ELS CORSARIS ITALIANS

El dia que s’ha sabut que la justícia italiana ha incauta el vaixell de l’oenegé catalana Open Armas per fomentar la immigració il·legal (quins pebrets!!), el Periódico de Catalunya m’ha publicat a la seva edició en paper la carta al director que vaig escriure fa una setmana i que com és normal, ja vaig publicar en aquest blog.

A saber, aquesta carta al director ha esta publicada a la Vanguardia, l’Ara, Diari de Tarragona (edició en paper), el Periódico de Catalunya (edició digital i paper) i Vinaròs News (tot i que és de casa i Emili Fonollosa me publica tot el que vull)

L’estruç

Si es pretén que responguem com a ciutadans gens indignats per l’anomalia en què viuen les víctimes del franquisme... és que el cinisme ha fet cim

JOAN TARDÀ

Fa uns dies el comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, va publicar un article en què, amb el títol L’intèrpret, m’acusava -ben segur, extensible a tots els d’Esquerra- d’erigir-nos “en intèrprets dels destinataris d’una exposició donant per descomptat que se sentiran ofesos”. Tot plegat, conseqüència d’un prec a l’alcaldessa Colau perquè no permetés l’exposició al carrer de l’estàtua de Franco arran de l’anunci d’una exposició sobre el franquisme. No he aconseguit entendre el perquè de la virulència de la resposta, atenent al fet que en cap moment vaig qüestionar l’exposició i tan sols opinava que, en exposar al carrer el dictador, es contribuïa a normalitzar l’anomalia. No sé escatir què en treu Vinyes d’esplaiar-se en la befa, bo i fent servir termes adreçats a la meva persona com ara “enrabiat”, “pontifical”, “estirabot atabalat, poc informat [...] imprudent i excessiu”, etc.
Tanmateix, em vaig sentir alleugerit de no haver estat acusat de sectari, perquè aleshores li hauria d’haver recordat que va ser aquest diputat qui li va proposar (jo mateix li vaig demanar via telefònica si ho acceptava) integrar-se en la comissió de personalitats acadèmiques que havien de concloure què fer amb el Valle de los Caídos, arran d’un acord amb el diputat Jáuregui que ens permetia nomenar un acadèmic. Dono fe que, en el meu partit, de persones preparades com el professor Vinyes també n’hi ha, i que ell no n’ha estat mai afiliat, més aviat s’ha arrenglerat de sempre amb ICV. Però no hi feia res, l’important era refer ponts després de la gran patacada de l’aprovació de la llei de la memòria del 2007.
Hom entendrà el perquè d’aquesta introducció amb la següent asseveració: el debat, desgraciadament, gira al voltant de les memòries, tal com pretenien els avaladors de la llei, i no pas entorn dels drets de les víctimes, en la mesura que no s’hi reconeixen jurídicament. La jugada, rodona: aquí teniu la llei... apa! Baralleu-vos per les memòries (que tothom té la seva!), i mentrestant no plantejareu el problema central: els drets jurídics.

Els mateixos partits polítics que durant trenta anys havien estat incapaços de qüestionar la Transició van dir sí i amén a una llei que convertia l’Estat en l’encunyador de l’anomenat internacionalment “model espanyol d’impunitat”. Una llei insultant per a les víctimes, que no qüestionava la llei d’amnistia de 1977, a través de la qual els botxins perdonaven les víctimes, que declara legals els tribunals franquistes i en conseqüència llurs sentències, que nega les responsabilitats de l’Estat quant a les deportacions de republicans als camps nazis, que encara avui permet atribuir als combatents armats en la resistència antifranquista l’atribut de bandits, que ha negat les responsabilitats de les empreses que van fer grans capitalitzacions gràcies al treball esclau dels presos republicans (que cotitzen a la borsa) i que mai no han reparat res ni ningú...

I, mentrestant, hem anat enterrant les víctimes i llurs fills sense cap mena d’avenç perquè hi ha hagut una extrema voluntat de desconflictivitzar el debat, cosa que contribueix inexorablement a banalitzar els règims vulneradors dels drets humans i a relativitzar la conquesta dels drets democràtics entre les noves generacions.

