 |
| El MNAT. |
La notícia de que
Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una
controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.
Sigui veraç o
falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de
municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.
Segurament si
hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués
pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.
I és que seria
molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista
respecte a les de la seva àrea d’influència.
O és que
Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a
la resta de les comarques de la seva demarcació?
Només uns
exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura?
(abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar).
Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a
les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.
I en política
passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen
ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en
la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde
d’Amposta Adam Tomàs.
L’any 1984 durant
un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi,
diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt
descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume
Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva
del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus!
Un fet així no ha tornat a passar.
Mes exemples. Ara
el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no
només són de les Terres de l’Ebre.
Històricament
Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre,
però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent
de Maestrat que anaven a l’Aliança.
Un fet que va fer
possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la
Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres
poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.
Si li sumem que
el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem
perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va
afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.
