L’ALTRA CARA DE LES FESTES MAJORS D’AMPOSTA

Quan dintre de dos mesos surti el següent número de la Revista Amposta i es faci balanç de la festa major d’aquest any, es dirà més o menys el que sempre diu, participació multitudinària de públic a tots els actes, èxit rotund d’espectacles i artistes... I sortirà Adam Tomàs fent ‘posats’ a la majoria d’actes on haurà anat, que seran quasi tots. Estaré atent i si cal, comptaré en quantes fotos sortirà. De moment, tot s’ha de dir, va guanyant Manel Ferré, ja que pocs mesos abans de les eleccions municipals de 2015 va sortir ‘almenys’ a 32 fotos en, curiosament, 32 pàgines que tenia aquell exemplar de la revista.  

Però darrere de la festa, la disbauxa i la xalera hi ha una altra cara d’Amposta, la de la desatenció dels carrers tot i que siguin festes majors.

Una ampostina que viu i treballa fora de la nostra ciutat m’explicava com van quedar de bruts els carrers després del Carnabars. Però també després del cosso iris... ¿No s’hauria pogut posar a treballar un equip de neteja per a eliminar les deixalles i brutícia que es van acumular després dels multitudinaris actes?

Evidentment hi ha més exemples. A la plaça de la Diversitat, de fet el pàrquing que hi ha al costat de l’avinguda de la Ràpita a tocar de ‘la rotonda de l’olivera’, diumenge 10 la nostra colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta organitzàvem la tercera Remuntonada que consisteix a apilar caixes de cervesa. A mig matí diversos membres de la colla ja estaven allí per a poder col·locar els tendals, les neveres i la resta del parament necessari per a fer l’activitat a la tarda. Van haver de començar a netejar la zona on hi havia excrements, pixarades i brutícia diversa. Primer se’ns va dir que al voltant de les tres de la tarda anirien membres de la brigada de neteja, però finalment es van presentar només passats uns minuts. La brutícia la van netejar, però les pudors impregnades van estar presents durant tot el dia.

A aquestes dues situacions li cal sumar que les papereres no es van buidar en totes les festes i, així, en aquells llocs de més concurrència com són l’avinguda de Josep Tarradellas o el parc de les antigues escoles, algunes estaven plenes a besar, fins al punt que sobreïxen i algunes deixalles s’amuntegaven per terra. Als mateixos espais públics, la poca gespa que queda fa setmanes que no es talla i, per tot el poble les males herbes creixen sense que ningú li posi remei.

¿Quina sensació s’emporta la gent que ens ve a visitar aquests dies per a participar de la nostra festa? Pèssima, sense cap mena de dubte!  

I ja per acabar voldria referir-me a la baralla que va tenir lloc a la zona jove del passeig del Canal Marítim la matinada del 14 d’agost. L’alcalde va sortir ràpidament per a dir que es tractava de gent de fora del poble i no seré jo qui ho posi en dubte. Però unes festes Majors sense gent de fora, ¿què serien? Durant les festes i esdeveniments més importants que celebrem a Amposta al llarg de l’any (Festa del mercat a la plaça, fires, etc.), els forasters sempre han estat una constant i gràcies a ells, es poden omplir molts establiments de restauració i aforaments d’espectacles què, segurament, només amb gent del poble no passaria. Per tant, no criminalitzem els visitants que venen a gaudir de la nostra festa. El que s’hauria hagut de fer és una acció preventiva per mirar que uns fets tan lamentables no haguessin passat.    

AMPOSTA SERÀ TAURINA O NO SERÀ

 

Navegant per Internet a la recerca d’informació per a complementar un dels meus escrits, fa uns dies em vaig ensopegar amb un titular de la Marfanta que, o em va passar per alt el seu dia o, simplement, tal com el vaig llegir me’n vaig oblidar.

El titular a què em refereixo porta data del 16 de gener de 2023 i diu així: ‘L’únic model de ciutat que hi ha damunt la taula és el d’Esquerra’. Aquest titular va sortir d’una entrevista a Adam Tomàs feta al Canal 21 Ebre pocs mesos abans de les eleccions municipals previstes per aquell any. En aquells moments aquesta asseveració potser tenia una part de veritat, però no era del tot certa. Ho analitzem.

Com he dit anteriorment érem a pocs mesos d'unes eleccions municipals i la composició del consistori ampostí era mot diferent del que sortiria després dels comicis. El PSC tenia dos regidors i el PDECAT (abans CDC i ara Junts) un únic regidor, mentre que ERC tenia la majoria absoluta més aclaparadora que ha tingut mai Amposta, 16 regidors. Els altres dos regidors eren de Som Amposta.

Amb 16 regidors, 5 per sobre de la línia que marca la majoria absoluta a la nostra ciutat permet fer i desfer sense pràcticament haver de donar explicacions a l’oposició, tot i que per cortesia i sobretot obligació s’ha de fer.

