El sol brillava amb intensitat com només ho fa
després d’una forta tempesta i tot i que era setembre, era una tarda de forta
xafogor.
Les dues mestres de la Galera, després d’haver
dinat van decidir sortir a passejar abans de que se fessin les 3, l’hora de
tornar a classe. Ho feien cada dia. Uns dies anaven cap a la Creu i d’allí per
la carretera de la Millana o Godall i altres per la carretera de Santa
Bàrbara...
Aquella tarda van decidir sortir a passejar
per la carretera de Santa Bàrbara. Normalment arribaven a les Torretes i
després tornaven a les escoles pel camí de la Cooperativa.
A la sortida del poble la carretera va més
alta que els camps de cultiu. Allí hi havia unes precioses figueres que, com
sabeu, donen el fruit entre agost i setembre dependent de la classe (coll de
dama negra, coll de cama blanca, de la pell verda, etc.)
Anaven de bracet, caminant pausadament i
conversant de forma animada mentre s’apropaven a les figueres...
Des d’allí, el tio Zacaries, l’amo del bancal les veia arribar mentre en una ma
aguantava una cistella i amb l’altra collia figues.
Com que el tio
Zacaries era sord, mentre s’apropaven les dues mestres, pensava...
-Ara
quan arribaran a la meva altura me diran: Bones tardes... (*) I jo els hi respondré: Així les
tinguin vostès...
Com sabeu, quan plou, les figues se
clavillen... Així que una de les mestres, en arribar fins on era el tio
Zacaries li va dir:
- Quines
figues més obertes...
Però com només va veure moure els llavis de la
mestra sense fixar-s’hi gaire, tot sigui dit, i ell ja s’havia fet la idea de
com aniria la situació, li respongué:
-Així
les tinguin vostès...
(*) Durant
molts anys diguérem bones tardes, traduït literalment del castellà buenas
tardes. De fet avui en dia encara hi ha qui ho diu.
PER SI VOLEU SABER MÉS SOBRE FIGUES: