Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
diumenge, 19 de juny del 2022
LOS CASTILLOS TEMPLARIOS DE ESPAÑA
dissabte, 13 de juliol del 2019
TAPES GRATIS A BARCELONA
A Barcelona
acaben des descobrir la sopa d’all! Tal com pot veure’s al suplement ON Barcelona del Periódico de Catalunya,
alguns bars de la capital de Catalunya serveixen una tapa gratis com
acompanyament amb la beguda, normalment cervesa.
Aquesta pràctica
ja existeix a quasi tots els indrets d’Espanya des de fa dècades. Potser cal
viatjar més per a poder conèixer els costums de cada indret.
No he recorregut
tota Espanya, ni molt menys! Ja m’agradaria! Però si que he estat a suficients
llocs com per a poder-ho comprovar de primera ma.
Corria l’any
2005, IV centenari del Quixot, quan vam visitar una part dels indrets que
surten a l’obre cervantina. Vam fixar
la nostra residència a un petit poble de Ciudad Real que quasi era frontera amb
Jaén: Torrenueva.
La població més
important de la zona i situada a molts pocs quilòmetres era Valdepeñas. Era
allí on solíem anar de tapes. La cuina no parava i per cada beguda de treien
una tapa diferent. Evidentment sempre gratis.
La mateixa
experiència la vam viure a Manzanares, Almagro, Villanueva de los Infantes,
Daimiel, etc.
Després hem anat
al País Basc. Allí, com aquí la sols pagar a part. Són els famosos pinxos. Però
de camí vam parar a Logronyo, un dels llocs on la cultura de la tapa està més estesa,
però que també has de pagar. No obstant serveixen unes tapes incomparables,
senzillament exquisides.
Un dels viatges
dels que guardo un millor record va ser quan vam anar a Lugo. De pujada vam
parar a Burgos, però de baixada ho vam fer a Logronyo.
A Lugo, amb la
beguda no té serveixen una tapa gratis, no. Te’n serveixen dues. La primera pot
ser qualsevol cosa: una mica de truita de patata, una empanadilla... Normalment poc elaborada. Però la segona sol ser força
millors. Els cambrers passen amb unes grans plàteres oferint als clients les
tapes recent sortides de la cuina. La zona de tapes de Lugo està pels voltants
de la catedral. La taberna Daniel té com a producte estrella la tapa de
cocodril. Evidentment no és cocodril, sinó filet de bou amb patates fregides.
dilluns, 13 de maig del 2019
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA SOBRE LA FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA
divendres, 8 de juny del 2018
‘ESTIMA’ DE XAVI BENIGNI
Acabo d’arribar de la biblioteca comarcal d’Amposta
que porta el nom de Sebastià Juan i Arbó, un dels referents de l’escriptura
ebrenca.
El motiu ha estat la presentació del llibre Estima (Edit. Círcula Rojo) de Xavi Benigni (Xavi Llambrich
Franch) Un llibre de poesia molt personal que transmet els sentiments del
propi autor en una etapa que ha estat crucial per a la seva vida: els anys de l’ESO
i del Batxillerat.
La presentació ha anat a càrrec d’Ana Belén Castellà Culví, una
professional del Centre de Salut Mental del Pere Mata d’Amposta.
Com he dit anteriorment Estima és un llibre de poemes molt personals escrits amb el cor per
a captivar el cor de tots aquells que el llegeixin.
Al final de l’acte Xavi m’ha dedicat un exemplar amb una dedicatòria molt personal i
emotiva fent referència a l’afecte i amistat que ens uneix.
Per a finalitzar vull dir de Xavi
Beningni que és un jove de 19 anys socialment molt compromès i una gran
promesa de les lletres ebrenques, a part d’una gran persona i un gran amic.
Què tinguis molta sort a la vida!
Per a conèixer millor a Xavi:
dilluns, 22 de gener del 2018
EL CUARTO NADA? EL CUARTO AMPOSTA COMEDY!!
Fa exactament quaranta anys, treballava a
Cerámicas Lores de Vinaròs. Era una bòbila o fàbrica de maons que hi havia al
costat de la carretera d’Ulldecona segons se surt de Vinaròs.