Vull dir amb això que durant el temps que porta al govern ERC-EA, hauria pogut transformar Amposta i donar-li la volta com un mitjó. Però pel que sigui no ho ha volgut o no ho ha sabut fer i Amposta continua sent la mateixa que es van trobar quan van començar a governar l’any 2015.

No sé el resta de partits, però dels del PSC, que és el partit que conec més, en el que vaig militar durant anys i amb el que continuo tenint una millor relació, sempre s’ha tingut clar quin era el model de ciutat: una ciutat amable, amb més zones arbrades, amb parcs i jardins per a gaudir-los i, sobretot, que prioritzés el benestar de les persones.

Fa un temps, jo, particularment, encara vaig anar més enllà i vaig proposar que, una vegada completades les prioritats enumerades amb anterioritat, es sol·licités la integració a la xarxa catalana de ‘Viles florides’, tal com passa a poblacions tan properes com la Ràpita, Tortosa, l’Aldea, el Perelló, l’Ampolla, Horta de Sant Joan, Arnes o Roquetes, només per posar uns exemples. La idea la vaig llençar per si hi havia algun partit que se la volgués fer seva, però cap partit dels que formen el consistori va replegar el guant. Tampoc ERC-EA.

Finalment, després de veure els últims esdeveniments, a saber, el projecte de Centre d’interpretació de la cultura i la festa dels bous o la publicació a les xarxes socials que va fer el mateix Adam Tomàs dient que després de molts anys havia ‘baixat’ a la plaça de bous i com havia ‘xalat’, he tingut clar que de continuar governant ERC-EA, Amposta serà taurina o no serà. Aquest, i no d’altre, és el seu model de ciutat!    

Per cert, digui el que digui Adam Tomàs, algunes persones que estan treballant amb ell, reconeixen en privat que ERC-EA no té cap projecte de ciutat. Això és perquè anar fent coses, per moltes que se’n facin, si no tenen com a objectiu millorar Amposta en conjunt, no és tenir un projecte de ciutat, és anar a ‘escopeta de lladre’ (en castellà a salto de mata) o també fer coses a la tum-tum.     

UNA FLOR NO FA MAIG, SR. ALCALDE

Joan Roig, alcalde d’Alcanar treu pit per la labor de la policia local del seu municipi per haver identificat uns incívics que havien deixat una bossa amb deixalles al bell mig del carrer. Segons l’alcalde, gràcies a la minuciosa labor dels agents, es va aconseguir arribar fins a l’infractor a partir d’un tiquet de compra d’un supermercat local i una determinada marca de whisky poc habitual que hauria comprat.

Fa anys, Adam Tomàs, alcalde d’Amposta també va treure pit per un fet similar. Llavors es va tractar d’una capsa de cartó que es va deixar fora del contenidor i que portava el nom i l’adreça de qui havia fet la compra per Internet i que, posteriorment, havia abandonat al costat dels contenidors. En aquest cas, fins i tot va ser més fàcil, ja que no es va haver d'investigar res. Això va passar el mes de juliol de 2020, o sigui fa uns cinc anys i, des del meu punt s’ha avançat molt poc. Aquell fet, el de la capsa de cartó em va inspirar un escrit que em va publicar la Revista Amposta. De fet, me’l van demanar des de la redacció de la publicació: El destí d’una caixa de cartró.  

Vaig dir no fa massa temps que des de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Amposta es busca sempre el titular mediàtic. L’eficàcia importa poc... Un clar exemple el vam tenir el passat 6 d’agost quan Adam Tomàs va sortir per TV3 expressant la seva preocupació de l’estat lamentable en què solen estar normalment les illes de contenidors de la nostra ciutat i va reiterar que posar càmeres seria la solució ideal. Però res va dir sobre com està de deixada i bruta la ciutat perquè en aquest cas sí que afecta directament el nostre govern municipal i no es pot responsabilitzar els altres, que sempre queda bé a l’hora d’excusar-se. Un exemple. Quan un cotxe està mal aparcat i entorpeix la visibilitat dels altres conductors o dificulta la circulació, si no sé denuncia és perquè no es vol (segurament perquè hi ha ordres de què no es faci), perquè, en aquests casos, identificar l’infractor és el més fàcil que hi ha.

A part d’Amposta, per TV3 també va sortir Constantí (comarca del Tarragonès) on, segons la presidenta de l’Associació de Propietaris i Empreses Polígon de Constantí, Marta Fonoll Carles, la instal·lació de càmeres al polígon no ha evitat l’incivisme i les deixalles s’amunteguen al llarg de tot el carrer, tal com es va poder veure a les imatges.

