Encara que per a la majoria de ciutadans
d’aquest país sembla ser que la greu situació per la que estem passant
no va amb ells, el cert és que de tant en tant surten mostres molt evidents
que fan palesa de la pèrdua progressiva de drets i llibertats.
El deteriorament social i laboral és
tan gran que, amb tota seguretat, segur, heu viscut alguna experiència
recent o, al menys us ha tocar de ben prop.
Un d’aquests drets és el de la informació.
Si dimarts vareu escollir TV3 per a veure el Manchester Unitet-Barça, us
vareu adonar de que s’emetien les imatges però no hi havia so. Tampoc
sortien el temps de joc jugat ni el resultat ni cal altra informació de
la que es sobreposa a la pantalla. És més, si algú va voler sintonitzar
des del televisor la Transmissió d’en Puyal (la TDP), tampoc es podia.
Segurament que molts, com jo o com un company de treball, vareu canviar
a la 1, en castellà i una mica antibarcelonista.
De fet, dimecres al matí, tot i que sortien
les imatges del Canal 3/24, TV3 seguia sense so. En canvi el Canal 3/24
emetia amb normalitat. Algú em va comentar que, segurament, es van oblidar
de prémer el botó per a reestablir el senyal acústic (al final va ser culpa meva)
Si sou teleespectadors de TV3 segur que
sabeu que els seus treballadors fa setmanes que estan en vaga en defensa
dels seus drets laborals. Fins i tot van arribar a retenir al director
general durant diverses hores. La vaga provoca una alteració considerable
a la programació com la reducció del temps dedicat a les notícies o la
supressió d’alguns dels programes de la graella.
Si bé és cert que a la televisió pública
de Catalunya, de vegades, està mancada de rigor, també és cert que el mateix
(corregit i augmentat) els hi passa a la majoria de mitjans informatius
privats. Algunes cadenes com la 13 o Intereconomía són el paradigma de
la informació partidista i esbiaixada.
Sobre tot els mitjans privats es decanten
cap a la part on més calenta el sol. Es a dir, es deuen als seus
propietaris i miren de no fer enfadar els seus anunciants que són els que
els permeten subsistir. Evidentment informen cap a un segment molt concret
de teleespectadors.
Un altre dret que pateix greus deficiències
és el de la salut universal. En algunes comunitats autònomes (afortunadament
no és el cas de Catalunya) s’ha donat l’ordre de no atendre els immigrants
sense papers al menys que paguin el cost de l’atenció que reben.
Però les retallades en salut no són només
per als immigrants. Segur que a tots us ha arribat que els hospitals arreu
de l’Estat han hagut de tancar plantes i, per tant, restringir el servei
d’hospitalització.
Aquesta setmana els metges residents
de la Vall d’Hebron van iniciar una vaga indefinida per a protestar per
la manca de professionals a l’hospital tenint, en molts de casos, superar
el nombre d’hores que aconsella una directiva europea. També denuncien
que en algunes especialitats hi ha una manca greu de facultatius.
Però el súmmum ha arribat a l’hospital
Virgen de la Salud de Toledo. Només fa uns dies, dos metges van posar una
denúncia al jutjat de guàrdia de la capital manxega amb motiu de la desatenció
que pareixen alguns dels pacients que els hi arriben. Aquesta desatenció
ja ha patit les primeres conseqüències en forma de 2 pacients morts, els
dos per problemes respiratoris i manca d’atenció necessària, ja que als
passadissos de l’hospital no se’ls hi poden fer els tractaments suficients.
Dimitirà la Maria Dolores de Cospedal,
presidenta de Castella la Manxa?
I ara!! Evidentment que no. En aquest país ningú assumeix cap responsabilitat, ni que hi hagin 15 morts pel mig!