BREU HISTÒRIA D’UNA PASSAREL·LA

Josep Maria Simó i Huguet va ser l’alcalde d’Amposta de la segona legislatura (1983-1987) una vegada recuperada la democràcia a la mort del dictador Francisco Franco. L’alcalde Simó va ser qui va projectar l’Amposta del futur amb la redacció del primer Pla d’Ordenació Urbana (POUM) que va tindre la nostra ciutat. Entre tots els projectes que es contemplaven (alguns acabats durant els seu mandat i d’altres -la majoria- no), us vull parlar de la construcció d’una passarel·la de vianants que a priori i per aquell qui no ho coneix es pot pensar que va poder tractar-se d’una obra menor si la comparem amb d’altres infraestructures que es van realitzar com ara el pavelló d’esports o el pavelló firal. De fet de passarel·les de vianants se’n van fer dues. La primera uneix l’avinguda de Catalunya amb la Prolongació de l’avinguda de Catalunya per a salvar l’avinguda de Santa Bàrbara a l’altura de l’antic CAP i només té uns pocs metres de llargada. La segona (que és de la que us vull parlar) és molt més llarga i també molt més important sobre tot en una època on no hi havia tants mitjans de transport com ara. Uneix el barri del Pla d’Empúries amb el nucli urbà (barri del Grau) salvant el popularment conegut com el barranc del Grau. Penseu que al barri del Pla d’Empúries no hi ha cap servei mentre que al barri del Grau (i el contigu de les Quintanes) quan es va construir la passarel·la hi havia quasi que de tot: farmàcia, botigues d’ultramarins, fleca, carnisseria, llibreria, peixateria, església, perruqueries, etc. Desgraciadament la majoria d’aquests establiments ha acabat tancant amb la implantació dels supermercats. També va significar una drecera per arribar al centre neuràlgic de la ciutat (mercat, parada de busos, Casa Consistorial, etc.). Durant el meu pas per l’Ajuntament ampostí (2003-2011) recordo que el nostre grup municipal (PSC-PM) a instància precisament de Josep Maria Simó, va presentar una moció per a que s’arrangessin les dues passarel·les, molt malmeses degut a l’inexorable pas del temps. La moció també feia incís a la neteja del barranc i al foment de l’activitat agrària que ja s’hi duia a terme. Va ser durant la meva segona legislatura quan l’alcalde la ciutat era Manel Ferré. La moció va ser aprovada tot i que mai es va dur a terme la reparació de la passarel·la, ja que només es va pintar per a fer-li un ‘rentat de cara’. Des de aquella moció ham passat mes de quinze anys... Durant tot aquest temps em consta que els veïns del Pla d’Empúries han seguit reivindicant la restauració de la passarel·la sense que de moment se’ls hi hagi fet massa cas per part de l’Ajuntament. Només promeses. El darrer capítol de la passarel·la entre el Grau i el Pla d’Empúries es va escriure fa pocs dies, concretament en el transcurs del ple municipal del mes de març. Dintre de l’apartat de mocions, el grup de Junts x Amposta liderat per qui va ser alcalde Manel Ferré, en van presentar una que anava de ‘netejar el barranc d’Empúries i reparar la passarel·la que el creua’. Com heu pogut veure una moció pràcticament calcada a la que va presentar el PSC al seu dia. Si el govern de CiU amb Manel Ferré al capdavant hagués rehabilitat la passarel·la i dut a terme moltes altres mocions que es van aprovar i mai es van acabar fent, potser ara el grup de Junts no tindrien idees per a fer la seva tasca d’oposició. No hi ha mal que per bé no vingui... Evidentment m’estic referint a Junts, es clar, no a la ciutadania d’Amposta en general i als habitants del Pla d’Empúries en particular que haurien pogut gaudir d’una millor qualitat de vida que la que han tingut durant tots aquests anys.

