UN ÀLBUM DE FOTOS

Hi ha una dita en castellà que, referint-se als primers dies de febrer, diu així: ‘El primero no hace día, el segundo Santa María, el tercero San Blas, el cuarto nada i el quinto Santa Águeda’.

Precisament el dia 4, el que no és res, ens va arribar a casa l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de desembre...

L’exemplar recull els esdeveniments més importants que van passar a Amposta durant el mes de desembre, entre els quals destaquen la 63a edició de Fira Amposta, el premi de recerca al Batxillerat Ciutat d’Amposta, el dia de la Policia i Protecció Civil, la Fira de Santa Llúcia, els actes previs a Nadal, la Nit de la Cultura, premi Esports Amposta 2025.

Un exemple del desfasament és la felicitació de Nadal i any nou per part del grup municipals de Junts per Amposta, aprofitant l’espai que cedeix la revista als grups que conformen el Ple de l’ajuntament ampostí. Un altre any, perquè sigui efectiva la felicitació l’haurien de posar almenys amb dos mesos d’antelació i assegurar-se així que surti a temps.

Però el que crida més l’atenció d’aquest exemplar de la Revista Amposta és que s’ha convertit, literalment, en un àlbum de fotos familiar.  

La Fira Amposta, el tercer esdeveniment en ordre d’importància que se celebra a la nostra ciutat després de la festa major i la Festa del Mercat a la Plaça, mereix la portada i tres pàgines més, la Gala d’Educació, dues pàgines, unes altres dues pàgines al dia de la Policia i Protecció Civil, la Fira de Santa Llúcia, una pàgina, dues pàgines més a la caseta de Nadal i a les activitats que s’hi fan durant les festes de Nadal, la Nit de la Cultura també dues pàgines i finalment, el Premi Esports Amposta 2025 dues pàgines més. El nombre total de fotos que acompanyen aquestes notícies són 102!

I, és clar, entre tantes fotos, l’alcalde d’Amposta en surt a unes quantes. A veure si endevineu en quantes? Us haureu d’esperar encara una mica per a saber-ho.

L’anterior rècord el tenia l’anterior alcalde Manel Ferré que a l’exemplar del mes de desembre de 2014 va sortir a 32 fotos en les 32 pàgines que tenia en aquell temps la revista.

El número de desembre de l’any passat només té vint-i-vuit pàgines i, de les quals, la número 3 és un resum del quadre d’inversions per a 2026 aprovades al ple del 29 de desembre i 8 pàgines més son únicament de fotos dels esdeveniments citats amb anterioritat. La conclusió és que de text n’hi ha ben poc i no és que a la nostra ciutat no hi ha entitats que organitzen actes, tot i les dates que comprèn l’exemplar del mes de desembre on hi ha molts dies festius.

Segurament esteu intrigats en saber en quantes fotos surt Adam Tomàs i per quantes haurà superat l’anterior rècord de Manel Ferré. La xifra, si no m’he equivocat a l’hora de comptar-les són (taxant, taxant!) 63! Per tant, supera al seu predecessor en 31. Una marca molt difícil de batre.

Tot i que en una hi surt d’esquena, en una altra de perfil i en alguna mig amagat darrere de la policia, a la immensa majoria ocupa un lloc destacat a la foto.

Fa onze anys vaig criticar els responsables de la Revista Amposta la poca vergonya que tenien per fer una cosa com aquella. No seria coherent si no ho fes ara, per tant, reitero, ¿no tenen vergonya les responsables de la Revista Amposta, professionals de la informació, de treure al carrer un número com aquest?

L’any 2012 ja deia que la Revista Amposta en paper la considerava innecessària i suggeria que la fessin en format digital. Han passat més de tretze anys i encara estem on estàvem, on hem estat pràcticament sempre... Només una cosa ha canviat. Durant els governs de Joan Maria Roig i Manel Ferré, la revista estava al servei de CiU i, actualment, amb Adam Tomàs d’alcalde, al servei d’EA-ERC. La pluralitat informativa brilla per la seva absència.

I ja per acabar, proposo que a partir d’ara, el dia 4 de febrer, el dia que ‘no és res’, sigui declarat oficialment a la nostra ciutat el dia de la Revista Amposta.

LA CIUTAT INACABADA

Després de la campanya mediàtica que va fer Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (EA-ERC-AM) dies enrere i on es feien públiques les despeses que, en concepte de dietes, va cobrar l’anterior alcalde Manel Ferré (51.407 € en vuit anys) i l’actual, Adam Tomàs (2.626 € en deu anys) m’espera un ple molt més polèmic, però la realitat va ser molt diferent.

Dels temes tractats durant el ple n’hi va haver un que em va interessar per sobre de la resta. Va ser una moció que va presentar el grup de Junts per Amposta-Compromís Municipal (JxA-CM) on es demanava ’la revisió i actualització del nomenclàtor de carrers del municipi d’Amposta’.

El que es pretenia amb aquesta moció era la unificació i l’augment de les plaques amb els noms dels carrers, avingudes, places i passatges que tenim a Amposta.

A la nostra ciutat encara queden plaques amb els noms en castellà que mai han estat retirades, tot i que algunes han estat tapades per d’altres en català o bé, es van col·locar les que duien el nom en català al costat de les velles. La majoria de les que hi ha pertanyen a l’època de la catalanització del nomenclàtor als anys vuitanta i porten l’escut d’Amposta oficial en aquella època i, d’altres, les menys, porten l’escut actual que data de 2006 després d’una moció que va presentada pel PSC l’any 2004. I, finalment, les que s’estan col·locant darrerament després de corregir errors o per a homenatjar a persones significatives i que tampoc guarden una homogeneïtat. Tot plegat un autèntic guirigall.    

