NOSTÀLGIA D’UNA ALTRA ÈPOCA

Davant les eleccions municipals del proper 28 de maig crida poderosament l’atenció una de les 8 candidatures que es presenten a la ciutat de Tortosa: ‘Tortosins pel Monument’. A les Terres de l’Ebre i m’atreviria a dir que a tota Catalunya quan es parla del ‘monument de Tortosa’ tothom sap a quin monument ens referim: al que hi ha al bell mig de l’Ebre, sobre la bases del que un dia va ser el pont de la Cinta, al costat del pont de l’Estat, també conegut com 'el monument de la vergonya'. Quan es va aixecar aquest andròmina va ser per a commemorar els ‘XXV años de la paz de Franco’, un concepte que no hem d’oblidar! A partir d’aquí, per moltes reinterpretacions que es puguin fer i per molta parafernàlia feixista que sé li hagi pogut treure, com ara l’anomenat ‘Victor’, símbol de victòria franquista, el fet inicial segueix invariable. La història no es pot canviar.

Però l’andròmina de Tortosa no és l’únic monument franquista reinterpretat que encara queda en peus a les nostres terres, tot i que la resta son més menuts. Un exemple és el conegut com el ‘monolito’ de Santa Bàrbara. El motiu pel qual va ser col·locat al començament del carrer Major va ser la commemoració de la mateixa efemèride. Fa anys també va ser reinterpretat per a convertir-se en un ‘Monument a la pau’, tal com apareix a la inscripció. Fa poc es va remodelar aquell espai i s’hauria pogut aprofitar l’avinentesa per treure’l i posar alguna cosa més adequada ja que, ‘el monolito’ no té cap mena de valor artístic... Però segueix en peu per a la glòria d’alguns. Ningú diria que dintre d’un any i mig aproximadament estarem celebrant el mig segle de la mort del dictador vist la molta simbologia feixista que encara avui exalta la seva persona o a aquells que van lluitar al seu bàndol durant la guerra derivada del cop d’estat contra la II República Espanyola. D’algun d’ells us en parlaré a mode d’exemple. -A Castelló, a un lateral del parc Ribalta hi havia una gran creu que va ser retirada a principis d’aquest mateix any.

-A Palma de Mallorca, al parc de la Feixina, un monòlit recorda els mariners morts durant l’ enfonsament del creuer Baleares que evidentment formava part de marina de guerra ‘nacional’.

-A Cinctorres, a la comarca del Ports, és un dels pobles que encara conserven la creu de ‘Caidos por Dios i por Espanya, presentes’. No sé si com en el cas de la Galera la creu ha estat sempre ‘despullada’, es a dir, sense els noms de les víctimes del bàndol franquista tal com passava a una bona part dels pobles.

-A Xerta, comarca del Baix Ebre, hi ha un rètol fet amb rajoles que també recorda els ‘XXV años de Paz’. Tot i ser bastant menut si el comparem amb la majoria em va cridar poderosament l’atenció ja que per l’ajuntament xertoli han passat alcaldes de diversos partits polítics: CiU, PSC, ERC. Si jo ho vaig vore, suposo que ells també l’hauran vist.

-A Amposta, després de treure quasi totes les plaques del ‘Ministerio de la Vivienda’ amb el jonc i les fletxes falangistes, al carrer Melilla i a la paret d’un edifici construït després de la guerra hi ha un gran rètol amb la mateixa simbologia.

Altres.

Bornos (Cadis).

Tarifa (cadis). Etc...

LA LLUM I GENTO

Entre el 4 d’octubre de 1976 i el 14 d’octubre de 1977 vaig treballa a Castelló. L’empresa BRYCSA, amb domicili social a Barcelona estava construint l’internat que forma part del complex educacional de la Penyeta Roja, propietat de la Diputació de Tarragona. Com que estàvem a més de 100 Km de casa, ens allotjàvem a la pensió Zaragoza del carrer del mateix nom, molt a prop de la Farola i, per tant, del parc Ribalta. La pensió era propietat de la família Antolí i més concretament a Antonio Antolí, exjugador de futbol del CD Castelló i també del CD Tortosa. La seva posició al camp era la d’extrem esquerre. Antonio, Toni per als amics, era qui servia les taules. A part de servicial era ràpid, molt ràpid... Tan ràpid que ell mateix acostumava a dir: Més ràpids que jo només estan la llum i Gento. Però no recordo que mai hagués dit per quin ordre... Gento, el ràpid extrem esquerra del Reial Madrid ens acaba de deixar. D.E.P.