No obstant això, he de dir que després d’escolar Adam Tomàs on, sense mostrar cap mena de seguretat, va dir que es pensava que l’any passat a Amposta s’havien posat més d’un centenar de multes per deixar la brossa fora dels contenidors, vaig pensar que es va pel bon camí a l’hora de combatre l’incivisme.

Igual que es van posar més de cent multes, se’n podrien posar 200 o 500, ja que, pel que sembla, s’ha donat amb la clau de com descobrir els infractors. Per tant, perquè necessitem càmeres si s’ha demostrat que es pot ser igualment eficaç quan es vol. Les càmeres, des del meu punt de vista només provocarien una despesa del tot innecessària a les butxaques de les ampostines i ampostins. 

    

DEL QUE ELS ULLS NO VEUEN...

Un dels grans problemes que tenim a Amposta i a Catalunya en general és la gestió dels residus que generen les famílies. Fixeu-vos si és un problema que el mateix Adam Tomàs ho ha reconegut diverses vegades.

Però la situació no és nova. Per molt que s’hagin canviat no sé quantes vegades els tipus de contenidors, els incívics encara dipositen la brossa fora i de vegades fa pena veure com està Amposta.

Certament, hi ha cops que per la raó que sigui els contenidors estan plens o embussats i, per tant, no deixen dipositar les fraccions de brossa degudament al contenidor que li pertoca. Això passa sobretot amb els contenidors de cartó i paper que per la seva dificultat, la gent prefereix deixar les capses fora abans de plegar-les degudament per a que entrin.

La primera vegada que vaig parlar amb Tomàs del tema va ser al poc de ser proclamat alcalde. Llavors (i estic parlant de fa uns vuit o nou anys) va dir que al final s’haurien de posar càmeres per a controlar els incívics.

Més tard, en analitzar la solució, vaig arribar a la conclusió que per a controlar l’incivisme mai es donarà permís, ja que les càmeres que hi ha a la via pública tenen dos objectius clars, lluitar contra la inseguretat ciutadana i controlar el transita a les carreteres i, en alguns casos, també a les vies urbanes.

No fa massa tems, Adam Tomàs va tornar a incidir en aquest tema i va dir que si de Madrid s’autoritzés (ho ha de fer el Govern Central) es posarien càmeres per a controlar l’incivisme. Però per sobre de l’incivisme hi ha una cosa que es diu protecció de dades i, evidentment, la seva vulneració està prohibida i, per tant, insisteixo, és impossible fer-ho.

Anem a parlar en hipòtesi. ¿Què passaria si finalment es permetés posar càmeres a totes i dada una de les illes de contenidors que hi ha a Amposta? ¿Acabaria aquesta mesura amb l’incivisme? 

Primer, no cal ni dir-ho, suposaria una despesa tremenda per a les arques municipals que, no ho oblidem, pagaríem entre tots. Per tant, les persones cíviques, aquelles que fan el que toca, ¿per què hem de pagar per una situació que no creem?  

I, evidentment, l’incivisme continuaria. Els incívics, coneixedors de que serien controlats per càmeres tendiren una solució molt fàcil. De fet, ara ja passa sense càmeres, deixar les bosses de brossa fora de les àrees de contenidors utilitzant qualsevol paperera o racó del poble. Penso sincerament que la situació en lloc de solucionar-se encara s’agreujaria més.

¿I quina és la solució? -us preguntareu- Més control policial. La policia són els únics amb potestat de sancionar i si van de paisà controlant l’incivisme, quan a un sé li posin més d’una multa, potser li passaran les ganes de reincidir.

A Amposta tenim una ‘ordenança de policia i bon govern’ que ja ho preveu, per tant, només cal aplicar-la i aplicar-la bé.

Dels que els ulls no veuen, el cor no se’n dol. O en castellà si voleu: ‘ojos que no ven, corazón que no siente’...  

QUI VA SER MARIA MATAMOROS?

 

Era la campanya de les eleccions municipals de 2015. Poc abans l’alcalde Manel Ferré va ser acusat de cobrar per duplicat unes dietes del Consorci de Salut i Social de Catalunya, del que era president i de l’ajuntament pels mateixos conceptes. Els mossos van escorcollar l’Ajuntament i també l’Hospital Comarcal d’on també n’era president. Un cas, per cert, que després de més de deu anys encara està per a jutjar.

En aquell temps eren molts el que volien que Manel Ferré perdés les municipals i que entrés Adam Tomàs que, segons deia el seu lema, ‘portaria aire nou a l’Ajuntament’. Va ser quan va aparèixer Maria Matamoros, suposadament una ampostina que recolzava a Tomàs i que al seu Facebook podies penjar totes aquelles notícies i comentaris en contra de Ferré o a favor de Tomàs. Em va demanar amistat i la vaig acceptar tot i que des d’un primer moment vaig olorar que es tractava d’un perfil fals.  