Entre els qui hi treballaven hi havia un tal
Polonio que, desgraciadament, va morir mentre jo hi treballava. Un dia Polonio
me va ensenyar una dita popular que referint-se als primers dies de febrer deia
així (en castellà):
-El
primero no hace día, el segundo Santa María, el tercero San Blas, el cuarto
nada y el quinto Santa Águeda.
Evidentment m’ho hauria pogut oblidar
fàcilment, però no va ser així i com heu pogut comprovar encara me’n recordo.
---
Divendres passat vam assistir a l’espectacle Amposta Comedy amb Jordi Galo i companyia i que per a començar la temporada se va fer
una gala dedicada als nous talents. El cert és que vam riure tant amb els
novells com amb els que ja tenen el cul pelat de sortir a escena i provocar al
públic present. Bé, potser no tant però quasi... (així quedaran tots contentes)
Aprofitant que el Pisuerga passa per
Valladolid i l’Ebre per Amposta, se’ns va anunciar els següents cinc
espectacles que formen part del cicle, el primer dels quals serà el proper 4 de
febrer a les 6 de la tarda.
Quan vaig sortir li vaig dir a Ramon Bel:
-El
primero no hace día, el segundo Santa María, el tercero San Blas, el cuarto Amposta Comedy y el quinto Santa Águeda.
No me volguéssiu copia la frase que té copyright.
Per cert Jordi
Galo. A part de fer fotos per a denunciar situacions incíviques d’Amposta,,
també me dedico a fer altres coses. Com pots veure i comprovar.
De res,
home, a manar...
dissabte, 2 de desembre del 2017
ART DE YASMINA REZA
Poques vegades podem gaudir a Amposta de la presència de tres
actors com la copa d’un pi com són Pere
Arquillué (la Riera), Francesc Orella (Merlí) i Lluís Villanueva (Plats bruts) Tot tres
van representar l’obra Art de Yasmina Reza dirigits per Miquel Gorriz.
Art és una comèdia surrealista que manté en
tot moment l’espectador pendent de l’escenari seguint amb la vista els
moviments del s tres actors molt coneguts de l’escena catalana, sobre tot per
les sèries que han protagonitzat a TV3.
Però què és realment Art? Jo ho tinc molt
clar, una al·legat de l’independentisme! I com arribo a aquesta conclusió? Molt
fàcil. Fa temps que dic que les independentistes en general si només volen
veure blanc, només veuran blanc.
El veritable protagonista de l’obra és un
quadre blanc d’un artista molt cotitzat (de fet el quadre costa 200.000€) Però
quan dic blanc, vull dir blanc... Tot i que s’hi te’l mires bé, es poden veure
unes fines traces de color... Blanc!
A part d’això fixeu-vos amb els cognoms dels
actors: Arquillué, Orella i Villanueva.
Villanueva, l’únic cognom que en principi sembla no tenir el seu origen a
Catalunya, és l’únic que percep algun matís més... Representa els Comuns que
tot i que estan a favor del dret a decidir, no veuen en la independència l’única
sortida política.
Orella és qui més clar ho té: és blanc i prou, tot i que també diu que és una
merda... Seria la representació del PDeCAT o potser d’ERC) Quan diu això és
perquè alguna cosa l’ha emprenyat. Potser de com ha acabat (de moment) el
procés: uns a la presó, altres a l’exili i els que no estan ni a un lloc ni a l’altre
passejant-se amb un llacet groc com a mostra de solidaritat amb els presos.
I finalment Arquillué, que representaria el PSC per la inseguretat que mostra
durant tota l’obra.
Potser alguns dels espectadors que van gaudir
de l’obra (perquè segur que ho van fer) durant tota l’estona van veure un
quadre groc. Estan en tot el seu dret. Si ell ara mateix veuen la realitat de
color groc serà perquè per a ells és de color groc i punt... Per a què donar-li
més voltes.
diumenge, 22 d’octubre del 2017
dissabte, 21 d’octubre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)