ELS CORRUPTES ES VAN CITAR A TORTOSA

Façana fluvial de la catedral de Tortosa. 

Corria l’any 2000. El PP governava a Madrid i València, mentre que CiU ho feia a Catalunya.

Tortosa, capital històrica de les comarques del Sud de Catalunya i pràcticament equidistant de Barcelona i València és també seu del bisbat del mateix nom. La Fundació la Caixa juntament amb el bisbat tortosí van organitzar l’exposició Fidei Speculum d’art litúrgic.

El bisbat de Tortosa, recordem-ho, a part de les parròquies comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, també incorpora pobles del Priorat, Baix Camp, així com la major part de les del Nord de Castelló (el Baix Maestrat, l’Alt Maestrat i els Ports).

A part de Xavier Salinas, el bisbe d’aquella època, van inaugurar l’exposició el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i el de la valenciana Eduardo Zaplana que, amb aquesta finalitat van desplaçar-se fins a Tortosa.  

Per Internet no he pogut trobar informació sobre aquella inauguració, però afortunadament he localitzat una pàgina del Col·lectiu Ullal de Sollana (un poble de l’Albufera d’on és fill el meu amic Vicent Benito) on s’explica amb pèls i senyals l’excursió que van organitzar per a visitar l’exposició. Va ser el dissabte 15 de juliol.  

El que s’hagués pogut convertir en una simple anècdota, sembla ser que va servir per mercadejar amb l’aigua de l’Ebre i vendre-la al millor postor.

Afirmen alguns testimonis, que una vegada acabat l’acte protocol·lari de la inauguració de l’exposició, els dos presidents van deixar plantats el bisbe i a la resta d’assistents i van marxar plegats, tot i que s’ignora on van anar.

Catalunya feia temps que demanava a Aznar millorar el seu finançament, mentre que València sospirava (i encara sospira) per a que l’aigua del riu regués la seva comunitat.

El Molt Poc Honorable Jordi Pujol va renunciar a una part de les seves funcions deixant desemparades les comarques del Sud a l’acceptar el transvasament de l’Ebre.

Un any després d’aquella trobada de corruptes a Tortosa, el BOE del 6 de juliol, publicava la Llei 10/2001 de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional.

CASTELLÓ

Coincidència entre Cecilia Castelló, candidata a l'alcaldia d'Amposta per Ciutadans / Ciudadanos i les antigues matrícules de Castelló de la Plana... 
Vatros mateixos...

JA LA TENIM AQUÍ!

Ja ha arribat! Tot i que alguns i diuen la Dolorosa, la veritat és que d’altres l’esperen amb ansietat. La prova del que dic és que en aquests primers dies sé n’estan presentant a un ritme de 700 per minut. Estic parlant de la Declaració de la Renda o de l’IRPF, que tant dona. I si això és així és perquè hi ha molts contribuents que esperen que els retornin diners.  

El termini per a presentar les declaracions va començar ahir dia 4 d’abril i acabarà el 2 de juliol, ja que el 30 de juny és dissabte. Entre les principals novetats d’aquest any és la incorporació d’una app per a que se pugui confirmar la renda pel mòbil, així com la campanya Li truquem que, com el seu nom indica, l’AEAT trucarà a determinats contribuents per a confeccionar-los la declaració (sempre que s’hagi sol·licitat)

Quan arriba aquesta època tota informació sobre aquest tema és poca, ja que la Declaració de la Renda té una gran importància ja no tan sols en el món econòmic i financer, sinó també en el social. De fet, algunes revistes digitals de les nostres terres, com per exemple l’Aguaita, ja han publicat les novetats més importants per aquest any.

Com extreballador de l’Agència Tributària espanyola el tema de la Declaració de la Renda sempre m’ha interessat molt. Crec que sobra l’obvietat. I sempre m’he fixat molt en el tema dels mòduls de l’agricultura que, des del meu punt de vista són d’una vital importància per a gran part de la gent de les nostres terres que com sabeu, són majoritàriament agrícoles i ramaderes.

Fa uns dies vaig llegir que el Ministeri d’Hisenda afavorirà els agricultors i ramaders que han patit més severament la sequera que va afectar el conjunt del territori espanyol durant l’any passat, sempre que estiguin acollits al règim de mòduls. Cal dia però que la majoria d’anys el tractament no ha estat equànime i que alguns territoris s’han vist més beneficiats que d’altres sense saber exactament quins han estat els motius pels quals ha passat això.