Vaig ser una de les persones més actives penjant comentaris sobre vivències que havia tingut amb Manel Ferré durant els vuit anys que vam compartir seient al Plenari de l’Ajuntament d’Amposta, quatre com a regidor de Governació i quatre com a alcalde, mentre jo era un regidor de l’oposició.

Crec que a ningú sé li escapa que des de fa uns mesos m’he tornat molt crític amb la gestió d’Adam Tomàs per la gestió que està portant a terme al davant de l’ajuntament. Tot arranca de finals de 2024 arran de la no publicació a la Revista Amposta d’una entrevista que li vaig fer a Josep Maria Simó en commemorar els quaranta anys de la seva etapa al capdavant de l’alcaldia ampostina.

L’entrevista a Simó només era un dels diversos escrits i entrevistes als regidors en vida que van acompanyar a Simó durant els vuit anys que va estar a l’ajuntament, quatre com a alcalde i quatre com a cap de l’oposició.

Passava el temps i anaven sortint números de la publicació local, però l'entrevista no apareixia. Em vaig posar en contacte amb ell i es va inventar tota mena d’excuses per a no fer-ho, la més cridanera va ser que era una ‘entrevista massa política’. També em va dir que pensava fer un homenatge oficial als exalcaldes d’Amposta des del restabliment dels ajuntaments democràtics, és a dir, Josep Gil, més conegut com a Matasans (ja difunt), Joan Maria Roig, Manel Ferré i el mateix Josep Maria Simó. Em va dir que ja hagués volgut fer l’homenatge l’any 2020 (l’any 2019 es van complir els quaranta anys de l’efemèride, però que la pandèmia de la COVID va alterar els plans i que enguany volia fer-los-hi el dels quaranta-cinc) Veurem...

De moment, el que és cert és que havent transcorregut més d’un any d'ençà que vaig enviar a la Revista Amposta, l’entrevista a Simó no s’ha publicat.

Fins a l’arribada d’Adam Tomàs a l’alcaldia, el director de Revista Amposta havia estat l’alcalde de torn. En alguns casos, possiblement, l’alcalde ni s'assabentava de tot allò que es publicava, almenys que hi hagués algun escrit motiu d’alarma com un que vaig adreçar una vegada a Roig i que aquest, al mateix número que es publicava el meu escrit ja em contestava. Anteriorment, també amb Roig com a alcalde, un escrit sobre els problemes de la circulació viària a la nostra ciutat va trigar nou mesos a ser publicat. Jo encara no era regidor, però vaig moure cel i terra per aconseguir que es publiqués, cosa que no he fet ara. Ara, simplement em limito a denunciar el fet i titllar a Tomàs de ‘censor’. Com he dit anteriorment Adam Tomàs no és el director de la Revista Amposta, però també és qui decideix el que pot publicar-se i el que no.

Desconec el grau d’influència que va tenir la pàgina de Maria Matamoros als resultats de les municipals de 2015. Sempre he volgut pensar que si vaig col·laborar tot i que fos de forma insignificant en la derrota de Ferré, per a mi ja va valdre la pena.

I arribat a aquest punt potser pensareu que, finalment us diré qui hi havia darrere de Maria Matamoros. Ho sento, us quedareu en les ganes. Coses així no es fan públiques.

AI! ADAM...

 

Una excusa que sovint utilitzen els polítics quan se’ls retreu alguna cosa que han dit, és que 'se’ls ha malinterpretat'.

Serà casualitat que publicacions com la Marfanta, Ebredigital i Aguaita informaven dies abans de tenir lloc el ple extraordinari de l’Ajuntament d’Amposta celebrat dilluns 14 de juliol, que l’equip de govern tenia previst fer una modificació de crèdit on, entre altres partides, preveia destinar 850.000 € per a la futura construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous. El dia 12, un amic em va fer arribar un retall del què seria el dossier de la modificació de crèdit que es va fer arribar als partits de l’oposició on constava el mateix motiu. I per acabar-ho de rematar, he buscat a la pàgina web de l’ajuntament ampostí i hi consta exactament el mateix. No obstant això, al ple, Adam Tomàs va canviar d’argumentació i va dir que els 850.000 € es destinaran a la construcció de nous torils. Per a torils? De debò? Deuen ser els torils més cars del món mundial! (Podeu veure-ho al vídeo del ple).

Davant la polèmica sorgida, en declaracions posteriors l’alcalde afirmava que ‘si bé fa uns anys havien recolzat una moció presentada pel grup de CiU on es demanava suport per a la construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous, la iniciativa era privada i que des de l’ajuntament mai s’impulsaria una mesura així’. Encara sort, em quedo molt més tranquil... Com diuen al meu poble s’agafa primer un mentider que un coix.

