FOC ENCREUAT A AMPOSTA

 

Pel que s'ha vist en aquests darrers dies, els dos principals partits d'Amposta si ens atenim a la representació que tenen al Ple de l'Ajuntament, és a dir, ERC i Junts per Amposta (JxA), han iniciat una mena de 'foc encreuat' que si dura fins a les eleccions de 2027 els que ens ho mirem de fora podem passar-nos-ho molt bé.

Tot va començar amb l'anunci per part de l'Ajuntament de la compra de l'antiga seu que Convergència Democràtic de Catalunya tenia al carrer Góngora per 12.000 € i que va ser embargat per ordre judicial per garantir les responsabilitats civils del partit de Pujol en el cas de l'espoli del Palau de la Música.

Aquesta informació per si sola no tindria més rellevància si no fos per les declaracions del mateix alcalde d'Amposta Adam Tomàs en anunciar a la xarxa X la compra i cito textualment: L'últim actiu del procediment concursal, embargat tb pel cas Palau. És una manera de retornar, a un preu baix, part de l'espoli de CiU a la ciutadania.

La segona part de les paraules que acabo de reproduir no van agradar gens ni mica a JxA la qual cosa no acabo d'entendre, per què si diuen que no tenen res a veure amb l'antiga Convergència, ¿per què els molesta que diguin això? Quan algú diu que vol fer creu i ratlla amb el passat ho ha de fer sense pal·liatius fent un gir radical en la manera d'actuar, no només dir-ho amb 'la boca petita'.

La resposta de JxC no va trigar ni 24 hores. Com he fet anteriorment amb les paraules d'Adam Tomàs, també ara vull reproduir literalment la seva resposta: "probablement l'adquisició d'aquest immoble suposarà una despesa de més del doble de l'anunciat per l'alcalde (el republicà Adam Tomàs), ja que a l'import de compra s'han d'afegir els diversos impostos que s'han de pagar (ITP, Notaria, Registre...). També s'hauran d'assumir les despeses de comunitat pendents i les obres necessàries per fer-lo complir amb la legalitat urbanística vigent. A més, es deixaran d'ingressar uns 1.000 euros anuals entre IBI i taxes d'escombraries, a més de renunciar a cobrar l'IBI endarrerit dels darrers anys". També es qüestiona la seva utilitat, ja que pel seu emplaçament no el veuen idoni perquè s'hi pugui ubicar cap dependència municipal.

Em sorprèn la diligència de JxA a l'hora de respondre. Sembla que tinguessin la resposta preparada des de feia dies esperant el moment de l'anunci. Tot i que també pot ser que algú es passés tota la nit remenant papers i fent càlculs per a fer aquestes apreciacions, segons sembla, tan exactes i precises...

Personalment, no sé si és el lloc és o no ideal per a ubicar-hi dependències municipals, però el que és evident és que l'Ajuntament (i, per tant, la ciutadania d'Amposta) des de l'època de CiU al govern té serveis en locals de lloguer pels que es paguen elevades quantitats de diners; a saber: el Centre de rehabilitació al carrer Amèrica (tot i que depengui de l'Hospital Comarcal, aquest és gestionat per una empresa municipal) o les dependències de la policia local al carrer Barcelona.

Per acabar només em queda felicitar JxA pel seu canvi d'actitud respecte a els problemes quotidians que afecten la ciutadania. Al passat no els importava gens ni mica la seguretat ciutadana, la neteja urbana o el manteniment dels espais públics. Si a tot el mencionat s'inclogués el caos i la permissibilitat a l'hora de circular per la ciutat ja quasi que ho tindríem...

Foto: Diari de Tarragona. 

