Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
dimecres, 15 de novembre del 2017
divendres, 25 de desembre del 2015
LA LLUNA PLENA DE LA NIT DE NADAL DES DEL TRABUCADOR
Feia 37 anys que no hi havia lluna plena per Nadal i la propera serà l'any 2034!
diumenge, 26 d’agost del 2012
DIARI DE L’AGOST. DIA 26 (diumenge)
L’ENFRONTAMENT DE DOS EGOS
Johan Cruyff va criticar Mourinho per
l’escassa presència de jugadors de la cantera al primer equip del Madrid i el
portuguès li va replicar que a l’equip del Barça que entrenava l’astre holandès i que va guanyar la primera Copa d'Europa per al Barçal’any 1992, hi havia uns bons jugadors formats al club: Stochkof,
Laudrup, Koeman i Romario. I d’altres afegiria jo. Certament, entre els titular
del Barça d’aquella final només hi apareixen dos noms de jugadors formats aquí:
Guardiola i Ferrer.
Però l’Únic va cometre una errada i per això
serveixen les hemeroteques i Internet. Romario no va aterrar a can Barça fins
l’any 1993.
Evidentment les declaracions i
contradeclaracions fetes entre Cruyff i Mourinho es un xoc d’egos. Si
l’entrenador blanc, diu que és l’Únic, l’actual seleccionador català deus de
pensar, segur que està per sobre de l’altre. I hi està, d’això no hi ha cap
dubte. No cal comparar-los com a entrenadors (potser aquí les trajectòries no
són tan diferents), però els grans herois futbolísticament parlant solen ser
els jugadors i mentre el portuguès no va destacar mai, l’holandès va ser
considerat el millor jugador de la seva època i un dels millors món de tota la
història.
Però deixeu-me dir una altra cosa. Cruyff,
sinó recordo malament va arribar al Barça com a entrenador l’any 1989. En 2
anys, difícilment, podia establir les bases de la seva peculiar manera de veure
el futbol i, per tant, es va haver d’anar a buscar fora el que no es tenia a
casa.
Ningú discuteix que, fruit d’aquella
planificació feta per a llarg termini, el Barça ha acabat sent un equip on la
majoria de jugadors del seu planter s’han format als equips base del club. Es
va trigar uns 15 anys, però l’arbre va
acabar donant els seus fruits que els va arreplegar un dels seus deixebles
més avantatjats: Guardiola.
CREUAMENT DE DECLARACIONS
De cara a la manifestació de l’11 de setembre,
tothom hi vol dir la seva. Es nota que poc a poc s’està tornant a la plena
activitat política després d’un ensopit mes d’agost.
Avui per Catalunya Ràdio han entrevistat a la
responsable de finances del PSC i diputada al Parlament Rocio Martínez-Sampere.
Ha dit la dirigent socialista que “Si Mas va a la manifestació de l’11 de
setembre, al dia següent s’ha de posar a treballar per a la Independència”. I
raó no li falta. CiU (i sobre tot DCD s’ha caracteritzat sempre per l’ambigüitat.
Mentre de portes cap a fora diuen una cosa, què, normalment, és el que els hi
va millor per a les seves polítiques, de portes cap endins, tot és molt
diferent. El mateix podríem dir sobre les seves actituds a Catalunya i a
Espanya. Mentre aquí es solen comportar com autèntics hoolligans, les seves posicions moderades han permès més d’un cop salvar els mobles al partit que governa
a Madrid (normalment més al PP que al PSOE)
Comparteixo totalment l’opinió de Sampere. Si
Mas acudeix a la manifestació de l’11 de setembre, a partir de l’endemà mateix,
cal buscar acords amb els partits més propers ideològicament per a trencar amb
Madrid.
Un d’aquests partits, ERC, ja s’ha manifestat
en boca del mateix president Oriol Junqueras que cal buscar un ampli acord que passaria per ICV-EUA, però principalment
amb CiU per a presentar-se plegat en unes properes eleccions autonòmiques per a
configurar una majoria independentista al Parlament i proclamar la independència
de Catalunya. Junqueras ha dit també que
acceptaria fer el sacrifici de renunciar a ser-ne el número ú de assolir un
acord semblant.
En canvi, des de ICV, no ho acaben de veure-ho
clar i s’han expressat amb els següents termes: Si ERC s’acaba posicionant al costat de CiU, que es vagi oblidat de
formar un bloc catalanista i d’esquerres.
Com dic des de fa temps, l’actual ERC rés té
que veure amb l’ERC presidida per Carod Rovira i que va pactar amb el PSC i
ICV-EUA per a formar fins a dos governs catalans deixant a CiU a l’oposició. L’actual
partit republicà ha virat a la dreta, ja que, independentisme i dreta, no són
accepcions incompatibles, més aviat, amb el nacionalisme, lliguen com un all i oli ben fet.
ENS HA DEIXAT NEIL ARMSTRONG
La notícia l’he sabut per mig de la meva família.
Mon fill ha dit: Però que va fer aquest
home? L’única cosa que fa ver va ser protagonitzar una pel·lícula. Quan li
hem dit que va ser el primer home en xafar la Lluna, ha dit: Tothom sap que no es cert que s’arribés a la
Lluna.
Non fill podia parlar amb broma o no, però el
cert és que encara hi ha gent que dubta que Armstrong, Aldrin i Collins
arribessin mai al satèl·lit de la terra i que tot va tractar-se d’un muntatge
en un estudi de la televisió de l’època.
Sigui veritat o sigui mentida, a Armstrong se’l
recordarà sempre com el primer ser humà en trepitjar la Lluna i, per això va
rebre els honors i sempre va ser considerat un heroi al seu país.
GUILLERMO COLLARTE
Qui? Guillermo Collarte. Aquest també va
arribar a la Lluna o ha fet alguna proesa de mèrit? No.
Aquest senyor,
per dir-ho finament, es un diputat del PP al Congrés que declara que guanya
5.100 euros al mes i diu que sé les passa canutes
per arribar a final de mes.
Què passaria si guanyés 4500 euros i no pogués
viure amb els seus pares?
He dit sempre que tothom viu al límit de les
seves possibilitats i que la casa que et puguis comprar, el cotxe i el nivell
de vida que portis, anirà d’acord amb els ingressos que tinguis. Collarte,
segurament, paga una hipoteca, un préstec per al cotxe i alguna cosa més. Tal
vegada està pagant la carrera universitària del seu fill. I és legítim que així
sigui, però el que no és legítim que la resta de ciutadans no pugem aspirar el
seu estatus. Jo m’he de conformar amb un cotxe més petit i segur que més vell,
amb viure a un pis de protecció oficial que fins i tot per a fer reformes varem
d’haver de demanar un préstec hipotecar i, amb força penúries (i privant-nos de
moltes coses) estem pagant una carrera universitària al fill petit. I dono gràcies
perquè, malgrat tot, disposo d’un sou de 1.200 euros nets al mes (la meva dona
una mica més) i podem fer tot això que abans he dit. Però hi ha molts ciutadans
que han estat desnonats per no poder fer front a la hipoteca, que han hagut de
vendre el cotxe per anar en transport públic i que tenen el seu fill a casa
sense poder estudiar ni treballar, perquè no hi ha feina.
És el que deia l’altre dia: la realitat d’uns
i la dels altres. Les dues realitats que, desgraciadament tenim al nostre país.
dissabte, 5 de maig del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)