Es comenta per Amposta que Adam Tomàs no ha estat mai en contra dels bous. Que se’l podia veure cada any al bou capllaçat. Segurament és cert. Però no és menys cert que una part molt important de la gent que li van domar suport l’any 2015 eren de marcada tendència antitaurina.

Alguns d’aquests antics votants fins i tot van formar una plataforma en contra dels bous anomenada Tots som poble i es van posicionar clarament en contra d’Adam Tomàs.

Les pròximes eleccions, a les que Adam Tomàs ja ha anunciat que es presentarà, seran en menys de dos anys. Si a les passades va treure majoria absoluta ‘pels pèls’, ara com ara no deu tenir gens clar que la pugui repetir i sap que si això passa, segurament, li acabarà suposant la pèrdua de l’alcaldia.

Per tant, ha de guanyar-se nous col·lectius i a Amposta, com a una part dels pobles de les Terres de l’Ebre, sobretot del Delta, un dels col·lectius amb més influència són els taurins, un grup que està perfectament organitzat i que en qualsevol moment poden fer decantar la balança cap a un dels candidats que es presentaran a les eleccions.

Per tant, si els hi dones un ‘caramel·let’ en forma de 850.000 € per a construir un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous i et compromets a tenir-lo enllestit per al segons semestre de 2026, tens molts de números perquè t’acabin donant el vot. Blanc i amb botella...

Per acabar, vull que us fixeu en aquest detall. Al País Valencià, el govern de ‘l’impresentable’ Mazón atorga 500.000 € per a ‘asuntos taurinos’ (tal com ho ha escrit Joan Baldoví). Mig milió d’euros d’un pressupost de més de 32.000 milions de tota una comunitat autònoma. A Amposta, d’un pressupost de 70 milions d’euros, 850.000. Tragueu les vostres pròpies conclusions...  

L’OPORTUNITAT PERDUDA

 

L’any 2015, Adam Tomàs, encapçalant la candidatura d’ERC-EA, va ser elegit alcalde d’Amposta amb majoria absoluta. El 2019 ho va tornar a ser amb la majoria més àmplia que mai s’havia aconseguit a la nostra ciutat (16 de 21 regidors).

Tot i que en un principi va dir que només s’hi estaria vuit anys, es va tornar a presentar per una tercera legislatura.

Segurament que fruit del desencís, el 2023, tot i que va tornar a guanyar per majoria absoluta, pel camí va perdre 5 regidors i ‘només’ en va aconseguir 11 (majoria pels pèls).

Només fa uns dies, Adam Tomàs, va anunciar que tornaria a presentar-se les pròximes eleccions que se celebraran el 2027. Dos mandats més del que havia anunciat el 2015,

Si fem balanç d’aquests deu anys que porta d’alcalde, la primera cosa que em ve al cap (i serveixi com a resum d’aquest escrit) és ‘l’oportunitat perduda’.  

Si mirem la nostra ciutat en retrospectiva ens n'adonarem fàcilment que de les deficiències heretades de les anteriors etapes de CiU no se n'ha millorat cap.

Els qui em coneixeu sabeu que sempre m’ha preocupat l’estat de la via pública, entenent com a tal, la neteja de carrers i places (incloent-hi l’ús correcte de les àrees de contenidors de brossa), el bon manteniment de parcs i jardins i la circulació rodada. Us llanço una pregunta: Coneixeu algun jardí, plaça o carrer que hagi millorat des de l’arribada d’Adam Tomàs?

Un exemple. La degradació de la zona del parc municipal, el de les antigues escoles. Fa anys s’hi van tallar arbres amb la justificació que estaven amb mal estat i comportaven un ris per a la ciutadania. Però després, en lloc de tornar-se a replantar i adequar l’espai no s’ha fet res i sense manteniment, l’espai es va degradant gradualment. És lamentable veure’l en l’estat que es troba!

A un dels pocs espais on s’han plantat arbres és al parc de Valletes, el que està entre l’avinguda de Josep Tarradellas i el col·legi de Miquel Granell. Però si passeu per allí, veureu com l’herba ‘ha colonitzat’ pràcticament totes les zones on no hi ha equipaments infantils i juvenils.  

Durant els deu anys que porta d’alcalde, Adam Tomàs, ha sobreviscut d’anuncis, que si se sanciona l’incivisme, que si es prendrien mesures per a combatre ‘no sé què’, de fer assemblees veïnals per aparentar que escolta la ciutadania... Sempre buscant un titular que surti als mitjans de comunicació locals i comarcals. Malgrat tot, Amposta no ha millorat gens ni mica. No serà que es parla molt i que s’actua poc?

Una cosa mai explicada. Només començar la primera legislatura, el regidor de Governació Miquel Subirats, dimitit recentment, em va dir que volia posar en marxa un estudi per a millorar la circulació i que comptava amb mi perquè aportés idees. En deu anys no s’ha fet... No serà que afrontar els mals endèmics que té Amposta comporta un rebuig per part de la ciutadania i la consegüent pèrdua de vots? No donar solució als problemes existents també fa perdre vots.   

Adam Tomàs, en deu anys ha tingut l’oportunitat i el temps necessari de capgirar com si fos un mitjó les deficiències d’Amposta i no ho ha fet. Per què? Només ell ho sap. Com he dit anteriorment, una ‘oportunitat perduda’ que, segurament, li acabarà passant factura les pròximes municipals. 

  

UNA DECISIÓ POLÍTICA

Cal remuntar-nos a principis de la primavera d’enguany quan un grup de militants i simpatitzants del PSC d’Amposta prenguérem la decisió de retre un homenatge a qui ha estat fins ara l’únic alcalde socialista d’Amposta, Josep Maria Simó Huguet (Amposta 1947). Des d’aquella ja llunyana data s’han anat publicant una sèrie d’articles, reportatges, entrevistes, etc. al digital la Marfanta per a recordar la breu, però fructífera etapa de Simó com a alcalde d’Amposta (1983-1987). Una entrevista feta a l’homenatjat va ser enviada a la Revista Amposta el 19 de juny. Des d’aquella data han sortit 5 números de la revista sense que s’hagi publicat l’entrevista esmentada. Només fa uns dies ens va arribar a casa el número pertanyent al mes de novembre i en comprovar que, com havia passat amb les publicacions precedents tampoc es publicava l’entrevista, vaig decidir enviar-li un missatge a Adam Tomàs, alcalde d’Amposta. La resposta d’Adam Tomàs va ser del tot surrealista. Lluny de disculpar-se i donar-me una resposta convincent va començar dient-me que era ‘una entrevista molt política’, per a continuar dient que a Amposta a part de Simó hi havia hagut 3 alcaldes més que també havien de ser homenatjats i que la intenció era haver-ho fet en complir-se els 40 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics, però que la pandèmia de la COVID ho va alterar tot, van haver d’ajornar els previstos homenatges fins a l’any que ve, una vegada s’han complit els 45. De fet, els 40 anys es van complir el 2019 i, per tant, els 45 aquest any... Entenem que la decisió d’Adam Tomàs és una decisió POLÍTICA, autoritària i arbitrària. La Revista Amposta, editada per l’Ajuntament, és una revista d’actualitat (desfasada, això sí) on predomina el relat de l’agenda POLÍTICA de l’alcalde i en segon terme la dels regidors i regidores que formen l’equip de govern. Per tant, una entrevista feta a un exalcalde per a commemorar els 40 anys del seu govern compleix perfectament els paràmetres per a ser publicada. Sobre l’entrevista enviada per a ser publicada a la Revista Amposta forma part de l'homenatge que els socialistes ampostins li estem fent a Josep Maria Simó. Si l’Ajuntament d’Amposta vol aprofitar els 45 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics per fer un reconeixement als exalcaldes de la ciutat, des del nostre punt de vista són dos fets diferents i perfectament compatibles. A part d’això creiem que l’actitud de l’actual alcalde Adam Tomàs cap a la figura de l’exalcalde Josep Maria Simó és una desconsideració institucional impròpia en una democràcia plena com la que tenim. I ja per acabar, havíem llegit i sentit a dir que Adam Tomàs és molt bo posant excuses, amb el fet de no publicar l’entrevista ens ho ha demostrat.

FOC ENCREUAT A AMPOSTA

 

Pel que s'ha vist en aquests darrers dies, els dos principals partits d'Amposta si ens atenim a la representació que tenen al Ple de l'Ajuntament, és a dir, ERC i Junts per Amposta (JxA), han iniciat una mena de 'foc encreuat' que si dura fins a les eleccions de 2027 els que ens ho mirem de fora podem passar-nos-ho molt bé.

Tot va començar amb l'anunci per part de l'Ajuntament de la compra de l'antiga seu que Convergència Democràtic de Catalunya tenia al carrer Góngora per 12.000 € i que va ser embargat per ordre judicial per garantir les responsabilitats civils del partit de Pujol en el cas de l'espoli del Palau de la Música.

Aquesta informació per si sola no tindria més rellevància si no fos per les declaracions del mateix alcalde d'Amposta Adam Tomàs en anunciar a la xarxa X la compra i cito textualment: L'últim actiu del procediment concursal, embargat tb pel cas Palau. És una manera de retornar, a un preu baix, part de l'espoli de CiU a la ciutadania.

La segona part de les paraules que acabo de reproduir no van agradar gens ni mica a JxA la qual cosa no acabo d'entendre, per què si diuen que no tenen res a veure amb l'antiga Convergència, ¿per què els molesta que diguin això? Quan algú diu que vol fer creu i ratlla amb el passat ho ha de fer sense pal·liatius fent un gir radical en la manera d'actuar, no només dir-ho amb 'la boca petita'.

