LA PROMOCIÓ ECONÒMICA D’AMPOSTA

Foto 1: Nous cartells al polígon industrial de l'Oriola.

Coneguts els resultats electorals d’Amposta que confirmaven que Adam Tomàs tornaria a encapçalar un govern d’EA-ERC, ràpidament va sorgir un dubte: Qui portaria l’àrea de promoció econòmica?

I així m’ho van expressar algunes persones vinculades al propi ajuntament. Fins i tot un regidor electe: És veritat, ara per ara no me ve al cap ningú a qui sé li pugui encarregar aquesta tasca.

I és que, a priori, cap dels regidor electes donava un perfil idoni per a dirigir les polítiques econòmiques de la nostra ciutat. I no seria perquè l’equip de govern no anés sobrat d’efectius, ja que 16 regidors són molts regidors i per tant poden fer molta feina i arribar a llocs fins ara insospitats.

Una vegada conegut el cartipàs municipal vaig observa que aquesta àrea seguirà en mans del pròpia alcalde, tal com ja va passar durant l’anterior mandat.

Però ara com ara res fa pensar que la situació econòmica d’Amposta, respecte a l’arribada o creació de noves empreses i la creació de llocs de treball pugui anar a millor. I no dubto que s’estigui treballant per aconseguir-ho, però una cosa és voler i l’altra molt diferent poder...

Amb el nou mandat municipal ha arribar el rètol de les empreses establertes al polígon de l’Oriola (foto 1). Molt probablement també al de Tosses, però a hores d’ara no puc confirmar aquest extrem.

Si us fixeu a la foto segurament no us passarà per alt les poques empreses que hi ha instal·lades al polígon de l’Oriola. Les que hi ha ocupen una part molt petita dels cartells; la qual cosa demostra que la capacitat que té el polígon respecte a les empreses existent, és molt gran.

Recordo que durant la campanya electoral de 1995 en les que me vaig presentar per la candidatura d’ICV, el desaparegut Anselmo Cano, el seu cap de llista, ja demanava un nou polígon a l’Oriola per la seva proximitat a l’N-340. El polígon se va acabar construint però no va tindré l’èxit esperat. A sobre, la crisi va fer que algunes de les empreses que hi havia, tal vegada les més emblemàtiques, van acabar tancant: Antaix i Laminats de Catalunya.

Foto 2: noves instal·lacions d'Alomar. 

Mentre recorria el polígon també vaig poder veure com una empresa s’estava instal·lant. Se tracta d’Alomar (foto 2), pionera de diagnòstic per la imatge (ressonàncies, TAC’s, etc.). No crec que comporti la creació de molts llocs de treball, però és una bona notícia que una empresa així hagi decidit instal·lar-se a Amposta. Actualment se troba a la plaça del Bimil·lenari de Tortosa. Per tant, tal com passava abans amb la ITV dels cotxes, la gent de la comarca del Montsià s’havien de traslladar a Tortosa per a poder rebre aquest servei.  

Acabaré repetint el que vaig dir no fa gaire en parlar de Tortosa i del tortosinisme que defensen alguns. Si no remem tots junts i en la mateixa direcció, si els conjunt dels càrrecs polítics de les nostres terres no se posen a treballar plegats, les Terres de l’Ebre, però sobre tot la comarca del Montsià, seguirem estan a la cua de Catalunya respecte a la generació d’economia.

Aquest fet és molt greu, perquè com me deia poc abans de les eleccions municipals un empresari ampostí: al final haurem d’acabar marxant, perquè no hi ha ningú que aposti per l’emprenedoria.  

Cartipàs municipal 2019-2023.

EL PAS DEL TEMPS

Quan escolto els debats entre els candidats a les principals alcaldies de les nostres terres, per un moment sembla que el temps s’hagi aturat. Algunes de les propostes que fan, segurament les més importants, són les mateixes que se feien fa 25 o 30 anys. O potser més! És increïble, però és així. Durant aquest temps, tan l’Estat com la Generalitat han anat invertint en alguna cosa, per a tenir-nos callats (sobre tot als nostres polítics), però d’allò que realment és important per al nostre territori, el que se considerarien propostes estrella (exceptuant lo Passador i alguna cosa més), res de res. Anem a veure un exemples:

-Desdoblament de l’N-420 i connexió amb l’A-68 (zona Terra Alta).

