CH AMPOSTA LAGRAMA, 16; CH SANT VICENÇ, 23

Mal partit de l’equip sènior femení del CH Amposta Lagrama que tret d’un inicial 1-0, sempre ha anat a remolc del CH Sant Vicenç.

Tant és així que del 1-0 inicial s’ha passat a l’1-7. Les ampostines han estat més de 10 minuts sense tornar a marcar i tot que s’ha arribat a la mitja part amb un esperançador 8-11, només començar la segona part ja s’ha vist que només se tractava d’un miratge.

Cal destacar la gran actuació de la portera visitant que, quan semblava que les ampostines ho tenien tot a favor per a marcar, allà treia un peu, allà una ma i parava quasi tots els tirs que anaven a porteria.

No se si ha tingut res a veure amb el rendiment de les noies que entrena Sasa Jovic que divendres juguessin un partit aplaçat contra el Bfit Ants Muchoticket Puch. Que, per cert, van guanyar per 28-20.

C H AMPOSTA, 27; C B CASTELLÓN, 27

De vibrant se pot qualificar el partit que ens fan oferir anit les fèmines del Club d’Handbol Amposta i les del Club Balonmano Castellón.

El partit va començar amb més encert de l’equip local que va saber atacar molt bé la defensa en zona avançada (3-3) dissenyada per l’entrenador de l’equip de la Plana: 3 a 1. No obstant, a partir d’aquí les ampostines se van encallar i van cometre errors en atac que van ser clau per a que les jugadores del Castellón empatessin primer i se posessin posteriorment en avantatge. Al descans se va arribar amb un marcador favorable als visitants de quatre gols: 11 a 15.

Però les ampostines mai se van donar per vençudes i tot i que van aconseguir reduir diferències, qualsevol errada tornava a eixamplar l’avantatge de les de Castelló.

Quan només faltava un minut i escaig per acabar el partit que l’Amposta aconseguia empatar (26-26). El Castellón tornava a posar-se per d’avant (26-27), però l’últim atac de les ampostines va ser determinant i novament van aconseguir empatar (27-27).

Amb el temps esgotat, el Castellón encara va disposar d’una última oportunitat en tenir un cop franc directe, però el marcador ja no se va moure.   

DIARI DE L’AGOST. DIA 11

LA LLEI DE MURPHY

Sabeu el que diu la lleu de Murphy, veritat? Quan les coses van malament encara poden anar pitjor.

Aquest matí a les 10 mon pare (a punt de fer 80 anys) tenia visita a l’oftalmòleg a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. L’ambulància només tenia que recollir-lo a casa seva a Amposta i a l’arribada a Tortosa estaria jo esperant-lo, l’acompanyaria al metge, en sortir tornaria cap a casa i jo cap a la feina. Fàcil veritat?

A l’hora de la veritat no ho ha estat tant. Segons me va dir ma mare ahir l’ambulància el recolliria sobre les 8 i abans de les 9 l’havia de deixar a l’hospital, tot i tenir visita a les 10, com ja he dit.

He arribat a l’hospital a les 8:45 i a partir d’aquí han començat tots els despropòsits. Espera que espera i espera que esperaràs i mon pare sense arribar. Quan estaven a punt de tocar les 10 he pensat que ja era hora de començar a preocupar-me. Abans havia parlat amb un taxista que m’havia dit que era normal que trigués tant, ja que actualment hi ha molt de descontrol a les ambulàncies fins a que alguna vegada s’han deixat a pacients.

He pensat en trucar a ma mare per a que me digués l’hora que havien sortit d’Amposta (si és que ho havien fet...) Però el telèfon estava mal penjat i una veu me deia una vegada i una altra que era impossible establir connexió.

El temps anava passant. Al final he pensat que podia parlar amb la central d’ambulàncies. L’he buscat a Internet i me’n han sortit dos: el 977500657 i el 977503494. El primer no existeix i el segon no respon... Finalment he decidit preguntar-ho a un treballador i no el sabia; ho ha preguntat a la seva empresa i tampoc el sabia... Li explicat les meves penes. M’ha confirmat el que m’havia dit el taxista, que actualment hi ha descoordinació i que aquestes coses són normals... Aquest ha hagut de marxar i mentre parlava amb ell n’ha vingut un altre a qui també li he explicat el meu cas. Aquest m’ha dit que no podia ser i junts hem entrat a la zona per on entren i surten els pacients que arriben amb ambulància o taxi... I qui estava allí esperant? Mon pare!!

