CAP DE SETMANA A LA TINENÇA DE BENIFASSÀ. LA POBLA DE BENIFASSÀ 7

CAP DE SETMANA A LA TINENÇA DE BENIFASSÀ. LA POBLA DE BENIFASSÀ 6

CAP DE SETMANA A LA TINENÇA DE BENIFASSÀ. LA POBLA DE BENIFASSÀ 5

CAP DE SETMANA A LA TINENÇA DE BENIFASSÀ. LA POBLA DE BENIFASSÀ 4

CAP DE SETMANA A LA TINENÇA DE BENIFASSÀ. LA POBLA DE BENIFASSÀ 3

CAP DE SETMANA A LA TINENÇA DE BENIFASSÀ. LA POBLA DE BENIFASSÀ 2

CAP DE SETMANA A LA TINENÇA DE BENIFASSÀ. LA POBLA DE BENIFASSÀ 1

ENAMORA’T DE LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Monestir de Santa Maria de Benifassà (la Pobla de Benifassà) 

PRÒLEG

La Tinença de Benifassà és una subcomarca de la província de Castelló que té estrets lligams amb Catalunya, sobre tot amb la veïna població de la Sénia.

El seu valor natural, patrimonial i històric és molt gran. Els seus frondosos boscos estan plens de pins, carrasques, boixos, teixos, roures... Del seu patrimoni destaca, sobre tot, el monestir de Santa Maria de Benifassà, del segle XIII, declarat patrimoni nacional el 1931. Però també cal tenir en compte la cova dels Rosegadors (o del Polvorí) amb pintures rupestres de l’època del Neolític i que formen part del conjunt de coves d’art llevantí declarades Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. Aquest abric va ser descobert durant la construcció del pantà d’Ulldecona. Així com també l’església de Sant Jaume del Coratxà, les ruïnes del castell del Boixar, l’església de Sant Salvador del Ballestar, etc. I la seva història ens parla de l’època en que Jaume I la va conquerir als moros el castell de Beni-Hassan abans de conquerir Morella des d’on començaria la reconquesta al Regne de València; però també de les guerres de Successió, la del Francès i les Carlines. Finalment, acabada la guerra Civil, va ser zona d’actuació dels maquis, guerrillers comunistes que lluitaven per mirar de tombar el règim de Franco. Malgrat tot, segueix sent una zona pràcticament desconeguda per molts...

No fa gaire, una veïna d’Amposta me va dir que un ciclista volia recórrer el 7 pobles que conformen la Tinença. D’aquí que aquesta zona també sigui coneguda com la Setena de Benifassà. Però no li sortien els números: la Pobla de Benifassà, el Ballestar (o Bellestar), el Boixar, Coratxà (o Coratxar), Fredes i Castell de Cabres.

Carrer de Bel. 

-Tu que ho coneixes més: son 6 o 7 pobles?

-7! Segur que té deixes Bel, al que s’ha d’accedir per Rossell i del que forma part.

I és que el camí més natural per a endinsar-se a la Tinença és des de la Sénia (Tarragona), però també s’hi pot anar des de Vallibona, i Herbeset, tos dos municipis de la província de Castelló, poblacions properes a Morella.

Desgraciadament no existeixen massa llibres que parlin de la Tinença de Benifassà. Alguns parlen de les xarxes de senders o de les rutes en BTT... Però hi trobo a faltar d’altres que parlin de turisme, de gastronomia, de costums... Que penetrin més en la seva història.

Pantà d'Ulldecona. 

De les poques referències que hi ha a Internet s’hi poden trobar errors importants. Un exemple. En parlar de Coratxà, la Viquipèdia diu que està situat a 1.230 metres sobre el nivell del mar. També explica que va ser destruït per les tropes de Felip V durant la guerra de Successió al segle XVIII. En canvi, a la pàgina oficial de l’Ajuntament de la Pobla de Benifassà posa que està a una altura de 1.329 metres i va ser destruït per les tropes franceses de Felip IV al segle XVIII. Massa errades que poden arribar a confondre el lector.    

El Boixar. 

Plaça de Coratxà. 

Paratge de la font de Sant Pere. 

Vista panoràmica del Ballestar. 

Entrada a Fredes. 

PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Pantà d'Ulldecona (la Pobla de Benifassà)

Avui diumenge de Pasqua hem anat a dinar al restaurant Molí l’Abad 2, al costat del pantà d’Ulldecona (terme municipal de la Pobla de Benifassà) Tot i que sabíem que no hi ha pràcticament aigua, la imatge que hem vist és d’allò més  colpidora.

Després de dinar hem decidit anar fins a Bel, l’únic poble de la Tinença de Benifassà que per anar-hi no has de passar per la Sénia, sinó que s’ha de fer per Rosell, municipi al que pertany.

Des del mirador de n'Arques. Al centre el Montsianell. 

Pujant ens hem parat un breus moments al mirador del barranc de n’Arques, des d’on s’hi poden veure unes vistes impressionants: al davant la moleta de la Ballestera; a la seva dreta Vinaròs, Benicarló i Peníscola, i a la seva esquerra la serra del Montsià amb el Montsianell a tocar d’Amposta, la Sénia i una part del Delta de l’Ebre. D’es d’aquest lloc fins a Amposta hi ha aproximadament 30 Km, si fa o no fa, els mateixos que a Vinaròs.

Des del mirador de n'Arques: Vinaròs, Benicarló, Peníscola...

De Bel destaca sobre tot l’església de Sant Jaume que, tal com ens ha explicat un visitant és d’estil romàtic tardà. A l’arc de la porta d’entrada, el seu principal component, s’hi pot veure la figura d’un penitent, que representa una raresa a les obres d’aquest estil arquitectònic.

Després de creuar el carrer Major on s’ubiquen la Casa de la Vila i el restaurant la Font de l’Os, des d’un altre mirador s’hi poden veure els següents cims: Tossal dels Tres Reis (o del Rei), Portell de l’Infern, Tossal de Cervera, lo Negrell, les Vallcaneres Altes, etc., tots dintre dels Ports de Tortosa-Beseit.  

Panoràmica de Bel. 

Al Tossal dels Tres Reis conflueixen els termes de la Sénia (Tarragona), Vall-de-Roures (Terol) i la Pobla de Benifassà (Castelló) o el que és el mateix: Catalunya, Aragó i el País Valencià.

Diu la llegenda que en aquest lloc s’hi reunien els reis de cadascun dels tres territoris i podien parlamentar sense haver de sortir dels seus respectius dominis.

Antigament, a tocar del Tossal d’en Cervera hi havia el poble de Rafelguerí que se va despoblar definitivament al segle XVI. Rafelguerí, juntament amb el Carrascal (terme del Mas de Barberans), són els únics pobles de la comarca del Montsià que van desaparèixer durant l’Edat Mitjana.    

Església de Sant Jaume de Bel. 

Els Ports de Tortosa-Beseit. Al centre el Tossal dels Tres Reis. 

Porta romànica de l'església de Sant Jaume. 

Figura del penitent.