Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris qualitat de vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris qualitat de vida. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 d’abril del 2024

BREU HISTÒRIA D’UNA PASSAREL·LA

Josep Maria Simó i Huguet va ser l’alcalde d’Amposta de la segona legislatura (1983-1987) una vegada recuperada la democràcia a la mort del dictador Francisco Franco. L’alcalde Simó va ser qui va projectar l’Amposta del futur amb la redacció del primer Pla d’Ordenació Urbana (POUM) que va tindre la nostra ciutat. Entre tots els projectes que es contemplaven (alguns acabats durant els seu mandat i d’altres -la majoria- no), us vull parlar de la construcció d’una passarel·la de vianants que a priori i per aquell qui no ho coneix es pot pensar que va poder tractar-se d’una obra menor si la comparem amb d’altres infraestructures que es van realitzar com ara el pavelló d’esports o el pavelló firal. De fet de passarel·les de vianants se’n van fer dues. La primera uneix l’avinguda de Catalunya amb la Prolongació de l’avinguda de Catalunya per a salvar l’avinguda de Santa Bàrbara a l’altura de l’antic CAP i només té uns pocs metres de llargada. La segona (que és de la que us vull parlar) és molt més llarga i també molt més important sobre tot en una època on no hi havia tants mitjans de transport com ara. Uneix el barri del Pla d’Empúries amb el nucli urbà (barri del Grau) salvant el popularment conegut com el barranc del Grau. Penseu que al barri del Pla d’Empúries no hi ha cap servei mentre que al barri del Grau (i el contigu de les Quintanes) quan es va construir la passarel·la hi havia quasi que de tot: farmàcia, botigues d’ultramarins, fleca, carnisseria, llibreria, peixateria, església, perruqueries, etc. Desgraciadament la majoria d’aquests establiments ha acabat tancant amb la implantació dels supermercats. També va significar una drecera per arribar al centre neuràlgic de la ciutat (mercat, parada de busos, Casa Consistorial, etc.). Durant el meu pas per l’Ajuntament ampostí (2003-2011) recordo que el nostre grup municipal (PSC-PM) a instància precisament de Josep Maria Simó, va presentar una moció per a que s’arrangessin les dues passarel·les, molt malmeses degut a l’inexorable pas del temps. La moció també feia incís a la neteja del barranc i al foment de l’activitat agrària que ja s’hi duia a terme. Va ser durant la meva segona legislatura quan l’alcalde la ciutat era Manel Ferré. La moció va ser aprovada tot i que mai es va dur a terme la reparació de la passarel·la, ja que només es va pintar per a fer-li un ‘rentat de cara’. Des de aquella moció ham passat mes de quinze anys... Durant tot aquest temps em consta que els veïns del Pla d’Empúries han seguit reivindicant la restauració de la passarel·la sense que de moment se’ls hi hagi fet massa cas per part de l’Ajuntament. Només promeses. El darrer capítol de la passarel·la entre el Grau i el Pla d’Empúries es va escriure fa pocs dies, concretament en el transcurs del ple municipal del mes de març. Dintre de l’apartat de mocions, el grup de Junts x Amposta liderat per qui va ser alcalde Manel Ferré, en van presentar una que anava de ‘netejar el barranc d’Empúries i reparar la passarel·la que el creua’. Com heu pogut veure una moció pràcticament calcada a la que va presentar el PSC al seu dia. Si el govern de CiU amb Manel Ferré al capdavant hagués rehabilitat la passarel·la i dut a terme moltes altres mocions que es van aprovar i mai es van acabar fent, potser ara el grup de Junts no tindrien idees per a fer la seva tasca d’oposició. No hi ha mal que per bé no vingui... Evidentment m’estic referint a Junts, es clar, no a la ciutadania d’Amposta en general i als habitants del Pla d’Empúries en particular que haurien pogut gaudir d’una millor qualitat de vida que la que han tingut durant tots aquests anys.

dimarts, 24 d’octubre del 2023

MÉS IMPOSTOS PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA?

L’Ajuntament d’Amposta ha anunciat que apujarà l’IBI un 10% i la taxa d’escombraries un 36% per a l’exercici 2024. L’IBI es el principal impost que gestiona l’Ajuntament i, per tant una de les principals fonts d’ingressos del municipi. En canvi la taxa d’escombraries només hauria de recaptar l’import del servei. De la pujada del 36% a priori en podem extreure dues conclusions: o bé ha estat molt desfasada durant anys o bé el consorci supracomarcal que gestiona el servei de recollida d’escombraries (COPATE) ha incrementat considerablement el cost per motius que desconec. Fa molts anys que em preocupa més la meva qualitat de vida i la de les persones que m’envolten que no les grans inversions que es puguin fer a la ciutat. Penso que la qualitat de vida està en els petits detalls que millorarien considerablement l’aspecte d’Amposta i que la convertirien en una ciutat més amable de cara la seva ciutadania però també de cara els forasters que ens visiten. Però aquestes mesures que reclamo sovint mai les he vist. Alguns dels llocs més descuidats son els parcs i les zones arbrades i enjardinades. És evident que l’empresa encarregada de fer-ne el manteniment no compleix el contracte que va signar amb l’ajuntament o bé hi ha llocs que estan fora d’aquest contracte, la qual cosa seria del tot incomprensible. Sovint he denunciat l’estat d’abandonament que pateix el parc municipal. A Amposta es coneix com el parc municipal el que hi ha entre Museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal. És el parc més antic d’Amposta i també el més cèntric i per la seva situació molt concorregut. Per tant, com ja n’he parlat altres vegades, avui us parlaré del parc de darrere del frustrat centre comercial, al costat del cementiri. Aquest parc ja va néixer amb mal peu. Durant els anys de l’especulació immobiliària es va projectar un gran centre comercial al voltant del supermercat Carrefour. En veure la poca rendibilitat, els locals comercials van anar tancant poc a poc i el mateix va acabar fent fet el gegant del comerç francès. Allà on s’havien de lligar els gossos amb llonganisses va acabar sent la crònica d’una mort anunciada. Al darrere d’aquella infraestructura s’hi va projectar un gran parc, amb una font rústica on l’aigua circulava per una mena de canal al llarg d’uns 100 metres. A un costat s’hi van plantar palmeres entre les que circulava un petit passeig amb bancs i papereres. L’altre costat, el que dona al cementiri, es va reservar a zona per a passejar els gossos. Des de la seva inauguració ja han passat 12 anys i, pràcticament mai cap ajuntament ha tingut la més mínima cura d’aquest espai. Actualment l’estat d’abandonament és alarmant. Allà on hi podria haver plantes i flors (al principi hi havia romers però els van arrancar) està ple de males herbes. Les palmeres no es poden, el passeig està ple d’excrements de gossos i davant dels bancs s’amunteguen les burilles. Per la font ja no hi baixa aigua... Algú podria pensar que és per no malbaratar-la, però aquesta situació és anterior a l’episodi d’extrema sequera que s’està vivint. Ara, dintre de la font i pels seus voltants s’hi poden veure llaunes de refrescs i botelles de begudes alcohòliques fruit de les ‘festes’ que s’hi fan.