LES CREUS DE BORGONYA D’AMPOSTA

Primer potser us intento explicar que és la creu de Borgonya o creu de Sant Andreu. No és fàcil. La creu de Borgonya és un símbol en forma de ‘X’ que tradicionalment ha estat vinculat amb la monarquia espanyola, tot i que el seu origen el trobem a França i més concretament al l’antic ducat de Borgonya que comprenia els territoris de l’actual regió francesa de la Borgonya i 17 províncies més dels Països Baixos, l’antiga Holanda. Aquest emblema va arribar a Espanya el 1506 de la ma de la Guardia Borgonya de Felip I de Castella de sobre nom el Formós i ha perdurat fins Joan Carles I, l’Emèrit. Els exercits de terra espanyols la van utilitzar com a símbol en diferents èpoques com per exemple a la batalla de Pavia de 1525, pels terços durant el regnat dels Habsburgs i en altres regiments de la monarquia hispana dels segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Actualment encara la podem trobar a les cues d’avions de l’Exercit de l’Aire. Segons sembla fou el general Franco qui va manar pintar-les per a no confondre els aparells de l’aviació nacional amb els de la II República que portaven la bandera tricolor. A partir de 1935, la versió del ‘sautor roig sobre fons blanc’ (terminologia heràldica) es convertiria en la bandera del moviment carlí que va donar suport al cop d’estat que derivaria en l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Un exemple el tenim en el Terç de Montserrat que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Com heu pogut comprovar l’única relació que ha tingut al llarg de la història la creu de Borgonya amb Catalunya ha tingut unes connotacions negatives ja que qui la portava era una unitat de l’exercit feixista que va lluitar contra la llibertat i la democràcia de Catalunya. Després d’aquesta explicació us he de dir que encara avui en dia la creu de Borgonya o més concretament les creus de Borgonya (ja que n’hi ha 4) encara son presents a Amposta i més concretament a la part inferir de les portes laterals de la tanca que hi ha a la part davantera del que avui és el Museu de les Terres de l’Ebre i que originalment van ser les escoles públiques Miquel Granell construïdes entre 1911 i 1912 projectades per Ramon Salas i d’estil modernista. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local. No sabria dir si aquestes creus de Borgonya es van col·locar quan es va construir l’escola o bé posteriorment, potser una vegada acabada la Guerra Civil. Actualment s’hi hi està fent una important rehabilitació que afecta a la façana principal així com a la tanca que inclou les dues portes esmentades amb les corresponents creus de Borgonya. Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’alcalde Adam Tomàs per a advertir-lo sobre aquesta anomalia ja que aquest símbol bé podria qualificar-se de feixista i per tant susceptible de ser retirat si ens atenem a la Llei de la Memòria Històrica. L’alcalde em va respondre que ho hauria de consultar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ja que al tractar-se d’un edifici ‘protegit’ no es poden prendre mesures que alterin la seva estructura actual). No obstant, penso que en un cas com aquest no hi hauria d’haver cap tipus de problema per treure’s definitivament aquest tipus de simbologia.

AVUI COM AHIR

Dos mesos després de les darreres eleccions municipals la fisonomia d’Amposta no ha canviat per a res. Avui seguim com ahir, com abans d’ahir, com sempre... Ja sé que pel mig hi ha hagut unes eleccions generals que han paralitzat gaire bé la vida política, però això no és excusa per a que el nou (vell) govern municipal es posi a treballar i millorar aquells aspectes de la nostra ciutat que tanta falta tenen. Adam Tomàs i la seva candidatura van revalidar la majoria absoluta però pel camí van perdre 5 regidors i més de 2.000 vots. És una dada significativa, per a tenir en compte i reflexionar. I si no ho fan s’equivocaran de mig a mig. Caldria analitzar els motius d’aquesta pèrdua de regidors i vots però és evident que una part és degut al descontentament de l’electorat que li va donar la seva confiança en les dues anteriors eleccions municipals. Des d’aquells que s’han sentit traïts en veure com no se’ls hi feia cas quan van demanar la supressió dels actes taurins fins els que en 8 anys de governs d’ERC-EA no han vist millores substancials a la nostra ciutat. De vegades tinc la sensació que a Amposta hi conviuen diverses categories de ciutadans tot i que a l’hora de pagar els nostres impostos no hi hagi cap mena de diferència. Les brigades de neteja tenen més cura de la zona del centre on es desenvolupa la major part de la vida social de la nostra ciutat que a la resta dels barris. Mireu, al barri on visc, les màquines de neteja (que produeixen un soroll infernal) comencen a passar a primera hora dels diumenges. Doncs bé, ja fa al menys dos diumenges que no s’han sentit. Així no és estrany veure aquelles deixalles del terra ‘que ja s’han fet familiars’ i les poques papereres que hi ha plenes a rebentar. De vegades els camions de la brossa tampoc passen diàriament i les bosses d’escombraries i tota mena de residus son ben visibles pels voltants de les illes de contenidors; també han retornat les herbes a les juntes de les voreres amb l’asfalt reproduint els ‘microsistemes’ d’anys anteriors. ¿I sobre la circulació què? És evident que tampoc ha millorat en res. Només cal sortir al carrer i comprovar-ho per un mateix. L’altre dia a un grup molt popular d’una xarxa social, un usuari donava una idea per a millorar la seguretat dels vianants i els conductors. Textualment deia això: -Jo eliminaria l'aparcament previ als passos de vianants, això permetria una millor visibilitat i seguretat per a tothom i evitaria les frenades brusques i el perill que comporta per a tots! Sí, ja sé que es perdrien llocs d'aparcament, però no és millor evitar un accident que aparcar? ¿Us imagineu per un instant que aquesta idea es pogués portar a terme i a sobre funcionés? Jo no... L’incivisme a les ciutats i pobles és cosa d’uns quants. Potser cada vegada més perquè si un porta un paper a la ma i veu el terra plena de papers i la paperera més propera està plena, ¿qui l’impedeix que ell també l’acabi tirant? Amb les negligències dels conductors passa alguna cosa semblant. Mentre que els uns mirem de complir amb les normes de circulació i regles bàsiques de civisme i convivència que pertoquen, sempre hi ha a qui no l’importa gens ni mica el benestar i seguretat de la resta dels seus conciutadans. Només actuen pel seu propi interès i si no troben aparcament hi han de donar una volta per veure si per les rodalies hi ha alguna plaça buida, directament no ho fan i aparquen al primer forat que veuen sense importar-los si deixen el cotxe al bell mig del carrer, si hi tenen que accedir en direcció contrària o bé dificulten la visibilitat dels conductors que passen per aquell punt. Els hi dona exactament igual... Amb aquest panorama, ¿com es pot demanar a aquests ciutadans que canviïn d’actitud i que deixen lliures els aparcaments que hi ha al costat dels passos de vianants? I a sobre se’ns riuran a la nostra cara com alguns propietaris de gossos que conec i que no recullen els excrements de les seves mascotes. I així continuem i continuarem. Els uns fent el beneit (de vegades és la sensació que tinc) i els altres comportant-se de manera antisocial tal i com ho han fet sempre amb els ulls grossos de les nostres autoritats municipals. NOTA ADICIONAL. Per cert, estem a les acaballes del mes de juliol i encara no m’ha arribat l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de juny. Segur que quan m’arribi portarà la propaganda electoral de les eleccions del passat diumenge. A veure per quin partit em decideixo...