El cabrejat i jo ja feia estona que estava calent... Ell no entenia com no havia acudit i jo no entenia el perquè l’havien pujat dalt sense esperar que jo arribés. M’ha dit que a les 8:15 ja estava allí. L’hora d’arribada poc importa... En tot cas l’important és que ell ha arribat abans que jo i en lloc de deixar-lo baix l’han pujat a la consulta, la qual cosa jo no he pensat.

Si hagués sabut l’hora que havia sortit de casa evidentment que l’hauria buscat per dant, però no sabia ni si havia sortit...

El que he dit, la llei de Murphy...

HANDBOL OLÍMPIC

Ahir en arribar a casa després del treball vaig poder veure uns minuts del partit d’handbol femení que enfrontava l’equip espanyol amb el brasiler. El resultat final va ser de 29-24 favorable a les guerreres (què és com les anomenen els periodistes d’aquí) Com us podeu imaginar quan el resultat ha estat tan ajustat, els minuts finals solen ser d’infart...  

Però no és això el que us volia explicar. En aquells moments finals, els comentaris dels locutors me van traslladar a tems passats... A més de 40 anys!!

-2 goles ARRIBA ESPAÑA...

-Golpe FRANCO...  

Què estic escoltant, un partit de handbol o un comunicat de guerra de l’any 36?

QUART MINVANT...

Avui al Periódico porta una d’aquelles notícies curioses que trenquen amb la monotonia de la informació.

La notícia va sobre un recent casat indi que ha marxat sol de lluna de mel. Més que d’una lluna deu de tractar-se d’un quart minvant...

Resulta ser que la núvia va perdre el passaport dos dies abans de volar cap a Itàlia, així que el nuvi va decidir marxar tot sol.

Salvant les distàncies, el fet m’ha recordat a Agustí Valls que quan va complir 40 anys va marxar sol al Marroc per a celebrar-ho.

Per cert, Agustí Valls, que va ser soci de Batista Beltran (polític i alcalde d’Alcanar), a part d’empresari i president del Vinaròs CF, va morir recentment. Des d’aquí el meu condol a la seva família. Actualment el fill gran és regidor de l’Ajuntament de Vinaròs.

HANDBOL AMPOSTA, 30; BALONMANO GRANOLLERS, 34 (cadet femení)

Després d’haver estat seguidors  de l’equip sènior femení del handbol Amposta durant uns 15 anys, de cop i volta, a finals de 2012 hi vàrem deixar d’anar. El motiu? Què iniciàrem els assajos de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i ens era incompatible l’horari amb els partits de casa. Després, tot i que els assajos van canviar de dia, problemes familiars també ens van impedir anar veure a les noies que, com sabeu, juguen a la divisió de plata del handbol estatal.  

Ahir sortírem de casa amb la intenció de passar pel pavelló per a veure si jugaven. Però no, ho feia el cadet femení, algunes de les quals, segons ens va dir el professor Ramón Sogues, estan al Centre de Tecnificació.

El partit va ser mot igualat. De bon començament les jugadores rivals, el totpoderós Granollers, se’n van anar d’un parell de gols i a les jugadores ampostines els va tocar suar la cansalada per a poder igualar el partit. I no només ho van fer, sinó que van aconseguir posar-se dos gols per davant. No obstant, a la mitja part el marcador era sinònim de la igualtat viscuda: 16-16.

A la segona part, les noies que dirigeix González van tornar a sortir fredes i el Granollers se’n va tornar anar al marcador encara que per mínimes diferències, tot i que va haver-hi algun empat. Només als minuts finals del partit degut a un cert descontrol per part de l’equip de casa, possiblement per les expulsions patides, però també per l’excessiu joc dur de les rivals  i l’acarnissament que va patir una jugadora local, van fer que l’equip visitant se’n anés de fins a 4 gols, un avantatge que semblava ja definitiu a pocs minuts del final.   

El resultat final de 30-34 no reflecteix, des del meu punt de vista, la igualtat que hi va haver, però ja sé sap que de vegades tenir més o menys sort equival a guanyar o perdre un partit.

Una de les coses que en va sobtar més del match va ser la defensa individual a la que les jugadores del Granollers van sotmetre a la jugadora número 9 de l’Amposta Gálvez, fins i tot quan anaven guanyat. La citada jugadora, lluny de perdre els nervis, sé la veia molt relaxada i de tant en tant, sempre que tenia l’ocasió, aprofitava la seva velocitat i verticalitat per encarar la porta i marcar. 

