I em dirigeixo a la gent d’esquerres,
principalment al PSOE, ja que, avui per avui encara és l’única alternativa
possible a la dreta rància i cavernícola que ens governa.
Si es pretén mantenir la lletra O (d’obrer) cal estar al costat de la
gent humil, del poble planer i deixar de festejar amb el capital com s’ha fet
sovint. S’ha d’aconseguir recuperar el vot del treballador, d’aquell que per a
guanyar-se el jornal ha de matinar cada dia (i incloc als petits autònoms que
han de pujar la persiana cada dia de l’any)
S’ha de deixar enrere el doble discurs. No es
pot dir blanc quan estàs governant i negre quan ets a l’oposició. Així ens
estalviaríem que quan s’està a l’oposició se’ns retreguin les polítiques que s’han
dut a terme estant al govern i que no sempre han afavorit els interessos dels
qui el han votat.
Hem de donar gràcies que la dreta del nostre
país estigui més prop de l’extrema dreta que del centre polític. Un exemple ben
clar són les polítiques sobre ensenyament que vol portar a terme el Ministre
del ram José Iganacio Wert.
Sempre s’ha dit que si el PP treu majoria
absoluta és gràcies a Catalunya i Andalusia, les comunitats que, a priori
sempre s’han decantat més cap a l’esquerra.
Però sobre tot a Catalunya, el PSC,
darrerament ha perdut molt embranzida. En les darreres eleccions generals van
ser, per primera vegada, la segona força política després de CiU i a les
passades autonòmiques, també per primera vegada, la tercera darrere de CiU i
ERC.
Cal retornar la confiança al electorat
tradicional i això només es fa amb coherència, honradesa i treball. S’han d’acabar
els casos de corrupció. Els corruptes (o presumptes corruptes) no haurien de
tenir lloc a un partit d’esquerres) S’hauria d’establir un codi deontològic d’obligat
compliment per a tots els militants, però sobre tot per als càrrecs públics.
Els actuals governs neocapitalistes (de
Catalunya, Espanya i bona part dels països europeus) han aconseguit
retallar-nos drets i llibertats. Quan es retorni al govern (que algun dia
passarà) aquests drets i llibertats perduts, s’han de retornar al poble el més
aviat possible.
De ben segur que els sindicats de classe
pressionaran per a que així sigui. Aquest sindicats no són els enemics dels
governs d’esquerres sinó que fan de veu
de la consciència.
S’haurà de governar de cara els sindicats i la classe treballadora i de cul al gran capital que ha estat qui
ens ha ficat a aquesta crisi.
Els impostos hauran de ser molt més justos i
que realment pagui qui més té i no que la càrrega impositiva caigui sobre les nòmines com passa ara.
Les classes mitjanes haurien de tornar a tenir
el protagonisme que han tingut al llarg de moltes dècades i tornar a ser el
pilar fonamental de la societat.
Per tant, els canvis hauran de ser profunds,
però ja que ser valents perquè si s’actua pensant amb el poble, de ben segur
que el poble donarà suport al govern en totes les mesures que calgui prendre.
O es transforma la societat de dalt a baix o
les diferències socials seran tan grans que mai més hi haurà futur per als
nostres fills i nets.
