DIARI DE L’AGOST. DIA 8

BOUS

Tot i que quan s’escriu a la premsa se parla de correbous, a les Terres de l’Ebre (o potser més concretament al Montsià i al Baix Ebre) li diem bous, així, a seques...

El debat sobre els bous pràcticament no deixa indiferent a ningú. Potser a mi fa uns anys m’hi deixava, però cada cop me radicalitzo més cap al costat d’aquells que es declaren antitaurins. I si és així és perquè també me’n adono de la poca intransigència d’una part (segurament minoritària) del aficionats a aquesta tradició. Me costa dir cultura, perquè no veig cap cultura amb el que es fa amb els animals en general i els bous en concret.

Avui, la portada del Diari Ebre (Diari de Tarragona), porta el següent titular: Els correbous atreuen milers d’aficionats a les festes ebrenques. Des del meu punt de vista és un titular que crea confusió. La pregunta és: Des d’on els atreuen? De els comarques de fora de les Terres de l’Ebre? El titular parla de milers (sense concretar), no d’uns pocs... De veritat a les places s’hi veu tanta gent de fora... Ho dubto.

A veure, que no és la festa del Reanixement de Tortosa o els Carnavals de Vinaròs... M'enteneu? 

Ara bé, el que passa (i ha passat sempre) és que els aficionats als bous dels diferents pobles de les nostres comarques assisteixen als actes que fan als altres pobles. Fa 35 anys, quan treballava a Vinaròs (una ciutat on no s’hi feien bous), els aficionats esperaven impacient que sé arribessin les festes de Sant Jordi per anar-hi.

Veieu el puntet sobre el fumeral de l'esquerra?

ULTRALLEUGER

Aquest matí, mentre treia a la meva gossa, al cel d’Amposta hi passava un fet inusual. No hi havia cap eclipsi ni plorava Sant Llorenç (tot i que no trigarà gaire en fer-ho) Era un fet molt més humà: hi sobrevolava un ultralleuger. Devien de ser les 7:25 quan sobre els edificis d’Amposta (a una altura força considerable), he pogut veure un d’aquests aparells. Tan alt volava que he mirat de fer-li diferents fotos amb el mòbil i a penes hi surt.

INDEPENDÈNCIA

Una vegada he tret a la meva gosseta, en arribar a casa, tinc per costum posar la tele mentre me prenc el cafè i menjo alguna cosa. Aquest matí, la primera paraula que ha sortit de la caixa tonta (la nostra tele té 28 anys!) ha estat independència. Però no he estat l’únic en adonar-me’n, ja que la meva dona que estava a la cuina també ha reparat en el detall.

Al final haurem de donar la raó als contraris del procés quan diuen que des de TV3 i d’altres emissores afins a Convergència i ERC se’ns adoctrina.

He llegit al Periódico d’avui que el Parlament fa 1 anys que no aprova cap llei... I Puigdemont ahir a Das (comarca de la Cerdanya) fent un discurs en un elevat to nacionalista. Ja sé que el moment ho demanava, però me sembla que a Catalunya, ara com ara, hi ha prioritats molt més importants.

Els governs estan per a governar (d’aquí el nom) i no per adoctrinar-nos aprofitant qualsevol moment.

AINA CID

Ahir diumenge estava tot preparat. L’Ajuntament d’Amposta va fer col·locar un pantalla per a seguir i animar en la distància a la remera ampostina Aina Cid i la seva companya la barcelonina Anna Boada. Els que no hi vàrem anar, des de casa també les hi volíem donar força per a que traguessin el millor resultat possible. L’hora prevista de la regata era les 15:10... Tot i que s’apropava l’hora, al canal Teledeporte de TVE hi fien gimnàstica. Va passar l’hora i res... Al final, a la pàgina d’Internet del diari Sport, vaig llegir que s’havien ajornat fins avui per culpa del vent.
Avui s'han classificat per a semis. Moltes felicitats campiones!! 

TOVALLOLETES HIGIÈNIQUES

Potser el tema us resultarà una mica escatològic, però me ve de gust parlar-ne. No sé si sou usuaris o no a l’hora de tocar-vos el cul de les tovalloletes higièniques que se venen als súpers. Jo sí i us he de dir que van de meravella davant un antiquat paper higiènic que és de tot menys higiènica, per culpa de la mala qualitat de molts de rolls que per moltes capes que hi hagi, s’acaben trencant quan pressiones el dit contra el forat... Cosa que no passa amb les tovalloletes...

Bé, ara sembla que aquestes tovalloletes no agraden a algú i s’ha començat una campanya en contra. El motiu és perquè són poc biodegradables i que triguen molt més en desfer-se que el paper de tota la vida. I això fa que eliminar-les produeixi un sobre costs.

No fa massa dies que ho vaig escoltar per la ràdio, però com passa sempre, quan es vol que una cosa surti efecte, s’ha de incidir com més vegades millor... Així que, després de parlar-ne, se’n havia de tornar a parlar a un programa que té el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri. No m’estranyaria gens que es creés una taxa per a utilitzar aquest producte.

Ja sabeu que sóc un inconformista i estic en contra d’algunes normes que ens volen fer canviar els nostres hàbits, sobre tot d’aquelles que, en aparença, són injustes.

Segurament sóc una de els persones més respectuoses amb el nostre medi ambient: reciclo pràcticament tot (vidre, cartró, plàstics i llaunes, fracció orgànica...), he recollit les deixalles quan he anat d’excursió, no tiro oli al clavegueram, etc., etc. Però aquesta vegada no penso fer cas als impulsors d’aquesta campanya. Ah! I primer voldria contrastar-ho amb els fabricants. Sempre està bé escoltar a les dues parts...

‘CANSINOS’

Una música, per molt que t’agradi, si l’escoltes en tot moment, segurament te’n acabaràs cansant. El que està passant per la capital i cort amb les pressions mútues entre els diferents forces polítiques per a facilitar la investidura de Rajoy, també me cansen.

El PP pressiona a C’s per a què hi voti a favor... C’s pressiona al PSOE per a que s’abstingui... La vella guàrdia socialista pressiona a Sánchez amb el mateix objectiu. I així dia sí i dia també... Ja sé que la paraula cansino no està al diccionari, però tothom l’entén.        

Si tot hi estar de vacances la majoria aquesta cançó l’hem d’estar escoltant tot l’estiu, no sé sinó prefereixo que vingui una onada de calor...