Encreuament entre l'avinguda de Catalunya i els carrers Velázquez i Cervantes. |
Sense cap mena de
dubte un dels principals reptes urbanístics de cara un futur proper és la
remodelació de l’avinguda de Catalunya.
L’avinguda de
Catalunya és una de les principals artèries de circulació de la nostra ciutat
juntament amb les avingudes de la Ràpita i de Santa Bàrbara i els carrers de
Sebastià Juan i Arbó, de Josep Tarradellas, de Barcelona, de Mestre Joan Suñé,
de Navarra i d’Innocenci Soriano-Montagut.
Però mentre en
alguna d’aquestes avingudes o carrers hi ha molt poc marge de maniobra per a
poder-los remodelar, l’avinguda de Catalunya sí que té moltes possibilitats que
passarien o bé per eixamplar la mitjana o bé les voreres, a part d’altres
actuacions com per exemple plantar-hi arbres.
I si dic això és
perquè me’n adono que els conductors que hi circulen cometen un gran nombre
d’infraccions, la majoria d’elles evitables si s’adoptessin les mesures
correctores necessàries.
Començaré
explicant el cas més recent de conducció temerària que he viscut. Tenia el meu
cotxe aparcat a la part superior del carrer de Murillo. Només sortir de
l’aparcament ja vaig observar pel retrovisor que baixava pel mateix carrer un
vehicle blanc a una velocitat diguem-li inadequada. Me vaig incorporar a
l’avinguda de Catalunya i el vehicle que me venia al darrere, poc a poc m’anava
xafant els talons. En arribar al carrer de Velázquez, i vaig veure que una
vianant anava a creuar l’avinguda sense mirar si hi baixava algú. Com que vaig
preveure la situació i anava a poca velocitat, me vaig aturar per a cedir-li el
pas. Mentrestant, el vehicle que me precedia va ocupar el carril interior (que
només està permès per als que han de girar cap a l’esquerra) i sense tenir en
compte per a res que hi havia una persona creuant, me va avançar. Va ser
llavors quan vaig veure que era una furgoneta de l’empresa de missatgeria MRW.
Devia de portar molta pressa...
Precisament en
aquest punt és on, segurament més infraccions se comenten ja que, a part dels
que usen el carril interior per avançar, estan els altres que creuen l’avinguda
sense respectar el senyal de sentit prohibit.
Un altre punt
conflictiu és l’encreuament amb el carrer d’Amèrica. En aquest punt s’hi va fer
una petita intervenció fa uns anys i se va donar preferència als que circulen
pel carrer d’Amèrica col·locant senyals d’stop tant verticals com horitzontals
per als que circulen per l’avinguda de Catalunya. Ignoro si una avinguda té
rang superior a un carrer i, per tant, qui circula per una avinguda hauria de
tenir sempre preferència. És igual...
El cas és que els
que la majoria dels conductors, quan arriben al carrer d’Amèrica, no fan el
consegüent stop si no és que hi venen cotxes. També és força normal que els que
venen pel carrer d’Amèrica i han de continuar per l’avinguda de Catalunya, no avisin
de la maniobra posant el corresponent intermitent.
Una altra
situació que no està ben resolta són els que baixen per l’avinguda de Catalunya
i giren cap a l’esquerra sense tocar
el carrer d’Amèrica. En teoria aquesta maniobra no se pot fer, però s’hauria de
poder. Com? Habilitant i senyalitzant correctament aquest punt. Un exemple: a
la Rambla de Tarragona hi ha passos habilitats per a fer canvis de sentit abans
d’arribar a les places o rotondes i així s’evita la incorporació a les mateixes
ja que sempre solen ser zones d’alt risc circulatori.
Amposta,
tradicionalment, ha estat una ciutat sense semàfors. Potser caldria posar-ne
alguns en punts on la incidència del transit és elevada per a rebaixar-ne la
perillositat, ja que els conductors, sovint, passen olímpicament de la preferència que puguin tenir els altres.
Me refereixo, sense abandonar l’avinguda de Catalunya, a les rotondes que hi ha
davant de l’església del Sagrat Cor i a la cruïlla amb el carrer de Josep
Tarradellas. Segurament s’alentiria el transit, però donaria més seguretat.
I segur que
encara n’hi trobaríem més...