EL PAÍS DELS FANÀTICS

Una vegada, fa molts i molts d’anys, allà per l’Orient Mitjà, hi havia un país conegut com el país dels Fanàtics.

Aquest país volia independitzar-se de l’Estat Central que l’oprimia, que el cosia a impostos, que l’imposava les lleis, que els obligava a ensenyar amb el seu idioma i fins i tot els posava governadors per a controlar els seus governants locals.

Després de moltes dècades, els fanàtics es van organitzar i van muntar un sidral un any sí l’altre també.

Finalment, l’Estat Central els hi va proposar una cosa:

-Mireu, fanàtics, si us tireu tots al riu us donarem la independència.

-Sí, sí, d’acord –respongueren els fanàtics com si es tractés d’una sola veu-.

-Només us posem una condició: us heu de tirar amb una pedra de 50 quilos lligada al coll...

-Sí, sí -tornaren a respondre els fanàtics- Per la independència el que calgui...     

I així ho van fer. Tots els fanàtics es van lligar una pedra de 50 quilos al coll i es van tirar al riu. Ràpidament es va veure que tots els fanàtics moririen ofegats, ja que ni els més forts eren capaços de sortir a respirar, ja que la pedra els ho impedia.

Llavors des del l’Estat Central van prendre una determinació: Per a què calia donar-los la independència si no quedava ningú viu.

Qualsevol paregut que hagueu trobat amb la realitat, és pura coincidència.

Si t’has sentit identificat, pitjor per a tu. 

  

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XXIII

Foto Josep Garcia (El Periódico)

Des del mes de desembre de 2012 que no posava cap idea imaginativa. Potser perquè cap em semblava el suficientment imaginativa per a tenir cabuda en aquest apartat.

Avui n’he vist una al Periódico que m’ha semblat molt interessant.

Amb el títol de “Parcs amb contes”, ens explicava el Periódico del passat dijous 24 d'abril que l’empresa Kompa crea àrees de jocs basades amb l’univers Andersen, però a sobre, incorpora codis QR per a interactuar amb l’espai lúdic a través de tauletes i telèfons, la qual cosa permet que els pares puguin compartir amb els fills aquests espais de forma activa i no limitar-se a empènyer el gronxador o aturar a la criatura quan baixa pel tobogan.  

Si vols ampliar la notícia, clica AQUÍ. 

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XXII

Actuació de la colla de la Sagrada Família.

Primer que res, s’ha de ser innovador i original. Voler fer el que ja fan alguns, per bé que els vagi a ells, no és garantia d’èxit.

Ahir al Periódico vaig veure una iniciativa que em va agradar. L’article portava per títol Matrioixkes catalanes, encara que a l’hora de la veritat molt poc tenia que veure amb les famoses nines russes.

I què són les Matrioixkes catalanes? Crec que la millor manera d’explicar-ho és reproduint el subtítol: Un lego de castellers uneix els valors de la joguina i de souvenir, com les nines russes.

A més a més, aquestes joguines u objectes de regal són totalment ecològiques perquè es fan de fusta molt difícil de comercialitzar.

La idea de el Nan Casteller, què és el nom amb el que han sortit al comerç, va partir de les tarragonines Ana Tarragona, Marta Puig i Marta Ricard.

Els castells estan de moda. L’any 2010 els van declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat i anys rere any els èxits assolits superen els anteriors. Avui en dia, encara que la colla Jove dels Xiquets de Vilafranca no tinguin rival, cal recordar que el bressol casteller es troba a les comarques de Tarragona i més concretament a Valls, la capital de l’Alt Camp.

Per tant, els hi desitjo molt d’èxit en aquesta iniciativa empresarial.   

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XXI

En aquest apartat, sovint us he parlat de les possibilitats que dóna Internet i les noves tecnologies a l’hora de trobar sortides professionals. Però no sempre és així.

Ahir, el Periódico parlava d’una empresa del Camp de Tarragona, concretament de Riudoms, que ha tret al mercat un “pack” pera fer calçotades sense sortir de casa ni disposar de barbacoa. Nomes cal tenir un microones.

L’empresa Schorn fins ara es dedicava única i exclusivament a la venda de productes carnis i havia hagut de fer concurs de creditors (el que abans s’anomenava suspensió de pagaments) Ara, amb la distribució d’aquest nou article a la majoria de cadenes de supermercats, ha aconseguit superar-lo.

A part de la carn típica que acompanya a les calçotades, el “pack” inclou els calçots precuinats i pelats que només cal posar-los un parell de minuts al microones abans de servir-los a la taula i preparats per a menjar.

Contingut de la bossa: 10 calçots, dues botifarres, un pitet i un pot de salsa romesco. El preu? 7 euros.

Ja no hi ha cap excusa per a no fer una calçotada.     

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XX

 

Avui us vull explicar una iniciativa que no ha estat única, ni tan sols pionera, vaja, que no és “imaginativa” pròpiament dit. És, diria jo, una raó de supervivència de la pagesia.

Ahir, llegint el diari Público vaig veure dos anuncis sobre el mateix. El primer a la pàgina 21: Naranjas Kuka. I el segon a la 43: Naranjas Gourmet de Orihuela.

