Escric aquest article quan la Fira de la Terrissa de la Galera 2023 encara està oberta. Avui no hi hem anat, però sí el divendres (dia de la inauguració) i també dissabte. Per tant puc opinar sobre el que vaig vore, però sobre tot del que no vaig vore i que també em va cridar l’atenció.
HO VAIG VORE PERÒ NO HO VAIG VORE
Primerament em vaig fixar en el que faltava... La gran carpa que cobria la plaça de l’Ajuntament on edició rere edició es col·locava el país convidat no hi era. La plaça estava buida, tal com està cada dia de l’any. Tampoc hi havien els stands institucionals que es col·locaven a tocar de la Casa de la Vila.
Precisament en aquest punt vam començar el nostre recorregut i de seguida vam vore uns stands buits, dels que, al menys un d’ells era el de Cerámica Laborna d’Astúries de l’amic Florentino Iglesias. Vaig pensar que el podria saludar l’endemà, però tampoc estava. A la travessia del Forn novament un parell de forats...
Finalment vam arribar al centre neuràlgic de la fira que és pels voltants de la plaça. A la Galera sempre hem conegut com la plaça el lloc cobert i subjectat per pilars de ferro on s’hi fa el mercat. Altres anys en aquest punt s’hi podia vore un mestre artesà treballant el torn i les parades de la comunitat autònoma convidada. Aquest any els artesans de Castella-la Manxa, que era la comunitat convidada, estaven al carrer Major en un parell d’stands com si es tractés d’unes parades més. Dintre de la plaça només el torn, unes taules per a que els més menuts pogueren expressar la seva creativitat i algunes pancartes...
Tal com va sent habitual durant els darrers anys (i ja son molts!) tampoc estava present a la fira Joan Cortiella, l’últim canterer en actiu que queda a la Galera. Quan els hi dius als visitants que Joan Cortiella i la seva terrissa son presents a diferents fires territorials (Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, de l’Oli Mil·lenari i de l’Espàrrec de Godall o de la Pauma del Mas de Barberans) i no al seu poble queden visiblement contrariats. Ningú ho entén.
NO HO VAIG VORE PERÒ HO VAIG SENTIR
La inauguració de la fira estava prevista divendres a les 6:00 de la tarda per part de Damià Calvet, un exconseller de la Generalitat del que els membres de la plataforma Prou!! AP-7 Gratuïta ja!! encara el recorden amb molta estimació perquè sempre va estar al costat al territori quan se’l va necessitar (no sé si s’entén la ironia). La seva presència no despertava amb mi el més mínim i per tant, vam decidir arribar a la fira un cop hagués acabat l’acte.
Actualment Damià Calvet no ocupa cap càrrec institucional ja que el seu partit Junts x Tal com es digui avui (com diria el periodista gironí Albert Soler) no ostenta càrrecs públics més enllà de la Diputació de Girona i d’algun ajuntament. Recordo que durant els anys dels governs tripartits Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona no parava quiet inaugurant tot el que calia inaugurar als pobles on hi havia un alcalde convergent. Una vegada algú em va dir que a aquesta mena d’actituds sé les coneix com a sectàries.
Mentre feia fotos per encàrrec d’Emili Fonollosa del digital Vinaròs News, vam sentir per la megafonia de la fira el discurs que havia pronunciat tan il·lustre personalitat. La veritat sigui dita és que no li vam prestar més atenció, però del poc que vam sentir en vam treure la conclusió de que semblava més un discurs de suport a l’alcalde de la Galera ara que venen eleccions que no el que tocaria fer en un acte com el que s’havia portant a terme. Me’n adono que passen els anys, però les formes del que un dia van ser convergents i ara diuen que ja no ho son no han canviat per a res...
NO SÉ SI HO ARRIBAREM A VORE
I ja per acabar permeteu-me que torni a parlar de l’absència de Joan Cortiella. Tot i que des de sempre l’organització de la fira ha estat a càrrec de l’Associació Cultural lo Cadub, l’Ajuntament de la Galera també figura com a organitzador de l’esdeveniment i, per tant, la responsabilitat de tot el que passa o deixa de passar és de tots dos, també de l’absència de l’únic canterer en actiu que queda al poble.
No sé si mai tornarem a vore a Joan Cortiella exposant les seves obres i treballant el torn, però estaria bé que fos així.