28 DE MAIG DE 2023: LA NIT ON NINGÚ VA GUANYAR A AMPOSTA

La nit electoral del 28 de maig es recordarà a Amposta per ser ‘la nit on ningú va guanyar’. Després de l’escrutini i vist els resultats, no crec que cap partit digui o pensi que ha guanyat com es sol fer quasi sempre. Comencem per EA-ERC-AM. Tot i que van conservar la majoria absoluta, aquesta va ser per la mínima (la majoria absoluta està en 11 regidors i 11 en van ser els que van treure). Però no oblidem que venien de 16 i que per tant en van perdre 5 pel camí. Quan una formació té una majoria tan aclaparadora costa pensar que en perdrà tants i més creient que durant els 8 anys que van estar al capdavant del govern municipal ho havien fet molt bé. Juts per Amposta-CM (l’antiga CiU) encapçalada novament per Manel Ferré que ja va ser alcalde de la nostra ciutat entre 2007 i 2015 i que havia abandonat la política després de perdre les eleccions d’aquell any tenia l’objectiu de tornar a assolir el govern municipal ni que fos amb pactes amb d’altres formacions. Us recordo que ja va tenir contactes amb alguna formació per a intentar formalitzar una aliança abans de les eleccions i no dubto que si els números hagueren sortit també ho hauria fet després. Però els 7 regidors que va obtenir finalment son del tot insuficients. La conclusió que en trec d’aquest resultat que a priori no és dolent, és que a part de tenir un vot fidel, en corre el rumor per Amposta que podrien guanyar les eleccions, una part dels antics votants d’EA-ERC-AM es van apuntar al que van creure ‘cavall guanyador’. No va ser així. També les expectatives de Som Amposta de la ma de Germán Ciscar eren elevades. Tan elevades que van llençar a buscar sobres en blanc (es van quedar sense sobres per ensobrar les seves paperetes) perquè, segons els membres de la pròpia candidatura, ‘la gent els parava pel carrer per a demanar-los paperetes’. Tenien 2 regidors i en van treure 3, lluny dels 6 que els hi donava una enquesta que ells mateixos van fer circular al començament de la campanya electoral. L’objectiu de Som Amposta era poder formar part de l’equip de govern i estava obert a pactar amb Junts. Sense cap mena de dubte el gran perdedor de la nit va ser el PSC-CP (candidatura de la qual formava part) que liderava per primera vegada Jordi Pérez. Els socialistes ampostins van perdre els 2 regidors que havien obtingut fa 4 anys i, per primera vegada des del restabliment de la democràcia es van quedar fora del consistori. Tampoc va treure representació Ara Amposta la llista encapçalada per Pau Pujol, un antic militant de Convergència Democràtica de Catalunya i que va ser l’únic que va dir que no pactaria amb Junts perquè era ‘normalitzar la corrupció’. PCCC i Vox, les altres dues candidatures que concorrien a Amposta tampoc van treure cap regidor.

DE L’INFINIT AL ZERO

Joan Maria Roig i Grau va aconseguir l’any 1999 una aclaparadora victòria a les municipals d’Amposta. La seva candidatura aconseguia 11 regidors dels 17 possibles. Els altres 6 se’ls van repartir el PSC (amb membres d’ICV a la candidatura), 4 i EA-ERC, 2.

CiU va aconseguir la primera majoria absoluta l’any 1991, el segon cop que se presentava Roig que ja era alcalde des de 1987. Les eleccions de 1995 i 2003 també les va guanyar per majoria absoluta, tot i aquestes darreres, en plena lluita per a aconseguir la derogació del transvasament de l’Ebre, la suma de vots obtinguts per l’oposició sumaven més que els que havien votat a CiU(4.383 per 4.367), però mantenia la majoria absoluta amb 9 regidors, 4 el PSC i 4 EA-ERC.

A les eleccions de 2007 Roig, després de 20 anys d’alcalde, va donar pas a Manel Ferré que va aconseguir una victòria aclaparadora i va assolir una nova majoria absoluta amb pràcticament els mateixos vots que el seu predecessor. El repartiment de regidors va ser igual a la legislatura anterior (CiU, 9, PSC, 4 i EA-ERC, 4)

Però Ferré encara assoliria una nova majoria absoluta a les eleccions de 2011, tot i que va perdre més de 350 vots... Aquestes eleccions van comportar un canvi important en la composició del ple, ja que l’Ajuntament d’Amposta al superar la ciutat la xifra de 20.000 habitants va passar a tenir 21 regidors (anteriorment ne tenia 17). El repartiment de regidors va ser el següent: CiU, 11, EA-ERC, 6, PSC, 3 i PxC, 1.

Les eleccions de 2015 van marca un punt d’inflexió de la política Ampostina. Poc abans de les eleccions municipals Manel Ferré va quedar esquitxat per alguns casos de corrupció que encara se troben als tribunals com ara el de la duplicitat de dietes que cobrava en els seus desplaçaments i les ramificacions dels cas Innova de Reus que va afectar a l’Hospital Comarcal d’Amposta que presidia el propi Ferré.

Aquest deteriorament de la política ampostina va comportar que Adam Tomàs (EA-ERC) guanyés les eleccions amb majoria absoluta (11 regidors) i que CiU en perdés 4 i més de 1.200 vots. La qual cosa li va suposar obtenir només 7 regidors. Dels 4.897 que havia assolit l’any 1999 passava a tenir-ne 2.738.

Durant la legislatura, Rosita Pertegaz (UDC) va abandonar el grup de CiU deixant-lo amb només 6 regidors, mentre ella se convertia en regidora no adscrita.

Les previsions per a les passades eleccions del 28 de maig, tot i que auguraven un descens de vots i regidors a Junts per Amposta (nova denominació de CDC) ningú podia pensar que acabés amb 753 vots (quasi bé ne va perdre 2.000 de cop) i només un regidor: Manel Masià, que era qui encapçalava la llista en substitució de Manel Ferré que l’any 2015 abandonava definitivament la seva carrera política després de 28 anys a l’Ajuntament, els últims 8 com alcalde.  

En conclusió, amb només 8 anys, el PDeCAT (o CDC o Junts per Amposta o com els vulgueu anomenar), van passar de tenir 11 regidors i majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta a tenir-ne només 1 i convertir-se en la força política menys votada de les que van treure representació a les passades municipals. 