RETORN AL PASSAT

Ja és oficial. El doctor en medicina Manel Joaquim Ferré Montañés, qui va ser alcalde d’Amposta durant dues legislatures (entre els anys 2007 i 2015) encapçalarà la llista de Junts a les properes eleccions municipals de maig. La posada en escena de la presentació va estar quasi a l’alçada de les antigues presentacions de CiU, ja que va comptar amb la presència de Jordi Turull, Secretari General de Junts x Cat i Jaume Giró ex-Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. El lema escollit per a la precampanya és ‘l’Amposta que vols’. Quan un candidat ja ha estat alcalde per a bé o per a mal deixa un llegat. No comença de zero, sinó que ja porta un bagatge fruit dels anys que ha estat al govern municipal. I cal dir que a mi, el bagatge de l’ex-alcalde no m’agrada gens ni mica. Quan Adam Tomás, l’actual alcalde, li va arrabassar l’alcaldia ja fa quasi 8 anys va trobar la ciutat tan desendreçada com ho està ara. És veritat que durant aquest temps no ha sabut capgirar la situació, però cal tenir memòria i recordar que no la van trobar molt millor. També vull recordar per aquells que van faltats de memòria que Manel Ferré, va perdre l’alcaldia (venia d’una majoria absoluta amb 11 regidors i es va quedar amb 7 regidors) en gran part gràcies a les polèmiques sorgides durant els mesos anteriors a la cita electoral i que tenien que veure amb la seva gestió al capdavant de l’alcaldia. Aquestes temes encara continuen pendents de judici. En veure perduda l’alcaldia, el Dr. Ferré va protagonitzar una gran espantada renunciant a l’acta de regidor i desapareixent completament de la vida pública ampostina així com de les xarxes socials. De tots els càrrecs que havia ocupat durant els anys que va estar a l’Ajuntament d’Amposta sembla que només es va quedar amb el de President del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), una associació patronal creada per Convergència. Les males llengües (que sempre les hi ha) diuen que el motiu principal del retorn a la política de l’ex-alcalde ha estat precisament les pressions d’aquesta patronal del sector sanitari, ja que segons sembla, per a ser-ne membre s’ha d’ostentar un càrrec electe municipal i Manel Ferré portaria més de 7 anys incomplint els estatuts de l’associació. A quatre mesos vista de les eleccions tinc un dubte: Què farà Manel Ferré si no assoleix l’alcaldia? Plegarà com ho va fer el 2015 o serà un simple regidor de l’oposició, una situació totalment nova per a ell que durant els 28 anys que va estar a l’ajuntament sempre va tenir responsabilitats de govern. Vull pensar que aquesta vegada Manolito no donarà un cop de porta i seguirà (mal que li pesi a l’oposició) ja que s’hi juga massa... O segueix de regidor i per tant continua al capdavant del CSSC o torna a reobrir la consulta privada que va tenir fa uns anys. No li queden moltes més opcions... En la majoria dels casos significaria un retorn al passat... Un retorn que, posant-nos en el pitjor, seria retornar a l’Amposta dels anys foscos. Del sectarisme polític, de l’autoritarisme, del suport al transvasament... Precisament l’Amposta que NO vull ni per a mi ni per a ningú!