-Prolongació de la C-12 (Eix de l’Ebre) des d’Amposta fins al port de la cimentera d’Alcanar. Quan jo era regidor (fa 8 anys que no ho sóc), ja ho donaven per fet. En aquest cas l’Estat hauria de cedir a la Generalitat el tram corresponent de l’N-340.

-Port comercial de la Ràpita.

-Acabar el tram de l’A-7 al pas pel nostre territori. En aquest cas cal dir que no hi ha hagut un veritable consens territorial i fins i tot té els seus detractors.

-Construcció d’un tercer carril de l’AP-7.

-Construcció d’una sortida de l’AP-7 a la comarca del Montsià. Recordar que dintre de la comarca del Montsià no hi ha cap sortida. La d’Amposta-l’Aldea està dintre del Baix Ebre i la d’Ulldecona-Vinaròs al Baix Maestrat. En canvi dintre del Baix Ebre, en pocs quilòmetres n’hi ha 3: L’Ametlla de Mar, l’Ampolla i l’Aldea.

-Portar indústria als polígons. Cada poble ha fet la guerra pel seu compte i la industria s’ha dispersat considerablement entre tots els polígons que hi ha construïts. Els d’Amposta, sobre tot el de l’Oriola estan infrautilitzats. Sovint la indústria que s’ha instal·lat ha acabat fracassant (Antaix, Laminats de Catalunya...)

-Millores ferroviàries. Tot i que s’ha avançat una mica amb l’aturada a l’Aldea de trens més ràpids i s’ha desdoblat la via al seu pas pel territori, el tram de via única entre Vandellòs i Tarragona segueix produint retards i problemes.   

Ahir mateix, el MH Quim Torra va anunciar un pla de dinamització industrial per a la comarca de la Terra Alta. Benvingut sigui! Només recordar que l’IDECE va aprovar un pla territorial per a dinamitzar les 4 comarques Ebrenques. Quin ha estat el resultat? Ho desconec... Entre d’altres mesures recordo que s’havia de fer una via de tren que unís l’Aldea i la Ràpita passant per Amposta.

També he escoltat candidats que han llançat propostes per mirar d’esgarrapar vots: des de la implantació d’una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics (Francesc Miró, PSC, Amposta) a la implantació d’un magatzem logístic d’Amazon (Santiago Campos, Tots i Totes per Móra, Móra d’Ebre)

Durant els propers 4 anys només arribaran premis menors... Per als més grans caldrà seguir esperant.

DINAMITZAR LA INDÚSTRIA AMPOSTINA

No puc ni vull predir quin serà el resultat final, però el sol fet de posar fil a l’agulla en un tema com aquest me complau.

Les Terres de l’Ebre fa massa anys que hem perdut el tren del desenvolupament. Tal com recordava la setmana passada Marc March quan va ser escollit secretari general de CC.OO. de les Terres de l’Ebre, ja va sent hora de que se porti a terme el Pla Territorial que està aprovat fa un bon grapat d’anys però que dorm dintre d’algun calaix del departament de Territori i sostenibilitat. És normal i lògic que a l’IDECE ni hagi una còpia.

Però com que sembla que és impossible que els polítics del territori se fiquin d’acord a l’hora de treballar plegats per l’idem (es a dir, pel territori), després cada ajuntament ha de fer la seva guerra de guerrilles i mirar com pot atreure industria cap el seu terme municipal.