EL BARÇA MÉS QUE UN EQUIP (DE FUTBOL)

L'equip campió de la temporada 1973-74 (la primera de Cruyff) 

El Barça és més que un club. Segur que ho heu escoltat infinitat de vegades i això que és un lema que es va crear allà pels anys 70. Pocs anys després, però, la revista satírica de futbol Barrabás, després danys de no guanyar res, la va modificar lleugerament: Més que un club i menys que un equip.

El que suposo que tots tenim clar és que el Barça és molt més que un equip de futbol. A les tradicionals seccions de bàsquet, handbol i hoquei patins (només per citar les més reeixides), cal sumar-hi els darrers anys el futbol sala.

Sense cap mena de dubte, la secció que més títols ha assolit ha estat la de hoquei patins amb 20 copes d’Europa i infinitat de lligues i copes nacionals. Després el handbol que va quan jugaven Masip, Urdangarin, O’Callaghan, Barrufet i companyia era un equip intractable allò on jugava. El bàsquet, segurament la segona secció en importància del club, no ha guanyat tantes copes d’Europa com les anteriors (només dues), però ha estat el millor equip espanyol des de la creació de l’ACB. Finalment, el futbol sala ha entrat en força. No fa gaires anys jugava a la segona categoria estatal, però quan sé la va voler impulsar, ha resultat ser la millor dels darrers anys.

Aquest passat cap de setmana, la secció d’hoquei patins acaba de guanyar la Copa d’Europa al Benfica Portuguès que l’ha tornat a situar al lloc més alt d’Europa que pràcticament vol dir del món.

La secció de handbol, després de remuntar 7 gols de desavantatge a un equip alemany, s’ha plantat a la semifinal del campionat d’Europa, sent el màxim aspirant per aconseguir-ne el títol. En quan a les competicions estatals, després de la retirada de l’Atlètic de Madrid (l’únic equip que li podia plantar cara), han estat un passeig. Menció a part la final de la Copa del Rei contra el Granollers (també jugada el cap de setmana passat) Durant ¾ parts del partit, el Granollers, amb un equip molt jove, li va poder plantar cara. Un equip amb molt futur, però que segurament patirà l’acció dels pispes, es a dir, clubs amb més poder econòmic que s’acabaran emportant a les joves promeses.

Finalment, la secció de bàsquet, que a la lliga a fet una temporada molt irregular però que malgrat tot va jugar la final de la Copa del Rei contra el tot poderós Madrid i que va estar a un no res de guanyar-la, s’ha plantat a les portes de jugar la Final Four, després de quedar primer de grup a la lligueta de vuitens de final. És difícil pronosticar què pot passar, però en aquesta recta final sembla estar més fort el Barça que el Madrid i això li dóna moltes opcions d’assolir la 3a Copa d’Europa.    

C H AMPOSTA, 32; C H LANZAROTE PUERTO DEL CARMEN, 35

L’Amposta femení ha perdut una gran oportunitat d’aconseguir una victòria en el dia d’avui. Sembla ser que aquest any tocarà patir, però hi ha partits que es perden en claredat i d’altres que es perden perquè, segurament, no s’ha fet tot el que es podia. 

La primera part ha esta molt igualada. Només al final, les insulars se’n han anat de 3 gols al marcador (15-18)

La segona part ha començat amb una anècdota que li hauria pogut costar molt cara a l’Amposta. Quan les ampostines han fet la sacada, la taula han alertat als arbitres que alguna cosa passava. Efectivament, ens els darrers minuts de la primera part una jugadora de l’Amposta havia estat expulsada i sense haver-se esgotat el temps de càstig, ha començat la segona part sobre el parquet. Aquesta infracció, del tot absurda, ha fet que una jugadora de l’Amposta hagués de sortir expulsada. L’Amposta es quedava amb 4 jugadores de camp. De totes formes les noies ampostines han sabut jugar bé aquella inferioritat i fins i tot han fet 2 gols.

Sembla mentida que ni la pròpia jugadora, ni l’entrenador Marc Farnós, ni el delegat ni ningú se’n adonessin de la circumstància. Això em fa pensar que, potser, no estan tot l’atemptes que caldria.   

Fins el minut 10 l’Amposta no ha aconseguit igualar les coses. A partir d’aquí una altra vegada molta igualtat. Fins i tot l’Amposta ha aconseguit posar-se per davant, però na han sabut treure rendiment de l’avantatge.