La moció també demanava col·locar plaques amb el nom dels carrers a totes les cantonades de la nostra ciutat, ja que, sovint, només es troben al començament i al final de cada carrer, la qual cosa dificulta l’orientació de la gent que transita per Amposta, sobretot els forasters.

Imagino que quan es va prendre la decisió de només col·locar plaques als caps del carrer va fer-se per motius econòmics. Actualment una placa costa uns 60 €. Però, des del meu punt de vista és una cosa que s’ha de fer, de fet ja s’hauria d’haver fet fa anys.

Tanmateix, l’escassetat de plaques amb el nom dels carrers no és ni de bon tros l’única mancança que tenim a Amposta en matèria de senyalització. Sembla mentida que aquells que només es mouen per la nostra ciutat en cotxe no s'hagin adonat que també anem curts de senyalització vertical.

A Amposta, la majoria dels carrers són de sentit únic. Normalment, quan circules per un carrer i està prohibit fer un canvi de direcció a la següent cantonada, abans et trobes amb un senyal que t’ho indica, sigui de prohibició sigui d’obligació. A la nostra ciutat d’aquests senyals pràcticament no n’hi ha. Per tant, si estàs circulant per un carrer d’Amposta o coneixes molt bé aquella zona de la ciutat per a saber d’on et vindran els cotxes a la següent travessia o no ho sabràs fins que hi arribis i vegis el senyal d’accés prohibit. Estaria bé completar aquest tipus de senyalització i potser així es podria evitar algun accident.

També és deficient la senyalització informativa, sobretot la que indica com sortir d’Amposta per anar als municipis veïns. Quan viatges t'adones que per tot arreu hi ha senyals on es pot llegir ‘totes direccions’. A Amposta no en tenim cap amb aquest ‘comodí’.

Quan es va col·locar aquest tipus de senyalització, tot i que es va formar una comissió específica que permetia presentar esmenes al redactat inicial, no es van tindre en consideració. 

Des de la instal·lació d’aquesta informació han passat uns vint anys i no se n’ha col·locat cap de nova, tot i l’expansió del cas urbà, sobretot cap al sud. Un parell d’exemples. A l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan, avui en dia una de les principals artèries viàries d’Amposta no n’hi ha cap i a la part superior del carrer de Sebastià Juan i Arbó, un dels carrers més transitats, tampoc.

Si us hi fixeu bé tampoc en veureu massa que indiquin com anar cap a Tortosa, una de les destinacions més freqüents per a la gent d’Amposta, com si el nom de la capital del Baix Ebre fos un tabú a la nostra ciutat.   

   

COMENÇAR LA CASA PER LA TEULADA

Sempre he dit que cada alcalde té les seves prioritats a l’hora d’invertir. És impossible fer tot allò que un té al cap o bé cobrir les necessitats del municipi en cada moment, ja que, el capítol d’inversions depèn molt de les subvencions que vagin sortint de les diferents administracions.  

Tanmateix, penso què, abans d’asfaltar el tram del carrer de Sant Cristòfol que va des de la residència de gent gran a l’avinguda de la Generalitat, tota aquella zona s’hauria d’haver ordenat i urbanitzat.

L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, va reconèixer públicament que hi ha hagut qui li ha demanat la construcció de voreres, però que ara per ara és impossible perquè falta urbanitzar.

El senyor Manel Ferré, l’anterior alcalde, ho va deixar a mitges. Tenia molta pressa per a inaugurar la nova residència de gent gran. De fet, la legislatura anterior ja havien construït una tanca perimetral encerclant els terrenys on s’havia de construir la futura residència per a justificar que l’obra ja s’havia començat quan realment no s’havia fet res, però s’apropaven eleccions i ja se sap...  

La construcció de la residència de gent gran va comportar la urbanització de la zona que hi ha tocant a l’avinguda de Santa Bàrbara amb una petita rambla que anava des de la coneguda com a casa de Pascual, un pastor procedent de la comarca del Maestrat terolenc i que va arribar a Amposta gràcies a la transhumància que es practicava en aquella època (d’aquí que la placeta que hi ha al costat de la casa tingui precisament aquest nom, Transhumància) fins a l’entrada de la residència.

A partir d’aquí, fins a la rotonda on comença l’avinguda de la Generalitat, el carrer de Sant Cristòfol es convertia (actualment està tallat per les obres) un camí asfaltat ple de clots cada vegada que hi ha algun episodi de pluja intensa. Tot i això, la quantitat de vehicles que hi solen passar és significativa, ja que és una de les vies d’entrada i sortida d’Amposta. Un exemple, l'única línia d’autobús urbà que tenim a la ciutat, durant el seu trajecte, recórrer tot aquest carrer.  

Per a la gent que no coneixeu Amposta, el carrer Sant Cristòfol va néixer a partir d’un lligallo que hi havia fora del nucli urbà d’Amposta. Per aquest motiu encara hi ha qui l’anomena el lligallo de Sant Cristòfol o simplement el Lligallo.

Antigament, era una de les zones més conflictives d’Amposta amb diversos punts de venda de droga, però amb l’enderroc d’algunes edificacions ocupades il·legalment es va erradicar l’activitat il·lícita de la zona.

Entenc que l’asfaltatge del carrer de Sant Cristòfol sigui una prioritat per a l’actual equip de govern, però penso que a Amposta, sovint, es peca de manca de planificació i, com diu la dita, es comença la casa per la teulada i, tal com m’he expressat anteriorment, primer s’hauria d’haver urbanitzat la zona i, posteriorment asfaltar-la i no com s’està fet ara.

Per acabar, us demano un exercici d’imaginació. Imagineu, ni que sigui per un moment, que la rambla que hi ha al començament del carrer s’allarga fins al final... Com ho veieu? 

QUANTA RAÓ QUE TÉ EL SENYOR MANEL FERRÉ

Casualment, fa uns dies vaig poder seguir a trossos el ple ordinari de l’Ajuntament d’Amposta celebrat el passat 29 de desembre.