Recordo que quan elaboràvem el programa de Pasqual Maragall hi havia d’haver tres grans polígons repartits per les Terres de l’Ebre per a dinamitzar-lo de dalt a baix. Un d’ells el Catalunya Sud. Segurament la crisi va frenar les inversions, els afanys dels emprenedors i l’expansió de les grans empreses que són les que dominen el mercat. Però ja va sent hora de posar-se a treballar i mirar de portar feina cap aquí per a que els nostres joves no se’n hagin d’anar cap allà.

Com sabeu a Amposta hi ha dos polígons industrials: el de Tosses i el de l’Oriola. El de Tosses crec recordar que se va començar a construir durant el primer ajuntament democràtic (i progressista) de després de la dictadura.

El de l’Oriola és molt més recent. L’any 1995 vaig anar de número 2 a la candidatura de ICV que encapçalava Anselmo Cano. Al nostre programa ja parlàvem de construir un polígon industrial a la zona de l’Oriola per les comunicacions amb la N-340 sobretot, però també amb l’AP-7.

El sòl industrial lliure del polígon de Tosses és molt gran. Tant que quan CiU va veure que hi havia negoci a fer, una part del mateix el va reconvertir en zona d’oci. Però encara n’hi ha molt més.

El de l’Oriola va començar bé. Va venir Antaix (tot i que se va començar dient Coenia) i més tard Laminats de Catalunya (Lamicat)que havia de ser una mena de panacea per Amposta segons se desprenia de quan Joan Maria Roig parlava del tema. Tan important devia de ser per als convergents que va venir el propi Jordi Pujol quan ja no ocupava cap càrrec rellevant. Aquell dia, a corre-cuita, els regidors vam haver de modificar les nostres agendes ja que se van anular les comissions informatives que s’havien de fer.

Quan puc m’agrada fer treball de camp. Tot i que tinc fotos dels dos polígons, vaig pensar que era més fàcil anar-ne a fer que estar remenant l’arxiu de fotos que guardo agrupades per mesos.

Primer, aprofitant que havia d’anar a la deixalleria vaig passar pel de Tosses i acte seguit pel de l’Oriola. Allí me va sobtar la quantitat de sòl i naus que hi ha propietat dels bancs.

I llavors vaig pensar: Està bé que PIMEC s’impliqui amb la reindustrialització d’Amposta, però els bancs no podrien també donar un poc de ma... Així se podrien matar dos pardals d’un sol tret; ells vendrien o llogarien les seves propietats i vindria indústria a Amposta.   

MÉS INFORMACIÓ: 

http://www.aguaita.cat/noticia/12358/amposta/encarrega/pimec/dinamitzaci/dels/pol/gons/oriola/tosses

http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2018/06/pluja-de-milions-per-a-patronals-i-sindicats-48800.php

APROFITAMENT DE LA FUSTA DELS NOSTRES BOSCOS I INDUSTRIALITZACIÓ

Em van explicar una vegada que van aprofitar els pins del Port per a fusta i amb aquesta fusta es van construir els vaixells de la que s’anomenaria Armada Invencible. Per això, quan mires cap al Port des de les comarques del Montsià i Baix Ebre no s’hi veuen gaire bé arbres.

És una història que mai m’he acabat de creure, perquè els boscos, afortunadament es regeneren i al cap dels anys tornen a lluir amb el mateix esplendor que ho havien fet.

Ara, des del departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya volen que es tornin a reaprofitar els boscos per a produir fusta i activa així l’economia ebrenca.

Que voleu que us digui? Personalment em sembla un disbarat. Primer que res caldria veure si, efectivament hi ha mercat ja que, aquest cop, la fusta no serviria per a fer vaixells, ni tant sols embarcacions de pesca, ja que en el pas del temps, els materials per a construir objectes flotants, també han canviat i ara es fan de fibra de vidre i d’altres materials molt més resistents i duradors.