Des del president Pujol, a qui la reivindicació de Companys feia basarda, fins al PSOE, per a qui la reparació de les víctimes ni mereixia ser present en el programa electoral, bo i passant per la convicció amb què ICV va apostar per la llei a redós de la tesi Villarejo segons la qual amb la declaració d’il•legitimitat atribuïda als tribunals n’hi hauria prou per anul•lar les sentències. Des de les acusacions de friquisme per part d’autoritats acadèmiques davant la reclamació republicana d’exigir la demanda de perdó per part del cap d’estat, fins al desinterès de la maçoneria i d’alguns sindicats de classe, que o bé havien rebut un rescabalament de patrimonis espoliats feia pocs mesos (la UGT, 149 milions del ministre Caldera) o bé no volien enfrontar-se a IU-ICV... el fet és que les víctimes van quedar absolutament arraconades. Una veritable anomalia en el món democràtic.

El professor Vinyes nega rotundament que la normalitat quant a la reparació de les víctimes i llur memòria existeixi, ni aquí ni a Alemanya. Una formulació, aquesta, que he sentit dir moltes vegades als favorables a la llei, bo i oblidant que presidents alemanys s’han agenollat a Auschwitz mentre que aquí Joan Carles sempre es va negar a demanar perdó a ningú en nom de l’Estat. En conseqüència, si es pretén actuar des de l’Ajuntament des d’una normalitat que potser existeix en altres indrets, però que a casa nostra és evident que no, i es pretén que responguem com a ciutadans gens indignats per l’anomalia en què viuen les víctimes i tots... és que el cinisme ha fet cim.

Per això ens vam adreçar a l’alcaldessa Ada Colau, que no té res a veure amb les vergonyes de la llei de la memòria, per demanar-li que no s’exposés (que no s’exposi) Franco a la via pública. Perquè (repetim-ho), vivim en l’anormalitat!

DIARI DE L’AGOST. DIA 9

SONDEIG CIS

Res canvia, tot segueix igual. Segons el sondeig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), si es fessin ara unes noves eleccions generals tot quedaria igual. L’únic partit que pujaria una mica en vots seria el PSOE, mentre que Podemos i C’s baixarien lleugerament. Evidentment el PP tornaria a guanyar...

D’una enquesta així s’hi poden treure molt poques conclusions. Potser la principal, la que destaquen alguns mitjans, és que la reafirmació del no socialista a la investidura de Rajoy es veuria avalada amb l’increment de la intenció de vot. Pel que fa a la resta, més del mateix...

En clau catalana ERC li segueix menjant terreny al PDC (abans CDC) Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Jo només espero que la ciutadania, finalment, se’n hagi donat compte de qui són els convergents. Hi ha una dita que diu: convergent mala gent... Potser algun se’n salva... Només algun...

Vol dia això què els partits s’haurien de posar d’acord? El que me sembla clar és que el PSOE  s’hauria de mantenir com ara. El suport extra que sembla que li donen després de l’enquesta, el perdrien en un obrir i tancar d’ulls.

I si la solució passés per que Rajoy fes un pas al costat com va fer Mas? Evidentment sinó s’intenta no sé sabrà mai. Jo ho veig com una opció, però és evident que, tot i així, encara hi ha massa condicionants... Quants de càrrecs del PP estan lliures de tota sospita?

Deia l’altre dia que, en altres circumstàncies Convergència els hi donaria suport amb el 8 diputats que té, però amb la situació actual ningú ho entendria i l’electorat els seguiria castigant.

SINDICALISTA

El sindicalisme d’aquest país tampoc és que tingui molt bona imatge. De fet és un dels sectors que la té més dolenta. Fins i tot jo que tinc carnet i sóc un sindicalista convençut (sempre que les coses sé facin bé) critico moltes coses sobre el seu funcionament que considero arcaic.

Però si a sobre d’això hi surten personatges com el de José Angel Fernández Villa, encara s’acaba de desprestigiar més. Sobre tot la UGT que és el sindicat al que pertany Villa i també el meu.