CONTROVÈRSIA

La vida a Amposta sol transcorre plàcidament fins l’arribada de la seva Festa Major sobre el 15 d’agost. Dies abans, taurins (o ‘boveros’ com en agrada dir aquí) i antitaurins comencen un controvèrsia que no va més enllà d’alguns comentaris a les xarxes socials. Sempre hi ha algú que provoca la primera espurna, però enguany crida força l’atenció que aquest ‘algú’ hagi estat precisament el propi alcalde, el republicà Adam Tomás, a l’entrevista que publicava el diari Ara el passat dia 5. Adam Tomàs, com buscant l’enfrontament entre els seus propis conveïns, defensava els bous de la següent manera: ‘És una barbaritat tenir un ocell engabiat o un gos en un pis de 50 metres. Això també podria ser maltractament animal. Si obrim el meló, obrim-lo tot’. Amb aquestes paraules, l’alcalde no fa una altra cosa que apropiar-se del vell discurs dels ‘boveros’ en comparar el tracte rebut pels bous durant els actes taurins amb els dels animals de companyia que tenim a casa. Adam Tomàs quan no era alcalde d’Amposta no era partidari de la festa dels bous. Però en arribar a l’alcaldia va haver de canviar de criteri per mirar d’acontentar el col•lectiu taurí que a la nostra ciutat té molt de pes. Aquest canvi d’actitud ha creat força malestar entre la ciutadania que l’any 2015 (i posteriorment el 2019) li van donar el seu vot esperant una millora de la nostra ciutat. Però desgraciadament després de 7 anys Amposta està igual o pitjor que quan ERC va arribar al govern municipal.

Les fotos de la plaça de bous del Poble Nou son d'Enrique Olivé.

INCIVICS PER NATURALESA

Foto d'arxiu. 

L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs ha anunciat una nova campanya contra l’incivisme a la nostra ciutat amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania que no s’ha de dipositar deixalles  fora dels contenidors. L’eslògan de la nova campanya és Entre tots cuidem Amposta.

Benvinguda sigui aquesta campanya i les que segur que es faran els propers anys. Tot sigui per al bé de la nostra ciutat, tot i que, d’entrada, dubto de la seva eficàcia.  

De campanyes contra l’incivisme se’n han anat fent periòdicament, però sistemàticament una part de la població (m’agrada pensar que una minoria) sé les ha passat pel folre.

Al principi del confinament per la pandèmia del COVID-19, el propi alcalde va demanar a la població que no deixessin ni bosses de brossa ni altres objectes fora dels contenidors, precisament el mateix que pretén fer la campanya anunciada. També es va demanar que no dipositessin roba als contenidors habilitats per al reciclatge i els van precintar. Com sempre, una gran majoria dels ciutadans i ciutadanes li van fer cas (segurament perquè sempre ho han fet així). En canvi, la resta, aquells que com ja paguen la taxa de recollida de la brossa es creuen que tenen el dret a fer els que els hi dona la gana, han seguit comportant-se incívicament (per no usar una altra paraula). I és així mateix, no cal donar-li més voltes! Sembla que portin l’incivisme a l’ADN...  

S’han posat agents cívics (la darrera vegada que els vaig veure va ser durant el confinament); s’ha parlat de posar càmeres de vigilància, de incrementar el control policial... Malgrat tot, una part de la població no es consciencia i no ha variat per a res el seu comportament. Està comprovat que alguns ciutadans només entenen una cosa: ma dura! O el que és el mateix: ser sancionats.

No m’agradaria que es considerés aquest escrit com un al·legat a favor de de les sancions econòmiques. Ni molt menys! Penso que només s’hauria de sancionar als que cometen infraccions greus i molt greus i als reincidents. Per a la resta dels infractors es podrien bescanviar les sancions econòmiques per hores de treball a la comunitat.

No sé si malgrat tot s’aconseguiria el propòsit de mantenir una ciutat neta, però penso que aquest  seria un bon punt de partida.

CARTELLS ELECTORALS

El passat diumenge 7 de juliol van retirar el que possiblement era l’últim cartell de la campanya de les municipals passades. Curiosament poc després d’haver-li fet una foto. Com podeu veure el cartell estava encongit i hi apareix la imatge del nostre alcalde Adam Tomàs.  

Segons la llei electoral els cartells han de penjar-se a partir de les 0:00 hores del dia que comença la campanya electoral, ja que anteriorment no se pot demanar el vot, tot i que ara quasi bé mai se demana el vot als cartells.

Igual com hi ha un període per poder penjar o enganxar propaganda electoral, n’hi ha un altre per a treure-la, principalment les banderoles i cartells enganxats als fanals. Crec recordar que aquest termini és de quinze dies des de la data electoral.

