 |
| Les fires, un motor de dinamització territorial. |
TV3 ens va ‘regalar’ dimarts passat (7 de juny de 2020)una nit temàtica
sobre les Terres de l’Ebre. Primer
amb la projecció del documental l’Illa dels bous del realitzador ampostí
Santi Valldepérez i a continuació
amb Sègula,
lo futur de les Terres de l’Ebre (2012)d’un altre realitzador de les
nostres terres, l’ampoller Mario Pons.
Analitzem el contingut de Sègula, lo futur de les Terres de
l’Ebre on l’any del seu enregistrament (2011), l’amic Mario Pons ens mostrava la crua
realitat de l’economia ebrenca, amb preus d’origen desfasats, amb la ingerència
als mercats de productes vinguts de fora, amb la joventut ebrenca havent de
marxar a d’altres llocs per a trobar una feina d’acord amb la seva preparació etc.
etc.
Es parla del Pla Estratègic que estava enllestint la Generalitat de Catalunya per a dinamitzar econòmicament el nostre
territori... Era l’enèsim estudi que es portava a terme...
Vull remuntar-me a l’any 2001. A l’antiga seu
de l’Institut
per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (més conegut com l’IDECE)
s’hi feia una important reunió per al futur de les Terres de l’Ebre en ple
debat sobre el Pla Hidrològic Nacional.
La Plataforma
en Defensa de l’Ebre hi va voler assistir per a veure quin polítics
estaven a favor i quins en contra del transvasament de l’Ebre. Abans d’entrar-hi
vaig poder saludar i parlar un estona amb Joaquim
Paladella, alcalde de Batea i Joaquim
Vidal, alcalde de Vilalba dels Arcs que hi arribaven junts.
Amb Paladella
hi tenia (i tinc) una amista des de feia anys i en poques paraules me va posar
en antecedents sobre l’IDECE.
-Per a
què serveix l’IDECE?
-Fins
ara s’ha limitat a fer estudis...
I es podria afegir que també que per
proporcionar una feina a alguns dels càrrecs territorials del principal partit
que governava a la Generalitat de
Catalunya.
Primer es va redactar al Pla Parcial de les Terres de l’Ebre (2001), per a que l’any 2010 s’acabés
convertint amb el Pla Territorial de les
Terres de l’Ebre (perdia la paraula Parcial de la seva denominació). I
només uns tres anys més tard es redactava el
Pla Estratègic Empresarial i per a l’Ocupació de les Terres de l’Ebre (2013),
que és al que es refereix el documental.
En que ha canviat la situació de les Terres de l’Ebre des de la redacció d’aquests
plans? M’atreveixo a dir que en res!
No fa ni dos mesos vaig coincidir amb Albert Salvadó, l’actual Director de l’DECE i me va assegurar que si fins ara l’ens nomes havia servit per a
col·locar a alguns polítics, a partir de la seva direcció es posarien en marxa
els projectes que s’havien aprovat. Li vaig desitjar sort amb l’esperança (diuen que és l’últim que
es perd) de que s’acabin confirmant les seves previsions i les Terres de l’Ebre
puguin iniciar un procés de recuperació.
Però l’endemà de la nit temàtica, després de
veure el documental i reflexionar sobre el mateix m’he despertat, com cada dia,
amb la crua realitat: De moment seguim
igual o pitjor que l’any 2012.
Què passarà en el futur més immediat? Com a
ciutadà del carrer no puc respondre a aquesta pregunta però penso que els meus
desitjos s’allunyen molt del que molt provablement acabi sent la trista
realitat: les Terres de l’Ebre continuarem sent un des territoris oblidats de
Catalunya i no sembla que cap govern ens acabarà donant les eines necessàries
per a revertir la situació actual.
