DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 17

Guerra de banderes. Ahir no semblava tenir un desenllaç amistós i tot feia pensar que durant la nit, aprofitant l’anonimat que dóna la manca de llum, hi podria haver algun atac o tal vegada més.

Com sabeu aquests dies són les festes de la Sénia i quan això passa, el poble sé sol engalanar més del que és normal (potser només les festes de Nadal i Cap d’any hi poden competir) Un dels elements més típics són les banderes. I, a Catalunya, com és ben normal, la senyera està present a tots els carrers i places i, fins i tot, a les rotondes d’entrada als pobles (com és el cas)

Després de que els operaris de la brigada pengessin diverses senyeres als fanals de la rotonda que hi ha abans d’arribar a la Sénia venint de la Galera, es van penjar estelades que, com sabeu, no són oficials. Fins aquí podríem arribar! –Van pensar els més espanyolistes- I van demanar als responsables municipals que les retiressin. Ja sigui perquè a l’equip de govern i a una majoria dels membres del consistori ja els anava bé o bé perquè van pensar que qui les havia de treure és qui les havia posat, el cert és que les estelades no es van retirar. Llavors, l’imperi va contraatacar ien va penjar d’espanyoles, també conegudes com a barrut (en contraposició a les quatre barres) o estanqueres (perquè antigament hi eren presents a tots els estancs)

Durant l’actuació d’ahir em vaig trobar amb un amic i em va dir que ell personalment les aniria a cremar per la nit. No sé si ho haurà fet, però sembla que el tema promet.

Com ens explicava ahir una xiqüela, la Sénia és un poble molt estrany: a les generals va guanyar el PP i a les autonòmiques ERC i governa un partit pro ICV. Qui en dóna més?

S’han acabat les festes. Ahir va ser l’últim dia de festes majors d’Amposta d’aquest any. El balanç per a l’equip de govern ha estat molt positiu i la participació als diferents actes, massiva. En canvi, si escoltes a la gent del poble, hi ha qui opina que han estat molt mal organitzades. Segurament el que volen dir és que no tenim un model de festes. És cert que s’hi fan molts d’actes i la majoria són multitudinaris, però caldria fer una pregunta: On ha d’anar la gent a festes? La resposta és ben senzilla: Als actes més populars. Les festes d’Amposta s’han sostingut sempre sobre 4 grans tipus d’actes: bous, ball, cosso iris i focs. La resta del programa es pot omplir com vulguis, amb actes més o menys interessants o de més o menys qualitat.

En els darrers anys, les festes d’Amposta tenen un model mixt: una part organitzades per l’Ajuntament amb el suport de la comissió de festes i les altres organitzades per entitats locals. La primera entitat que recordo que es fa formar per organitzar actes van ser els 4 Gats Blaus (Sisco Fosch) Després van aparèixer Kamalics (Hadar Aixendri) Més tard un nombrós grup de joves que no estaven d’acord amb el model de festes es van organitzar a l’entorn de Surt al Castell i van prendre el castell d’Amposta per a organitzar els seus actes sense cap mena de suport institucional. Ràpidament, des de l’equip de govern es va moure fitxa i es va crear l’Associació de Joves d’Amposta. I tot això sense comptar els actes que organitzen diversos locals d’oci per mirar de guanyar clientela durant els dies de la festa major.

La llista dels 77. No es tracta d’una llista de Schindler de Tarragona, sinó que té un caire ben diferent. Avui Diari Ebre (Diari de Tarragona) publica una llista de 77 imputats per presumptes casos de corrupció política a la nostra demarcació. Destaca sobre tot Reus i l’anomenat cas Shirota, amb el qui va ser el seu alcalde Josep Miquel Pérez (PSC), però sobre tot hi destaca un nom, el de Josep Prat que també està imputat pel cas Innova i finalment pel cas de les ambulàncies de Roquetes.

Sobre el cas Shirota, el que més crida l’atenció és que, a part dels polítics del PSC (que rea el grup principal del govern), també hi ha imputats d’ICV-EUiA i ERC.

A part de Reus, dos poblacions destaquen sobre la resta: Vila-seca, amb el tot poderós Josep Poblet al capdavant (Alcalde del municipi i president de la Diputació de Tarragona –a part de cap de llista de CiU a les autonòmiques-) i Torredembarra amb l’alcalde Daniel Mangrané i d’altres personatges com Jordi Sumarroca, conseller de Teyco. Recordeu que la família Sumarroca tenia amistat personal amb el clan Pujol.

De moment són 77, i la pregunta és: S’incrementarà aquesta llista en el futur? S’accepten apostes. 

PRIORITATS MUNICIPALS

Devia de ser l’any 2008, coincidint amb l’inici de la crisi, una moció de censura a Roda de Berà va fer fora CiU i un pacte de govern entre el PSC i el PP va fer alcalde al cap de llista del socialistes.

El meu company José Luis Moreno (AEAT de Tarragona) va passar a ser el regidor d’Hisenda, encara que va donar poc la cara.