La resposta de JxC no va trigar ni 24 hores. Com he fet anteriorment amb les paraules d'Adam Tomàs, també ara vull reproduir literalment la seva resposta: "probablement l'adquisició d'aquest immoble suposarà una despesa de més del doble de l'anunciat per l'alcalde (el republicà Adam Tomàs), ja que a l'import de compra s'han d'afegir els diversos impostos que s'han de pagar (ITP, Notaria, Registre...). També s'hauran d'assumir les despeses de comunitat pendents i les obres necessàries per fer-lo complir amb la legalitat urbanística vigent. A més, es deixaran d'ingressar uns 1.000 euros anuals entre IBI i taxes d'escombraries, a més de renunciar a cobrar l'IBI endarrerit dels darrers anys". També es qüestiona la seva utilitat, ja que pel seu emplaçament no el veuen idoni perquè s'hi pugui ubicar cap dependència municipal.

Em sorprèn la diligència de JxA a l'hora de respondre. Sembla que tinguessin la resposta preparada des de feia dies esperant el moment de l'anunci. Tot i que també pot ser que algú es passés tota la nit remenant papers i fent càlculs per a fer aquestes apreciacions, segons sembla, tan exactes i precises...

Personalment, no sé si és el lloc és o no ideal per a ubicar-hi dependències municipals, però el que és evident és que l'Ajuntament (i, per tant, la ciutadania d'Amposta) des de l'època de CiU al govern té serveis en locals de lloguer pels que es paguen elevades quantitats de diners; a saber: el Centre de rehabilitació al carrer Amèrica (tot i que depengui de l'Hospital Comarcal, aquest és gestionat per una empresa municipal) o les dependències de la policia local al carrer Barcelona.

Per acabar només em queda felicitar JxA pel seu canvi d'actitud respecte a els problemes quotidians que afecten la ciutadania. Al passat no els importava gens ni mica la seguretat ciutadana, la neteja urbana o el manteniment dels espais públics. Si a tot el mencionat s'inclogués el caos i la permissibilitat a l'hora de circular per la ciutat ja quasi que ho tindríem...

Foto: Diari de Tarragona. 

LES CREUS DE BORGONYA D’AMPOSTA

Primer potser us intento explicar que és la creu de Borgonya o creu de Sant Andreu. No és fàcil. La creu de Borgonya és un símbol en forma de ‘X’ que tradicionalment ha estat vinculat amb la monarquia espanyola, tot i que el seu origen el trobem a França i més concretament al l’antic ducat de Borgonya que comprenia els territoris de l’actual regió francesa de la Borgonya i 17 províncies més dels Països Baixos, l’antiga Holanda. Aquest emblema va arribar a Espanya el 1506 de la ma de la Guardia Borgonya de Felip I de Castella de sobre nom el Formós i ha perdurat fins Joan Carles I, l’Emèrit. Els exercits de terra espanyols la van utilitzar com a símbol en diferents èpoques com per exemple a la batalla de Pavia de 1525, pels terços durant el regnat dels Habsburgs i en altres regiments de la monarquia hispana dels segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Actualment encara la podem trobar a les cues d’avions de l’Exercit de l’Aire. Segons sembla fou el general Franco qui va manar pintar-les per a no confondre els aparells de l’aviació nacional amb els de la II República que portaven la bandera tricolor. A partir de 1935, la versió del ‘sautor roig sobre fons blanc’ (terminologia heràldica) es convertiria en la bandera del moviment carlí que va donar suport al cop d’estat que derivaria en l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Un exemple el tenim en el Terç de Montserrat que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Com heu pogut comprovar l’única relació que ha tingut al llarg de la història la creu de Borgonya amb Catalunya ha tingut unes connotacions negatives ja que qui la portava era una unitat de l’exercit feixista que va lluitar contra la llibertat i la democràcia de Catalunya. Després d’aquesta explicació us he de dir que encara avui en dia la creu de Borgonya o més concretament les creus de Borgonya (ja que n’hi ha 4) encara son presents a Amposta i més concretament a la part inferir de les portes laterals de la tanca que hi ha a la part davantera del que avui és el Museu de les Terres de l’Ebre i que originalment van ser les escoles públiques Miquel Granell construïdes entre 1911 i 1912 projectades per Ramon Salas i d’estil modernista. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local. No sabria dir si aquestes creus de Borgonya es van col·locar quan es va construir l’escola o bé posteriorment, potser una vegada acabada la Guerra Civil. Actualment s’hi hi està fent una important rehabilitació que afecta a la façana principal així com a la tanca que inclou les dues portes esmentades amb les corresponents creus de Borgonya. Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’alcalde Adam Tomàs per a advertir-lo sobre aquesta anomalia ja que aquest símbol bé podria qualificar-se de feixista i per tant susceptible de ser retirat si ens atenem a la Llei de la Memòria Històrica. L’alcalde em va respondre que ho hauria de consultar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ja que al tractar-se d’un edifici ‘protegit’ no es poden prendre mesures que alterin la seva estructura actual). No obstant, penso que en un cas com aquest no hi hauria d’haver cap tipus de problema per treure’s definitivament aquest tipus de simbologia.