Arribat a aquest punt potser pensareu que és una queixa. Res més lluny. Me sembla fins i tot normal que quan l’empresa que s’encarrega de posar i treure les banderoles cometi algun error. En aquest cas haver-se’n deixat alguna, ja que la que apareix a la foto no va ser l’única que se va quedar per llevar-se.

Ho dic, perquè quan estava a l’ajuntament i a Amposta hi havia un altre règim, era l’encarregat de controlar la penjada de les banderoles (que no la retirada). Era una feia força feixuga, ja que se feia per la nit i no sempre amb les millors condicions climatològiques. Quan ja pensava que la feina estava més o menys controlada (que solia ser a altes hores de la matinada), donava als operaris les darreres instruccions i me’n anava a dormir.

Un parell de vegades se va quedar alguna banderola sense retirar. Llavors l’antic règim ens ho feia saber com si haguéssim comés un crim. Sembla ser que retirar una o dues pancartes era una feina massa feixuga per a la brigada.

Una vegada, mentre estava treballant, me va sonar el telèfon. Era el responsable de fer la mateixa feina que jo a CiU.

-Escolta Joan que no sé a quin carrer heu col·locat dues banderoles més de les que teníeu assignades.

Per aquells que no ho sàpiguen se feia una mena de sorteig i cada formació política havia de col·locar un nombre determinat de banderoles als carrers assignats. Ignoro si encara se fa així. Personalment sempre penso que la mesura estava totalment desfasada ja que amb el creixement d’Amposta cada vegada hi havia més carrers urbanitzats i per tant més fanals on col·locar-se, mentre el nombre de banderoles si fa o no fa sempre era el mateix.  

-Bé... I per això me truques? Ja saps que les col·loca una empresa i, segurament, tot hi les ordres que tenien, quan me’n vaig anar a dormir, se van haver d’equivocar...

-Sí, però tu saps que la normativa diu... (Amb un to autoritari espatarrant).

-Ja saps que les normes estan per a incomplir-se (li vaig respondre).

Segurament si li hagués dit una mala paraula no s’ho hauria pres tan malament...

Finalment li vaig fer una pregunta:

-Tu coneixes alguna norma que no s’hagi incomplert mai?

Jo no... I vosaltres?

Eren els amos i senyors d’Amposta i tot s’havia de fer segons el seu gust.     

L’EFECTE IMANT

El MNAT. 

La notícia de que Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.

Sigui veraç o falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.

Segurament si hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.

I és que seria molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista respecte a les de la seva àrea d’influència.

O és que Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a la resta de les comarques de la seva demarcació?

Només uns exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura? (abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar). Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.

I en política passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs.

L’any 1984 durant un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi, diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus! Un fet així no ha tornat a passar.

Mes exemples. Ara el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no només són de les Terres de l’Ebre.

Històricament Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre, però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent de Maestrat que anaven a l’Aliança.

Un fet que va fer possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.

Si li sumem que el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.  

LA PROMOCIÓ ECONÒMICA D’AMPOSTA

Foto 1: Nous cartells al polígon industrial de l'Oriola.

Coneguts els resultats electorals d’Amposta que confirmaven que Adam Tomàs tornaria a encapçalar un govern d’EA-ERC, ràpidament va sorgir un dubte: Qui portaria l’àrea de promoció econòmica?

I així m’ho van expressar algunes persones vinculades al propi ajuntament. Fins i tot un regidor electe: És veritat, ara per ara no me ve al cap ningú a qui sé li pugui encarregar aquesta tasca.

I és que, a priori, cap dels regidor electes donava un perfil idoni per a dirigir les polítiques econòmiques de la nostra ciutat. I no seria perquè l’equip de govern no anés sobrat d’efectius, ja que 16 regidors són molts regidors i per tant poden fer molta feina i arribar a llocs fins ara insospitats.

Una vegada conegut el cartipàs municipal vaig observa que aquesta àrea seguirà en mans del pròpia alcalde, tal com ja va passar durant l’anterior mandat.

Però ara com ara res fa pensar que la situació econòmica d’Amposta, respecte a l’arribada o creació de noves empreses i la creació de llocs de treball pugui anar a millor. I no dubto que s’estigui treballant per aconseguir-ho, però una cosa és voler i l’altra molt diferent poder...

Amb el nou mandat municipal ha arribar el rètol de les empreses establertes al polígon de l’Oriola (foto 1). Molt probablement també al de Tosses, però a hores d’ara no puc confirmar aquest extrem.

Si us fixeu a la foto segurament no us passarà per alt les poques empreses que hi ha instal·lades al polígon de l’Oriola. Les que hi ha ocupen una part molt petita dels cartells; la qual cosa demostra que la capacitat que té el polígon respecte a les empreses existent, és molt gran.