Ah! Què no sabeu qui és aquest personatge? Bé, a veure si us ho explico en poques paraules (no se’n mereix més) És un líder del sindicat miner (SOMA-UGT) que sé solia fer-se amb els líders del PSOE: Felipe González, Alfonso Guerra, José Luis Rodríguez Zapatero... Aquest sindicalista va estar cobrant una pensió d’invalidesa per un accident que va tenir a una farra. Pel que sembla li va caure una caixa de xampany al peu i ho van fer passar com un accident de treball. Quina vergonya de sindicalista!

21 DIRECTIUS!

Suposo que recordareu que fa uns mesos l’Empresa Metropolitana del Transport de Barcelona (EMT) va convocar uns dies de vaga amb el que això suposa per als usuaris del transport públic de Barcelona.

Recordo que llavors, els sindicalistes (he de pensar que bons sindicalistes) ja es van queixar pels sous que cobraven els directius de l’empresa quan aquesta va dir que no se’ls hi podia pujar més.

Avui el diari Ara diu que són 21 els directius de l’empresa i que s’emporten 2,5 milions d’euros... Potser és fer una mica de demagògia, però si fa o no fa és el mateix que guanyen 83 treballadors atribuint-los un sou de 30.000 euros anuals bruts. Crida l’atenció que hi ha directius que cobren més que el conseller delegat que és el responsable màxim de l’empresa.

Veient l’organigrama de la direcció, a primera vista sembla que hi ha càrrecs que sé superposen i fins i tot alguns podrien ser prescindibles. La pregunta que es fa un és: Quants d’aquests directius són propers als partits polítics que han governat Barcelona? Me temo que uns quants...

PRESUMPCIÓ DE CULPABILITAT

Un dels preceptes bàsics de la llei és que ningú és culpable fins que es demostri. És el que es diu presumpció d’innocència. Ara bé, hi ha qui es pren tant a pit la seva feina que veuen la culpabilitat molt abans que els fiscals i el propis jutges.

Catalunya Plural (un diari digital integrat a eldiario.es) informa que els Mossos d’Esquadra acusen un manter de blanqueig de capitals perquè, suposadament, ha ingressat la recaptació del que ven.

Trobo immoral l’acarnissament que pateixen els manters. Tot i que el tipus de venda és il·legal, una vegada més sé posa en evidència que és més fàcil anar contra la part més feble de la cadena que no contra els grans capos de la fabricació i distribució, tot i que un anunci que passen a TV3 digui que també es persegueixen a les cúpules de la venda il·legal.

És el mateix que fa l’Agència Tributària: és més fàcil anar contra el petit contribuent que no contra les multinacionals i empreses de l’Ibex 35. 

SEMBLA SER QUE TORNEM A SER PORTADA...

Recordeu el 12 de setembre de 2012? Xiqüelos i Xiqüeles del Delta fórem portada del diari Ara, una portada per emmarcar si no hagués segut perquè l’editorial del diari es va negar a donar-nos la còpia amb més resolució. Aquesta portada va tenir un gran pes específic a l’hora de donar-nos el Premi Amposta atorgat per la premsa local.

Aquest anys sembla que hem tornat a repetir portada, però d’una forma molt més humil. El Periódico (també a dues pàgines) porta una gran foto de la capçalera de la V. S’hi pot veure tota la part més propera al vèrtex. Si t’hi fixes bé s’hi veu un petit rogle de color blau (blau delta?) al bell mig d’una plaça.

L’Ebre menys territorial. Ahir per la tarda em va trucar Ramon Bel. Ne va fer en nom del setmanari l’l’Ebre. Volien una goto de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta de forma immediata (abans de les 8 que tancaven edició i ja eren 2/4 de 7)

Ràpidament vaig deixar un missatge a la pàgina del Grup d’Amics dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i em van respondre que una periodista ja s’havia posat en contacte amb ells. És de suposar que des de la colla se’ls hi va fer arribar alguna foto.

La sorpresa ha estat que avui no n’hi havia cap. Ni de la nostra colla ni tampoc dels Xics Caleros, l’altra colla del territori. De fet hi havia molt poques fotografies de l’expedició ebrenca que va acudir ahir a Barcelona a celebrar els actes de la Diada nacional de Catalunya. La majoria de les fotos que publiquen són cedides. 

Amb el fàcil que és que hi vagi algú a fer fotos i amb els mitjans que hi ha avui en dia per enviar-les ràpidament. De pena!