Em va agradar la intervenció del cap de l’oposició Sr. Manel Ferré quan li va reprotxar a l’alcalde que havia de caminar més per Amposta per adonar-se de les deficiències que hi ha, sobretot a les nits quan determinades zones de la ciutat estan a les fosques.

Certament, hi ha zones d’Amposta on les úniques llums que estan enceses són les de les cases, ja que l’enllumenat públic no funciona. Una d’aquestes zones és el meu barri i, per tant, puc donar fe que és veritat.

Amb les tecnologies que hi ha avui en dia, ¿no és possible tenir un centre de comandament des d’on poder controlar l’enllumenat municipal per a corregir les possibles deficiències?

En canvi, l’equip de govern encapçalat per l’alcalde Adam Tomàs prioritza la instal·lació de més càmeres de videovigilància per a poder controlar el trànsit i la delinqüència i, de passada, li va costar dir-ho, però ho va dir, ‘girar-les una mica per a poder enregistrar les àrees de contenidors per tal d’enxampar els incívics’.

A veure, ¿quantes àrees de contenidors hi ha a Amposta? Si no recordo malament, quan es van construir entre dues àrees no podia haver-hi més de 150 metres en línia recta per tal de facilitar el servei al veïnat. Per tant, n’hi ha moltes...

¿Quantes càmeres de videovigilància pensen instal·lar? ¿Una per cada àrea de contenidors? Com que no serà així, la incidència que podria haver-hi en el control de l’incivisme seria del tot insignificant. ‘D’això se’n diu política d’aparador’.

Però encara us diré més. L’alcalde pretén que ‘feta la llei, feta la trampa’ i això a l’administració és il·legal. Segurament si acabessin posant una multa a un ciutadà per fer mal ús dels contenidors i hi presentés recurs, l’acabaria guanyant.

He començat l’escrit parlant del senyor Manel Ferré i l’acabaré parlant d’ell.

Una de les principals virtuts que han de tenir els polítics és coherència. No li pots reprotxar al teu adversari alguna cosa que tu no fas ni has fet mai. Com deia, el senyor Manel Ferré li va dir a Adam Tomàs que ha de caminar més per Amposta per a veure les deficiències existents, però, el senyor Ferré, ¿camina per Amposta? Jo sempre l’he vist amb el seu cotxe, mai a peu. Bé sí, ara que ho recordo sí que l’he vista alguna vegada caminant per Amposta, quan va a les processons.

Permeteu-me que doni un consell a tots dos. La millor manera de caminar per Amposta que, a part és una obligació, és tenir un gos i treure’l a passejar. I ho dic per pròpia experiència. Quan passeges el gos (en el meu cas a Greta, una gosseta), t'adones de les deixalles que es dipositen a les àrees de contenidors, dels bruts que estan els carrers, dels vehicles mal aparcats, de les infraccions de trànsit que cometen alguns conductors, de les coses que hi ha espatllades o malmeses, del lamentable estat d’algunes zones enjardinades... Caminar i observar és la millor manera d’adonar-se que no tenim la ciutat que ens mereixem les ampostines i els ampostins. 

EUSES, MANEL FERRÉ I UNA HISTÒRIA POC CONTADA

Fa poques setmanes es va debatre al plenari de l’Ajuntament d’Amposta un tema que va deixar a més d’un amb cara d’incrèdul. Em refereixo al tema del ‘deute d’EUSES’ que, per aquells que no siguin d’Amposta, es tracta d’una escola universitària de la salut i l’esport que es va establir a la nostra ciutat l’any 2011.

Durant el ple es va portar a aprovació una addenda (*) al conveni subscrit entre l’ajuntament i EUSES l’any 2011 en el que, entre altres coses, l’escola universitària havia de fer-se càrrec de les despeses de la llum i del manteniment de les instal·lacions que ocupa i ocuparà gratuïtament durant un període de cinquanta anys. Ho heu llegit bé, gratuïtament durant un període de cinquanta anys!

Quan va intervenir el portaveu de Junts per Amposta Manel Ferré i alcalde de la ciutat entre 2007 i 2015 va demanar a Adam Tomàs, l’actual alcalde, que li aclarís si només se n'havia de fer càrrec de la despesa de la llum o també del manteniment. La resposta de l’alcalde va ser taxativa: ¿Vostè m’ho pregunta? Sí va ser vostè qui va signar el conveni! 

La patinada de qui va ser el cap de llista de Junts per Amposta a les darreres municipals va inundar les xarxes socials al cap de poc d’haver passat. El mateix Adam Tomàs ho va compartir al seu compte de Facebook així com també altres regidors i militants del seu partit.

Cal dir, però, que EUSES mai ha pagat i que el deute acumulat durant tot el temps que ha ocupat l’edifici que ubica entre altres dependències l’auditori municipal, és de quasi 300.000 €.  

L’any 2016, la Federació de Veïns d’Amposta, ‘comandada’ per Llorenç Navarro i Àngel Porres, ja van denunciar l’incompliment del conveni per part d’EUSES i en demanaren la revisió. Davant d’aquestes crítiques, EUSES va amenaçar en abandonar la capital del Montsià i incorporar els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que s’imparteixen a la seu de Tortosa.

Fins aquí un resum de la situació. Ara la història poc contada de com va arribar EUSES a Amposta.

L’antecedent universitari a Tortosa va ser l’escola infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (d’ara endavant URV) ubicada a l’Hospital Verge de la Cinta. L’any 2005, el claustre de la URV va aprovar la creació del Campus de les Terres de l’Ebre amb seu a Tortosa per al curs 2005-2006.

