HO VAIG PRONOSTICAR...

Florentino, Lopetegui, Rubiales... Els jugadors! En major o menor mesura tots són culpables del daltabaix de la selecció espanyola a la Copa del Món de Rússia. Entre todos la mataron y ella sola se murió...  

Més de dues setmanes després dels fets encara me pregunto que va veure Florentino en Lopetegui... Me costa d’entendre que dos dies abans del debut d’Espanya el Madrid anunciés que fitxava el que llavors era el seleccionador espanyol.

De totes maneres segueixo pensant que Rubiales va actuar bé. Havia de tallar de soca-rel el problema sobrevingut sense donar marge a la feblesa.

Després d’aquest preàmbul anem a analitzar la previsió que vaig fer dissabte, tot i que l’havia escrit el dia abans, perquè dissabte vaig passar el dia a 203 quilòmetres de casa en línia recta.

Deia al meu comentari que Espanya se’n aniria cap a casa, ja que perdria contra Rússia, l’amfitriona del torneig. I de tots els arguments que donava me’n vaig deixar un. Per ignorància es clar: la selecció espanyola mai havia vençut a l’amfitriona. Tot i que a la SER deien que les estadístiques estan per a trencar-se (és veritat), aquesta vegada tampoc va ser així. Caldrà esperar una propera per a veure si passa o continua la maledicció.

Tret del partit contra Portugal, la resta de partits la selecció va jugar fatal. Era previsible que davant del futbol de tiquitaca que practica Espanya, els rivals se tanquessin esperant  l’oportunitat que sempre se dona en cada partit. I Espanya mai va saber reaccionar davant d’aquesta situació. L’únic partit que va guanyar (contra l’Iran), el gol de Diego Costa va ser de rebot. Com el d’ahir, que també va ser de rebot i a sobre en pròpia porta d’un jugador rus.

A Espanya li passa com al Barça: no té jugadors que tirin a trencar des de 25 o 30metres i que sol ser la millor arma per a trencar els murs defensius que plantegen els seus rivals. Però a Espanya no xutava ningú i tal com se va poder comprovar, passar-se la pilota de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta com si es tractés d’un partit d’handbol, no era la solució, ja que la llauna continuava ben tancada.   

Al començament del partit d’ahir, Espanya va tenir sort. La dosi de sort a la que me referia dissabte que de vegades fa falta per a guanyar un partit. Tal com he dit més amunt, el gol va ser de rebot i en pròpia porta. I després la desgràcia (o la sort per als russos)

Tot i que a Tele5 van afirmar tots que les mans de Piqué van ser penal, jo no ho tinc tan clar. És cert que té la ma enlaire i talla la trajectòria de la pilota, però està d’esquena i per tant mai pot veure i és molt difícil d’endevinar que anirà precisament per allí. Per tant per a mi són involuntàries. Però tot i que pugui ser així, és cert que se presta a interpretacions i aquí hi juga l’àrbitre i el factor camp. Per tat, per al trencilla (que era una manera força comuna d'anomenar l’àrbitre quan jo era menut) li costa molt poc (de fet res) xiular penal a favor dels de casa.
Per cert, els comentaristes de Tele5 (que veuen molts més partits de futbol que jo) també van dir que era una dels pitjors partits que havia jugar Espanya ens els darrers 2 anys... Aquí queda això!  

Quan el partit ja s’acabava i Espanya més pressionava, hi va haver una doble agafada dintre de l’àrea a Ramos i Piqué. Agafades com tantes d’altres i que de vegades se xiula penal i de vegades no. Aquí també decidia l’àrbitre i, tal com va passar amb la jugada del penal, se va decantar cap a Rússia.

Finalment arribaria la tanda dels penals. Una loteria com se diu a l’argot futbolístic.I aquí se va demostrar que De Gea no va anar al mundial amb la seva millor forma. Tot i tocar el primer xut (que va estar a punt de parar), a la resta se’l van rifar com van voler. En canvi Koke i Aspas els van tirar tan malament que hauria segut un despropòsit del porter no haver-los aturat.

Sense cap mena de dubte el factor sort va ser decisiu. Però només el factor sort? Després del partit (tret d’una estona que el vaig dormir, ahir el vaig veure quasi tot) a la SER van dir que els jugadors no havien fet el que calia. I no crec que sigui per solidaritat amb Lopetegui... L’únic que semblava que tenia ganes de guanyar el partit era el malagueny Isco. De la resta millor no parlar-ne. 

  

PER SI ALGÚ VOL LLEGIR EL MEU COMENTARI DE DISSABTE:   

http://laviaaugusta.blogspot.com/2018/06/espanya-al-carrer.html

L’ESSER SUPERIOR I LOPETEGUI

Caricatura de Luis Gaspardo.

D. Florentino Pérez Rodríguez, també conegut com Su Florentineza o l’Esser Superior (l’amo del Castor i de l’AP-7) Ja sé, ja sé que bé podria haver posar ser, però és que D. Florentino és tant gran que l’he volgut distingir de qualsevol altre ser que habiti el món.