L’Ajuntament de Roda de Berà va ser el primer d’Espanya en fer un ERO al personal laboral de la plantilla municipal, segurament sobredimensionada degut a les col·locacions d’amics i coneguts dels regidors dels anteriors equips de govern.

Una vegada es va prendre aquesta mesura, la següent va ser treure les papereres de les urbanitzacions. Motiu? Sinó hi havia papereres, no s’havia de passar a buidar-les. Era una manera d’optimitzar recursos. Es podrà estar a favor o en contra de la mesura, però, en part, era una mesura lògica que s’havia de prendre si la plantilla de treballadors s’havia reduït.

En canvi, la primera mesura que ha hagut de prendre el nou equip de govern de l’Ajuntament de Torredembarra en funcions (avui havia de ser ratificat pel Plenari) ha estat una ben diferent: retirar les destructores de paper.

Segons va informar ahir pel matí la Cadena SER, sembla ser que d’una en concret, hi sortia fum (paraules literals)

Com recordareu, l’alcalde de la població i alguns dels membres de l’equip de govern, van ser detinguts per la Guardia Civil i, el propi alcalde, a hores d’ara encara està empresonat.

Tot va ser com a conseqüència dels contractes que va atorgar l’ajuntament a una consultoria i una empresa constructora.

Tal com sempre passa en aquests casos, ni els propis imputats ni el partit polític al que pertanyien (CDC) van voler admetre que hi hagués cap irregularitat, fins al punt que, el ja exalcalde, tot i estar a la presó, es negava a dimitir. Davant d’aquesta situació, l’oposició havia preparat una moció de censura per si er necessari fer-lo fora. Al final no va caler.

El seu partit CDC va dir que si es demostrava la seva culpabilitat, l’expulsarien de militant. Jo em pregunto quans càrrecs i afiliats de CDC hauria d’expulsar el partit per haver comés (presumptament si voleu) irregularitats? Segur que el cens d’afiliats baixaria considerablement.  

Però fixeu-vos en una cosa. Si alcalde i regidors estaven detinguts, les dependències municipals estarien plenes de fidels lacais que els hi farien la feina bruta de destruir tota la documentació compromesa. Una bona manera d’eliminar els rastres de la corrupció.

Me ve al cap el cas d’un secretari d’una confraria de pescadors de les nostres terres (no n’hi ha tantes) que havia de passar una inspecció (no em pregunteu si era d’Hisenda, de Treball o de la pròpia Federació Catalana de Confraries) Casualment, la nit abans es va calar foc a les oficines i va destruir tota la documentació, fins i tot els ordinadors. Una altra casualitat: la filla és regidora de CiU.

Per cert, ja sabeu com ha acabat el Plenari de l’Ajuntament de Torredembarra, veritat?

Al final l’alcalde serà un convergent imputat pel mateix cas. Suposo que qui ho ha permès és que té por que encara es trobin moltes més coses.

Cada dia que passa estic més fastiguejat!    

MONICA OLTRA, EXPULSADA

El grup parlamentari del PP de les Corts Valencianes (amb diversos imputats per corrupció) van votar la expulsió de la diputada de Compromís Monica Oltra, el flagell parlamentari de la casta valenciana, per un període d’un mes. Des del meu punt de vista és una forma abusiva i arbitrària de fer servir la majoria absoluta que tenen.
Em sembla inaudit que unes poques persones que ostenten la condició de diputats puguin decidir el futur més immediat d’una persona que ha estat escollida diputada per la voluntat de milers de ciutadans i que s’ha guanyat les simpaties de molts d’altres que, com jo, només li podem donar un suport moral perquè som votants d’altres circumscripcions electorals.  
Els que seguim la política coneixem la forma de comportar-se de la diputada de Compromís. Els seus mètodes (fins i tot amb samarretes al·lusives a alguns polítics com per exemple Camps) segur que no són del grat dels diputats del PP, molt més partidaris de portar corbata i bosses de Louis Vuitton.
Per a conèixer exactament l’actitud prepotent que adopten els polítics que disposen de majoria absoluta, s’ha d’estar allí. Hi ha que viure-ho en les pròpies carns! Quan ells parlen sembla que tenen el do de la veritat absoluta i la resta, a part de tenir un paper secundari i sovint residual, només els hi queda acatar com ovelles i assumir-ho o revelar-se.
Mònica Oltra ha demostrat sempre que és una dona valenta i que lluny d’acatar la dictadura imposada per Juan Cotino des de la presidència de les Corts Valencianes, ha optat per revelar-se i plantar-los-hi cara. I mai ha estat mancada de raó, per tant, les seves intervencions tenen un plus afegit que les fan úniques a la cambra.  
Aquest atreviment li ha costat més d’una desconsideració i també algun insult des de les bancades populars. Però aquests fets no es mesuren amb la mateixa vara que sé li aplica a la Oltra. Els diputats del PP de les Corts Valencianes sembla que tenen immunitat fora i dintre de la cambra, encara que estiguin imputats per corrupció. La resta no.
    
http://www.vilaweb.cat/noticia/4189925/20140508/escandol-corts-valencianes-lexpulsio-monica-oltra.html