Per a què més pot servir la fusta de pi? Per a fer mobles. Encara que no tot els mobles es fan de pi massís, ni tant sols de contraxapat de pi. A més, a l’època que estem, el sector del moble és un dels que més està en crisi. Només cal mirar cap a la Sénia. Fins només fa uns anys, segons entraves a la Sénia per la seva entrada natural, es a dir, la carretera que ve de Santa Bàrbara, et torbaves amb una bulliciosa activitat de venda de mobles i altres complements per a la llar, però sobre tot mobles. Ara té l’aspecte d’una ciutat abandonada i només unes poquetes fàbriques i botigues han sobreviscut. Fins i tot la tota poderosa Antaix va haver de tancar portes quedant només unes instal·lacions buides i el cartell que evoca temps passats esplendorosos.

No sé en que es basen els experts del nostre govern per a suggerir una mesura com aquesta. De dir-ho seriosament, tindrien un estudi de viabilitat i, si el tenen, no l’han ensenyat o al menys els mitjans de comunicació del territori no n’han parlat. El que sí que parlen és de pla, encara que des de el meu punt de vista no és el mateix. Un pla és un projecte, una iniciativa que pot sortir bé o no.

El pla també està enfocat a prevenir incendis... Fa anys que també he escoltat que per a prevenir incendis cal mantenir els boscos el més nets possible i això passaria, a part de retirar tots els arbres morts (i per tant secs) i desbrossar el sòl i aquí hi podrien jugar un paper molt important els ramats d’ovelles que n’aprofitarien les pastures.

No dic que una part d’aquesta idea no sigui aprofitable, però la situació industrial de les Terres de l’Ebre canviaria ben poc, ja que la massa forestal només equival a una mínima porció de la que hi ha a Catalunya i no diguem si la comparem amb els grans boscos europeus o mundials.

Què les Terres de l’Ebre necessiten un pla urgent de reindustralització i dinamització econòmica? De ben segur, però un pla seriós que inclogui la instal·lació de noves indústries que mirin cap el futur i no cap el passat.  

Fins ara, l’Institut Català del Sòl només ha desenvolupat polígons industrials amb escassa presència d’indústries foranes.

Durant un temps sembla que els nostres polítics només tenien una idea fixa: impulsar nous polígons industrials, pensant que la instal·lació d’indústries vindria de forma automàtica.

Fins i tot durant el seu comiat, el president de l’EMD de Jesús Pere Panisello va dir que li va quedar per fer un petit polígon a tocar a l’Eix de l’Ebre...     

MÉS INFORMACIÓ: aguaita.cat    

L’ENÈSIM FRACÀS DE CIU A AMPOSTA

Quan formava part del consistori ampostí, recordo que des de l’equip de govern (majoria absoluta de CiU) es van fer mans i mànigues per a portar a Amposta l’empresa Lamicat que tenia per objecte social la fabricació de cascs per a embarcacions.

Des de la Ràpita s’ho miraven amb cert recel, ja que, com és normal, a priori, sembla ser que una empresa així tingui més cabuda a una ciutat marinera i que sempre ha tingut indústria naval que no per a omplir un polígon industrial d’una població sense cap tipus de tradició marinera.

Recordo que semblava que a l’alcalde de l’època li anava la vida en aquella operació. Sense saber els detalls de les negociacions, imagino que va tocar els seus contactes dintre del seu partit, fent ús de la seva influència per a que finalment, fos Amposta la ciutat escollida per Laminats de Catalunya SL que és com es diu la societat.

I per què us explico tot això? Perquè dissabte, una persona de la meva més absoluta confiança, em va dir que havien tancat portes. 

Quan he anat avui per a fer les fotos que il·lustren el comentari el cert és que ho he vist tot tancat i barrat sense cap signe extern d’activitat i, a part, molt deixat, com si ja fes temps que ningú s’apropa per allí.

Baix el meu punt de vista, la indústria ha estat sempre el taló d’Aqui·les de l’economia Ampostina. No és que la resta d’activitats vagi molt més bé, però la indústria que sempre ha estat el motor de les diferents recuperacions econòmiques quan hi ha hagut períodes de crisi, a Amposta sembla ser que ha passat de llarg o, simplement ha marxat a l’Aldea com va ser el cas de DAPSA, ara Saica Pack.