AVUI COM AHIR

Dos mesos després de les darreres eleccions municipals la fisonomia d’Amposta no ha canviat per a res. Avui seguim com ahir, com abans d’ahir, com sempre... Ja sé que pel mig hi ha hagut unes eleccions generals que han paralitzat gaire bé la vida política, però això no és excusa per a que el nou (vell) govern municipal es posi a treballar i millorar aquells aspectes de la nostra ciutat que tanta falta tenen. Adam Tomàs i la seva candidatura van revalidar la majoria absoluta però pel camí van perdre 5 regidors i més de 2.000 vots. És una dada significativa, per a tenir en compte i reflexionar. I si no ho fan s’equivocaran de mig a mig. Caldria analitzar els motius d’aquesta pèrdua de regidors i vots però és evident que una part és degut al descontentament de l’electorat que li va donar la seva confiança en les dues anteriors eleccions municipals. Des d’aquells que s’han sentit traïts en veure com no se’ls hi feia cas quan van demanar la supressió dels actes taurins fins els que en 8 anys de governs d’ERC-EA no han vist millores substancials a la nostra ciutat. De vegades tinc la sensació que a Amposta hi conviuen diverses categories de ciutadans tot i que a l’hora de pagar els nostres impostos no hi hagi cap mena de diferència. Les brigades de neteja tenen més cura de la zona del centre on es desenvolupa la major part de la vida social de la nostra ciutat que a la resta dels barris. Mireu, al barri on visc, les màquines de neteja (que produeixen un soroll infernal) comencen a passar a primera hora dels diumenges. Doncs bé, ja fa al menys dos diumenges que no s’han sentit. Així no és estrany veure aquelles deixalles del terra ‘que ja s’han fet familiars’ i les poques papereres que hi ha plenes a rebentar. De vegades els camions de la brossa tampoc passen diàriament i les bosses d’escombraries i tota mena de residus son ben visibles pels voltants de les illes de contenidors; també han retornat les herbes a les juntes de les voreres amb l’asfalt reproduint els ‘microsistemes’ d’anys anteriors. ¿I sobre la circulació què? És evident que tampoc ha millorat en res. Només cal sortir al carrer i comprovar-ho per un mateix. L’altre dia a un grup molt popular d’una xarxa social, un usuari donava una idea per a millorar la seguretat dels vianants i els conductors. Textualment deia això: -Jo eliminaria l'aparcament previ als passos de vianants, això permetria una millor visibilitat i seguretat per a tothom i evitaria les frenades brusques i el perill que comporta per a tots! Sí, ja sé que es perdrien llocs d'aparcament, però no és millor evitar un accident que aparcar? ¿Us imagineu per un instant que aquesta idea es pogués portar a terme i a sobre funcionés? Jo no... L’incivisme a les ciutats i pobles és cosa d’uns quants. Potser cada vegada més perquè si un porta un paper a la ma i veu el terra plena de papers i la paperera més propera està plena, ¿qui l’impedeix que ell també l’acabi tirant? Amb les negligències dels conductors passa alguna cosa semblant. Mentre que els uns mirem de complir amb les normes de circulació i regles bàsiques de civisme i convivència que pertoquen, sempre hi ha a qui no l’importa gens ni mica el benestar i seguretat de la resta dels seus conciutadans. Només actuen pel seu propi interès i si no troben aparcament hi han de donar una volta per veure si per les rodalies hi ha alguna plaça buida, directament no ho fan i aparquen al primer forat que veuen sense importar-los si deixen el cotxe al bell mig del carrer, si hi tenen que accedir en direcció contrària o bé dificulten la visibilitat dels conductors que passen per aquell punt. Els hi dona exactament igual... Amb aquest panorama, ¿com es pot demanar a aquests ciutadans que canviïn d’actitud i que deixen lliures els aparcaments que hi ha al costat dels passos de vianants? I a sobre se’ns riuran a la nostra cara com alguns propietaris de gossos que conec i que no recullen els excrements de les seves mascotes. I així continuem i continuarem. Els uns fent el beneit (de vegades és la sensació que tinc) i els altres comportant-se de manera antisocial tal i com ho han fet sempre amb els ulls grossos de les nostres autoritats municipals. NOTA ADICIONAL. Per cert, estem a les acaballes del mes de juliol i encara no m’ha arribat l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de juny. Segur que quan m’arribi portarà la propaganda electoral de les eleccions del passat diumenge. A veure per quin partit em decideixo...