Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets socials. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de febrer del 2014

DRETS FONAMENTALS A LA PICOTA



Encara que per a la majoria de ciutadans d’aquest país sembla ser que la greu situació per la que estem passant no va amb ells, el cert és que de tant en tant surten mostres molt evidents que fan palesa de la pèrdua progressiva de drets i llibertats.
El deteriorament social i laboral és tan gran que, amb tota seguretat, segur, heu viscut alguna experiència recent o, al menys us ha tocar de ben prop.
Un d’aquests drets és el de la informació. Si dimarts vareu escollir TV3 per a veure el Manchester Unitet-Barça, us vareu adonar de que s’emetien les imatges però no hi havia so. Tampoc sortien el temps de joc jugat ni el resultat ni cal altra informació de la que es sobreposa a la pantalla. És més, si algú va voler sintonitzar des del televisor la Transmissió d’en Puyal (la TDP), tampoc es podia. Segurament que molts, com jo o com un company de treball, vareu canviar a la 1, en castellà i una mica antibarcelonista.
De fet, dimecres al matí, tot i que sortien les imatges del Canal 3/24, TV3 seguia sense so. En canvi el Canal 3/24 emetia amb normalitat. Algú em va comentar que, segurament, es van oblidar de prémer el botó per a reestablir el senyal acústic (al final va ser culpa meva)
Si sou teleespectadors de TV3 segur que sabeu que els seus treballadors fa setmanes que estan en vaga en defensa dels seus drets laborals. Fins i tot van arribar a retenir al director general durant diverses hores. La vaga provoca una alteració considerable a la programació com la reducció del temps dedicat a les notícies o la supressió d’alguns dels programes de la graella.
Si bé és cert que a la televisió pública de Catalunya, de vegades, està mancada de rigor, també és cert que el mateix (corregit i augmentat) els hi passa a la majoria de mitjans informatius privats. Algunes cadenes com la 13 o Intereconomía són el paradigma de la informació partidista i esbiaixada.
Sobre tot els mitjans privats es decanten cap a la part on més calenta el sol. Es a dir, es deuen als seus propietaris i miren de no fer enfadar els seus anunciants que són els que els permeten subsistir. Evidentment informen cap a un segment molt concret de teleespectadors.
Un altre dret que pateix greus deficiències és el de la salut universal. En algunes comunitats autònomes (afortunadament no és el cas de Catalunya) s’ha donat l’ordre de no atendre els immigrants sense papers al menys que paguin el cost de l’atenció que reben.
Però les retallades en salut no són només per als immigrants. Segur que a tots us ha arribat que els hospitals arreu de l’Estat han hagut de tancar plantes i, per tant, restringir el servei d’hospitalització.
Aquesta setmana els metges residents de la Vall d’Hebron van iniciar una vaga indefinida per a protestar per la manca de professionals a l’hospital tenint, en molts de casos, superar el nombre d’hores que aconsella una directiva europea. També denuncien que en algunes especialitats hi ha una manca greu de facultatius.
Però el súmmum ha arribat a l’hospital Virgen de la Salud de Toledo. Només fa uns dies, dos metges van posar una denúncia al jutjat de guàrdia de la capital manxega amb motiu de la desatenció que pareixen alguns dels pacients que els hi arriben. Aquesta desatenció ja ha patit les primeres conseqüències en forma de 2 pacients morts, els dos per problemes respiratoris i manca d’atenció necessària, ja que als passadissos de l’hospital no se’ls hi poden fer els tractaments suficients.
Dimitirà la Maria Dolores de Cospedal, presidenta de Castella la Manxa?
I ara!! Evidentment que no. En aquest país ningú assumeix cap responsabilitat, ni que hi hagin 15 morts pel mig!  