L’ordre de mòduls va ser publicada el passat 2d’abril (una data poc comuna, ja que quasi tots els anys esperaven publicar-la a finals del mes d’abril)

A les nostres terres les produccions més generalitzades són les oliveres, els cítrics, les ametlles, l’arròs i la vinya. I tot i que la majoria dels pagesos tenen les seves explotacions dintre de les comarques de la pròpia província, n’hi ha que també ne tenen a les del Nord de Castelló, com per exemple els productors de cítrics d’Alcanar que tenen moltes de les seves explotacions al terme municipal de Vinaròs.

Els nous índex per a fer la Declaració de la Renda de l’any passat (recordeu que sempre sé fa la de l’any anterior) són:

-Arròs: 0,11 (l’Aldea, l’Ampolla, Camarles i Deltebre) No diu res dels altres termes tot i que en alguns també hi puguin haver explotacions: Tortosa, la Ràpita...

-Cítrics: 0,18 (comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre)

-Olives: 0,13 (comarques del Baix Ebre i el Montsià)

-Cunicultura: 0,07 (tot el territori nacional)

No han tingut en compte per a res la garrofa com si que s’havia fet els altres anys. 

A les comarques del Nord de Castelló els cítrics també estan al 0,18, el mateix percentatge que les olives que, per tantes superior al de les comarques de Tarragona.    

EL KEMPIS

Tot just al costat de la Plaça, la casa del tio Gabriel i la tia Pepeta de la Fermina, la de la tia Rosa de Laulario i el tio Joan de Chavarria, el bar d’Aigualera, amb els 3 Juanitos, la tia Ana i la Pilar, el forn del tio Juanitet (de la família Bailach, de gran tradició panadera) i la tia Encarnación i, finalment el locutori telefònic de la Paquita la del telèfon...

Tots aquells que sigueu de la Galera i de la meva generació segur que us en recordareu.  

El locutori de telèfons era un establiment on predominava la fusta, fins i tot al terra... A l’esquerra una mena de cabina des d’on es podia parlar amb altres telèfons de qualsevol indret (sempre conferències) Al costat, i mirant cap a la paret del forn, s’asseia laPaquita davant d’un tauler amb un bon grapat de forats i des d’on sortien uns fils gruixuts que acabaven en unes clavilles que la Paquita anava introduint i traient dels forats. Portava uns auriculars per poder escoltar i un microfon penjat al coll per a poder parlar.  

...

L’any 1977 jo treballava a Castelló, com alguna vegada he explicat. Un dia, la Paquita que era molt devota, a part d’amiga de ma mare, me va cridar i me va fer un encàrrec del tot inusual, al menys per a mi:

-Ja que treballes a Castelló i allí també són molt catòlics, me podries comprar un Kempis que vull regalar a una xiqueta que pren la comunió aquest any...

Davant la meva ignorància, me’n va ensenyar un que tenia ella. Era un llibre petit, com els que solíem portar quan preníem la comunió, però més auster i que tenia per títol: Imitación a Cristo.  

...

En aquella època el carrer més comercial de Castelló era el Enmedio o Enmig, molt cèntric i proper a la seu de l’ajuntament de la capital de la Plana. Era un dels carrers que solíem passejar després d’acabar la nostra jornada de treball camí d’algun bar de tapes dels que hi havia per la zona. Recordava haver-hi vist una botiga d’objectes religiosos: petites imatges religioses, candeles, alguns llibres i d’altres objectes religiosos.

Llest per a fer l’encàrrec que m’havia fet la Paquita, vaig entrar a aquella antiga i rància tenda i quan me van preguntar que volia els hi vaig dir:

-Un llibre que es diu De la imitación a Cristo...

-Un Kempis!

-Si, sí, això mateix...

Per a la meva sorpresa s’anomenava, efectivament un Kempis. Qui m’ho anava a dir...? Mai hagués pensat que aquell llibret es coneixia popularment pel cognom del seu autor, tot i que la Paquita m’ho havia dit així.

El vaig comprar i dissabte següent li vaig portar a la Paquita que es va mostrar molt contenta i agraïda. No van passar massa dies i me’n va tornar a encarregar un altre...

...

Vaig entrar a la botiga religiosa i en preguntar-me que volia, vaig respondre:

-Un Kempis!

M’havia convertit en tot un expert en la matèria.

Castelló. Carrer d'Enmig.

CASTELLÓ 6

CASTELLÓ 5

CASTELLÓ 4

CASTELLÓ 3

CASTELLÓ 2

CASTELLÓ 1