sí, amb la connivència de les entitats financeres valencianes: la Caja de Ahorros del Mediterráneo (la CAM), el Banc de València i CajaBanc. La reconversió del sector financer va comportar la desaparició de els tres, ja perquè han estat nacionalitzades o bé comprades per una altra entitat. Sense la complicitat del sector bancari, el govern valencià mai hauria pogut dur a terme projectes de l’envergadura de Terra Mítica, la ciutat de les Arts i les Ciències, l’Oceanogràfic, les instal·lacions de la Copa Amèrica o l’aeroport de Castelló.

Terra Mítica, situada al costat de Benidorm (d’on va ser alcalde Eduardo Zaplana gràcies a una moció de censura guanyada amb el suport d’un regidor trànsfuga del PSPV-PSOE) es va construir en uns terrenys on hi havia hagut un bosc que es va cremar i que la Generalitat va facilitar la requalificació canviant-ne la normativa. Després de la seva ruïnosa gestió, va passar a mons privades a preu de saldo.  

L’aeroport de Castelló, situat al terme de Cabanes, tot just on acaba l’A-7 que hauria de creuar el nostre territori facilitant-ne les comunicacions, encara no ha viscut la imatge de l’aterratge de cap avió. Però Camps i, sobre tot Carlos Fabra, el gran cacic de la província del Nord, es van posar les medalles demostrant a la ciutadania el miracle valencià que, en aquest cas, res tenia que veure amb Sant Vicent Ferrer.

La llengua va ser el veritable cavall de batalla de la política del PP valencià; es va arraconar tot allò que es pogués identificar amb Catalunya i el català, sovint sense tenir en consideració l’opinió contraria d’ experts com els professors de les universitats valencianes.  

Canal 9 va ser l’instrument necessari per a divulgar la ideologia neoconservadora i la megalomania dels líders del PP valencià. La televisió valenciana exaltava les bondats de les polítiques que s’estaven portant a terme i silenciava tot allò que, segons els populars pogués ser nociu per a les ments dels valencians, a part de silenciar les crítiques i opinions de l’oposició pel mateix motiu esmentat.

Per a una bona part dels valencians, la sensació d’estar vivint al país de les meravelles, com Alícia, ja els hi anava bé. Sabien que vivien en un món irreal, però, a la vegada, pensaven que es podia continuar vivint eternament d’aquesta manera. Només així s’entén que el PP guanyés sempre per majoria absoluta. Ja sé que la majoria dels ciutadans no els votaven, però sí que ho feien la majoria dels que acudien a les urnes i, per tant, els que preferien quedar-se a casa, amb el seu silenci, també eren còmplices del que estava passant a la seva comunitat.

Diuen que el darrer que ha de perdre la persona és la dignitat. Desgraciadament, penso, molts de ciutadans del País Valencià, durant l’etapa de diferents governs del PP l’han perduda. A veure, al menys, si en el futur la poden recuperar.  

PD. He aconseguit fer un article sense esmentar per a res la trama Gürtel que, a València, va adquirir la seva màxima expressió ni de Mónica Oltra, el flagell dels peperos dels darrers anys.

TANCA CANAL 9

Ara que tanca Canal 9, fent una ullada retrospectiva, qui no recorda aquelles pel·lícules de l’oest parlant valencià? O el Show de Joan Monleón  o més cap aquí a Ximo Rovira i la inacabable Tómbola, programa pioner de l’anomenada tele escombraries.

Amb l’arribada al poder del PP, la transformació de la televisió autonòmica va ser gradual i cada cop més el valencià va deixar pas al castellà. Sobre tot a l’hora de doblar les pel·lícules i sèries que no fossin de producció pròpia.

Però la característica més gran de Canal 9 des de l’arribada del PP va ser la manipulació informativa i la consegüent desinformació a que tenia sotmesos als valencians. Els informatius diaris eren una espècie de No-Do al servei del govern valencià i del grup parlamentari majoritari a les Corts Valencianes.

A les Terres de l’Ebre sempre guardarem el record d’aquelles imatges de les avingudes del riu que emetien per a justificar-ne el transvasament cap a la seva comunitat o quan van fer desaparèixer el delta dels seus mapes del temps.

Un dels moments culminants de la manipulació informativa de Canal 9 va ser arran de la dimissió del President Camps al poc d’haver guanyat les eleccions autonòmiques per majoria absoluta. Llavors, la televisió pública valenciana, va emetre un reportatge de totes les fites assolides per Camps com ara la prova de la Fórmula 1 que es feia a la capital, l’arribada del Papa, la inauguració de grans obres com el pot de Calatrava o la Ciutat de les Arts i les Ciències... Xavi Castillo (Pot de Plom) va fer un vídeo (es pot trobar penjat a YouTube: http://youtu.be/b2px0jBs9H8) on es mofava de la forma com Canal 9 va donar la notícia de la dimissió de Camps. Canal 9 després de dedicar-li totes les lloances hagudes i per haver, en cap moment informava sobre la renuncia al càrrec del president valencià. Increïble! Igual ara resulta que Alberto Fabra no és el president!