El tancament de Lamicat demostra, una vegada més, el fracàs de l’equip de govern d’Amposta a l’hora de buscar inversions. És l’enèsim fracàs després de, per exemple, el tancament d’Antaix de fa uns mesos i que va arribar a Amposta gràcies a la intervenció de l’anterior alcalde. Però que no s’enganyi ningú, es tracta més d’una estratègia de màrqueting polític que una voluntat real de voler crear ocupació a la nostra ciutat i, si se’n crea, ja sé sap qui són els que, finalment, acaben entrant a treballar.     

                                                                                                                        

“LA CIRERA ESTIMADA”.

En francès “Chéri” vol dir “estimat”. I en anglès “Cherry” significa “cirera”. No em direu que totes dues paraules no tenen força significat amb la marca xinesa de cotxes “Chery”? D’aquí ha sortit la idea de fer el joc de paraules amb les que he titulat l’escrit d’avui.
Certament l’emplaçament, en el cas de produir-se, de l’empresa xinesa d’automòbils “Chery” no deixa de ser una cirera força desitjada per molts municipis.
Després de la visita del president Montilla a la Xina la passada setmana, aprofitant l’Expo que s’està fent, i dels contactes que va tenir amb aquella marca d’automòbils per a fabricar a Catalunya un model de cotxe elèctric, les expectatives creades són moltes. Sobre tot als llocs on va anunciar-se un possible emplaçament: l’Espluga de Francolí , Vila-rodona i Abrera.
Enseguida que vaig assabentar-me de la noticia vaig pensar “I per què no a les Terres de l’Ebre?” Fins i tot abans de saber que s’havia creat a Facebook un grup que ho demanava. Després vaig saber que Dani Andreu, alcalde de l’Aldea, també va posar a disposició del govern de Catalunya el polígon Catalunya Sud, entre els termes municipals de Tortosa i l’Aldea per poder ubicar la instal•lació. Bravo per Dani! És una petició coherent i raonable.
Però anem a pams. Que hi ha ara per ara d’un possible “aterratge” en terres catalanes de la multinacional xinesa d’automòbils “Chery”? Ara per ara només hi ha bones intencions. No ens enganyem. Igual com ho va sol•licitar Montilla per a Catalunya, suposo que molts d’altres governant han demanat el emplaçament per al seu país. I els xinesos que no són babaus, optaran per la millor oferta. Aquella que els garanteixi unes millors condicions d’ubicació, logística i, sobre tot, la que més diners rebi de les administracions pertinents.
Tinc la seguretat que el govern de la Generalitat treballarà intensament per poder-la “portar” al nostra país. Que ho aconsegueix o no, no depèn exclusivament del nostre govern.
Sense llevar mèrits a les “candidates oficials”, penso que les Terres de l’Ebre seria una bona ubicació en el cas de que, finalment, vingués a Catalunya. I seria una manera de reparar un deute històric que té el govern català (i parlo de tots els governs de la Generalitat que hi ha hagut des de la restitució de les nostres institucions després de la dictadura) amb les Terres de l’Ebre.
Port Aventura podria haver anat a l’Ametlla de Mar i, finalment va anar a Vila-seca-Salou, uns kilòmetres més enllà, però ja no són les TT.E. i així d’altes industries que, finalment van acabar instal•lant-se al Camp de Tarragona perquè allí disposaven de l’aigua del minitransvasament de l’Ebre.
Des de la crisi econòmica des de fa un parell d’anys, moltes industries s’han deslocalitzat o han tancat portes. Arreu de tota Catalunya ha estat així. També a les nostres comarques. Quan s’havia de tanda Lear, el govern va prometre reindustrialitzar el nostre territori i això estem esperant...
Per cert, tret de l’alcalde de l’Aldea no he sentit a cap polític més demanar per al territori la “hipotètica” fàbrica automobilística. I no s’hi val dir que “no és segur que acabi venint”. Des de el primer moment cal presentar la candidatura, al menys per a que et tinguin en compte. Després, de vegades, ja s’arriba massa tard!