Recordo que durant la campanya electoral de 1995 en les que me vaig presentar per la candidatura d’ICV, el desaparegut Anselmo Cano, el seu cap de llista, ja demanava un nou polígon a l’Oriola per la seva proximitat a l’N-340. El polígon se va acabar construint però no va tindré l’èxit esperat. A sobre, la crisi va fer que algunes de les empreses que hi havia, tal vegada les més emblemàtiques, van acabar tancant: Antaix i Laminats de Catalunya.

Foto 2: noves instal·lacions d'Alomar. 

Mentre recorria el polígon també vaig poder veure com una empresa s’estava instal·lant. Se tracta d’Alomar (foto 2), pionera de diagnòstic per la imatge (ressonàncies, TAC’s, etc.). No crec que comporti la creació de molts llocs de treball, però és una bona notícia que una empresa així hagi decidit instal·lar-se a Amposta. Actualment se troba a la plaça del Bimil·lenari de Tortosa. Per tant, tal com passava abans amb la ITV dels cotxes, la gent de la comarca del Montsià s’havien de traslladar a Tortosa per a poder rebre aquest servei.  

Acabaré repetint el que vaig dir no fa gaire en parlar de Tortosa i del tortosinisme que defensen alguns. Si no remem tots junts i en la mateixa direcció, si els conjunt dels càrrecs polítics de les nostres terres no se posen a treballar plegats, les Terres de l’Ebre, però sobre tot la comarca del Montsià, seguirem estan a la cua de Catalunya respecte a la generació d’economia.

Aquest fet és molt greu, perquè com me deia poc abans de les eleccions municipals un empresari ampostí: al final haurem d’acabar marxant, perquè no hi ha ningú que aposti per l’emprenedoria.  

Cartipàs municipal 2019-2023.

QUÈ SE N'HA FET DE LA FONT DE LA PLAÇA DEL MERCAT?

Antiga font del Mercat cedida per Alí El Khattabi Bensaleh. 

Durant dècades, les generacions ampostines van veure brollar l’aigua de la font de la plaça del Mercat durant les festes i els caps de setmana. Era una font de pedra, rodona i amb diversos sortidors. Però un dia va deixar de brollar per culpa de l’inexorable pas del temps que tot ho acaba fent malbé. Manca de manteniment? Podria ser-ne un dels motius.

Tot i que se va demanar al govern municipal (CiU) que miressin d’arranjar-la, la resposta va ser que valia massa diners fer-ho i així se va quedar fins la remodelació de la plaça del Mercat (oficialment de Ramon Berenguer IV)

Antiga font del Mercat cedida per Alí El Khattabi Bensaleh. 

En aquell moment hauria estat oportú condicionar-la i tornar-la a col·locar, però desgraciadament a determinades persones els hi agrada més el nou que allò que forma part de la història dels seu poble o de la seva ciutat.

Fa pocs dies va començar el segon mandat d’Adam Tomàs. Un mandat que ha de ser clau per a veure una transformació real d’Amposta. No hi ha excuses. La ciutadania ha confiat amb ell i el seu equip i ara són ells el qui hauran de satisfer a aquells que els van votar i als que no ho vam fer. No s’entendria que amb l’àmplia majoria que van assolir a les urnes el 26-M (16 de 21 regidors) dintre de 4 anys (8 en total) no se vaguessin resultats.

Construcció de l'antiga plaça del Mercat. Foto cedida per Alí El Khattabi
Bensaleh. 

La passada legislatura se va acabar començant algunes coses que s’haurien hagut de fer molt abans. La més important de totes la transformació del parc que hi ha a tocar del carrer de Josep Tarradellas, l’estat del qual era deplorable.

Sembla que l’actuació que s’hi està fent és important. S’han plantat alguns arbres nous i se’n han tallat d’altres (sí, sí, s’han tallat). També sembla que s’obriran carrers entre zones enjardinades. No he vist el projecte i per tant no puc dir si també hi van alguns elements ornamentals, com per exemple una font.

Font de la plaça del Mercat en l'actualitat. 

En el cas de que fos així, estaria bé recuperar l’antiga font de la plaça del Mercat i si al projecte no hi consta cap font o ja n’hi ha una altra de prevista, l’equip de govern podria tenir en compte el meu suggeriment i trobar algun emplaçament adient de la ciutat on pugui instal·lar-se una peça de tant singular valor com és l’esmentada font.  

Obres al parc del Josep Tarradellas. 

    

COM SE GUANYEN UNES ELECCIONS

Adam Tomàs concedint una entrevista a Xavi Llambrich
per a Canal 21 Terres de l'Ebre.

Després de l’aclaparadora majoria absoluta assolida per EA-ERC a Amposta, el seu cap de llista i futur alcalde de la ciutat per segon cop Adam Tomàs va donar tota una lliçó magistral de com se guanyen unes eleccions.