La Televisió Valenciana (també la ràdio, encara que en aquest cas sembla que sigui el germà petit) va ser un centre de col·locació de familiars, amics i coneguts dels dirigents del PP valencià, tal com passa allà on un partit s’enquista més del degut. Aquest fet va anar en detriment dels bons professionals que hi havia a la casa. Poc a poc hi van haver més patrons que mariners i, quan això passa, la barca sol fer aigua per tots els costats possibles.

Fins arribar a l’ERO que, per al colmo, en lloc de fer-se seguint criteris objectius, es va mirar qui tenia i qui no tenia el carnet del PP. Per aquest motiu, el Tribunal Superior de Justícia del València l’ha anul·lat i, per tant, l’auto, demana a la Televisió Valenciana la readmissió dels treballadors acomiadats, la qual cosa, segons el govern valencià (imagino que ben assessorat per Carlos Moragues, el conseller d’Economia i Finances i que durant un temps va ser company nostre a l’Administració de l’AEAT de Tortosa), diu que la despesa és excessiva i que degut a la mala situació financera de la comunitat, no hi pot fer front i, per tant, tira pel dret, es a dir, tanca Canal 9 amb el greuge que això comporta per a tothom (per a tots els treballadors i per als espectadors que, malgrat tot, els agradava escoltar les notícies en la seva pròpia llengua)

Per acabar vull recordar que els problemes de la televisió i la ràdio públiques valencianes venen de lluny, que no ha estat cosa d’uns mesos o d’uns pocs anys. Recordo que quan l’any 2003 la Plataforma en Defensa de l’Ebre va anar a manifestar-se a València, al cor mateix de l’origen de l’agressió que patia el nostre territori, un grup de treballadors de Canal 9 es va unir a la manifestació ja que s’estava parlant de privatitzar-la.  

PAÍS VALENCIÀ

El govern d’Alberto Fabra (el nou number one de la classe política pepera valenciana), després d’uns primers mesos prometedors al front de a seva comunitat, finalment, ha decidit desenterra la destral de guerra contra Catalunya i contra tot el que representa.

Coneixedor de que als seus antecessors la política anti-catalana els va funcionar a les mil meravelles, Fabra retorna als principis i l’essència del bunker barraqueta(*) per a mirar de guanyar-se els votants quan han decidit no seguir donant suport al PP valencià.

Curiosament, aquest fet passa després de que el Tribunal Suprem hagi donat la raó als d’Acció Cultural del País Valencià en l’enrenou dels repetidors televisius que permetien veure TV3 al llarg i ample del territori valencià, a la qual cosa s’oposaven els blaveros (**)

I és que la cultura catalana està mal vista pels valencians més extremistes; sobre tot si satiritzes els estereotips valencians. Tampoc no els agrada gens ni mica que s’expliqui a la ciutadania dels tripijocs dels seus dirigents com ara Carlos Fabra, Francisco Camps o Rita Barberà. Com el PP controla els mitjans de comunicació públics dintre de la seva comunitat, se’n guarden molt d’emetre informacions que els hi puguin perjudicar. En canvi, TV3 si les donaria amb la repercussió negativa que podria tenir (electoralment parlant) per als interessos de la casta dirigent del PP valencià.

Com que, des de València, no es pot imposar que s’eliminin certs continguts informatius que ells poden considerar inapropiats per als seus súbdits, la qual cosa aniria en contra de la llibertat d’expressió, ara volen que no es digui País Valencià a la seva comunitat autònoma.

El terme País Valencià és el que, normalment s’ha usat a Catalunya per a referir-nos a la nostra comunitat autònoma veïna del Sud. També l’usen la majoria dels valencians d’esquerres i, fins on pugui el PP, també volen que el deixen d'usar, com ara a les Corts Valencianes. 

De fet, la denominació de la seva comunitat va ser l’entrebanc més gros que van tenir quan es va redactar l’estatut d’autonomia valencià, ja que els valencians de dretes haurien preferit que s’anomenés Regne de València. Com que les diferències eren insalvables, al final es va decidir per una tercera opció molt més ligth, però que a la pràctica no satisfeia a ningú, encara que en el temps sé la van apropiar les dretes: Comunitat Valenciana.

El comportament de la dreta valenciana denota un gran complex d’inferioritat i una por extrema davant l’actitud que poguessin prendre els seus ciutadans en el cas de que la llengua i la cultura catalana els arribés amb tota normalitat.

