10è CONGRÉS OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA

El passat dissabte, a la Casa de la Cultura d’Ulldecona, va tenir lloc el 10è Congrés Oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. L’acte va començar amb la benvinguda als assistents per part de l’Alcalde de Santa Bàrbara i President de torn de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Antonio Ollés i l’Alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura. Seguidament prengués la paraula Jaume Antic com a President de l’Associació Territori del Sénia per a parlar dels 14 anys d’elaboració d’oli certificat d’oliveres mil·lenàries. Tot seguit intervingué Tere Adell, Gerent de la Mancomunitat per a parlar d’oliturisme i de les empreses, productors i restaurants que ja s’han sumat al projecte. Després d’una pausa pera fer un petit esmorzar van intervenir Lola Amo i José Mª Penco, Presidenta i Director respectivament de l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO). A continuació es van fer uns tasts d’olis del Territori del Sénia on hi van participar tots els assistents guiats per tres experts com son Àngels Calvo, Cap del Panell dels Tast d’olis de Catalunya, Maria Luisa Ruiz, Cap del Panell d’olis de la Comunitat Valenciana i Joan Baseda del Panel de Cata de aceites de Aragón. Finalment van arribar els reconeixements a una majoria dels assistents al congrés per la seva tasca de conservació de les oliveres mil·lenàries, per la producció de l’oli certificat de la varietat farga mil·lenària i també per la col·laboració, dedicació i divulgació del patrimoni natural com son les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. Entre tots cal destacar el reconeixement que es va fer a Josep Puxeu, actualment membre del Bureau del Comitè i Social Europeu i anteriorment Secretari d’Estat del Medi Rural i Aigua per la seva inestimable col·laboració quan es va crear la Mancomunitat de la Taula del Sénia. El Congrés va aprovat per unanimitat de tots els assistents un manifest dirigit al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Agricultura de la Generalitat Valenciana i al Ministerio de Agricultura de l’Estat Espanyol on se’ls instava a complir amb els compromisos adquirits per a materialitzar els Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) així com la posada en valor de les oliveres mil·lenàries. GALERIA DE FOTOS:

RUTES PER A DESPERTAR ELS SENTITS PEL TERRITORI DEL SÉNIA

El passat 6 d’octubre la Mancomunitat de la Taula del Sénia va convidar diversos mitjans de comunicació territorials entre ells Vinaròs News al que s’anomena un Fam Trip, o sigui, a una visita promocional per a donar a conèixer les diferents activitats que s’estan portant a terme al voltant de les oliveres mil·lenàries i l’oli que produeixen amb la finalitat de dinamitzar el Territori del Sénia.

La visita va començar a l’envasadora d’olis Aceites Peset de Traiguera (abans hi havia una fàbrica de cadires) on vam ser rebuts pel president de la Mancomunitat i alcalde de Santa Bàrbara Antonio Ollés, la gerent Tere Adell, l’assessor Jaume Antich i el propietari de indústria Amador Peset que ens va oferir un esmorzar. Abans però vam poder fer un tast d’oli guiats per Tere Adell per a descobrir els diferents matisos d’aquella mostra. Posteriorment, Amador Peset ens va donar tota mena d’explicacions sobre les característiques dels olis aromatitzats que comercialitza com per exemple els de tòfona negra, all, alfàbrega, orenga, boletus, taronja, etc.

En acabar la visita, el mateix Amador Peset ens va portar a visitar l’olivera la Sinfo que es troba a molt poca distància de la seva indústria i també una finca recuperada que té al costat mateix i que compta amb bonics exemplars d’oliveres monumentals. La Sinfo amb un perímetre que supera en escreix els 10 metres està considerada l’olivera ‘coneguda’ més gran del món.

Arribat a aquest punt voldria explicar a totes aquelles persones que ho desconeixen que una part important de les oliveres mil·lenàries es concentren al llarg del recorregut per on va passar la Via Augusta romana, la veritable autopista en èpoques pretèrites i que creuava la península Ibèrica des dels Pirineus a Cadis. Aquest és el cas de la Sinfo, com també ho son els museus naturals d’oliveres mil·lenàries de l’Arion a Ulldecona i del Pou del Mas a la Jana entre d’altres.

A continuació ens vam dirigir a la partida de l’Arion per a visitar la zona coneguda con el Fondo de l’Arion on es troba la concentració d’oliveres mil·lenàries més gran del mon. En arribar ja ens estava esperant Paco Lavega el guia de l’oficina de Turisme d’Ulldecona. Després d’explicar-nos la importància del lloc vam poder veure la Farga I que segons la datació feta per la Universitat Politécnica de Madrid tindria una edat estimada de 1.709 anys i que és la més vella de totes les que s’han datat fins ara. La visita al museu natural va acabar a la caseta de la finca adquirida al seu dia per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya i que durant quatre dècades va pertànyer a la meva família.

Per acabar la jornada ho vam fer de la de millor manera: amb un dinar al Restaurant les Moles d’Ulldecona que té una estrella Michelin. Allí se’ns va servir un menú degustació elaborat pel seu xef i propietari Jeroni Castell amb el denominador comú de l’oli de les fargues mil·lenàries.

En finalitzar el dinar Jeroni Castell va atendre als diferents mitjans de comunicació allí representats responent a les preguntes formulades pels seus professionals... Si bé no totes, ja que va dir el xef: estem treballant amb el menú del proper estiu però no puc avançar-ne cap novetat.