dilluns, 23 de setembre del 2013

NO TOTS SOM IGUALS




En un dels seus habituals discursos nadalencs, el Rei va afirmar que tots els espanyols som iguals davant la llei. No és que ho digui ell, sinó que així ho estableix la Constitució Espanyola de 1978.
Però tots sabem que a la pràctica això no és així i que a l’hora de la veritat hi ha ciutadans que surten més ben parats que d’altres, ja sigui per l’actitud més benvolent dels jutges o bé, per la gràcia de l’indult.
Demà (24-09-2013) operaran al ciutadà Rei d’una infecció produïda per una pròtesi de maluc. Sembla ser que aquest fet el portarà a estar de baixa durant molt de temps, durant el qual, el ciutadà Príncep es farà càrrec de la seva agenda.  
Com a treballador públic que sóc, si em veig obligat a estar de baixa, durant els 3 primers dies només cobraré el 50% del meu salari. Entre el dia 4 i el 20, el 75% i només a partir d’aquest dia em pagarien el 100% de les meves retribucions. Qui ostenta la Corona d’Espanya, també veurà reduïdes les seves retribucions?
Des de que va entrar en vigor aquesta normativa (per obra i gràcia del govern de Rajoy) he vist companys que han acudit a treballar visiblement coixos o amb el braç enguixat.
Amb un salari retallat i diverses congelacions, moltes economies familiars no poden permetre’s que un dels seus membres estigui de baixa ni que sigui un sol dia. I encara podem donar gràcies que tenim treball!
Ens tenen allí on ens volien tenir. Bé, a tots no, n’hi ha que seguiran tenint els privilegis que comportar pertànyer a la casta dominant o ser amic d’un d’ells.    

dimarts, 14 de maig del 2013

NO HAURIA DE PASSAR, PERÒ...

La FAO (organització de les Nacions Unides per a la fam) va recomanar a la població el consum d’insectes. A part de proteïnes, vitamines i altres ines, hauria de servir, evidentment, per a pal·liar la fam i desnutrició que pateixen milions de persones a tot el món.
Consumir insectes hauria de ser similar a menjar caragols, llagostins, gambes o escamarlans, però evidentment tot depèn de les cultures.
Però vull anar més enllà i posar al descobert la gran farsa de la FAO. Com quasi tots els organismes oficials, estan supeditats als interessos econòmics de els grans multinacionals.
Davant de la crisi econòmica mundial que les mateixes multinacionals han ajudat a crear, aquestes (les multinacionals), busquen noves vies per a seguir remenant les cireres.
Normalment no se’n parla, però sempre es pot trobar alguna informació per Internet que toqui el tema. Resulta ser que un dels refugis financer pel que han optat algunes multinacionals, sobre tot les del sector agroalimentari, és la compra a baix preu de grans extensions agràries on planten productes de gran consum (sovint transgènics) per a poder incidir en el preu mundial dels mateixos. Si es controla una part substancial del mercat, pots, en un moment donat, retenir els teus productes per a que hi hagi escassetat i, després, els pots treure al mercat a preus molt superiors al de cost i treure’n un gran benefici.
Diuen els experta que aliments n’hi ha, però el que passa és que estan molt mal repartits. De vegades he vist reportatges sobre el que consumeixen diferents famílies de totes les parts del planeta. Ara, aquests reportatges es podrien extrapolar a un nivell molt més proper. Hi ha moltes famílies que passen gana, però no és perquè els supermercats estiguin buits, sinó, perquè no hi ha diners per a comprar, ni tan sols, els productes més bàsics.
Per tant, rebutjo enèrgicament que haguéssim de recórrer als insectes per a lluitar en contra la fam que pateixen cada vegada més famílies.
...
Observeu aquest titular que porta avui el Periódico: Grècia prohibeix que els mestres facin vaga, sota pena de presó.
Pel que sembla, el país hel·lè va un pas per davant dels altres països intervinguts (de fet o de facto) de la UE. Prohibir el dret de vaga als mestres és una pèrdua més de les llibertats individuals i col·lectives del ser humà. Una manera de collar encara més els ciutadans d’aquell país i d’atemorir als altres col·lectius sobre el que els pot arribar a passar en el futur.
...  
Ahir em van fer arribar un vídeo del Canal de les Terres de l’Ebre que té relació amb Amposta. Concretament sobre l’Associació de Veïns de l’Acollidora i l’Ajuntament.
Ángel Porres, president de l’Acollidora, es queixava de dos coses:
-Que l’ajuntament no els ha pagat tota la subvenció que els va prometre per a l’any 2012.
-Es queixaven del local que els cedeix l’ajuntament al carrer Logroño, allà on hi ha l’Agència Catalana de la Salut, no reuneix els requisits que l’associació precisa.
Després surt la rèplica del sinyó ancalde.  Un rèplica impròpia i fora de lloc del màxim edil municipal. No puc entendre com una persona a qui els seus pares van voler donar una educació exquisida, entra al joc de respondre a un president d’una associació veïnal i més encara amb retrets sobre l’ús que es fa d’aquelles instal·lacions.
Em semblen patètiques i indignes les paraules de Manolito i només s’entenen des del punt de vista de les males relacions personals que hi puguin haver. De totes formes crec (és la meva opinió) que, en cap cas, hauria s’hauria d’haver ficat als llots d’una confrontació que em sembla del tot estèril, al menys que hi vegi intencions ocultes. Deixem-ho aquí.