De Faro a Diari de Tarragona. |
Les eleccions dels dia 21 de desembre seran
les més anòmales que he viscut mai. Per a començar seran en un dia laborable
(quants anys feia que això no passava?) i, a sobre, un dia lectiu i per tant,
Ensenyament haurà de prendre alguna mesura al respecte.
Però les anomalies més grans no són
precisament aquestes. Les més grans i fins i tot inqualificables (potser perquè
la diria molt grossa) és que hi ha tancats a la presó polítics i no polítics
catalans (i també a l’exili voluntari) que l’únic delicte que han comès és
demanar la independència per a Catalunya.
En una democràcia no té res de normal que
polítics que segur que sé presentaran s’estan a Soto del Real complint presó
preventiva perquè la jutge no va donar la condicional tal i com se fa amb
altres encausats per delictes comuns i potser més grossos per a la opinió
publica, com poden ser els de corrupció.
Puigdemont i diversos consellers s’estan a
Bèlgica i sembla que faran campanya des d’allí. Un altre despropòsit! És cer
que es tracta d’un exili voluntari, però no és menys cer que sinó se’n haguessin
anat ara mateix també s’estarien a la presó d'Estremera en el cas dels homes i Alcalá Meco les dones.
Tal com diu algun sondeig electoral, l’independentisme
potser aconsegueixi majoria absoluta. És una possibilitat i per tant s’ha de
tenir en compte a l’hora de fer valoracions. Però a hores d’ara tot sembla
indicar que les partits independentistes concorreran per separat. El PDeCAT,
què sap que té molt a perdre i poc a guanyar voldria fer una gran coalició amb
ERC i les CUP, però aquest no volen. ERC no descarta anar en coalició amb algú
d’altre, però com he dit, no amb el PDeCAT. I les CUP encara s’ho rumien... Per
als cupaires presentar-se a unes
eleccions seria acceptar la legalitat espanyola , la qual cosa detesten. Ja
veurem que passa al final.
No me ficaré allà on no me demanen, però per
coherència política penso que Puigdemont no s’hauria de presentar a aquestes
eleccions, senzillament perquè no són les seves. Si ho recordeu Puigdemont va
dir que el seu compromís era portar Catalunya cap a la independència en 18
mesos, cosa que, evidentment no ha passat. És cert que no ha passat per molts
factors i quasi tots aliens a la voluntat del president cessat per l’article
155 de la Constitució Espanyola. Però no és menys cert que el clima que s’està
vivint a Catalunya no sé solucionarà sense diàleg amb Espanya.
De Ferreres al Periódico de Catalunya. |
Diuen els independentistes que l’estratègia d’estar
Puigdemont i altres exconsellers a Bèlgica és per a buscar la internalització
del conflicte català. Potser sí... Però encara que els organismes
internacionals donin suport a Catalunya no aniran en contra de la legalitat
espanyola i, per tant, qualsevol mesura que s’acabi prenent sempre estarà subjecta
a la negociació. O és què, per exemple, no s’hauria de negociar com queda el
tema de les cotitzacions de cara a les futures pensions i quina part li
correspondria pagar a cada nació? I així tantes i tantes coses.
On vull arriar? Senzillament a que Carles
Puigdemont no hauria de ser candidat. Setmanes abans de l’1-O algú va escriure
que el dia 2 haurien de dimitir Mariano Rajoy i Carles Puigdemont per la seva nul·la
capacitat de negociació. Cap dels dos ho va fer i ara Puigdemont ens sorprèn
dient que vol tornar-se a presentar, tot i que al seu partit Santi Vila ja sé
li havia avançat en un gest per intentar canviar la dinàmica del procés.
Ja ho vaig dir fa dies, si després del 21-D no
s’inicia un diàleg seriós entre les dues formacions, Catalunya pot entrar en un
bucle on sortir pot resultar pràcticament impossible.