Nomé una persona tan gran com ell podia fitxar Julen Lopetegui, el seleccionador espanyol i anunciar-ho tres dies abans de del debut de la selecció espanyola al mundial de futbol de Rússia.

El president de la Reial Federació Espanyola de futbol Luis Rubiales va reaccionar d’immediat i va destituir fulminantment Lopetegui del seu càrrec.

Quan passen coses com aquestes personalment m’agafen més ganes de riure que de plorar. A part, aquestes situacions me donen la raó ja que demostren que la majoria de gent que envolta el futbol professional són uns egoistes i uns insolidaris, ja que només pensen en fer caixa sense importar-los un rave la situació de les persones més desvalgudes.

Durant la presentació l’Esser Superior va voler tirar pilotes fora dient que tot ho havien fet bé i que se tractava d’un complot contra el seu Realísimo.

Per cert, us proposo un exercici d’oïda. Quan parli Florentino tapeu-vos els ulls i penseu a qui us recorda. Ja us ho avanço: a mi me recorda a un capellà fent un sermó.

Una cosa que no entenc sobre el fitxatge de Lopetegui pel Madrid, és els motius que han portat a Florentino a fixar-se amb ell i no amb un altre. La resposta tot i que és complicada igual és molt senzilla: cap entrenador de reconegut prestigi vol entrenar el Madrid.

Perquè Lopetegui ara per ara encara no ha demostrat res. Ni com a jugador i no com a entrenador. Com a porter del Barça va ser d’aquells que tenien por escènica i quan sortien a jugar encadenaven pífies rere pífies. I com a entrenador, fins ara, tampoc ha aconseguit cap èxit digne de remarcar. Llavors, com és que ha fitxat pel Madrid?

La jugada a Su Florentineza li pot sortir molt malament. Amb l’anunci del fitxatge dos dies abans de començar el mundial sé li ha tirat gran part de la premsa i de l’opinió pública a sobre. Què passarà si la selecció espanyola fa un mal paper durant el campionat. Recordeu quan la eliminaven sempre a quarts? Si posa seran encara molts més els que donaran la culpa a Florentino.

I posats a imaginar (trobo que estic fent molts exercicis d’imaginació), imagineu que amb el Madrid no comenci bé la temporada que ve. Que perdi la supercopa contra l’Atlètic de Griezmann i que a la lliga perdi i empati partits de bon començament. Què farà Florentino? L’acomiadarà? Seria un ridícul espantós i encara se crearia més animadversió.

Només fa unes setmanes Lopetegui va renovar per la selecció espanyola fins el 2020. Ara diu que el fitxatge pel Madrid s’ha fet amb màxima transparència. ¿De veritat algú se pot creure que Lopetegui ha estat honrat renovant com a seleccionador el passat 23 de maig (tres setmanes enrere) i dies després comprometre’s amb el Madrid?

Espero que Argentina guanyi el mundial. Messi se’n mereix un!      

REAL MADRID-0; FC BARCELONA, 3

Foto: El País. 

Ahir pel matí vaig sortir de casa poc abans de que comencés el partit entre el Real Madrid i el FC Barcelona. Sabia que era un bon moment per a passar per la pastisseria i anar a buscar a mons pares, ja que quan se juga un partit així la gent sol quedar-se a casa o concentrar-se davant d’una tele per a veure el partit.

Com sabeu jo ja fa anys que vaig renunciar a veure els partit dels Barça si no són en obert. No col·laboraré amb les desorbitades xifres dels traspassos, els sous, les primes, etc. que envolten el món del futbol.

Amb mons pares i els dolços al cotxe, hem arribat a casa. El partit ja deuria fer uns 20 minuts que anava. Baix de casa tenim un restaurant i el seu propietari i un client estaven fent una cigarreta. Tot dos són del Madrid i a part de ser del Madrid, són de dretes... Tot i que anava escoltant el partit per la ràdio i coneixia el resultat (0-0) he pensat que no els devia d’agradar com jugava el Madrid, perquè sinó no s’entén que no l’estiguessin mirant.

Ja ha casa he posat la TDP, ja sabeu, el programa de Puyal a Catalunya Ràdio. Entre d’altres coses perquè és el que més els hi agrada els meus pares. Sobre la mitja part ens hem posat a dinar i després ja ha vingut el 0-1 de Suárez. Abans del gol s’ha donat una de les jugades curioses del partit. Abans de començar s’havia anunciat que Zidane trauria a Kovazik per mirar d’aturar a Messi. Tan fil per randa ha seguit les ordres del seu entrenador que quan el Barça atacava se’n anat darrere de Messi i ha deixat un enorme passadís per on ha vingut el gol.

Més tard el 0-2 de Messi després de que l’àrbitre no donés per bo un segon gol a Paulinho perquè Carvajal l’ha va tocar amb la ma l’intentar treure la pilota. Quan jugàvem al pati del col·legi sempre dèiem:  Penal i gol és gol. Per a l’àrbitre d’ahir sembla que no és així ja que ha xiulat penal i ha expulsat el defensa blanc.

