IL·LEGÍTIM

De Ferreres al diari Ara. 

Il·legítim és la paraula que està posant de mode el PP: President il·legítim, govern il·legítim...

I tot perquè no ha sortit d’unes eleccions, sinó d’una moció de censura al PP per, entre d’altres moltes coses, per una sentència de l’Audiència Nacional que dictaminava que el PP nacional s’havia finançat il·legítimament. També el PP valencià segons la sentència del mateix tribunal que se va saber ahir mateix. I aquesta gent s’atreveixen a parlar de il·legitimitat?

La línia sobre el que és legítim i el que no ho és l’ha fixen ells. Quan donen un cop d’estat l’any 36 i col·loquen un general com a cap d’estat és legítim... Fins i tot abans d’obtenir el reconeixement internacional.

Que unten de diners una parella sense escrúpols (Tamayazo) per a que no votin el seu líder, és legítim. Que te fiquin en una guerra (la d’Iraq) que ni ens anava ni ens venia, és legítim. Que financen les seves pomposes campanyes electorals amb diners robats al poble, és legítim. Treure-li el pa de la boca als més desvalguts per a donar-los a la banca, és legítim. Condemnar titellaires, còmics, rapers, etc. i deixar en llibertat polítics que s’han enriquit robant els diners de tots, és legítim. I estic segur que encara m’he deixat coses per a dir.  

Al menys ja sabem en que se basarà la campanya contra Sánchez, la qual cosa hauria de posar en guàrdia el nou govern i preparar les bateries de defensa per a quan sigui convenient.

És veritat que els urnes té donen la legitimitat. De totes maneres no sempre se veu de la mateixa manera. L’any 2004 quan els socialistes van guanyar les eleccions, van fer ús de la teoria de la conspiració per a desvirtuar la victòria. Encara avui hi ha molta gent al PP que no se creu que els atemptats de Madrid els van perpetrar radicals islamistes com a càstig a Aznar per la guerra de l’Iraq. Donar la culpa a ETA els hi anava millor.

Per a que no se’ls vegi tant el llautó a personatges com Celia Villalobos, parlen de govern legal, però il·legítim. Si ho busques al diccionari, els termes legal i legítim són sinònims. Però com una part del poble és inculte (de no ser així el PP no hauria guanyat mai –i potser d’altres tampoc-) al final s’ho acabaran empassant.

Ja sabeu que quan se reitera en un concepte, finalment se fa creïble. Viral crec que se’n diu ara. Com per exemple aquelles frases que tant va repetir Aznar: ¡Váyase Sr. Gonzalez! o ¡España va bien!

Hechos son amores y no buenas intenciones. Si l’actual govern o fa bé, la ciutadania hauria de saber distingir entre allò que és bo i el que no ho és i deixar-se de falòrnies (pamplinas en castellà) sortides de boques indignades.   

QUAN LES PENSIONS SÓN NOTÍCIA

De Vergara a eldiario.es.

Atenció al titular del Periódico d’avui: El Govern ofereix millorar el càlcul de la pensió.

Suposo que heu reparat amb la paraula millorar. Aquesta és la clau de la notícia i del comentari que avui faré.

Ahir per la tarda vaig poder segui una mica la notícia (per dir-ho d’alguna manera) al programa Más vale tarde de la Sexta. Van debatre llarga estona i li van voler buscar els pros i els contres. De tot me quedo amb dues coses: Sé tracta d’un globus sonda i que venint del Govern del PP no ens en podem refiar.

Passa sovint. De vegades per a veure com reacciona l’opinió pública, sé llença un globus sonda que mai sé sap ben bé qui llançat, però si el propòsit que té i després s’actua segons la reacció que hi ha.

La segona part és l’origen de la notícia. Com deia ahir per la tarda Benjamín Prados, no ens podem creure que sé milloraran les pensions quan precisament ha estat el Govern de Rajoy qui en pocs anys ha dilapidat la guardiola que s’havia creat durant l’època fictícia de les vaques magres.

Una de les coses que sé va apuntar va ser que ser que per a calcular les futures pensions sé podrien eliminar aquells anys que s’hauria cotitzats menys per raons laborals (atur, categoria inferior, etc.) Què ens volen dir que seria un càlcul de pensions a la carta? Però qui s’ho creu això? Només cal tenir en compte que des de fa uns anys les pensions pràcticament no s’apugen quan abans no hi havia cap any que perdessin poder adquisitiu perquè si l’IPC calculat de l’any anterior era superior a l’increment que havien tingut les pensions se’ls hi compensava amb una petita paga el mes de febrer.

Declaracions com la de Celia Villalobos que va ostentar càrrecs importants dintre del PP com per exemple els d’alcaldessa de Màlaga, Ministra de Sanitat i Consum i vicepresidenta del Congrés dels Diputats, donen a pensar que, efectivament, les pensions amb el PP al govern aniran de mal en pitjor. No sé com anirien amb un altre partit al govern (penseu que les pensions és un tema que sempre s’ha de pensar amb clau de futur i buscar solucions que puguin durar molts anys), però amb el PP, un partit amb que defensa una economia neoliberal, evidentment no podem pensar que puguin millorar tal com sembla que va dir el Govern.

I què va dir Celia Villalobos? Què hi ha gent que sé passa més anys sense treballar que treballant... Així, generalitzant... Ja sabeu que no sóc gens partidaris de generalitzar. Imagineu-vos si digués que molts polítics només van al parlament a jugar al Candy Crush (a ella la van enxampar fent-ho)

Un govern de dretes, que defensi el capital i per tant la banca no podrà entendre mai el problema que té la classe treballadora. Un treballador si volen econòmicament contribueixi al progrés d’un estat se’l ha de remunerar adequadament. Si un treballador no pot estalviar, no gastarà més enllà que comprant una casa, un cotxe (o els que pugui tenir al llarg de la vida) i, com a molt anar al bar o al restaurant amb la família. És impossible que pugui contractar plans de pensions alternatius i més amb el pocs incentius que tenen aquest tipus d’estalvis.

Per tant, sinó poden estalviar, no se’ls hi pot dir que contracten plans de pensions com ho fan els treballadors dels països nòrdics, amb qui se’ns compara sovint. Els sou mitjà d’un treballador finès, danès, noruec o suec és molt més elevat que el sou mitjà d’aquí.

Els polítics viuen en una realitat paral·lela i des del lloc que ocupen no podran conèixer mai la realitat del poble que governen i administren.