Recordo que els dirigents peperos valencians van ser els primers de crear un conflicte lingüístic en anomenar valencià al català que es parlava a València i no reconèixer la unitat de la llengua, sense cap tipus de rigor i contradient a la pròpia Universitat Valenciana. Anys més tard el conflicte el provocaria el PP de Bauzà a Mallorca i, recentment la Maria Fernanda Rudi al cap davant del PP aragonès (i amb el suport del PAR) amb l’invent dels idiomes Lapao i Lapapyp.  

De tota aquesta situació, el que trobo del tot inversemblant és que no hi hagi la mateixa correspondència a l’hora d’admetre l’idioma propi al S i al N del riu Sénia. Mentre a Catalunya s’admet el valencià com una variant dialectal del català i els professors, professionals de la sanitat etc. poden opositar també a Catalunya sense cap tipus de problema (la prova són tots els integrants d’aquests col·lectius que treballen a Catalunya), a València no reconeixen els nivells de català atorgats per l’autoritat lingüística d’aquí, amb l’impediment que això representa a l’hora de voler ocupar una plaça de les mateixes característiques a l’àmbit del País Valencià (a mi no m’ho podran prohibir) 

 

(*) Bunker barraqueta.- S’anomena així al col·lectiu de valencians més intransigents respecte a l’idioma català i totes aquelles influències culturals que puguin arribar de Catalunya.  

(**) Blaveros.- Si fa o no fa significa el mateix. La terminologia deriva del blau que porta la bandera oficial valenciana. Per les informacions que tinc, l’actual ensenya del País Valencià, seria còpia de l’estendard de Jaume I el Conqueridor i que, després de la conquesta de València el lliurar a la ciutat. Aquí, la dreta valenciana, també va imposar els seus criteris davant del que s’havia acceptat fins aquell moment.   

FELICITATS ALS VALENCIANS I A LES VALENCIANES (al menys a una part)

Litografia d'Antoni Tàpies. 

El Tribunal Suprem va dictar dimecres una sentència d’aquelles que alegren a molta gent. La majoria dels ciutadans de Catalunya  que ens mostrem susceptibles quan s’ataquen les nostres llibertats, però sobre tot, els valencians i valencianes que han lluitat en defensa dels seus.

L’ús del català (que al País Valencià l’anomenen valencià) és imprescindible per a la supervivència del idioma.

Però el PP a València, no ho ha fet només per a que no es catalanitzi la seva comunitat, sinó, també, per a mantenir pura la ment dels seus ciutadans. I és que tot allò que els arriba de Catalunya és pervers i pot perjudicar la forma de pensar. Per tant, res millor que clausurar els repetidors de TV3 que hi havia per tot el territori valencià propietat de l’Associació Cultural del País Valencià.

Durant anys, la televisió Pública valenciana, Canal 9 ha estat el mitjà informatiu més important del territori i, com tot hom sap, es tracta d’una televisió plural que informa amb un rigor informatiu digne d’elogi, al contrari del que passa amb TV3 que és una televisió més partidista (bé, de vegades potser sí)

Imagino que els d’Acció Cultural deuen d’estar més contents que els xiquets amb sabates noves. No només es podran tornar a posar en marxa els repetidors televisius, sinó que, a sobre, el govern de la Cheneralitat els hi haurà de tornar l’import de les multes milionàries que els hi havia posat per resistir-se a acatar les normes arbitràries dels diferents governs del PP; de Zaplana primer i de Camps més tard.

Fa uns anys vaig col·laborar (crec recordar que amb 10 euros) a sufragar una d’aquestes multes. En compensació em va arribar, no una, sinó 2 litografies de Tàpies. No vull que ens retornin els diners. No cal, 10 € més o menys no influiran en la meva economia per arribar a final de mes. I així ho demanaria a tots els qui, com jo, vam fer aquest gest de forma desinteressada.

Tots aquests diners els podríem emprar en fer una gran festa de celebració i, des d’aquí, els suggereixo que convidin a personatges com els citats amb anterioritat i d’altres com la Rita Barberà, Ricardo Costa, etc. per a que se’n adonin que Catalunya és terra de pau i els catalans gen pacífica que no pretenem obligar a ningú a res, al contrari del que fan ells.

Vull acabar amb unes piulades que vaig llegir al Periódico:

 

@sangarvi Amb ‘TV3 al País Valencià’ hi ha dos valencians. Els que volen que cadascú vegi o no la televisió que vulgui, i els que t’ho prohibeixen.

 

@Gafas_y_reloj A veure, aquells que us molesta ‘TV3 al País Valencià’ repetiu amb mi: Si no vull veure TV3, no poso aquest canal”. És molt fàcil, de veritat.