Va dir que els missatges havien de ser sempre en positiu i no com ho havia fet Junts per Amposta que tot i anunciar-ho així després parlava del malament que funcionava tot a Amposta (Hospital Comarcal, circulació, neteja viària...) sense aportar-hi cap tipus de solució.

També va recordar les dures oposicions que ha fet històricament el PSC  contra Roig primer i Manel Ferré més tard. I que la ciutadania d’Amposta no és partidària d’aquesta manera de fer oposició.  

En part estic d’acord que durant una campanya els missatges que s’han de donar sempre han de ser en positiu. Per això s’ha de tenir un bon programa i després s’ha de saber defensar com cal davant de l’acció de govern del partit que hagi tingut la responsabilitat de govern.

Però també penso que si un alcalde abusa de la seva posició i infringeix la llei, els que s’ha de fer és destapar el cas.

Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament, el PSC va renunciar sempre anar als tribunals, però també és veritat que el que se pretenia és que la fiscalia, davant els casos de corrupció que periòdicament sortien a la llum, hagués actuat d’ofici, cosa que no va fer.

De Roig és conegut l’ús d’informació privilegiada quan s’havia d’urbanitzar Valletes. Els cas, denunciat pel PSC va arribar als tribunals i va acabar amb l’absolució de Roig per prescripció dels fets, però també amb la reprimenda del jutge cap al primer edil municipal.

Després va venir el cas de Daniel Rius i els seus tripijocs immobiliaris quan era regidor d’Urbanisme i el cas del xalet de Manel Ferré dintre de la zona protegida dels Ullals de Baltasar.

La ciutadania té dret a saber aquestes coses, encara que, com ha passat als socialistes ampostins, els hi hagi acabat passat factura.

En canvi ERC sempre ha fet una oposició molt més laxa, però que com s’ha acabat veient, li ha acabat per donar uns resultats excel·lents.

Però potser (i vull recalcar el ‘potser’) aquestes coses només passen a Amposta. I possiblement per això mateix hi hagi hagut un transvasament de vots de CiU cap a ERC.

Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions...   

PER A SABER MÉS: 

https://laviaaugusta.blogspot.com/2018/07/el-millor-alcalde.html

https://www.ccma.cat/324/imputen-lexalcalde-damposta-manel-ferre-per-construir-illegalment-una-segona-residencia-en-terrenys-pein-al-delta-de-lebre/noticia/2688799/

https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2164580

http://totxanaampostina.blogspot.com

DE L’INFINIT AL ZERO

Joan Maria Roig i Grau va aconseguir l’any 1999 una aclaparadora victòria a les municipals d’Amposta. La seva candidatura aconseguia 11 regidors dels 17 possibles. Els altres 6 se’ls van repartir el PSC (amb membres d’ICV a la candidatura), 4 i EA-ERC, 2.

CiU va aconseguir la primera majoria absoluta l’any 1991, el segon cop que se presentava Roig que ja era alcalde des de 1987. Les eleccions de 1995 i 2003 també les va guanyar per majoria absoluta, tot i aquestes darreres, en plena lluita per a aconseguir la derogació del transvasament de l’Ebre, la suma de vots obtinguts per l’oposició sumaven més que els que havien votat a CiU(4.383 per 4.367), però mantenia la majoria absoluta amb 9 regidors, 4 el PSC i 4 EA-ERC.

A les eleccions de 2007 Roig, després de 20 anys d’alcalde, va donar pas a Manel Ferré que va aconseguir una victòria aclaparadora i va assolir una nova majoria absoluta amb pràcticament els mateixos vots que el seu predecessor. El repartiment de regidors va ser igual a la legislatura anterior (CiU, 9, PSC, 4 i EA-ERC, 4)

Però Ferré encara assoliria una nova majoria absoluta a les eleccions de 2011, tot i que va perdre més de 350 vots... Aquestes eleccions van comportar un canvi important en la composició del ple, ja que l’Ajuntament d’Amposta al superar la ciutat la xifra de 20.000 habitants va passar a tenir 21 regidors (anteriorment ne tenia 17). El repartiment de regidors va ser el següent: CiU, 11, EA-ERC, 6, PSC, 3 i PxC, 1.

Les eleccions de 2015 van marca un punt d’inflexió de la política Ampostina. Poc abans de les eleccions municipals Manel Ferré va quedar esquitxat per alguns casos de corrupció que encara se troben als tribunals com ara el de la duplicitat de dietes que cobrava en els seus desplaçaments i les ramificacions dels cas Innova de Reus que va afectar a l’Hospital Comarcal d’Amposta que presidia el propi Ferré.

Aquest deteriorament de la política ampostina va comportar que Adam Tomàs (EA-ERC) guanyés les eleccions amb majoria absoluta (11 regidors) i que CiU en perdés 4 i més de 1.200 vots. La qual cosa li va suposar obtenir només 7 regidors. Dels 4.897 que havia assolit l’any 1999 passava a tenir-ne 2.738.