A ningú sé li escapa la rivalitat entre Tortosa i Amposta i, encara més durant l’època de la que estem parlant en què, des de Tortosa, es liderava el moviment antitransvasament de l’Ebre, mentre que l’Ajuntament d’Amposta feia seguidisme de la política marcada per la Generalitat de Catalunya governada par CiU favorable a la venda de l’aigua a canvi de concessions per al territori. Era el temps del lema ‘Amposta capital’ de Joan Maria Roig. 

Per tant, Amposta no podia quedar-se enrere i havia de ser seu universitària tant sí com no. Primer es va parlar de l’establiment d’una facultat d’INEF depenent de la Universitat de Lleida. Però vet-ho aquí que Cambrils també aspirava a tenir-la i, dos facultats de la mateixa matèria a la província de Tarragona eren multitud...

L’any 2003, coincidint amb el quart mandat de Joan Maria Roig al capdavant de l’Ajuntament d’Amposta, la Generalitat de Catalunya canvia de color per primera vegada des del seu restabliment després de la dictadura franquista i n’és elegit president el socialista Pasqual Maragall, mentre que Josep Lluís Cardo-Rovira, d’ERC, esdevé conseller en cap. Posteriorment, ja amb José Montilla com a president, ostentaria els càrrecs de conseller de la vicepresidència i més tard vicepresident. 

Aquest fet va significar un sotrac per a les aspiracions d’Amposta de tenir una facultat vinculada a l’esport, ja que Carod-Rovira era (és) fill de Cambrils i, suposadament, treballava perquè la facultat d’INEF s’establís a la població del Baix Camp. Amposta jugava en camp contrari.  

A l’Ajuntament d’Amposta no li quedava més remei que negociar amb EUSES i acceptar totes les condicions que li va imposar. Així, el nou edifici de l’auditori, que en un principi havia d’ubicar la seu de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI) va acabar sent la seu en exclusiva d’EUSES, ja que ESARDI es va negar a compartir instal·lacions. Era això o no res! Era tenir seu universitària a qualsevol preu o no tenir-ne.

Per a l’equip de govern de CiU de l’època que el ‘capritx’ de tenir seu universitària per a poder equiparar-se amb Tortosa ho acabés pagant la ciutadania, era un mal menor.

Amb el pas dels anys, el campus de Tortosa de la URV, ha anat incrementat els seus estudis i ja en té uns quants, infermeria, ciències empresarials, turisme, magisteri en educació infantil, etc., a part de Fisioteràpia que és el que s’imparteix a EUSES que està vinculada a la URV; mentre que Amposta, tot i que sembla que a partir del curs 2026-2027 també es podrà estudiar el grau d’odontologia (sempre a EUSES), de moment, només té el de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport esmentat amb anterioritat i gràcies. 

(*) Una addenda és un annex a un escrit, en aquest cas al conveni.

L’ART DE FER VOLAR COLOMS

 

El passat dijous 4 de setembre obria a Amposta un supermercat de la cadena valenciana Consum allà on ja havia estat primer el Mercadona, més tard Supermercats Vidal i, posteriorment Economy Cash.

Dos dies abans, l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs publicava la notícia al seu compte de Facebook i expressava la seva satisfacció per la inversió feta de més d’un milió d’euros i la creació de 30 llocs de treball (en altres llocs n'he llegit 36). Quan un supermercat tanca, un altre obri... Però segons els polítics s’hi creen 30 llocs de treball... És l’art de fer volar coloms. Sí, un art, perquè hi ha gent que s’ho creu. 

Fer volar coloms s’ha fet sempre, ja que també va passar quan va obrir la tenda dels Supermercats Vidal. Encara avui pot llegir-se la notícia a la pàgina oficial de l’Ajuntament d’Amposta del 19-09-2014, és a dir, de fa onze anys, quan Manel Ferré n’era l’alcalde. Llavors s’havien de crear entre 25 i 30 llocs de treball, dels quals el 90% serien de la ciutat d’Amposta i la resta de poblacions veïnes.

I podríem continuar amb les obertures del Carrefour, que va durar dos anys obert, la del Family Cash que va ocupar el mateix local fent, evidentment, la mateixa activitat, etc., etc. Si cada vegada que obre un súper a qualsevol lloc s’hi creessin llocs de treball nets, la llista d’aturats s’abaixaria considerablement. Però no és així... M’atreveixo a dir que per cada lloc de treball que crea el comerç, se’n destrueix un altre.

Perquè ho entengueu. Si volem comprar un quilo de tomàquets anirem al súper, al mercat o a la botiga del barri... N’escollirem un de tots, però només un. Farem el mateix si volem comprar una barra de pa, un paquet de macarrons o ½ quilo de costelletes de corder. Per tant, quan obre una gran superfície i atrau a milers de clients, aquests deixen de comprar a les altres botigues, normalment les del barri, menys especialitzades i amb més dificultats per aparcar. Quan una botiga perd clients, acaba tancant i, en conseqüència, es perden llocs de treball, ni que només sigui el de la persona autònoma que el regenta. El comerç, en general, no crea ocupació, el que fa és crear un desplaçament de treballadors del petit comerç a la gran superfície.

Ara vull fer un exercici de memòria per als més grans... Quantes botigues hi havia antigament al vostre poble o barri?

A la Galera, el meu poble de naixement i on vaig viure durant les primeres etapes de la meva vida, recordo que hi va haver fins a tres fleques, la dels germans Lluís i Júlia Bailach, la de Juanitet (també de la família Bailach) i la del Sastre. Ara no n’hi ha cap. També hi havia quatre carnisseries, la de la tia Anita, la de la tia Encarnació, la de la Reina i la de la tia Pepeta la Fermina que només venia porc. Actualment, tampoc en queda cap. I, finalment, un bon grapat de botigues de queviures, la del tio Verge, la del Pono (posteriorment Pontil), la de la Carmeta de la Curra, la d’Eduardo, la de la tia Maria Teresa de Gasulla i l’estanc de la tia Enriqueta d’Evaristo (que també feia de botiga). Aquests comerços no tenien per què ser simultànies en el temps, ja que, alguns d’ells van tancar sent molt menut i pràcticament no els recordo. Quantes n’hi ha avui? Dels esmentats anteriorment només queda l’estanc que a part de vendre tabac també ven diaris i revistes, la cadena Pròxim al costat mateix de l’anterior i el súper de la cooperativa agrària. La gent de la Galera es desplaça a comprar a Santa Bàrbara o a Amposta on troben més assortiment de gènere a preus més barats.

