Quan me vaig
afiliar al PSC l’any 1983 vivia a Santa Bàrbara. Davant les imminents
municipals d’aquell mateix any, l’agrupació local va treure una revista de la
quan només en va sortir el número zero. Després de donar-li moltes voltes,
finalment es va decidir que es digués la Veu de la Plana. Els militants i
simpatitzants del partir que van voler hi vam col·laborar amb articles de tota
mena. Recordo que cap d’ells estava firmat. L’única cosa que es va firmar va
ser una entrevista al nostre cap de llista Josep Gestí i ho vaig fer jo mateix,
tot i que es tractava d’una autoentrevista.
Jo hi vaig
col·laborar amb dues o tres cosetes i, sense cap mena de dubte, la que més
repercussió va tenir va ser un petit relat anomenat el Padre i que, sense esmentar-ho en cap moment, me referia a l’alcalde
de l’època Josep Bertomeu Canalda, traspassat recentment i més conegut a Santa
Bàrbara com Don Pepe i a la Galera
com lo Manyà.
Aquell relat
(escrit en castellà –en aquell anys no sabíem escriure d’una altra manera) també
esmentava a l’Hijo i a l’Espíritu Santo. Evidentment tampoc
donava noms, però sí pistes suficients com per a poder descobrir la seva
identitat. De totes maneres per aquells que no ho recorden o potser sí i no van
descobrir els personatges, avui ho faré: Quan parlava de l’Hijo em referia a Gabriel Cid, més conegut com lo senyor Gabriel, cap de personal de la
TOAR i l’Espíritu Santo era Pepito Gas, enginyer planer establert a
Tarragona. Dit això me limitaré a parlar de Don
Pepe.
Josep Bertomeu i
Canalda va ser alcalde de Santa Bàrbara entre 1976 i 1999. Va ser el darrer
alcalde no escollit democràticament. L’any 1979, quan es van celebrar les
primeres eleccions municipals després de la mort de Franco, Don Pepe va ser
elegit el primer alcalde de la nova etapa democràtica com a independent i 4
anys més tard, va ser reelegit encapçalant la candidatura de CiU a la
localitat.
Però el que molta
gent no sap (segur!) és que el primer cap de llista de CiU hagués pogut ser una
altra persona... Potser a partir de llavors les coses haurien pogut canviar...
O no, ves a saber...
Permeteu-me que
mantingui l’anonimat d’aquesta persona, ja que ella mateixa m’ho va explicar ja
fa molts anys en confiança i no tinc clar que hagués volgut que un dia ho fes
públic.
Aquesta persona
en qüestió tenia estudis universitaris i quan m’ho va explicar ja estava
jubilat de la seva professió. Era un home de fortes conviccions republicanes,
honest i planer (amb els dos sentits de la paraula que se’ls hi poden donar a la
gent de Santa Bàrbara)
Quan els de
Convergència de la comarca el van anar a buscar, després d’explicar-li el que
pretenien (jo tinc molt clar des de fa molts anys el tarannà dels convergents)
els hi va dir:
-Us esteu equivocant. Jo no sóc la persona que
busqueu.
Les seves idees
deferien molt de la forma de pensar dels convergents de llavors i dels d’ara
(bé ara és difícil anomenar-los amb una sola paraula i crec que se’ls seguirà dient
convergents durant molts anys)
Don Pepe era una
persona que despertava passions contraposades al seu poble, tal com passa amb
la majoria dels personatges públics. Això sí, els detractors no ho demostraven
a l’hora d’anar a votar, es a dir, molts gent el criticava però cada quatre
anys guanyava per majoria absoluta. Amb el pas del temps s’ha demostrat que a
Santa Bàrbara que CiU guanyi per majoria absoluta a les municipals no és cap
proesa, perquè regidor amunt, regidor avall, tots els alcaldes ho han fet:
Joaquim Martí, Jordi Boronat i el darrer, Alfred Blanch.
A mon pare, que
normalment sempre va treballar amb gent de Santa Bàrbara (colles com les de Juanito de l’Estamero o de Paco del Baldat) m’explicava que sovint
li deien els seus companys de treball:
-Don Pepe serà com serà, però per a Santa Bàrbara
és el millor alcalde...
De Primitivo
Forastero, alcalde de Camarles que va seguir una trajectòria pràcticament
calcada a la de Don Pepe, deien el mateix...
Per acabar us
explicaré una anècdota que, molt provablement també desconeixen la majoria dels
meus lectors. Tot i que no deu de sortir enlloc, quan es va normalitzar l’escut
de Santa Bàrbara, Don Pepe es va insistir
que sé li havien de posar uns brots d’olivera, en contra de l’opinió dels
experts, perquè en heràldica aquest tipus de símbol no existeix. I tot que no
ho puc assegurar (ja que és de collita pròpia), les 4 barres catalanes tampoc
hi haurien d’aparèixer, ja que aquestes són símbol de la reialesa catalana i
només les porten els escuts de les ciutats que van tenir algun tipus de vincle
amb els comtes-reis del Casal de Barcelona (sempre segons els experts en heràldica i onomàstica)