A les acaballes del partit una expulsió un tant rigorosa d’una jugadora ampostina i, acte seguir una més, han tornat a deixar l’equip en la portera i 4 jugadores de camp, la qual cosa ha sabut aprofitar l’equip de Lanzarote per a guanyar el partit per 3 gols (31-34) 

 

CLUB HANDBOL AMPOSTA, 34; ASISA MÁLAGA, 26

Victòria del CH Amposta femení a casa contra l'equip de Fuengirola (Málaga) La primera part va ser d'una igualtat quasi que absoluta i a la mitja part s'arribara amb 16-15 favorable a les locals. A la continuació la igualtat perdurava fins el 24-20 de les locals, una distància que, encara que faltava més d'un quart d'hora per acabar, feia presumir que l'Amposta podria treure el partit amb comoditat.
En els darrers minuts, les andaluses, conscients de que se'ls hi escapava el partit, s'han deixat anar una mica, la qual cosa ha aprofitat l'Amposta per posar la màxima diferència final de 8 gols.

AMPOSTA- 25; CASTELLDEFELS-29

Un partit jugat de poder a poder durant la primera part i el començament de la segona. Però després del 18-18, el Castelldefels, poc a poc va anar fen forat al marcador fins el 25-29 final.
L'Amposta segueix patint la curta banqueta que té. El millor és que ja s'està acabant la lliga i, matemàticament, l'Amposta està salvat. A veure si la propera temporada arriba algun reforç i es pot fer un millor paper.

C H AMPOSTA, 35; C H SANLÚCAR LA MAYOR, 19

El sènior femení de l'Amposta de handbol va tornar a guanyar després d'haver encadenat diverses derrotes. El resultat clar i contundent 35 a 19 contra l'equip sevillà de Sanúcar la Mayor. Al descans l'Amposta ja guanyava en claredat (16-8)
Aquesta victòria dóna esperances a l'equip ampostí de salvar la categoria un any on ha tingut molts problemes.
Al partit d'ahir van jugar diverses jugadores juvenils i algunes que és el primer any de sènior. Personalment em va agrada la jugadora número 4.

CH AMPOSTA-29; PUERTO DEL CARMEN (LANZAROTE)-25

 Aquest dissabte les noies del handbol femení sènior de l'Amposta han guanyar per 29-25 a les del Puerto del Carmen (Lanzarote)
A la primera part ja guanyava l'Amposta per 17-15.
A la segona hi ha hagut menys gols (a les de Lanzarote els ha costat quasi 7 minuts fer el primer -exactament l'han marcat al 6:57)
Encara que l'Amposta no ha fet un gran partit, la victòria mai ha paregut perilla. L'arbitratge m'ha semblat molt parcial afavorint constantment a l'equip de les Illes Canàries.

EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA!!

No, no es tracta de la ressaca d’ahir. És que avui l’entitat barcelonista ha assolit un altre títol europeu. En aquest cas ha estat la secció d’handbol, la que dirigeix “l’altre” Xavi Pascual la que ha conquerit la 8èna copa d’Europa de la secció. Aquest cop davant el “totpoderós Ciudad Real”. I ho ha fet amb claredat, molta més que el que ha acabat assenyalant el marcador (27-24)

El dia del comiat de l’Iker Romero, l’heroi del partit ha estat sense cap mena de dubte el porter Daniel Saric que ha aconseguit ni més ni menys que aturar 22 pilotes, quasi tantes com gols encaixats i això al handbol és molt.

La secció, com el futbol, aquesta temporada també ha obtingut un doblet: primer la lliga i ara la Copa d’Europa. No està gens malament.

Quin altre club té unes seccions així? Difícilment en trobarem cap i això encara fa més gran al FC Barcelona.

Un altre cop, felicitats campions, FELICITATS BARÇA!!   

Si voleu més informació podeu mirar a la pàgina del diari SPORT. 

EL CADET FEMENÍ DEL CLUB HANDBOL AMPOSTA, CAMPIÓ DE CATALUNYA

En un final d’infart, el partit s’havia acabat amb un marcador que senyalava un 38-38 i després d’una pròrroga de 10 minuts (5+5) quan una jugadora de l’Amposta ha tirat una falta contra la porteria de la Roca. Normalment aquest tipus de faltes no s’acaben convertint mai en gols i tot feia pensar que es jugaria una segona pròrroga. Però finalment ha estat gol: 38-39, ja que l’Amposta jugava com a visitant.

L’arbitratge no ens ha ajudat gens, però finalment, les jugadores de l’Amposta que havien fallat molts gols cantats en tot el partit i que havien arribat a anar 4 gols per sota en el marcador en diferents fases del partit, han acabat imposant la seva superioritat i el seu bon saber fer a les acaballes del partit que és quan s’ha de demostrar més.

Felicitats a totes les jugadores del cadet femení del Club Handbol Amposta. A gaudir-ho!  
ENHORABONA, CAMPIONES!!!!!