Conclusió: és una fal·làcia dir que el comerç crea llocs de treball.  

LA MORT DE LA PREMSA ESCRITA

En pocs dies de diferència han desaparegut, sembla que definitivament, les capçaleres de la Veu de Benicarló i el Setmanari Vinaròs, conegut popularment com ‘el Diariet’.

Sempre és lamentable la pèrdua d’un mitjà de comunicació local que solen narrar com ningú el dia a dia de la vida política i social del seu municipi deixant constància per a què en un futur (qui sap!), algun estudiós pugui recuperar episodis de la seva història.

Des de la ‘llunyania’ d’Amposta he de dir que no conec tots els detalls que han portat aquestes dues publicacions a la desaparició, però m’atreveixo a apuntar les més importants: la immediatesa informativa que ofereixen els mitjans digitals i la pèrdua progressiva de lectors.

Recordo el tema de 1978  de Bruce Woolley ‘El vídeo que va matar l’estrella de la ràdio’, originalment en anglès ‘The vídeo killed the radio star’. El títol ho diu tot, la comercialització generalitzada del vídeo acaba matant ‘l’estrella’ que fins llavors havia tingut la ràdio. Afortunadament, en aquest cas no va ser així, ja que els vídeos, en qualsevol dels seus formats (Betamax, VHS i 2000) van desaparèixer del mercat convencional, mentre que la ràdio ha sabut evolucionar i adaptar-se a les noves tendències, però sobretot, a les noves tecnologies.

Després d’aquesta reflexió permeteu-me que us parli d’una publicació comparable a les dues anteriors i que conec força millor, la Revista Amposta.

La Revista Amposta, a diferència de la Veu de Benicarló que estava en mans privades, però igual que el Setmanari Vinaròs, és municipal des de la seva creació l’any 1958.

Actualment, té una periodicitat mensual, però sovint les notícies que s’hi publiquen tenen una antiguitat de pràcticament dos mesos. L’any passat per exemple, quan el mes de juny va sortir el número corresponent del mes de maig, incloïa la publicitat de les eleccions catalanes que es van celebrar el dia 13, però quan es va distribuir, les eleccions ja havien passat. Darrerament, sol sortir els darrers dies del mes següent de l’indicat a la capçalera.  

Des de la meva humil opinió, la Revista Amposta, és una revista totalment obsoleta al servei dels interessos del govern municipal. Fa dècades que és així! El director de la revista havia estat, històricament, l’alcalde. Amb l’arribada al govern municipal de l’actual alcalde Adam Tomàs, a priori hi va haver un canvi, ja que no consta com a director de la mateixa i les dues responsables (cap d’elles figura com a directora) són dues periodistes professionals; però l’alcalde té la potestat de veto a l’hora de censurar publicacions que no siguin del seu grat.

En general, la pèrdua de vendes de les publicacions en paper ja fa anys que es va detectar. Quan treballava a Tortosa, a la plaça de l’Estadi (oficialment Ú d’octubre), hi havia la llibreria el Cid, propietat de Chimo Cid. Hi anava a comprar el diari fins que va deixar de vendre’n. Un dia parlant del tema amb ell encara recordava amb certa nostàlgia de quan tenia elevades pileres de premsa i com a poc a poc van anar minvant fins a haver de deixar de vendre’n perquè ‘no li sortia a compte fer-ho’.   

Finalment, la llibreria el Cid, que tenia dues tendes molt properes l’una de l’altra, va haver de tancar, i també ho van haver de fer altres llibreries i quioscs, com per exemple el de la mateixa plaça de l’Estadi o la llibreria Mercè d’Amposta que va ser l’última on vaig anar a comprar el diari i, sovint, alguna cosa més que ho va fer a finals de l’any passat.

No fa gaires dies vaig llegir una informació del tot descoratjadora per als que sentim certa enyorança de les publicacions en paper: 38 dels 73 barris de Barcelona no tenen cap llibreria. I m’atreviria a dir que no totes venen premsa diària.

És un fet que la majoria de les publicacions en paper (no m’atreveixo a dir totes, ja que els llibres també ho són i el llibre digital conegut com a ‘ebook’ no ha tingut gaire èxit i, per tant, sembra que de moment sobreviuran) aniran desapareixent progressivament i passant-se al món digital, molt més immediat, però també més accessible, sobretot per als més joves.    

A AMPOSTA, FEM I FAREM

 

‘Fem i farem’ va ser el lema de campanya de CiU (1) para les eleccions catalanes de 1984, les primeres en què Jordi Pujol va aconseguir la majoria absoluta.

Han passat més de quaranta anys i a Amposta, tot i que aquest lema no l’he sentit enlloc, sí que he vist i sentit altres titulars on l’equip de govern no ha parat d’incidir en les millores que s’han fet a la nostra ciutat i les que encara estan per vindre... La realitat, però, és ben diferent.

Tot i que, com la majoria de la gent d’Amposta trepitjo sovint la ‘plaça del mercat’ (oficialment de Ramon Berenguer IV), l’altre dia, buscant l’ombra de la tarda, vaig passar entre la font i les cases i quasi sense voler em va venir al cap l’argumentari per al meu pròxim escrit, el que ara mateix esteu llegint. 