PER A SABER MÉS: 

https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392 

https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta 

http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html

MADURESA DEMOCRÀTICA

Ahir pel matí, un amic me va fer arribar un missatge on se podia comparar els resultats d’Amposta de les municipals amb el de les Europees. Les diferències eren ben evidents.

Uns exemples. ERC va ser la llista guanyadora a les municipals. Va treure 16 regidors i 6.102 vots, mentre que a les europees la xifra de votants se va reduir a 3.698. Junts per Amposta (els exconvergents van patir la derrota més dolorosa de la seva història) va aconseguir 763 vots, mentre que Junts a les europees n’aconseguia 2.524. I un tercer exemple. La llista del PSC que encapçalava Francesc Miró aconseguia 860 vots i el PSOE a les europees 1.504.

Per a mi aquest resultats són una mostra de maduresa política, i així li vaig fer constar al meu amic. La gent ja no se deixa portar per la inèrcia de votar igual a les dues eleccions, sinó que té criteri per a canviar si cal l’opció de vot.

Hores més tar, un cosí que està a l’exili de França (és fill d’un exiliat republicà) va enviar-me una altra curiositat: els vots que va treure la llista encapçalada per Puigdemont a la resta de CC.AA d’Espanya.

Destaca les Illes Balears amb 10.298 vots, seguit de València amb 6.846, el País Basc amb 5.056, Madrid amb 3.464, Andalusia amb 2.500, etc. Fins arribar a la Rioja amb 164.

Segueixo pensant el mateix, és una prova de maduresa política. Cadascú pot votar lliurement a la candidatura que cregui oportú.

Tal com vaig fer jo l’any 1989 quan a les europees vaig votar la llista d’Euskadico Ezquerra que encapçalava Juan Maria Bandrés. Va ser la primera vegada que vaig fer el salt als socialistes.   

PROPOSTES ELECTORALS

Algunes de les propostes electorals que he escoltat durant aquesta campanya de les municipals son realment increïbles.

Ahir mateix us parlava de Santiago Campos i la instal·lació del magatzem logístic d’Amazon a Móra d’Ebre. La qual cosa me va fer recordar quan l’alcalde de la població veïna (Móra la Nova) Joan Sabanza va anunciar la implantació de la central tèrmica de cicle combinat ENRON a la seva localitat. Menys Mal que no se fa arribar a fer!!

El candidat del PSC Francesc Miró va parlar de portar a Amposta una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics. Com a proposta me sembla molt bona, però no crec que sigui fàcil ja que depèn de moltes coses, no només de la voluntat d’un alcalde (en aquest cas encara candidat)

Manel Masià, candidats de Junts per Amposta va parlar de la compra del local de l’antic cinema Oscar Palace per a rehabilitar-lo i convertir-lo en el 4 auditori d’Amposta. Sembla ser que la febre compradora de l’actual equip de govern (antics Sindicat i col·legi de les monges) s’ha acabat encomanant al seu partit. Va dir que se destinaria a fer-hi espectacles de teatre, dansa, etc. No me sembla malament, però trobo que abans hauria d’haver voluntat de programar-hi moltes més coses. L’edifici (per ser projectat i construït en època dels governs de CiU) i que va rebre un  premi d’arquitectura.

També va dir Masià que quan ell fos alcalde portaria ràpidament la fibra òptica als polígons industrials.

Realment sobten aquestes declaracions, ja que els polígons, sobre tot el de Tosses porten moltes dècades en funcionament i tret dels darrers 4 anys sempre hi van haver governs de CiU. I encara més si tenim en compte que durant la dècada passada (2004-2007) a Amposta se va promocionar amb bombo i platerets el projecte Ciutat Digital que havia de ser la panacea i va quedar diluït abans d’acabar-se. El projecte estava finançat per la Generalitat, el govern espanyol i l’ajuntament.

https://www.slideshare.net/atictes/amposta-ciutat-digital-francesc-fosch-presentation

http://www.aguaita.cat/noticia/1205/psc/amposta/denuncia/fracas/projecte/ciutat/digital/va/costar/900000

https://www.lavanguardia.com/local/terres-de-lebre/20131211/54396080799/el-psc-d-amposta-denuncia-el-fracas-del-projecte-ciutat-digital-que-va-costar-900-000-euros.html

LA NOVA CiU

CiU va ser la federació de partits formada per CDC i UDC. Quan CDC se va convertir en un partit independentista, UDC la va trencar. 

De la UDC en queda ben poc... Quasi bé res: Units per Avançar i Demòcrates de Catalunya.

CDC va reconvertir-se en el PDeCAT, tot i que segons les eleccions ha anat tenint diversos noms: Junts pel Sí (amb ERC), Junts per Catalunya, etc. 

A Amposta, la regidora d'UDC Rosita Pertegaz va trencar amb CDC durant la passada legislatura i ara se presenta com a cap de llista de Demòcrates per Catalunya (irreconeixible als cartells), mentre que Junts per Catalunya té per candidat a Manel Masià (Junts per Amposta)

Però una cosa m'ha cridat l'atenció: totes dues formacions comparteixen lema: UNA NOVA MIRADA. 

Algú dubta que si és necessari governaran junts?