¿PER QUÈ LI DIEM TARRAGONA QUAN VOLEM DIR L’EBRE?

Començaré l’escrit parafrasejant la pel·lícula ¿Per què li diuen amor quan volen dir sexe?: ¿Per què li diuen portar aigua a Barcelona des de Tarragona quan volen dir portar aigua des de l’Ebre? Darrerament els Telenotícies de TV3 quan parlen de la sequera diuen que una de les mesures que es poden arribar a prendre d’allargar-se l’actual període d’escassetat de pluges és portar aigua des de Tarragona a Barcelona o sigui, fer un transvasament des de la conca de l’Ebre a les conques internes de Catalunya que són les que més pateixen les conseqüències de la manca d’aigua. Cal recordar que dintre de les conques internes està l’Àrea Metropolitana de Barcelona que per si sola té més de 5,5 milions d’habitants d’un total d’uns 8 milions que té aproximadament Catalunya. De la manera que ho diuen sembla que a Tarragona tinguin excedent d’aigua i no és així. La major part de l’aigua que consumeix el Camp de Tarragona és gràcies al ‘minitransvasament’ de l’Ebre que va entrar en funcionament l’any 1989 i que gestiona el Consorci d’Aigües de Tarragona. Si hem de parlar de la gestió de la sequera la veritat és que el Govern de la Generalitat no en surt gens ben parat ja que rep crítiques tant de l’oposició socialista com de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Però amb la defensa de Hard Rock de Tarragona (una gran zona d’oci a tocar de Port Aventura que inclouria diversos casinos i hotels) que fa el PSC aquest partit tampoc sortiria ben parat a l’hora de parlar de gestió de l’aigua. Des de l’Ebre sempre hem dit que mai ens oposaríem portar aigua de boca allà on sigui necessària, però s’ha de tenir en compte que al riu no li sobra aigua ni al Delta tampoc. O sinó que els hi ho pregunten als regants que han vist com la passada campanya de l’arròs se’ls hi restringia l’aigua i quan podien regar sovint era de mala qualitat. Quan parlem de gestió de l’aigua cal mirar cap a diversos punts. El primer son les fuites de les canonades de conducció. Un mal endèmic al que no se li posa remei, al menys el que caldria. El segon els grans consumidors i aquí hem de girar la vista cap les grans infraestructures turístiques. Unes d’aquestes grans infraestructures son les estacions d’esquí. Amb l’arribada de la ‘setmana dels ponts’ algunes d’elles ja han entrat en funcionament. A la televisió ens diuen que ha estat gràcies a la neu artificial produïda per l’aigua acumulada a unes grans basses que s’omplen de la neu del desglaç a la primavera... ¡Atenció! Rebobinem... ¿Les estacions d’esquí acumulen aigua a unes grans basses aprofitant el desglaç de la neu de la primavera per a després convertir-la en neu i fer-la servir a les seves instal·lacions? ¿Ho he entès bé? ¿Ens prenen per babaus? Si no s’acumulés l’aigua a les basses aniria a parar als rierols i després als rius i ajudaria a omplir els pantans que subministren d’aigua de boca (i també industrial i turística) a una gran part dels pobles i ciutats de Catalunya... ¿O no és així? La meva conclusió és que un cop més els nostres polítics manipulen l’opinió pública per a fer-nos creure allò que els interessa en cada moment. Sempre ho han fet així i sempre ho seguiran fet anteposant els grans interessos econòmics per sobre dels interessos dels ciutadans als que diuen salvaguardar.

LES TERRES DE L’EBRE EXISTEIXEN

Pintada reivindicativa a Vinallop. 

Què ningú s’escandalitzi, però el nostre territori també forma part de l’anomenada Espanya buidada.

Quantes vegades hem constatat que aquí no tenim futur?... Que els nostres fills han de marxar a d’altres llocs per a buscar feina... Que la principal font d’ingressos de la majoria de les nostres poblacions encara prové del sector primari (agricultura, pesca i ramaderia)... Que tenim una indústria precària i tecnològicament parlant poc adequada... Que el corredor del Mediterrani passarà de llarg tal com ho fan la majoria de trens al menys que algú li posi remei... I la prova final: els nostres pobles també perden població any rere any. I quantes vegades haurem d’escoltat (encara) què el país s’ha de redistribuir? Però el trist és que no hi ha cap govern que hi posi solucions.

Efectivament, l’any 2018 totes les poblacions del nostre territori van perdre habitants, tret d’Amposta. Durant els anys de la bombolla immobiliària vam veure com s’aturava la progressiva pèrdua d’habitants amb gent arribada d’altres territoris, la majoria estrangers de Romania i el Marroc. Però amb la crisi, els mateixos que havien arribat buscant una feina (sovint precària i poc qualificada) van haver de retornar al seus països d’origen.

Pintada reivindicativa a Vinallop. 

Amb el nou any recent encetat s’han tornat a sentir les reivindicacions del territori contra allò que creuen que és una injustícia social. Per un costat la plataforma Trens Dignes ja ha anunciat que es mobilitzarà per a reclamar el corredor Mediterrani i l’aturada de trens d’alta velocitat a l’estació de l’Aldea. Però la novetat és que ja no estaran sols. La plataforma Trens Dignes al Maestrat unirà les seves forces a la plataforma ebrenca. Tampoc seria d’estranyar que passes el mateix amb la gent del Camp de Tarragona ja que tampoc estan gens d’acord amb la seva situació ferroviària.  

Per una altre costat, després de la rebentada de la canonada del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a l’Ampolla, la Plataforma en Defensa de l’Ebre també ha fet una crida a la mobilització i ha dit prou a l’espoli d’aigua que pateix el nostre territori des de fa 30 anys. Després de l’incident de l’Ampolla, la PDE va criticar l’opacitat informativa del CAT, a l’hora que anunciava una assemblea general per al març on es decidirien les futures accions a realitzar per tal de posar data de caducitat al minitransvasament.

Ja fa temps que reivindico que les Terres de l’Ebre haurien d’adquirir una identitat superior al de ser només un simple territori del Sud de Catalunya sense pràcticament competències administratives .

Terreny on hi ha un dels pous fets pel CAT a Vinallop. 

Històricament i de forma despectiva, a la comarca de Tortosa se’ns ha anomenat la quinta província. Per aquí haurien d’anar les coses. Si no us agrada província, es podria aprovar d’una vegada per totes la nova divisió territorial de Catalunya en vegueries per a dotar-les posteriorment de l’estructura política necessària per a poder administrar-se i tenir les seves pròpies llistes electorals.

Sempre ens queixem de què els nostres polítics no fan la feina que tindrien que fer per a que el nostre territori pugui prosperar adequadament. En part és que tenim molt poca representativitat ja que als primers llocs de les llistes electorals quasi sempre van polítics del Camp de Tarragona. I si tenim la sort de que en surti algun d’aquí, no sempre és la persona ideal per representar-nos com cal.

Segurament a la gent de Terol i de les altres províncies interiors que si fa o no fa es troben amb la mateixa situació ja els agradaria tenir unes condicions econòmiques i socials com les que tenim nosaltres. Per tant la meva solidaritat amb ells. Però a les Terres de l’Ebre també patim un oblit històric (com d’altres territoris de Catalunya), però bé que se’n recorden de nosaltres a l’hora de posar-nos centrals nuclears, tèrmiques, parcs eòlics i abocadors.