Vaig pensar que no només el ‘parc de les antigues escoles’ està totalment degradat, sinó que també ho està aquesta plaça que és el centre neuràlgic de la nostra ciutat i de segur, la més concorreguda d’Amposta a pesar de les crítiques negatives que rep per part d’intolerants que no veuen amb bons ulls la presència de població immigrant. 

Quan ‘ensenyo’ la nostra ciutat a amics que venen d’altres indrets i passem per la ‘plaça del mercat’, sempre els dic que es fixin en l’entrada i la sortida del pàrquing soterrat. A l’entrada, al davant de CaixaBank, hi figura retolat el nom d’una de les dues bandes de la nostra població, la Unió Filharmònica d’Amposta. A la sortida, al davant de l’altra societat musical, el nom de la Lira Ampostina. Les dues bandes de música són els dos símbols immaterials de la nostra ciutat. Quan es va inaugurar per fires de 2011, entre els rètols de les dues bandes, hi havia un pentagrama que, segurament, molts ciutadans d’Amposta i la totalitat dels seus visitants quan ho veuen, no tenien ni idea del seu significat. Eren les notes d'Oh! Amposta, l’oda que va escriure el mestre Juan Suñé Masià i que anys abans havia esdevingut oficialment l’himne de la nostra ciutat. L’artista que va tenir la idea va ser Sara Domènech i ho va titular ‘Un riu de música’.

Si passeu ara per allí, no ho busqueu, no hi trobareu ni una sola nota... Per allà on transcorria el pentagrama s’ha substituït majoritàriament una planxa de ferro i en altres indrets per morter. I això és així, perquè degut al pas de la gent, però sobretot dels vehicles dels firaires, a poc a poc s’havia anat trencant i, en lloc de mirar d’arranjar-ho i fer-ho de nou amb un material més resistent, van considerar convenient fer aquest nyap que ha fet desaparèixer qui sap si definitivament les notes del nostre himne.  

A un costat de la plaça, el que hi ha més prop de l’edifici del mercat, s’hi va construir una nova font. I dic nova perquè abans de remodelar la plaça ja n’hi va haver una de pedra picada amb diversos brolladors. Era una font preciosa. Però l’ajuntament de l’època no la va voler arranjar i se’n va fer una altra menys bonica, però que fa anys que no funciona. Crec que ha estat més anys sense funcionar que funcionant. Fins ara, l’ajuntament actual tampoc l'ha volgut arranjar. Prefereix que sigui un lloc de jocs per als infants o fins i tot una pista ‘d’skater’.  

A finals de l’any passat es va anunciar que s’hi faria una remodelació integral de la plaça. L’anuncia també portava un subtítol: ‘Col·lectius locals expressen el seu interès a participar en la remodelació de la plaça’. Quan es va fer el projecte de l’indret sobre 2010, jo formava part del consistori i el nostre grup ja va presentar tota una sèrie d’al·legacions per a millorar-lo. Quantes se’n van tenir en compte? Cap, zero! Potser d’haver-se fet com el nostre grup va suggerir, l'anunciada remodelació no caldria que fos ‘tant’ integral. I d’haver tingut un bon manteniment, la remodelació potser no caldria.  

Però els diferents equips de govern encapçalats per l’alcalde Adam Tomàs ja ens tenen acostumats a dir que faran i a l’hora de la veritat no fan pràcticament res del que ens havien anunciat.

Quan el 1984 CiU va dir allò de ‘Fem i farem’, el regidor ampostí Juan José Fusté, més conegut pel sobrenom de Calaix, fent un gir al lema, va dir: ‘Fem i farem i farem fem i serà tan dolent que no serà bo ni per a les petaques...’. Estem igual...

 

(1)      CiU, són sigles de Convergència i Unió que va ser una coalició electoral entre Convergència Democràtica de Catalunya liderada per Jordi Pujol i Unió Democràtica de Catalunya, liderada primer per Miquel Coll i Alentorn i posteriorment per Josep Antoni Duran i Lleida i que va governar Catalunya del 1980 al 2003. Finalment, l’any 2010 va esdevenir una federació que sota el lideratge d’Artur Mas va tornar al govern de Catalunya fins al 2015. Aquell mateix any es va dissoldre definitivament.  

Antiga font de la plaça del mercat.

L’ALTRA CARA DE LES FESTES MAJORS D’AMPOSTA

Quan dintre de dos mesos surti el següent número de la Revista Amposta i es faci balanç de la festa major d’aquest any, es dirà més o menys el que sempre diu, participació multitudinària de públic a tots els actes, èxit rotund d’espectacles i artistes... I sortirà Adam Tomàs fent ‘posats’ a la majoria d’actes on haurà anat, que seran quasi tots. Estaré atent i si cal, comptaré en quantes fotos sortirà. De moment, tot s’ha de dir, va guanyant Manel Ferré, ja que pocs mesos abans de les eleccions municipals de 2015 va sortir ‘almenys’ a 32 fotos en, curiosament, 32 pàgines que tenia aquell exemplar de la revista.  

Però darrere de la festa, la disbauxa i la xalera hi ha una altra cara d’Amposta, la de la desatenció dels carrers tot i que siguin festes majors.

Una ampostina que viu i treballa fora de la nostra ciutat m’explicava com van quedar de bruts els carrers després del Carnabars. Però també després del cosso iris... ¿No s’hauria pogut posar a treballar un equip de neteja per a eliminar les deixalles i brutícia que es van acumular després dels multitudinaris actes?

Evidentment hi ha més exemples. A la plaça de la Diversitat, de fet el pàrquing que hi ha al costat de l’avinguda de la Ràpita a tocar de ‘la rotonda de l’olivera’, diumenge 10 la nostra colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta organitzàvem la tercera Remuntonada que consisteix a apilar caixes de cervesa. A mig matí diversos membres de la colla ja estaven allí per a poder col·locar els tendals, les neveres i la resta del parament necessari per a fer l’activitat a la tarda. Van haver de començar a netejar la zona on hi havia excrements, pixarades i brutícia diversa. Primer se’ns va dir que al voltant de les tres de la tarda anirien membres de la brigada de neteja, però finalment es van presentar només passats uns minuts. La brutícia la van netejar, però les pudors impregnades van estar presents durant tot el dia.