Aquest fet em va donar que pensar. Sempre he sentit a dir que els intermediaris són els que fan encarir el producte amb els marges de beneficis que apliquen sobre els productes agraris. Coneixeu l’anècdota de l’enciam, no? D’aquell pagès que va posar dintre d’un enciam un paper amb el preu que li comprava l’intermediari i el telèfon per a que, una vegada comprat, la clienta li digués quan li havia costat a ella.

I quantes vegades heu escoltat als pagesos parlant dels baixos preus que els hi estan pagant les mandarines, garrofes u olives? Darrerament, jo, unes quantes.

La venda directa al consumidor utilitzant les noves tecnologies és una bona manera de deslliurar-se dels intermediaris i afegir, només, les despeses de transport.

Si us en recordeu, al número XIX del mateix apartat us parlava de les possibilitats que té Internet, sobre tot durant l’època de crisi que estem vivint. Aquí teniu un exemple força clarificador del que us estic dient.

Vaig recordar que, ja fa uns anys, Francisco Arjona, pare d’un remer internacional del Nàutic, em va preguntar que era el que tenia que fer per vendre taronges per Internet. Li vaig explicar el millor que vaig saber.

I ahir al vespre, mentre visitàvem la fira de Santa Llúcia, en arribar a la parada de fruites i verdures Joan Castellà, vaig comentar-los l’eventualitat i la seva dona em va explicar que n’eren pioners i que no sols t’ho transportaven als pobles veïns, sinó a llocs molt més allunyats, fins i tot de les Espanyes (no m’ho va dir així, però ara mateix no me’n recordo dels pobles i ciutats que va esmentar)

Amb aquesta manera de comprar segur que el pagès se’n surt beneficiat, però també el comprador que s’estalvia de que la fruita i la verdura es passi dies per les cambres frigorífiques i que s’estigui carregant i descarregant contínuament.     

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XIX

Sóc conscient que cada cop costa més superar aquesta maleïda crisi. L’aparent crisi econòmica s’ha convertit en una crisi del sistema capitalista i es trigarà molt en poder-ne sortir. S’acabarà sortint, però com sempre, els rics i poderosos, en sortiran més ben parats; i això que molts d’ells (no dic tots) han estat els que l’han provocat (però la resta en sabran treure profit)

Al segle XXI una de les coses que millor funcionen són les telecomunicacions. Qui no té a casa un ordinador o un telèfon mòbil? Per no parlar dels “iphones”, "ipad", rajoles tàctils, etc. Per tant, els negocis relacionats amb aquest món tenen moltes possibilitats de triomfar, sobre tot si són enginyosos.

Dilluns portava el Periódico de Catalunya que una parella de joves (una dona i un home) han fundat una empresa que es diu “Tiendeo”. I què és això? El nom pràcticament ho diu. Segur que cada dia os deixen a la bústia de casa propaganda d’algun supermercat de la localitat o la zona. Tant és la insistència en aquest tipus de publicitat, que molts, com jo, han optat per posar a la bústia: “Publicitat, no” o algun missatge similar.

Què passaria si algú agafés tots aquest fullets publicitaris i els posés a una web? D’això va “Tiendeo”. Així, si algú vol anar a comprar a un determinat súper, només li cal entrar a aquesta web (també hi ha blog) i mirar les ofertes que hi ha. Fàcil no? I a sobre s’estalvia en paper i en despeses de repartiment.

Una altra idea brillant.

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XIV

Avui reemprenc una secció que ja tenia mig oblidada “Idees imaginatives per a superar la ciris”. Em vaig quedar al número XIII un 21 de setembre de 2009. Com veien no sóc gens supersticiós. Des ser-ho, segurament el “capítol XIV” l’hauria escrit ja fa molts mesos.

Ara va de productes agraris. De vegades escoltava que els pagesos d’hort solien cultivar allò que l’any anterior s’havia venut bé. Si havien estat melons de moro, a l’any següent tothom feia melons de moro. Si havien anat bé els pebrots, a la següent campanya tothom feia pebrots...

El pagès sol ser, de per si, conservador i poc amant de transformar les seves produccions. Potser perquè estan escarmentats històricament. Encara recordo quan van tenir que arrancar els presseguers perquè hi havia una superproducció després d’haver arrancat la vinya per poc productiva.

El Periódico d’avui desvela un estudi elaborat per la Universitat de Lleida en col·laboració amb la Fundació del Món rural que anima als pagesos a cultivar productes considerats, fins ara exòtics.

Segons l’estudi els terrenys del Baix Ebre i el Montsià són aptes per a cultivar ocra, litxi, cumquat, col xinesa i batata (amb “b”) La Ribera d’Ebre i la Terra Alta també son adients per a cultivar el litxi, el cumquat i la col xinesa.

És evident que per a que un producte pugui ser rendible, ha de tenir un mercat que abastir. Pareix que aquest mercat existeix i, sinó, sempre pot dedicar-se a l’exportació cap a d’altres països consumidors d’aquestes fruites i hortalisses.