GENT CORRENT

L’arribada d’Internet va canviar la vida a molts, però va ser amb la creació de les xarxes socials quan l’ús d’Internet se va generalitzar i va arribar a la majoria dels ciutadans i ciutadanes.

Evidentment, el seu ús té pros i contes. Entre els pros està la immediatesa de les notícies. L’any 78, quan va passar l’accident dels Alfacs, no me’n vaig assabentar fins passades unes 5 hores des de l’accident. Avui en dia és pràcticament impossible no assabentar-te’n de forma immediata d’una notícia rellevant.

Entre els contres està sobre tot el mal ús que moltes vegades ne fem. És fàcil arremetre contra algú sovint des de l’anonimat. Menció a part mereixen les fake news (notícies falses) creades amb la intenció de perjudicar. Per tant, dues coses sobre el que llegim a Internet (o ens passen via Whatsapp): no creure’ns tot els que ens arriba, però sobre tot no compartir aquelles notícies que poden ser denigrants per a la persona (o col·lectiu)a les que van dirigides.

Si tu, lector, ets gent corrent, potser si des del teu compte personal de qualsevol xarxa social menysprees o insultes a algú, segurament no tindrà conseqüències i, per tant té donarà peu a fer-ho totes les vegades que té doni la gana. Ara bé, si ostentes un càrrec públic, pot arribar a tenir greus conseqüències, tal com li va passar a Núria de Gispert, expresidenta del Parlament i excàrrec d’Unió Democràtica de Catalunya que va haver de renunciar a la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya per compartir mems ofensius en contra dels seus rivals polítics.  

De totes formes, ni que siguis gent corrent, quan els amics i coneguts creuen que ets una persona sensata, d’aquelles que quan parla dona gust escoltar i quan actua ho fa de forma assenyada, que per la teva trajectòria personal t’has fet mereixedora d’un respecte dintre de la societat que t’envolta, faries bé de no deixar-te emportar pels sentiments sinó vols perdre la condició que t’has guanyat al llarg de la vida gràcies al teu comportament exemplar.

De vegades, una sola relliscada, té pot fer perdre la confiança que els amics han dipositat en tu i fer-te perdre la condició de persona respectable.

RESPECTE (EN PRIMERA PERSONA)

Un dels valors que ens inculcaven els nostres pares quan érem menuts era el respecte. Respecte per a les persones grans, per als mestres, per al rector... Per a ells mateixos... Gran part de les relacions socials es basen en el respecte. Sinó hi ha respecte difícilment podrà haver-hi enteniment.

Desgraciadament, avui, aquesta virtut està anant a la baixa, en gran part per culpa de les xarxes socials que han aconseguit fer perdre gran part de les relacions personals, aquelles que comporten contacte físic.

L’altre dia, un amic que té Facebook, però com si no el tingués, perquè pràcticament no l’usa me deia:

-Per a què he de tenir-te com amistat, si cada dia ens veiem i el que ens hem de dir ja ens ho diem a la cara...

En part no li falta raó, però també és cert que, les xarxes socials, si s’usen adequadament tenen la seva utilitat.

Sempre he defensat que l’era actual s’hauria de dir de la tecnologia o de la comunicació. El món que vivim no té res a veure amb el que va sorgir de la Revolució Francesa i que va significar l’inici de la nostra era. Per tant, és inevitable i pràcticament imprescindible l’ús dels mitjans tecnològics que tenim al nostre abast.

Què vol dir fer un ús adequat? Senzillament que es puguin compartir coses amb finalitats informatives, opinió, lúdiques... I intentar que tinguin un mínim de rigor i, si és possible objectivitat. Però a la pràctica no és així, ja que s’usen les diferents xarxes socials per a transmetre tot tipus de missatges d’incitació a l’odi i a la violència, xenòfobs, discriminatoris, insultants, etc. O el que és el mateix: No hi ha respecte.

Però encara vull anar més lluny. Les meves amistats (les personals per suposat i la majoria de les virtuals) saben com sóc, com penso i com actuo. Saben que intento ser coherent entre el que penso, el que dic i el que faig. Saben que les respecto i que mai rebran de mi un comentari despectiu i encara menys de forma gratuïta, es a dir, sense prèvia provocació.

Però sovint penso que no rebo el mateix tracte. Tinc amistats que creuen que perquè a ells els hi fa gracia o sé senten identificats en alguna cosa, a tothom ens ha de fer gràcia o acceptar-la com a dogma de fe.

Per a que ens entenguem. El comentaris racistes i xenòfobs, que puguin atemptar contra l’honor de determinada persona o col·lectiu, els trobo senzillament insultats. Me fan mal a la vista i el que es pitjor, fereixen la meva sensibilitat (com per exemple els posts islamofòbics)  

Tampoc tolero els comentaris on se falta al respecte a les creences polítiques amb les que m’he sentit identificat durant dècades, tot i que, actualment, pugui ser el primer crític. Perquè no és el mateix, ser crític que irrespectuós.  

Per tot això demano respecte i tol·lerància en primera persona: per a mi, però també per a nosaltres que som la raça humana (TOTA!!)