A aquestes dues situacions li cal sumar que les papereres no es van buidar en totes les festes i, així, en aquells llocs de més concurrència com són l’avinguda de Josep Tarradellas o el parc de les antigues escoles, algunes estaven plenes a besar, fins al punt que sobreïxen i algunes deixalles s’amuntegaven per terra. Als mateixos espais públics, la poca gespa que queda fa setmanes que no es talla i, per tot el poble les males herbes creixen sense que ningú li posi remei.

¿Quina sensació s’emporta la gent que ens ve a visitar aquests dies per a participar de la nostra festa? Pèssima, sense cap mena de dubte!  

I ja per acabar voldria referir-me a la baralla que va tenir lloc a la zona jove del passeig del Canal Marítim la matinada del 14 d’agost. L’alcalde va sortir ràpidament per a dir que es tractava de gent de fora del poble i no seré jo qui ho posi en dubte. Però unes festes Majors sense gent de fora, ¿què serien? Durant les festes i esdeveniments més importants que celebrem a Amposta al llarg de l’any (Festa del mercat a la plaça, fires, etc.), els forasters sempre han estat una constant i gràcies a ells, es poden omplir molts establiments de restauració i aforaments d’espectacles què, segurament, només amb gent del poble no passaria. Per tant, no criminalitzem els visitants que venen a gaudir de la nostra festa. El que s’hauria hagut de fer és una acció preventiva per mirar que uns fets tan lamentables no haguessin passat.    

AMPOSTA SERÀ TAURINA O NO SERÀ

 

Navegant per Internet a la recerca d’informació per a complementar un dels meus escrits, fa uns dies em vaig ensopegar amb un titular de la Marfanta que, o em va passar per alt el seu dia o, simplement, tal com el vaig llegir me’n vaig oblidar.

El titular a què em refereixo porta data del 16 de gener de 2023 i diu així: ‘L’únic model de ciutat que hi ha damunt la taula és el d’Esquerra’. Aquest titular va sortir d’una entrevista a Adam Tomàs feta al Canal 21 Ebre pocs mesos abans de les eleccions municipals previstes per aquell any. En aquells moments aquesta asseveració potser tenia una part de veritat, però no era del tot certa. Ho analitzem.

Com he dit anteriorment érem a pocs mesos d'unes eleccions municipals i la composició del consistori ampostí era mot diferent del que sortiria després dels comicis. El PSC tenia dos regidors i el PDECAT (abans CDC i ara Junts) un únic regidor, mentre que ERC tenia la majoria absoluta més aclaparadora que ha tingut mai Amposta, 16 regidors. Els altres dos regidors eren de Som Amposta.

Amb 16 regidors, 5 per sobre de la línia que marca la majoria absoluta a la nostra ciutat permet fer i desfer sense pràcticament haver de donar explicacions a l’oposició, tot i que per cortesia i sobretot obligació s’ha de fer.

Vull dir amb això que durant el temps que porta al govern ERC-EA, hauria pogut transformar Amposta i donar-li la volta com un mitjó. Però pel que sigui no ho ha volgut o no ho ha sabut fer i Amposta continua sent la mateixa que es van trobar quan van començar a governar l’any 2015.

No sé el resta de partits, però dels del PSC, que és el partit que conec més, en el que vaig militar durant anys i amb el que continuo tenint una millor relació, sempre s’ha tingut clar quin era el model de ciutat: una ciutat amable, amb més zones arbrades, amb parcs i jardins per a gaudir-los i, sobretot, que prioritzés el benestar de les persones.

Fa un temps, jo, particularment, encara vaig anar més enllà i vaig proposar que, una vegada completades les prioritats enumerades amb anterioritat, es sol·licités la integració a la xarxa catalana de ‘Viles florides’, tal com passa a poblacions tan properes com la Ràpita, Tortosa, l’Aldea, el Perelló, l’Ampolla, Horta de Sant Joan, Arnes o Roquetes, només per posar uns exemples. La idea la vaig llençar per si hi havia algun partit que se la volgués fer seva, però cap partit dels que formen el consistori va replegar el guant. Tampoc ERC-EA.

Finalment, després de veure els últims esdeveniments, a saber, el projecte de Centre d’interpretació de la cultura i la festa dels bous o la publicació a les xarxes socials que va fer el mateix Adam Tomàs dient que després de molts anys havia ‘baixat’ a la plaça de bous i com havia ‘xalat’, he tingut clar que de continuar governant ERC-EA, Amposta serà taurina o no serà. Aquest, i no d’altre, és el seu model de ciutat!    

Per cert, digui el que digui Adam Tomàs, algunes persones que estan treballant amb ell, reconeixen en privat que ERC-EA no té cap projecte de ciutat. Això és perquè anar fent coses, per moltes que se’n facin, si no tenen com a objectiu millorar Amposta en conjunt, no és tenir un projecte de ciutat, és anar a ‘escopeta de lladre’ (en castellà a salto de mata) o també fer coses a la tum-tum.     

UNA FLOR NO FA MAIG, SR. ALCALDE

Joan Roig, alcalde d’Alcanar treu pit per la labor de la policia local del seu municipi per haver identificat uns incívics que havien deixat una bossa amb deixalles al bell mig del carrer. Segons l’alcalde, gràcies a la minuciosa labor dels agents, es va aconseguir arribar fins a l’infractor a partir d’un tiquet de compra d’un supermercat local i una determinada marca de whisky poc habitual que hauria comprat.