LES MILLORS EXPERIÈNCIES DEL SISTEMA D’OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA: 1. Oliveres mil·lenàries de Cervera del Maestre. 2. La màgia de les oliveres mil·lenàries (Traiguera). 3. Oleoturisme a pedals per Ulldecona. 4. Finca ‘els Carlets’, llar de les oliveres mil·lenàries (la Sénia). 5. Oliveres mil·lenàries i fonts de Canet lo Roig. 6. Esmorzar baix les oliveres mil·lenàries de la Jana. 7. Oliveres i estels: El somni d’una nit d’estiu (la Jana). 8. Olea europea amb els 5 sentits (Ulldecona/la Galera). 9. Oliveres mil·lenàries de Godall i els seus olis. 10. 100 % Oleoturisme (Ulldecona/la Galera). 11. Oliveres mil·lenàries amb estrella (Ulldecona). 12. Sabors de l’oli, el nostre or líquid Santa Bàrbara). I 13. Oliveres mil·lenàries i els antic pobladors (Alcanar/Ulldecona). MÉS INFORMACIÓ: https://www.oliveresmillenaries.com/olivos-milenarios MÉS FOTOS...

LES DIFÍCILS RELACIONS ENTRE PAGESOS I ECOLOGISTES

Olivera monumental del terme d'Ulldecona. 

És evident que entre la pagesia (i per extensió la ramaderia) i l’ecologisme mai hi ha hagut una bona relació.

A molts de ciutadans de les Terres de l’Ebre ens va entrar la consciència ecològica fa més de 20 anys quan ens vam veure amenaçats pel transvasament, encara que d’altres (menys) ja van començar a ser ecologistes uns anys abans pel mateix motiu... Però semblava que llavors la cosa no anava tan en serio... Va ser l’any 2000 quan el govern d’Aznar va redactar el PHN quantificant els metres cúbics que s’havien de transvasar de l’Ebre cap a d’altres conques, tot i l’existència de projectes anteriors o de la posada en marxa de l’anomenat mini transvasament al Camp de Tarragona.

Immediatament, pagesos de pobles de secà van posar el crit al cel reclamant la immediata posada en marxa del canal Xerta-riu Sénia, un projecte encallat i que en un principi sembla que havia de portar l’aigua de l’Ebre per a la industria siderúrgica de Sagunt.

Però el PP no va desistir mai de la idea de portar-la més enllà aprofitant la via oberta del canal. De fet, qui va ser Ministra de Media Ambient amb Aznar Elvira Rodríguez va anar a supervisar les obres que s’estaven fent al terme de Vinaròs i on se va trobar amb el rebuig per part dels membres de la PDE.

La darrera confrontació entre pagesos i ecologistes (o simplement defensors del patrimoni) s’està donant ara mateix.

La rotonda dels 'nusos' a la C-12, entre Tortosa i Roquetes. 

Després de molts anys, sembla que el Parlament de Catalunya estaria a favor de protegir el patrimoni natural que suposen les oliveres mil·lenàries inventariades al Territori del Sénia. Però els pagesos s’hi oposen. Els motius no son d’altres que econòmics. Per una part reclamen el dret de vendre les seves oliveres (per alguna cosa son seves) i per l’altre demanen que el govern, a part de defensar les oliveres mil·lenàries també defensi el conreu de la resta de les oliveres per a que els pagesos puguin seguir vivint de la seva activitat.

Penso que no és incompatible defensar la pagesia i el patrimoni. El que no me queda tan clar és que se pugui tolerar l’espoli d’oliveres que representen un patrimoni natural d’un valor incalculable.  

Com a amant de la nostra terra sempre estaré agraït l’encomiable feina duta a terme per la Mancomunitat de la Taula del Sénia i la plataforma Salvem lo Montsià en general i per Jaume Antich i Tere Adell i tot la resta de gent que rema a favor de mantenir el que ja tenim en particular.   

Veure els museus naturals de l’Arion d’Ulldecona o el Pou del Mas de la Jana me representa una satisfacció difícil d’explicar. I si a part de protegir el patrimoni ho complementem amb la utilització de l’oli per part dels millors restaurants de la zona, estarem donant un plus de qualitat a aquell turisme que busca alguna cosa més que sol i platja.

Les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial històric, monumental, paisatgístic, agrícola i gastronòmic. L’única cosa que cal és saber-ho aprofitar i extreure’n el màxim rendiment possible. 

MES INFORMACIÓ:

https://lluitescompartides.cat/lluites/lluites-2000-2009/mobilitzacions-contra-transvasament-lebre/

L’EFECTE IMANT

El MNAT. 

La notícia de que Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.

Sigui veraç o falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.

Segurament si hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.

I és que seria molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista respecte a les de la seva àrea d’influència.

O és que Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a la resta de les comarques de la seva demarcació?

Només uns exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura? (abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar). Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.

I en política passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs.

L’any 1984 durant un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi, diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus! Un fet així no ha tornat a passar.

Mes exemples. Ara el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no només són de les Terres de l’Ebre.

Històricament Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre, però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent de Maestrat que anaven a l’Aliança.

Un fet que va fer possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.

Si li sumem que el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.