LA GROSSA CATALANA DE CAP D’ANY. Sense
cap mena de dubte, avui serà un dels temes més comentats: Catalunya tindrà
la gossa d’Any Nou a imitació de la grossa de Nadal que es sorteja a l’estat
veí. Serà una fórmula de finançament sense esperar que arribi la corresponent
transferència de Madrid, perquè ja sé sap que quasi sempre, els diners
de Madrid arriben a deshora i en escassetat.
La tradicional Rifa de Nadal data de
fa 2 segles i, per tant, està totalment consolidada. Com sabeu, les associacions,
entitats, clubs i fins i tot particulars, fan participacions que les venen
en recàrrec (o no), normalment per a finançar-se. Passarà el mateix amb
la grossa de Cap d’Any de la Generalitat. Potser sí amb el temps, però
ara per ara, no crec. Tinc clar que no se’n vendrà tanta i com a molt,
la gent en compraran alguna butlleta per si hi ha sort. Comprar una quantitat
semblant de la rifa catalana a la que ja ens gastem amb l’espanyola, seria
realitzar una despesa extra que, segurament, la majoria de la gent no està
disposada a fer.
Per cert, el preu serà de 5 euros per
butlleta, la qual cosa indica que les pretensions inicials dels organitzadors
són molt humils conscients, segurament, de les limitacions que patiran.
Ah! I la grossa 100.000 €.
SUGGERIMENT DE REBAIXAR EL SOU DELS TREBALLADORS
ESPANYOLS EN UN 10% (PER QUÈ NO SE’L REBAIXA ELL?) La recomanació de Olli
Rehn, el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, encara porten cua.
Fis i tot Juan/Joan Rossell, el president de la Confederació Espanyola
d’Organitzacions Empresarials s’ha mostrat en contra de rebaixar el 10%
el salari dels treballadors espanyols.
Fins fa uns anys ser mileurista era pràcticament
un desprestigi, ja que qualsevol peó de la construcció podia guanyar el
doble d’això. Ara hi ha qui té que agafar feines de 500 euros i fins i
tot menys. Em pot explicar algú que es pot arribar en aquestes quantitats.
Pagar-li la universitat al fill, pot ser? Ni amb beca...
Per cert, sabeu quan guanya Olli Rehn?
27.000 euros mensuals (però igual no té pagues extres...) En un any, jo
no guanyo el que ell en un mes! Però segur que dic menys tonteries que
ell. Qualsevol es bo per a ocupar un càrrec de responsabilitat. Estic esperant
una trucada per a ocupar una plaça que em permeti guanyar c om a mínim
12.000 euros mensuals, em dóna igual de què. Això sí, amb pagues extra
a part.
COMUNICAT INTERN D’ERC. Quasi que per
casualitat, em vaig assabentar que la federació d’ERC del Camp de Tarragona
va emetre un comunicat dilluns on es feia èmfasi que qualsevol atac a Arturo
Mas és consideraria un atac a les pretensions sobiranistes i, per tant,
un atac a Catalunya, per tant, havia que preservar l’honor del President.
Igual que existeix la presumpció d’innocència
i una persona és innocent mentre es demostri el contrari, en el cas de
Mas hi ha un presumpció de culpabilitat pel cas Palau i el finançament
irregular del seu partit, segons ha quedat demostrat per al jutge instructor.
Què passarà si en el futur Mas és declarat culpable? ERC serà còmplice
de l’espoli del Palau de la Música i per extensió del finançament irregular
de CDC?
NOU FRAU A LA SEGURETAT SOCIAL FENT SERVIR
“SENSE PAPERS”. En les darreres hores s’han detingut a la província
de Tarragona diverses persones presumptament vinculades en un frau a la
seguretat social utilitzant emigrants sense papers. Previ pagament de 3.000
euros, se’ls hi feia un contracte fictici a una empresa que de fet no
tenia cap activitat per a obtenir més tard ajuts oficials.
Aquest cas m’ha recordat un altre que
van cometre gent que jo conec ja fa uns anys. Resulta ser que el propietari
d’una assessoria fiscal va ser enganyat i li van estafar 20 milions de
pessetes de l’època. Llavors es va voler recuperar de la patacada i va
idear una manera de fer-ho utilitzant també estrangers.
Els immigrants il·legals (la majoria
magrebins) necessiten papers per a continuar de forma legal a Espanya.
Utilitzant les empreses que eren clientes de l’assessoria i falsificant
la signatura dels seus representants legals, va fer més de 100 precontractes
de treball a un mínim de 1.000 euros per contracte. Finalment la subdelegació
del govern se’n va adonar que cap d’aquells precontractes es fa acabar
formalitzant, la qual cosa va fer aixecar sospites. Després de fer les
oportunes indagacions, el nexe comú de totes les empreses era l’assessoria.
Es van emportar a la propietària i als treballadors emmanillats.