Fa anys, Adam Tomàs, alcalde d’Amposta també va treure pit per un fet similar. Llavors es va tractar d’una capsa de cartó que es va deixar fora del contenidor i que portava el nom i l’adreça de qui havia fet la compra per Internet i que, posteriorment, havia abandonat al costat dels contenidors. En aquest cas, fins i tot va ser més fàcil, ja que no es va haver d'investigar res. Això va passar el mes de juliol de 2020, o sigui fa uns cinc anys i, des del meu punt s’ha avançat molt poc. Aquell fet, el de la capsa de cartó em va inspirar un escrit que em va publicar la Revista Amposta. De fet, me’l van demanar des de la redacció de la publicació: El destí d’una caixa de cartró.  

Vaig dir no fa massa temps que des de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Amposta es busca sempre el titular mediàtic. L’eficàcia importa poc... Un clar exemple el vam tenir el passat 6 d’agost quan Adam Tomàs va sortir per TV3 expressant la seva preocupació de l’estat lamentable en què solen estar normalment les illes de contenidors de la nostra ciutat i va reiterar que posar càmeres seria la solució ideal. Però res va dir sobre com està de deixada i bruta la ciutat perquè en aquest cas sí que afecta directament el nostre govern municipal i no es pot responsabilitzar els altres, que sempre queda bé a l’hora d’excusar-se. Un exemple. Quan un cotxe està mal aparcat i entorpeix la visibilitat dels altres conductors o dificulta la circulació, si no sé denuncia és perquè no es vol (segurament perquè hi ha ordres de què no es faci), perquè, en aquests casos, identificar l’infractor és el més fàcil que hi ha.

A part d’Amposta, per TV3 també va sortir Constantí (comarca del Tarragonès) on, segons la presidenta de l’Associació de Propietaris i Empreses Polígon de Constantí, Marta Fonoll Carles, la instal·lació de càmeres al polígon no ha evitat l’incivisme i les deixalles s’amunteguen al llarg de tot el carrer, tal com es va poder veure a les imatges.

No obstant això, he de dir que després d’escolar Adam Tomàs on, sense mostrar cap mena de seguretat, va dir que es pensava que l’any passat a Amposta s’havien posat més d’un centenar de multes per deixar la brossa fora dels contenidors, vaig pensar que es va pel bon camí a l’hora de combatre l’incivisme.

Igual que es van posar més de cent multes, se’n podrien posar 200 o 500, ja que, pel que sembla, s’ha donat amb la clau de com descobrir els infractors. Per tant, perquè necessitem càmeres si s’ha demostrat que es pot ser igualment eficaç quan es vol. Les càmeres, des del meu punt de vista només provocarien una despesa del tot innecessària a les butxaques de les ampostines i ampostins. 

    

DEL QUE ELS ULLS NO VEUEN...

Un dels grans problemes que tenim a Amposta i a Catalunya en general és la gestió dels residus que generen les famílies. Fixeu-vos si és un problema que el mateix Adam Tomàs ho ha reconegut diverses vegades.

Però la situació no és nova. Per molt que s’hagin canviat no sé quantes vegades els tipus de contenidors, els incívics encara dipositen la brossa fora i de vegades fa pena veure com està Amposta.

Certament, hi ha cops que per la raó que sigui els contenidors estan plens o embussats i, per tant, no deixen dipositar les fraccions de brossa degudament al contenidor que li pertoca. Això passa sobretot amb els contenidors de cartó i paper que per la seva dificultat, la gent prefereix deixar les capses fora abans de plegar-les degudament per a que entrin.

La primera vegada que vaig parlar amb Tomàs del tema va ser al poc de ser proclamat alcalde. Llavors (i estic parlant de fa uns vuit o nou anys) va dir que al final s’haurien de posar càmeres per a controlar els incívics.

Més tard, en analitzar la solució, vaig arribar a la conclusió que per a controlar l’incivisme mai es donarà permís, ja que les càmeres que hi ha a la via pública tenen dos objectius clars, lluitar contra la inseguretat ciutadana i controlar el transita a les carreteres i, en alguns casos, també a les vies urbanes.

No fa massa tems, Adam Tomàs va tornar a incidir en aquest tema i va dir que si de Madrid s’autoritzés (ho ha de fer el Govern Central) es posarien càmeres per a controlar l’incivisme. Però per sobre de l’incivisme hi ha una cosa que es diu protecció de dades i, evidentment, la seva vulneració està prohibida i, per tant, insisteixo, és impossible fer-ho.

Anem a parlar en hipòtesi. ¿Què passaria si finalment es permetés posar càmeres a totes i dada una de les illes de contenidors que hi ha a Amposta? ¿Acabaria aquesta mesura amb l’incivisme? 

Primer, no cal ni dir-ho, suposaria una despesa tremenda per a les arques municipals que, no ho oblidem, pagaríem entre tots. Per tant, les persones cíviques, aquelles que fan el que toca, ¿per què hem de pagar per una situació que no creem?  

I, evidentment, l’incivisme continuaria. Els incívics, coneixedors de que serien controlats per càmeres tendiren una solució molt fàcil. De fet, ara ja passa sense càmeres, deixar les bosses de brossa fora de les àrees de contenidors utilitzant qualsevol paperera o racó del poble. Penso sincerament que la situació en lloc de solucionar-se encara s’agreujaria més.

¿I quina és la solució? -us preguntareu- Més control policial. La policia són els únics amb potestat de sancionar i si van de paisà controlant l’incivisme, quan a un sé li posin més d’una multa, potser li passaran les ganes de reincidir.

A Amposta tenim una ‘ordenança de policia i bon govern’ que ja ho preveu, per tant, només cal aplicar-la i aplicar-la bé.

Dels que els ulls no veuen, el cor no se’n dol. O en castellà si voleu: ‘ojos que no ven, corazón que no siente’...