Aquesta expulsió va servir d’excusa a Marcelo al final del partit per a dir que des d’aquell moment i com el Barça jugava amb superioritat, ja no van poder fer res.  Si hagués estat una expulsió injusta anant 0-0 seria una excusa, però tal com va anar el partit, no. A part l'àrbitre hauria hagut d'expulsar una vegada més a Sergio Ramos per una clara agressió a Luis Suàrez, tot i que es va afanyar per a dir que ell no l'havia tocat, però les imatges i els comentaris (també els de la premsa de Madrid) diuen el contrari.

I el tercer va ser obra d’Aleix Vidal, un jugador que quasi no juga i com aquell que diu, acabava de sortir. El més curiós d'aquest gol va ser que Messi va centrar després de driblar-se a Marcelo que va quedar al terra després de trepitjar-lo, descalç d'un peu, el que li havien trepitjat. Per a no trencar la tradició de les darreres golejades, el darrer gol el va fer  un jugador que no se prodiga en marcar gols o dit d’una altra manera, no és un golejador nat. La temporada 2010-2011 el Barça li va fer 5 al Madrid de Mourinho i el cinquè va ser de Jeffren. En el 2-6 de la temporada 2008-2009, el sisè el va fer Piqué. La temporada 1993-1994 (5-0) l’últim el va fer Ivan Iglesias.

Al final alegria per a la culerada. D’aquelles que costarà oblidar ja que tot i que el Madrid té un partit menys, ara mateix està a 14 punts del Barça i molt lluny de revalidar el títol de lliga.

No vaig tornar a veure al propietari del bar i al seu client (que també és veí), però de segur que no va ser un gran dia per a ells...

Així com tampoc ho va ser per al capellà de Florentino que va tenir la segona mala notícia en dos dies. El dia anterior el TC havia anul·lar la indemnització del Castor que era de 1.350 MEUR.

I jo que me’n alegro!      

28 DE MARÇ: DÍA DELS REIS MAGS A CATALUNYA

De Ferreres, al Periódico. 

Com tots sabeu, dimarts va visitar Barcelona el President del Govern d’Espanya Mariano Rajoy i es va reunir amb la classe empresarial del nostre país. Rajoy anava acompanyat entre d’altres per Florentino Pérez, el totpoderós president del Real Madrid. Després de la seva intervenció es pot deduir que aquest any els Reis han passat del 6 de gener al 28 d’octubre.

No obstant hi ha diferències significatives. Els xiquets i les xiquetes escriuen la carta als Reis Mags uns dies abans de la commemoració de la festa i la dipositen a les bústies reials o la porten personalment als patges. Després els Reis té porten el que et porten que quasi mai és tot el que els hi ha demanat la criatura. Rajoy en canvi, va usar un procediment diferent: Va ser ell mateix qui va escriure la carta i, d’aquí, ja veurem que acabarà arribant.

Des de que no té majoria absoluta, a Rajoy no li ha quedat més remei que canviar d’estratègia i baixar a l’arena de la plaça i lidiar el toro per molt gran i difícil que sigui. I està clar que el més gran, difícil i lleig de tots els toros té un nom: Catalunya.

Per això Rajoy va prometre inversions per un muntant de 4.200 milions d’euros fins el 2020... Alegreu-vos fills meus, la crisi ja s’ha acabat, comença una nova era plena d’esplendor...

Però... Hi ha gat amagat, no? Per suposat... Estan Rajoy i el PP pel mig com no voleu que hi hagi gat amagat? Algunes d’aquestes inversions venen prometent-se des de l’època en que Pepe Blanco era Ministre de Foment... I d’això ja ha plogut.

És evident que el nacionalisme espanyol ja no sap per on pegar-la... Els uns (els socialistes) parlen de recuperar l’Estatut de Miravet, el que va promoure el President Maragall i que entre Zapatero, Mas i el Tribunal Constitucional es van encarregar de triturar, mentre que els altres (el PP) prometen els que tantes vegades han negat o incomplit: inversions multimilionàries que al final sé solen quedar en gran part reduïdes i que, de tant en tant, van recuperant perquè no tenen idees noves que oferir i, està clar, no volen acceptar les peticions que fan una gran part dels catalans.

Hi ha una dita castellana que diu: Obras son amores y no buenas razones. Per molt que l’escenificació de Rajoy estigués plena de bones paraules, no sé si també hi estaven de bones intencions, ja que no estic a la seva pell i no sé fins a quin punt té la intenció de complir les promeses. I això que no estem en època electoral... O sí?

I quin paper representava su Florentineza? Segur que espera que ACS pugui obtenir una gran part del suculent pastís. I després criticaran Piqué per dir que des de la llotja del Bernabeu sé mouen els fils del país. Quina sorpresa!

I a sobre ens estranyem de que hi hagi tanta corrupció al país? Mentre hi hagi empresaris sense escrúpols amb l’objectiu de fer-se més i més rics i polítics que fixin una quantitat a partir de la qual es deixaran comprar, la corrupció no s’acabarà.

I ara què? A esperar que es compleixin les promeses de Mariano? I sinó s’acaben complint, dintre d’un temps tornarà a venir ell o qui sigui a fer-nos escoltar la mateixa música?  

Solucions, ja! I eficaces... No pedaços que no porten en lloc i que només creen  més desconfiança.