LES RELACIONS AFECTIVES DURANT LA PANDÈMIA

El passat 15 de desembre, la Carmeta, la meva mare, va fer 90 anys. Tot i que haguéssim volgut celebrar-ho com calia, un problema familiar ens va aconsellar ajornar-ho. Vam planejar passar el primer dia de Nadal a casa i per al segon vam encarregar el dinar a un restaurant. Uns dies abans de la festivitat ens van trucar de la residència d’avis on està internada des de fa gaire bé 4 anys per a donar-nos la notícia que una cuidadora que tenia un contacte estret amb ella havia donat positiu per COVID-19 i seguit les directrius del departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, havia d’estar confinada uns dies tot hi portar les 3 dosis de la vacuna, la qual cosa l’impedia que pogués sortir a passar el Nadal en companyia de la família. Uns dies després, un intern també va donar positiu i automàticament la residència va passar a tenir la qualificació de roja i ja no es van poder fer sortides ni rebre visites. Inexorablement el temps va anar passat i els casos van anar augmentant fins que, finalment, ma mare va donar positiu. On es va contagiar ma mare? La resposta es molt clara: a la residència, ja que no va tenir cap contacte amb ningú que no fos d’allí. Un de les preocupacions més grans durant la pandèmia han estat les relacions afectives que han tingut els nostres grans. Tot i l’estima que poden rebre de les cuidadores, no és el mateix que la que reben per part dels fills, néts i besnéts. Calia prendre tantes precaucions? Veient els resultats és evident que no, que les decisions del departament han estat desencertades. A ma mare li han estat fet PCR’s i altres proves constantment fins que ha donat positiu. Les que li van fer pels voltants de Nadal, Cap d’Any i els Reis van donar sempre negatiu... No obstant ha estat tot el temps confinada! A la Carmeta, com a totes les Carmetes, Maries, Ramons, Miquels i tants i tants d’altres, li han negat l’efecte de la seva família durant un temps que ja mai podran recuperar... Sobre tot per que a les persones grans de temps ja no els hi queda gaire...

ALGUNES QÜESTIONS SOBRE EL CONFINAMENT

De Faro a Diari de Tarragona. 

Porteu-vos bé i estigueu-vos a casa; no sortiu sinó és per necessitat. Però...

Com és que sempre hi ha algun però? És que no està tot clar? Tot, tot clar, no! Per molt que ens ho expliquin, per molt que incideixin en el tema, sempre hi haurà dubtes. Anem a veure’n uns quants.

Tal com us deia l’altre dia tinc la immensa sort de tenir una gosseta. La pobra ja té 15 anys. Cada dia la trec a passejar 3 vegades. De més jove la treia fins a 4 vegades i quasi sempre la tercera sortida anàvem pel Delta i la soltava per a que anés a la seva.

Durant aquest període de confinament, segons diuen, no puc allunyar-me massa de casa ni tampoc durant gaire estona... Però això que significa? Me diuen que puc donar una volta a la mansana... Però totes les mansanes no són iguals. No tenen res a veure, per exemple,  les illes de cases de l’Eixample de Barcelona amb les del barri d’Amposta on visc. Hi ha un parc a uns 300 metres de casa... Puc arribar fins allí? L’altre diu un altre propietari de gos me va dir que no, que me podrien cridar l’atenció... Aquest parc disposa de pipican. Els altres pipicans que hi ha a Amposta encara estan més lluny.  

En segon lloc el temps que s’ha d’emprar. Me van dir que sobre els 20 minuts... Ara pregunto: És que els gossos són màquines i disposen d’un temporitzador? Evidentment que no. I això ho sabem bé els que tenim gossos. Per a fer les seves necessitats de vegades els hi costa més i d’altres menys.  

Un altre cas. La setmana passada m’explicaven que a la Sénia un municipal va multar un veí perquè segons ell anava a tirar la bossa de brossa massa lluny de casa... De vegades els hi poses una gorra ja es pensen que son generals...  

Ara anem a parlar dels serveis essencials. Son serveis essencials les botigues de menjar, les farmàcies, les adrogueries, els serveis de neteja i desinfecció d’espais públics, etc., etc. I els quioscs? Pel que sembla, per a l’Ajuntament d’Alcanar, no. La qual cosa és una solemne bajanada. Si per una part deixen editar diaris, com després no els han de deixar vendre? A part, el President Sánchez, en una de les seves compareixences habituals, als ser preguntat per un periodista, ho va deixar ban clar: el periodisme era un servei essencial. Sense fer cap tipus de distinció entre les diferents maneres de fer periodisme (televisiu, radiofònic, escrit o per Internet)

Legislar és molt difícil, sobre tot a l’hora d’establir límits o excepcions, ja que això pot crear una porta de sortida i ser aprofitada pels més llestos. Però els encarregats de fer complir les normes tampoc han de fer ús de l’autoritarisme aprofitant-se de l’actual conjuntura.

#QuedatACasa