Durant la legislatura, Rosita Pertegaz (UDC) va abandonar el grup de CiU deixant-lo amb només 6 regidors, mentre ella se convertia en regidora no adscrita.

Les previsions per a les passades eleccions del 28 de maig, tot i que auguraven un descens de vots i regidors a Junts per Amposta (nova denominació de CDC) ningú podia pensar que acabés amb 753 vots (quasi bé ne va perdre 2.000 de cop) i només un regidor: Manel Masià, que era qui encapçalava la llista en substitució de Manel Ferré que l’any 2015 abandonava definitivament la seva carrera política després de 28 anys a l’Ajuntament, els últims 8 com alcalde.  

En conclusió, amb només 8 anys, el PDeCAT (o CDC o Junts per Amposta o com els vulgueu anomenar), van passar de tenir 11 regidors i majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta a tenir-ne només 1 i convertir-se en la força política menys votada de les que van treure representació a les passades municipals. 


PER A SABER MÉS: 

https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392 

https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta 

http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html

AMPOSTA VA VOTAR ¡FESTA!

De Juan Carlos Ortega al Periódico de Catalunya. 

L’oposició li ha retret a l’equip de govern d’Adam Tomàs que ha volgut camuflar l’escassa acció de govern amb la programació de tot un seguit d’actes festius. Faria bona aquella màxima que al poble: pa i circ! Tampoc és això...

Si fem balanç dels quatre anys de govern d’EA-ERC trobarem com passa sempre coses bones, no tan bones, però també de dolentes. Una legislatura no sol ser massa temps per a portar a terme un projecte de canvi de ciutat, però sí el necessari com per a fixar-ne les bases.

La compra i rehabilitació de l’edifici del Sindicat i la més recent compra del antic col·legi de les monges, per si mateix no són prou significatives com per a pensar que és el començament de la transformació que la ciutat d’Amposta necessita. Si donem un tomb pel poble veurem que Amposta està actualment tal i com la van deixar els ajuntaments convergents.  

Durant els debats se parlava, per exemple, de la necessària remodelació de l’avinguda de Catalunya. Si quan se va planificar aquella zona l’ajuntament convergent de torn hagués fet cas els socialistes ampostins, l’avinguda de Catalunya tindria, amb tota seguretat, un altre aspecte molt diferent a l’actual. Com també passaria amb la plaça del Mercat.

Sempre he pensat que la primera sensació sobre que t’acabaràs trobant a una ciutat són les entrades de la mateixa i a Amposta, tot i que fa uns anys se van millorar una mica, encara hi queda molt per fer.

Poques setmanes abans de les eleccions els ciutadans d’Amposta hem vist com a corre-cuita se va iniciar la transformació de la ciutat. Allò que no s’havia fet amb quasi 4 anys, se va haver de començar per a donar l’aparença de que se posava fil a l’agulla. Venien eleccions!

Parc del Josep Tarradellas. 

Així se va encerclar el parc del Josep Tarradellas (el més desendreçat de la nostra ciutat), s’hi van plantar uns quants arbres i se va replantejar amb guix ves a saber què... També se li va rentar la cara als parterres de la plaça del Mercat i a les rotondes que hi ha a la sortida del poble en direcció a la Ràpita. Ah! I se’m oblidava: se va posar un cartell i van començar les obres del nou casal de la gent gran a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta.

Entre les coses que no han canviat en aquests darrers anys està la deixadesa de la via pública (brutícia als carrers i illes de contenidors) i el tema de la circulació rodada. He sentit dir-li a Adam que ha tot arreu no se pot arribar i que alguna cosa sempre queda. Però en aquests temes li ha faltat voluntat política.  

Cartell anuncian la construcció del Casal Cívic per a la gent gran.
Foto: cedida per un col·laborador. 

Sembla que s’està redactant un nou pal de circulació i que ho està fent la policia local. Benvingut sigui! Tot i que discrepo que ho faci la policia local. Trobo que hauria de fer un grup d’entesos, com per exemple professors d’autoescoles amb l’assessorament de la policia local. No obstant he de dir que de res serveix un nou pla si després no se fan complir les més elementals normes de circulació.

En quan a la brutícia, durant la darrera legislatura s’ha fet alguna campanya de sensibilització, s’han posat agents cívics per a informar els ciutadans i fins i tot se va dir de posar càmeres, mesura de la que estic totalment en contra i que no depèn tan sols de l’Ajuntament. Però de res ha servit... Desgraciadament molts ciutadans només creuen quan se’ls multa.

Per això jo he estat un dels 3.624 votants que no vaig votar la candidatura d’EA-ERC. Si volen el meu vot primer hauran d’aprovar els temes que tenen pendents de resoldre.  

Bassa dels peixos del parc del costat del cementiri.